DE “LOS DEL RIO” AL “C.A. FRANCOLI”

Desde ja fa més d’un parell d’anys que ens agrada corre i fer els entrenaments junts i a poc a poc el que va començar com una broma, sembla ser que la cosa va agafant color.
No tenim cap propòsit en concret més que correr i com que sóm bastant capçots i competitius, ens agrada batre la nostra marca cada dia més. Ens vam fer coneixe com a "Los del Rio" ja que sempre ens trobavem allí per fer les series. Nom que a tots ens feia molta gràcia i semblava que feia riure a més d’un, fins i tot, el nostre company Joseba deia que era "gracioso", al igual que la samarreta verda que portavem.

El primer cop que ens inscribiem així va ser a la marató per relleus de Santes Creus i com no podía ser d’una altra manera vam acabar en segona posició i a dalt del podi.
 Abans d’aquesta cursa ja ens haviem fet amics de fatigues alguns de nosaltres molt de temps enrera. L’Adri i jo ens preparavem cada any una marató i anavem a voltar món en busca d’una, entre elles han caigut les de París, Rotterdam, Barcelona, Praga, Sevilla, Roma…. i les que ens esperen!!

Així doncs, els quatre matats que feiem les series junts cada cap de setamana al riu, ens vam comprar una samarreta i uns pantalons JOMA del mateix color i ens vam començar a inscriure com a FRANCOLI.
 Vam començar la temporada preparant-nos el Campionat de Catalunya 2010 de 10 Km, i ens vam presentar a Manresa tots uniformats per veure com anavem per clubs. Entre jijis i jajas vam acabar en setena posició, tots vam fer un gran paper i el més important era que ens agradava corre junts i entre tots ens feiem millors els uns als altres.

A partir d’aquí ja vam seguir fent les seguents curses com a FRANCOLI i deixant-nos veure a les curses de la nostra ciutat. Encara que no ho sembli sempre som els mateixos els que ens trobem a la linia de sortida, a poc a poc el personal ja ens anava clixant. Tarragona és molt petita i encara que erem pocs amb la samarreta verda, ens feiem notar.

El nostre corredor insignia ha estat de manera sorprenent el nostre " Abuelo" Peio Ortiz que poc a poc entre lesió i lesió ha estat capaç d’assolir el liderat de la classificació de Championchip de la comarca de Tarragona.
Anar sumant cursa rera cursa ha estat capaç de portar el nom del club a ser conegut per la resta, tothom es preguntava, qui coi son aquests del FRANCOLI?  Doncs eren sis amics que sense despuntar en cap de les distàncies s’han donat a conèixer.

La temporada pasada la tancavem amb la marató de Sevilla per dos dels components i la marató de Barcelona per dos més. El abuelo seguía sumant punts i en Manel, el mes novell de tots que seguía sumant quilometres per assaltar la prova reina de l’atletisme aquesta primavera.
Després de la temporada passada vam fer un passet més i ens vam animar a fer aquest blog per anar escrivint batalles i fer un espai on poder anar comunicant-nos les hores i els entrenaments. Fins aquest moment erem sis corredors i com que gairebé sempre ens faltava algún corredor per puntuar com a equip en algunes curses ja que en requereixen cinc doncs vam donar peu a que s’incorporessin tres amics més.
Com que la intenció del club no es la de ser el primer club de la ciutat no vam voler fitxar al Jaume Leiva, sino que vam fitxar a l’Oscar Del Amo, Jose Lillo i David Rodriguez, que viuen aprop del riu i que corren per gaudir de l’esport.
Així doncs, per començar la temporada nova, equipació nova amb el logo al pit C.A. FRANCOLI i a gastar bambes que és el que ens agrada. Aquesta és la foto oficial del club de la temporada 2011-2012 i aquests son els personatges que trobareu per les curses del nostre país.

VISCA EL PA, VISCA EL VI, VISCA EL CLUB ATLETIC FRANCOLI!!
Esperem batre tots els nostres objectius i fer un bon sopar al final de temporada tots plegats.

                                                                                         By El Presi
　

20ª MITJA MARATÓ TARRAGONA. 27/11/2011

Un any més ens disposem a fer la mitja de la nostra gran ciutat amb la il.lusió de sempre. Aquesta any ja semblem un equip seriós, amb un bon grapat de francolins nous i una equipació a l’alçada de la nostra gran qualitat. Quedem un a hora abans per fer-nos la foto de rigor amb tot l’equip i calentem a les instalacions del nostre gran club.

Aquest any m’he de posar en plan realista i admetre que no estic tan bé com altres anys, i per tan sortiré a 4’.

 Però els cracks de l’equip es plantejen reptes més ambiciosos, i no hi ha dubte que ho aconseguiran, perque han treballat molt, i molt bé.

                                           El Presi com sempre, impressionant!!

                                      

Començo la cursa molt tranquil amb l’objectiu de passar el primer quilometre en 4 clavats, cosa mai vista en mi perque sempre passó el primer quilometre a tota pastilla estigui com estigui, i el passo en 4’2’’: molt bé.

Quan enfilem el carrer Reial veig devant meu l’Adri i l’avanço; em sembla que necessita fer aquelles sèries mítiques al riu a les 4 de la tarda amb els espaguetis intentant fer el recorregut invers de l’hora de dinar.

Van pasant els km i de momento clavo el 4’ x km. Abans d’arribar al 10 veig un grup de corredors agrupat al voltant d’una noia amb els cabells rossos al vent, és la Mireia Sosa. Avanço el grupet i passo el 10.000 en 39’50’’: bé.

