miércoles, 30 de mayo de 2012

Cursa Ermita Sant Josep de Montblanc (1/5/2012) i 10 Km Primavera Salou (6/5/2012)

El Club també va tenir representació en dues curses que es van disputar el 1 de Maig a Montblanc i 6 de maig  Salou.

La de  Montblanc  és una cursa molt popular on hi ha un molt bon ambient, amb un circuit mixt d’asfalt i terra però força dur. 

Vaig apuntar-m’hi molt il.lusionat per poder realitzar un bon paper després de la  meva cursa a bombers.  Però el cap de setmana previ no vaig estar del tot fi.  
 Em vaig presentar a la línea de sortida amb molts dubtes sobre el meu estat físic.  Tot i això vaig fer una bona sortida, instalat-me en grup de 3 corredors en les primeres posicions de la cursa.  Però al pas del 4 kms. on hi havia la primera pujada vaig veure que no anava del tot fi.

  Vaig intentar mantir-me dins les primerers posicions,   però em va costar molt i en la seguent pujada força dura que era al pas del Km.6 vaig vere que no podía seguir el ritme que portava el grupet capdavanter,  allí vaig desconectar de la cursa i solsament ja pensaba en guardar forces per l’ultima pujada situada en el darrer Km. on vaig perdre dos posicions més. 
 Tot i aquestes dolentes sensación pos. 13 i el mateix temps que l’any anterior 39:05.



A Salou, hi vaig anar amb un altre aspiració sabent com tenia les cames,  vaig voler fer una cursa per sensacions,  intentar anar de menys a més.

A les 9:45 del mati,  al passeig  Jaume I de Salou, es va donar la sortida a uns 650 atletes  bastants menys que l’any anterior possiblement degut a que aquest any no hi havien classificacions.  També m’hi esperava un circuit força dur amb moltes pujades i baixades.   
Vaig sortir controlant molt el meu ritme però en el primer gir em vaig trobar quasi be sol, davant meu un grupet de 3 corredors de que no vaig voler seguir per por a cremar-me.  En la primera pujada el grup capdavanter es va fragmentar i dos corredors es vam quedar a pocs metres meu.  En principi el ritme que portaven m’hi hagués pogut afegir, però vaig voler esperar,  em trobava força còmode, tal i com anava. 
 Però entre el 4 i el 5 kms. em vaig embarrencar amb una situación bastant incòmode un corredor que anava amb un cotxet amb un ninot em va avançar,  a partir de llarvors ens vam anar intercanviant les posicions varies vegades, fins que al kms. 7 vaig dir prou i vaig realitzar un canvi de ritme que no va poguer aguantar,  era pujada i vaig poder agafar la suficient diferencia perque en els kms. seguents amb descens i planers, no em pogues avançar. 
Però amb  aquesta lluita em vaig desconectar dels  dos corredors  que tenia davant meu i quant va ser hora d’intentar retallar,  ja era massa tarda.  Al final quart a un pas del podi i temps aprox 38:14 acabant amb la sensació de que podia donar una mica més.

He aprés la lliçó que fer  3 curses de 10 kms. en aquesta alçada  de temporada  amb molt poc temps  de recuperació ,  és molt difícil tant física com mentalment. 
 La pròxima MIRAMAR.

Salut i kms.
                                                          By Bou

lunes, 21 de mayo de 2012

CURSA DE LA MINA 2012 20/05/2012

Després de la temporada maratoniana ja tenim el cap a ficat en període de semi relax i els entrenaments han baixat d’intensitat.
Això no vol dir que no seguim gaudint d’algunes curses que a poc a poc es van convertint en clàssiques, i més si són a casa nostra on el desplaçament és nul. Aquest diumenge doncs, ens vestíem de verd tres components del nostre petit club. Àlex, que setmana rere setmana segueix entrenant de valent i sense adonar-sen està llimant el seu temps per quilòmetre, el nou vingut Oscar, que sense voler ens a caigut del cel i estic segur serà una peça clau pel nostre club en distància curta i jo mateix que a poc a poc deixo de fer quilometrades per dedicar-me a agafar una velocitat punta decent.

"  Oscar el verd et queda bé"

Quarts de nou del mati i ens trobem tots a l’arc de Sant Antoni per fer un escalfament previ i com no, un no parar de saludar als companys de la ciutat que també es defineixen amb l’adjectiu “socialmente runner”.

La cursa ens la coneixem prou bé ja que tres quarts del recorregut passa per les mostres instal·lacions, els primers quilometre i mig baixa de manera brutal fins al carrer reial i a partir d’aquí i passant per sota i sobre d’algun pont s’enfila riu amunt fins arribar a la Mina