Em trobo molt còmode i continuo amb el mateix ritme buscat ja el moment decissiu de la cursa, a partir del km 15.

                                            Dos bous en acció!!

A la zona del passeig del Miracle em vaig creuant amb els meus companys d’equip. La cursa va tan tibada que van en grups solitaris a molta distància del grup següent. Els animo però van tan concentrats que amb prou pena em veuen.

Arribo a l’escullera. Per sort avui no fa vent. Em noto una mica cansat però mantinc el ritme. Arribo a l’ultim km amb un runnersworld que em fa la goma, però amb el meu últim esprint irresistible el deixo enrera entrant en 1h24’32’’. Estic content perque he fet poques sèries i he entrenat poc i molt concentrat en l’últim mes.

                                            Una cursa amb molt color Francolí

Menció especial pel Manel que va estar a punt de baixar del’hora trenta. Aquesta mateixa temporada segur que ho aconseguirà.

Tots aconseguim més o menys els nostres objectius, tot pensant que la temporada és molt llarga i estem al començament. Queden encara molts moments de glòria o de desencís, però de ben segur que lluitarem per que sols siguin de glòria.

Temps:

Plastic       1:16:32

Peio            1:17:42

Marcel        1:19:11

Alex            1:24:32

Oscar          1:30:16

Manel          1:31:11

David           1:31:25

Jose L.        1:35:11

                                                  

                                          By UltraMan

                                                        

                                                                             

X CROSS SANTA MARGARITA I ELS MONJOS. 12/11/2011

Els tres picapedrers del club ens tornàvem a posar el pitrall. Aquest cop en Bou i jo ens calçàvem per última vegada el xip al peu per anar a fer un cros i el "abuelo" anava a la mítica Behobia-San Sebastián.
Volíem fer una mitja abans de la de TGN però el calendari no era prou suculent o sigui que ens vam posar la cuirassa i va anar cap a Santa Margarita a fer un cros com els que miràvem per la tele el diumenge on sempre guanyava un tal Martinxo "Martin Fiz".
Com sempre a les vuit a les palmeres, nacional i en poc menys d’una hora ja som allí.
Hem arribat d’hora i no trobem gaire ambient, el camp de futbol està gairebé buit i podem recollir el pitrall sense fer cap tipus de cua.
Amb el pitrall a la mà tornem cap al cotxe per preparar la samarreta i els pantalons per fer l’escalfament previ. La temperatura és fresqueta perquè no sóc capaç de treurem les malles llargues, quatre estiraments, quatre badalls i començem a rodar suau.
Amb en "bou" decidim rodar per la zona del circuit, així tindrem una visió del que ens espera. Començem pel camp de futbol i anem seguin el circuit a l’inrevés.

Només sortir del camp d’herva, ens endinsem a una zona de pinassa, després una petita rampa i anem de cara els horts, tomaqueres, patates, col-i-flors…, tornem a la zona de pins, rampa fortíssima cap amunt, el cor batega a 170 i només estem calentant, terreny que puja i baixa entre terra tova i terra més dura, arribem a unes cases que toquen l’autopista, creuem per un pont l’AP-7, una mica de descens que ens deixa agafar una mica d’aire, de moment tot fa pujada i ja portem tres quilòmetres, després de la lleugera pendent ulls ben oberts perquè hem de creuar un rierol. L’organització ha previst el tràmit col.locant uns taulons de fusta però està clar que corrent a 3:35 no hi ha tauló que valgui, s’haurem de mullar els peus.
 Després del basal, rampa per amunt i entrem en terreny de vinya. Per acabar-ho d’adobar està tot tou per la pluja dels dies anteriors, fem el tomb per un bancal ple de ceps i tornem a passar per sota el pont de l’autopista, per fi trepitgem 100 metres d’asfalt i tornem a endinsar-nos a la pinassa per tancar el cercle de cinc quilòmetres.

Total, ens mirem els dos, que ja portem la samarreta més que suada i ens fem la creu amb la mà perque Nostre Senyor ens agafi confessats.
Jo esperava que fos una cursa ràpida on pugués baixar dels 35 minuts que sempre agrada i anima però esta clar que farem el que podrem i gràcies.
Ens presentem a la sortida i veiem que hi ha rivals de pes. La flota magrebina calenta per la recta de sortida, hi ha també dos o tres athletes alts i prims com en Garcia Insa.
En bou i jo ens donem la mà per desitjar-nos sort i tret de sortida!!!

Com era d’esperar, els magrebins van al davant, sense tallar-me ni un pel els segueixo i ja m’he oblidat del meu company d’equip, hem concentro per seguir al capdavant i ho aconsegueixo perquè el ritme no es molt alt 3:30. Passem el primer quilometre i hi ha molta gent davant, els joves del magreb trenquen el ritme, encara vaig prou fi com per seguir-los.
 Encara seguim uns set corredors al davant, tres cents metres més i segona estrabada, ja només en quedem cinc, tres cents metres més i un altre canvi de ritme. No portem ni tres quilòmetres i m’estic desgastant només per voler anar al davant.
Rectificar és de sabis, hem quedo al darrera amb la mateixa concentració i confio amb el meu ritme, millor que corre amb canvis de ritme.
Primera volta amb sisena posició esperant que es despengi algú per fotre-li zarpada, el ritme és molt alt de totes maneres, per això estic content de com va la cursa.
La segona volta és molt i molt exigent i tots aquells que no han dosificat bé en aquesta ho patiran i molt.
Ningu per darrera, la distància amb el de davant es manté o sigui que anem bé. Passen els metres i ningú es despenja, m’acosto al cinquè però no lo suficient.
Últims metres cremant carbonilla i content del ritme suportat en aquelles condicions, no en tinc ni ideia del temps que farè però satisfet per les sensacions. Arribada al camp de futbol i al marcador veig un 35 llarg, apretada final i aturo el crono amb 36:07.
Molt i molt content del resultat i de la cursa feta. M’he enrecordat durant molts moments aquells crossos com a corredor del col.legi Sant Pau a Vilaseca, la Canonja… quan era un marrec.

Mentres estiro una miqueta, aixeco la vista i veig al "bou" arribant com sempre esprintant i lluitant per conservar la seva oncena posició amb un mano a mano amb l’Antonio Savillano. Esta clar que es noten els finals dels nostres entrenaments de diumege, especialment els canvis de ritme de les piscines Tarraco i els tinglador, no hi ha ni una ànima que ens guanyi en una recta final. Gran cursa pel "bou" que no perdona, està motivadissim
Bocata, samarreta i cap a casa que falta gent.

6º   Plastic 36:07
11º Marcel 38:30

Molt bona cursa pels dos amb un gran crono i un gran entrenament de qualitat. Ja només ens queda el trionf final, la mitja de tarragona!!!

                                                                                                      By Plastic

BEHOBIA- SAN SEBASTIAN 2011. 13/11/2011

Aquest any una de les cites obligades era la mítica cursa Behobia- San Sebastián, de 20 km. Aquest any era la 47ª edició, i ja fa mesos que havia fet la inscripció perquè en dos dies s´exhaureixen. Jo sóc basc i feia anys que tenia aquesta cursa a la safata de pendents.

El que es viu a Donosti i tota la zona per aquesta cursa realment és impressionant. Tota la ciutat s´aboca amb ella; programes especials a la ràdio, retransmissió sencera de la cursa per Teledonosti, portades en diaris....La BSS es troba en boca de tothom.

Jo vaig arribar amb tota la familia divendres del matí, voliem així gaudir d´un cap de setmana llarg. Per la tarda em vaig apropar al Kursaal per recollir el dorsal i veure la Fira del corredor. Ben muntada, ja s´anava parlant que s´esperava una cursa amb molta calor i vent.
Dissabte va ser un dia atrafegat amb dinars familiars, passeig per la Concha i cursa Behobia Txiki amb més de 2000 nens. Va tocar també l´habitual ronda de pintxos y birras per "lo viejo", tots els baretos plens de runners. Aquest any eren 20000 corredors a la sortida.

Després de dormir amb els habituals nervis pre-cursa, diumenge a les 08:45 hores estava agafant el Euskotren al costat de l´estadi d´Anoeta my love. Jo tenia la sortida a les 11:02 hores, però s´ha d´anar amb temps. Viatge de 30 minuts en un tren rollo metre de Tokio, ple d´atletes, amb nervis a flor de pell i perfum de Reflex.

A la sortida tant l´ambient com el muntatge és espectacular. Xiringuitos per cafè, pantalles gegants, música...
Jo portava un parell de samarretes per no passar fred i llençar-les abans de la sortida. No haguessin estat necessàries, 20º a la sortida i 23º durant la cursa. Pels altaveus s´avisava de la necessitat d´una bona hidratació. Molts catalans, fins i tot un speaker en català.

Tocava estrena de la flamant nova equipació. Ben parida presi. Vint-i-cinc minuts abans m´adreço al meu calaix verd. Uff està ple i amb marques entre 1:16 i 1:30 en mitja. Tindrè la cosa complicada per còrrer, peró la temptativa de passar-me al calaix davanter fracassa (tonto te han pillado).
Comença a sonar Where the streets have no name d´U2, calfred integral. Tret de sortida, còrrer es complicat, molta gent, i molta trepitjant ous. Eslàloms impossibles, passo el kilòmetre 2 en 8:35. Tranquil, la cursa és molt llarga.

                                                               per on puc passar??

Al kilòmetre 6 ens trobem la primera pujada de dos kilómetres: Gaintxurizketa. El millor d´aquesta cursa, sens dubte, és l´afició. Segons sembla més de 60000 persones donant el seu alè. Pujada dureta però els vorals plens de gent. Així és més fàcil pujar-la.
 La calor i els kilòmetres començen a posar a cadascun al seu lloc. Passem per Lezo i Pasaia. El soroll i crits d´ànims de la gent són ensordidors. Com a punt negatiu, els punts d´avituallament. Gots petits d´un aigua amb sabor dubtós, la gent aturant-se per beure. Bastant descontrolat. I amb la calor que feia, era bàsic beure. Començo a veure molta gent plegant de la cursa. Al final, van haver més de 400 entrades a urgències (i en època de retallades sanitàries).

Enfilo l´última pujada al kilòmetre 16: Alt de Miracruz. Només un kilòmetre, però amb la distància acumulada es fa dura. Però aquella pujada la tindré gravada per sempre. Ambient de Tour de França. Suor, calor, crits, esbufecs. Gent i més gent. Moment per quedar gravat.

Coronada la pujada, baixada fulgurant per entrar a Donosti. Kilòmetres finals per uns carrers de Donosti plens de gom a gom. Veig els meus cosins que han vingut des de Pamplona per veure la cursa, em criden uns nois de Tarragona. Tothom crida i aplaudeix. Recta del Bulevard, encara tinc forçes i canviem ja a l´últim pinyó. Temps final: 1:16:06, lloc 285

Gran cursa i ambient per recordar. Una cursa més a la saca Francolí. I ara toca la nostra Mitja.
 A per totes equip!!

                                                                                                    By Peio

MITJA MARATÓ REUS. 23/10/2011

Primera mitja de la temporada. Bon esmorçar matiner per no perdre els bons costums, passeig  de les palmeres a les 8 com sempre, cotxes i tots cap allà.

Aquell diumenge volíem repetir la foto de la temporada passada, on inauguravem temporada als 10 km de Manresa.

Aquest cop estàvem tots els veterans del Francolí amb l’absència de l’ultraman que arrossegava dolencies estomacals durant uns dies, la resta tots en fila i a punt per l’estrena.

Dels cinc components tres ens disposàvem a fer la mitja:
 el “abuelo” obligat a no regalar punts i defensar el nº1 de la lliga championchip.
Manel o "Nel" que volia plasmar les seves bones sensacions als 10km i fer una gran marca en mitja
 i jo mateix, disposat a fer un primer test per la mitja de TGN.

El dia era perfecte per córrer, havien anunciat pluges però de moment el cel estava tapat , grisós i sense ni gota de vent.

Recollida de pitrall ben organitzada, calentament ràpit i sense escarraçar-nos-hi gaire, foto de rigor amb la samarreta verda (que seria la última que fariem amb aquesta) i ens col.loquem a les primeres files de la sortida, per fer-la ràpida i sense obstàcles.

Amb en Peio haviem parlat de fer uns quilòmetres junts, però només sentir el tret de sortida perdo el sentit, em concentro amb la cursa i procuro mantindre un ritme fort i a seguir l’estela del Bou. Tenia un punt de mira collonut ja que ell feia el 10 mil, sabia que estava fort i conexia el desnivell del circuit.

Aixi doncs, concentrat com un beneit me’n adono que estic corrent sol i que al “abuelo” no el veig en cap moment. Davant meu tinc al conegut Bruno”ex Reus Ploms” i a l Bou. En dos o tres ocasions em questiono si tinc que anar amb ells enlloc de còrrer sol i degastar-me massa, però vaig còmode amb aquell ritme i em fa por tindrem que arrosegar-me els últims quilòmetres.

Quan me’n dono compte ja ens apropem a km 6 i en sec en Bou canvia de ritme de manera radical, senyal doncs que el desnivell és favorable. Segueixo sense perdre la seva estela i ens pocs minuts arribem al final del 10 mil. Ell es queda entrant a meta amb una rialla de pam a pam i em fa un senyal amb la mà senyalant-se el cap, recordant-me que segueixi amb la concentració i apretant les dents.

La segona volta no te res a veure amb la primera, molts corredors ja han desaparegut i les distancies entre corredors s’han allargat. Si abans corria corria sol, aquesta encara em toca fer-ho una mica més. Només tinc a uns 50 metres a en Bruno, i en els primers compassos de la segona volta em dedico a seguir-lo amb vista i a procurar que no marxi més. A poc a poc van passant quilòmetres 12, 13, 14 i veig que encara tinc metxa i en Bruno cada cop està més aprop.

Aixa doncs, al final de la T-11 i després del desnivell decideixo atacar a la setena posició. Apreto, apreto, apreto i veig que no només el passo sinó que també li trec una mica de distancia.

Això em dona ales per afrontar la part de descens amb confiança i apretar les dents per no perdre la setena posició.

Els últims tres quilometres se’m fan durs però fer-los amb aquella posició són tot un luxe. Al no estar acostumat a anar en aquelles posicions et passen coses pel cap molt agradables i agraeixes els dies durs d’entrenaments que et permeten que cada dia et sentis més i més fort.

Tot esforç te la seva recompensa. Últim quilòmetre, familia aplaudint a l’´ultim revolt i el marcador a l’horitzor que marca 1:16 llargs, això vol dir que creuare la linia final amb 1:17 curtets.

Suspir final, tancament de puny en senyal de que ha estat una cursa perfecta i entrada a la meta amb un somriure enorme. Objectiu i sensacions cumplerts amb escreix. Un passet més per intentar fer una cursa a la mitja de casa.

En Peio molt satisfet també, aturant el crono per sota de 1:20, que es diu molt ràpid, però s’ha d’entrenar molt dur per ser capaç de còrrer amb aquestes felicitats.

Felicitats abuelo, ets el nostre nº1.

I menció especial per Nel 1:33:56 pulveritzant el seu registre en mitja i en breu baixant d´1:30 (potser a Tarragona?). Aquesta marca i el sub-40 estàn al caure.........
La seva cara de satisfacció ho deixa clar

 

I el podi:

                                                                                                               El Presi

10 KM REUS VITALITAT. 23/10/2011

Avui som tots a Reus o quasi tots. A primera hora del matí vaig a buscar a l’Adri a Renau i després al Peio per Tarragona com a la resta de l’equip. L’Adri i jo realitzem els 10 kilòmetres i els altres la mitja. 

Jo busco una bona marca als 10 kms. per aconseguir la moral suficient per afrontar una bona mitja, i ell busca retrobar-se amb la competició després de moltes mesos d´absència.

Bon escalfament de tot l’equip. Jo l’intento realitzar un pèl més intens perquè faig els 10  i tinc que sortir amb més intensitat. 

A la sortida l’Adri es col·loca més endarrerit juntament amb el Manel; a mí el Plàstic i el Peio m’han guardat un lloc privilegiat a segona fila. 
Tret de sortida i tots a còrrer;  surto amb intenció d´anar ràpid, m´he col·locat tancant el grup capdavanter. Passe’m el Km. 1 (3:20) buff massa ràpid, em poso un ritme més còmode, tinc visualitzat perfectament el circuit i ara toquen uns 4 o 5 kms. de desnivell positiu.  Això em fa perdre un parell de posicions, però són corredors de mitja i estic segur que a la segona meitat de cursa les podré recuperar.

Al pas del kms. 5 (18:17) un pèl lent, però vaig bastant còmode. Començo a augmentar el ritme fins arribar al kms. 6. 
 Ara sé que es tot baixada fins a meta i realitzo un canvi dur de ritme “els últims 4 kms. per sota 3:30” .  En el Km. 8 tinc un corredor darrera meu però sé que encara tinc un últim canvi. A partir del Km.9  accelero i el deixo endarrere, entro a la recta final en solitari; gran crono 35:43 (MMP) objectiu aconseguit. 
El Plàstic no m’ha pasta ufffff,  l’espero al seu pas per meta , l’intento animar al màxim possible.  Espero l’entrada de l’Adri que fa una cursa segons les seves expectatives a 4:00 el Km. crono final per ell 39:58. 

Bona actuació del C.A. Francoli en la cursa de 10 kms.

                                                                                              By Bou

XXXI CURSA POPULAR CORNELLÀ DE LLOBREGAT. 10 KM. 2/10/2011.

Dia 2 d’octubre del 2011, per a mi comença la temporada!

Avui em llevo aviat per menjar-me un bon esmorzar en tranquil·litat, al cap de mitja hora surto al carrer, espero al plàstik, furgona i cap a Cornellà!

Estic content, tinc moltes ganes de començar la temporada i al mateix temps intrigat per saber com m’anirà, durant l’estiu he anat fent en plan xino-xano i avui toca suar-la!

Arribem a Cornellà i apliquem el ritual: lavabo-aconseguir el dorsal-lavabo-canvi de roba a la furgona-lavabo-escalfament.

Ja està, és hora de que soni el tir, estem tots preparats i booom.

Vaig fent, al principi esquivant una mica la multitud que porto al davant i a partir del primer kilòmetre ja vaig més tranquil, més espaiat. Em dona la sensació que he començat una mica massa ràpid però de moment aguanto de forma còmoda.

Arriba el kilòmetre 5-6 i comença la pujada, es fa més llarga del que em pensava; les cames piquen i el terra es converteix en “llambordes” cosa que complica una mica més el tema.

Arribo a dalt i penso que ja he passat el pitjor, tot i així encara quedar una petita rampeta molt més suau però que es fa molt pesat d’aguantar.

Passat això ve una baixada molt pronunciada, tot el que hem pujat en un kilòmetre ho baixem en uns quants metres, rassssssssssssssss!!!! Tot i ser baixada em dona la sensació que encara m’ha cansat més!

Arribo al final, xafo la pista d’atletisme tova que em dona consol als peus, passo l’arribada i ja està! 43:26.

Està bé, començo la temporada igual que la vaig acabar, aixì que a partir d’ara toca millorar.

Giro el cap i em veig al plàstik totalment recuperat, esperant-me. Comentem la jugada, li ha anat molt bé, de fet molt molt bé. Esperem a que surtin els resultats i veiem que Plàstik fa pòdium!!! Està allà al davant de tot, i al cap d’uns minuts m’el veig al pòdium aguantant un trofeu, visca el C.A Francolí!

Comença la temporada!

Classificacions: Cornellà-2011

                                                                                         By Manel

OBJECTIU DE LA TEMPORADA : MARATÓ BOSTON 2012

 

Aquest serà el gran  objectiu de la temporada, després de dos anys d’intentar-ho finalment la marató escollida per aquest any (2012)  ja és tota una realitat després de que hem confirmesin la inscripció.

El magnífic crono de la marató de Roma 2011 hem va donar el privilegi de ser inscrit en el primer tall cosa que hem facilitava l’entrada.  Així doncs, només queda entrenar com un beneit per arribar a la mítica marató en les millors condicions posibles.

Hem podría plantejar aquesta marató com a premi i córrela de manera més suau i anar a uns ritmes més lents però tal i com sóc, ja hem coneixo de sobres, segur que aniré a fer el millor paper posible.  Tot i que no és un circuit homologat pel seu desnivell i per la possibilitat de volar si el vent bufa a favor, intentaré corre al màxim per acostar-me als 2:40.

Fins que arribi el més d’Abril encara queda un llarg camí,  molts mesos i moltes setmanes de fred per endavant, per això cal escollir bé les curses per no arribar passat de quilòmetres i sense motivació.

Com que aquesta pretemporada he pogut entrenar més dies dels habituals fan que ha hores d’ara estigui en una gran forma com vaig poder demostrar en el primer deu mil de temporada aturant el crono en 35 minuts en el difícil circuit de Riudoms, per això hem proposo fer dos cims màxims de forma.

El primer punt será la mitja de TGN on espero arribar amb òptimes condicions per fer un bon paper a casa nostra i després d’aquí tornaré a baixar intensitat els mesos de desembre i gener per tornar a agafar empenta i entrenar aquest cop amb tirades més llargues per arribar a Boston al 100%.

Així doncs, no tinc excuses per deixar de correr ni per desmotivar-me en cap moment, tot al contrari, ara ja hi ha objectiu i com sempre: A per ell!!

                                                                                                    El Presi

III CURSA 10 KM. RIUDOMS. 18/9/2011

Matí fresc les temperatures han baixat  uns graus,  ideal per realitzar una bona cursa si no fos pel vent que bufa. Moltes ràfegues, gens constant ni de direcció ni intensitat..

 Som a Riudoms per defensar, ajudar i donar tot el suport possible al nostre company d’equip el Peio,  que encapçala  el Campionat Championchip de les comarques de Tarragona.

La cursa es realitza a les instal·lacions esportives de Riudoms.  S’inicia i finalitza en una pista d’atletisme de terra ,superfície on els Francolins estem acostumats  a entrenar.

Comentem el recorregut , que no és gens senzill:  uns 2’5 kms per l’interior del poble i després, camí asfaltat ,sempre amunt entre avellaners, masies i basses fins al Km.5 ½. En aquest punt s’inicia la baixada, inicialment suau i entre el Km. 7 i 8 important. Entre el kilómetre 9 i 10 el perfil ja és planer,  torna al poble i s’enfila l’entrada  a meta on es notarà molt l’aire.  O sigui sortir a ritme còmode i la baixada fotem-li gasto.

Bon escalfament i tot preparat per donar la sortida, pervi discurs de l´organització.  

Inici de cursa força ràpid,  el Plàstic marxa amb el grup capdavanter de la prova. Es queda a les últimes posicions, una mica per respecte al Pedrito i companyia i també perquè es va més còmode, una mica tapat de l’aire, a esperar que madurin corredors que hi ha en aquest grupet.  

El Peio i jo ens situem en el segon grup a a uns pocs metres d’ells, però al arribar al kms. 2’5 on s’inici la pujada,  el grup de davant el perdem definitivment de vista  El Plàstic es manté en 6 posició i a punt de guanyar una posició,  esperant el moment d’atacar.  Una mica més endarrerits el Peio i jo.

A l´ inici de la pujada el Peio prefereix aixecar una mica el peu  i no seguir el meu ritme,  però em té a vista, que això sempre és important. (nota de Peio: no vaig preferir aixecar el peu jejeje, em portaves amb la soga al coll)

La baixada  és fa molt ràpida sobretot els ultims kilòmetres, lloc on el Plàstic realitza un canvi dur de ritme i marxa per intentar aconseguir la 4 posició. 
Jo mantinc la distància a un grup de tres que tenia a pocs metres i que s’havia format al finalitzar la pujada.  Dos eren del grup capdavanter i el tercer que ha vingut de darrera meu.  El Peio a la baixada recupera les bones sensacions i realitza uns últims kilòmetres molt bons demostrant la seva gran rapidesa i guanya tres posicions. 
 Si la cursa hagués tingut un parell de kilòmetres més el Plàstic guanya una posició i el Peio també, en detriment de la meva, jo anava bastant fus.

Al final objectiu aconseguit, gran resultat de tots els Francolins. Els tres dins del Top-Ten d’aquesta dura cursa, amb pòdium i trofeu per al Presi; plasmant la gran pre-temporada que ha realitzat i podent-se treure alguna que altra espineta clavada.

  5 Pos. Plàstic             35:58

  9 Pos. Bou                 37:25

10 Pos. Peio                 37:36

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Visca el Pa Visca el Vi Visca el Club Atlètic  Francolí de tgn.!!!!!!!!!

                                                                                                   Bou

III CURSA MALALTS DE TURMELL. 10/9/2011

Aprofitant les vacances familiars a l´illa de Mallorca, vaig buscar alguna carrera per tal de començar la temporada i fer un entrenament de qualitat.
Porto ja temps amb uns entrenaments bastant lamentables, ja que unes molèsties al múscul piramidal del gluti fan que no pugui entrenar dos dies seguits.
Així vaig arribar a Sant Llorenç de Cardassar, població on es feia la cursa. Escalfament pels carrers del poble, samarreta de la Erreala, i mirades de qui és aquest bitxo raro.
Entre els altres corredors (una mica més de 200), molt triatleta.
Per davant 13 kilòmetres amb molta calor (28º aproximadament). Per sort, avituallaments cada 3 kilòmetres. La familia animant, com sempre.

Sabia que la cursa era per camins majoritariament, però molts trams de la cursa no arribaven ni a la categoria de camí. I em vaig trobar, specially for me, dos baixades suïcides entre pedres on l´Adri hauria gaudit de valent.
Vaig fer els primers 4 kilòmetres en el segon grup de la cursa, però quan el perfil es va tornar complicat, cadascun va fer la batalla com podia.
Durant la cursa em vaig trobar bastant bé, encara que tinc clar que vaig curt d´entrenaments i sobretot de velocitat.
Cursa finalitzada en 11ª posició amb un temps de 49:41. Una mica després va arribar la primera dona, Marga Fullana, cinc vegades campiona del món de mountain bike, i que corre pel club organitzador, Malalts de Turmell.

Destacar les taules impressionants de begudes, croissants, coques de recapte, patates, entrepans, cervesa, que havia a l´arribada. I per una inscripció de 2 euros, igual que per les nostres curses.......
Però el millor encara no havia arribat. Entro al bar del poble per veure quants gols ens havia fotut el Barça. I sorpresa, 2-2 a Anoeta. Agirretxe i Antxon Griezmann.
Dos anys sense guanyar-nos a Donosti, crec que som la bèstia negra dels culés jejeje.
Així que abans de tornar cap a la platja vaig pensar en la frase de Philippe Montanier, el filòsof de la Real,  abans del partit: "Quien quiera subir una montaña no se asusta de su altura".

                                                                                                         By Peio

EL PRESI INAUGURA OFICIALMENT LA TEMPORADA 20011-2012

PRETEMPORADA ( Alemània-Canadà)

Després de gairebé dos mesos sense trepitjar terres catalanes ja puc dir que estic preparat i entusiasmat per una nova temporada.
El fet d’estar lluny de casa ha fet que estigui en una forma més que envejable per començar a donar guerra en les curses de deu quilòmetres que aviat tindran el tret de sortida.
La primera fita que m’he marcat aquest any és donar suport al màxim al meu company de files i actual número 1 (Peio Ortiz) de la lliga regular Championchip de les comarques tarragonines. Això voldrà dir que en només tres setmanes haurem d'estar defensant aquesta posició al 10 Km de Riudoms i una avançadíssima primera mitja de la temporada a la capital del Baix Camp.
Altres anys hem faria pànic aquest començament de temporada però els entrenament fets a terres germàniques durant el mes de Juny/Juliol a les sis del matí amb una fresqueta fantàstica hem van permètre convinar canvis de ritmes a peu i unes sesions de piscina al qual m’he aficionat i crec que hem donaran una mica més de "caixa toràcica"
El més d’Agost també ha estat tot un luxe, gairebé cada matí, he tingut el plaer de corre pels parcs naturals més importants del Canadà, muntanya amunt i avall gaudint també d’una fresqueta gairebé hivernal per a nosaltres.
Quinze dies de tirades llargues de més d’hora i mitja pel matí, una bona dutxa, un bon esmorzar i després un trekking d’entre 6 a 7 hores han fet que a hores d’ara no hem fagi ni el més mínim lleig afrontar les primeres mitjes maratons.

L’objectiu principal d’aquesta temporada serà el de sempre, disfrutar de les curses al màxim possible i anar caminant poc a poc fins assolir l’objectiu de la marató. A hores d’ara no se en quina o quines en prendré part, però n’estic segur que a la linia de sortida en una d’elles d’arreu de món m’hi trobareu lluint la samarreta verd-i-negra.
Com a nota a destacar també, crec que ens donarà una bona empenta a tots els components de l’equip l’anunci que ven aviat podrem gaudir de les noves equipacions. Així doncs d’aquí a pocs dies també tindrem foto oficial dels components del nostre petit club amb la nova equipació. Esperem que a l’EKIDEN de la nostra ciutat ja estiguem tots uniformats i puguem fer un grandíssim paper, de ganes segur que no el falten!!!

                                                                                                        El Presi

34ª 15 KM ESPLUGA DE FRANCOLÍ. 30/7/2011

Última cursa de la temporada. Marcel i jo teníem cita pendent a una clàssica de la zona, Cursa de l´Espluga de Francolí. Feia bastants anys que no feiem aquesta cursa, però aquest any tocava.
La idea era baixar de la hora, barrera que molts corredors busquen en aquesta cursa. Té un perfil de pujada continua fins el kilòmetre 8,700 , per girar i començar una baixada ràpida fins a meta.

Ens vam plantejar arribar al gir en uns 36 minuts o menys, per tal d´arribar amb forçes i aconseguir la marca.
Molta gent de nivell coneguda a la sortida, i altres amb cara afilada i aspecte de espartans. El dia era bastant bó, una mica de calor però més que acceptable per les dates i vent moderat.

Sortida ràpida en baixada amb molta animació ja que són les festes del poble.

Al kilòmetre 1 comença la pujada. Jo m´enganxo a la Txell Calduch, que va ser la guanyadora i vaig pujant al seu costat. Marcel uns metres per darrera, molt a prop.

Abans d´entrar a Poblet veig que el ritme que porta Calduch és massa ràpid, i encara queda mooolta pujada. Millor que marxi......

Marcel vé per darrera, de menys a més. La sortida havia estat massa ràpida i les cames ho noten. Tonyo Gironès del CAT arriba a la meva alçada, i diu que m´enganxi a ell.

Fem la resta de pujada junts a ritme més fàcil. L´objectiu és arribar amb forçes al gir, per poder baixar ràpid.

Coronem la pujada, jo el 34º en 34:54 i Marcel el 52º en 35:16. Millor del que ens pensàvem.

Baixada fulgurant, les cames s´han recuperat bastant bé de la pujada. Jo vaig en un grup de quatre, però al km. 10 tinc forçes i marxo amb un altre corredor.

Km. 14 i ja arribem, es nota la falta d´entrenaments i de tirades llargues però és l´últim kilòmetre de la temporada. Apreto les dents, m´enganxa el mateix corredor que a l´arribada de la Nocturna de Sant Jaume. Ens reconeixem, fem un giveme5 i arribem a meta. Temps final i posició: 34º 56:43

Marcel arriba amb un temps de 57:26 en la posició 42º. Ha avançat 10 llocs fent una gran baixada.

La cursa la va guanyar Omar Oughzif amb un temps de 47:10.

                                                                                                                        By Peio

II CURSA NOCTURNA SANT JAUME DE REUS. 22/7/2011

Amb moltes ganes ja per finalitzar la temporada i agafar uns dies de descans tocava cursa a Reus. Els entrenaments ja han baixat molt en quantitat i sobretot en qualitat, però suposo que es la tònica general.
Aquesta és una cursa atípica de 10 km, ja que es realitza un divendres i la sortida és a les 21:30 hores.
Has d´anar armat amb un frontal o amb una llanterna petita, ja que la majoria de la cursa transcorre per camins de Reus sense llum.
La sortida és a un parc al costat de les piscines municipals de Reus, i aquesta vegada havia una mica més de 300 corredors. Resulta estrany veure a la gent amb el seu frontal, alguns al cap, altres enganxat a la cintura i uns altres amb la pila a la mà. I també et donaven un polsera fluorescent, rollo discoteca eivissenca.
Jo vaig decidir anar amb una petita pila, ja que havia provat un dia a còrrer amb un frontal i no vaig trobar-me còmode. Falta de costum, suposo.
 El dia era perfecte, ja que havia sigut un dia ennuvolat i feia fresqueta.
Sortida en busca dels primers camins de terra, fàcils per còrrer excepte algun tram amb pedres soltes.
Es forma un grup davanter de set corredors,  amb els cracks del CAT i entre ells, Abdenasser Oukhlefen, un noi molt jove del Reus Ploms que va acabar guanyant la cursa.
Els veig marxar des de el grup perseguidor. Cap al kilòmetre 3 marxem del grup Pere Rodriguez dels Obrint Traça i jo. Portem un ritme constant, a uns 3:40/km.
Al kilòmetre 6 ell perd alguns metres, encara que per sort no massa, ja que en una cruïlla de camins si no és pel seu crit hauria aparegut a Almoster. A aquella hora pels camins ja era bastant fosc, i realment el frontal o la pila no són de gran ajuda.
Al km. 8,5 aproximadament, em va atrapar un corredor del KM0 Ponent, que em va venir molt bé ja que la part final del circuit per Reus era per voreres bastant estretes i amb diversos revolts, i ell es coneixia bé el recorregut.
Arribada en el lloc 9º, en 36:56, a 3:42/km, i bastant bé de forçes per tractar-se de fi de temporada.
Vaig aconseguir trofeu, per quedar 2º de la meva categoria.

                                                                                                                    By Peio

II MARATÓ PER RELLEUS SANTES CREUS. 2/7/2011

Per segon any consecutiu els Francolins participem en aquesta prova per equips. 

 Però aquest serà la primera edició que ens inscrivim com a C. A. Francolí. 

En la 1ª Edició vam aconseguir una valuosa 2ª posició amb un temps final de 2:48:01.  Aquest any ens presentem amb un equip parcialment remodelat (Adria, Joseba, Marcel, Manel, Peio i  l’Àlex);  amb la gran absència del ntre. Presi “El Plàstic”. 

En aquesta prova l’esforç individual de cada un de nosaltres té la recompensa en el temps global de l’equip, això vol dir que tots haviem d’estar molt centrats en correr molt ràpid el nostre relleu. 

Santes Creus, gran entorn, el mateix circuit de l’any anterior, molt exigent. Tarda calurosa, tots els components de l’equip estem molt il·lusionats en reptir l’èxit de la primera edició.  

Però a la previa de la cursa se'ns dilueix la major part d’aquesta il·lusió, veient  el gran nivell dels participants que hi ha en aquesta edició.  El Rw tgn a vingut amb tota l’artilleria pesada del club (guanyadors finals), els del CAT equip similar al de la passada edició, un equip de Valls on hi ha la presència del  X. Garcia, i altres corredors que ens donen la sensació de molt de nivell, “Costa Brava”, Esportites Penedés etc.

A les 18:00 hores s’inicia la prova. 1º Relleu li toca a l’Àdria, el comentari previ a la sortida és sortir amb molt de cap ja que ha de realitzar 5 voltes al circuit i fa molta calor. Passa la primeres volta ben posicionat,  però en l’última volta sé li fa un pèl llarg. 

És l’hora del Joseba,  surt amb el turbo,  posat fa la millor volta de tot l’equip, impressionant 5:21 i el millor parcial de l’equip; increible el nivell d'aquest triatleta. 

Ara toca el 1ª parcial llarg i em toca a mí.  Surto recordant-me que he de realitzar 7 voltes i no puc perdre el ritme en cap d’elles.  Intento controlar la distància del corredor que porto davant (un de “l’Esportiu  Penedes)”.  Ho aconsegueixo els dos marquem un temps similar,  però perdem una posició. M'ha tocat lluitar amb el X. Garcia i ens recupera + de 4:00; realitzo un bon parcial 42:31. 

Canvi de relleu, el realitza  Manel. Fa una molt bona primera volta però amb l’exigència del circuit li fa perdre una mica de ritme en la segona i tercer sucsesivament. Tot i això realitza un molt bon relleu, arribant exhaust. 

És el torn del cap de files Peio.  Com hem parlat en el escalfament,  surtirà super centrat  en mantenir un ritme ràpid però controlat perquè també li toca l’altre relleu llarg. Després de la primera volta, agafa un ritme com un rellotge a 6:00 i no el perd en cap moment. Realitza un gran parcial 41:51, i ens fa recuperar una lloc a la general.
Toca realizar l’últim relleu,  tenim guardada l’opció Álex  el Francolí més ràpid de tots. Ha de sortir bastant fort, però se li nota la falta de ritme i la no recuperació de la lesió que arrossega desde la Marató.  Arriba blanc com el paper, sense de forces. Tot i el seu gran esforç, perdem la posició guanyada en el relleu anterior.
Bona entrada a la plaça del Monestir.  El crono marca un temps inferior a les 3 hores. “Ho has aconseguit Àlex”.

Acabem en la 7ª pos. amb un bon registre 2:51:34 a ritme global de 4:04

Cal destacar la bona organització d’una prova tant complexa com aquesta, molts voluntaris i una bossa ben plena, tot això a l’entorn de Stes. Creus fa que sigui una cursa molt recomanable.

I com el blog va millorant, per aquesta cursa gran video de la cursa, possiblement un dels més visitats a youtube en poc temps jejeje (gràcies a Maria i Manel)

                                                                                       By Bou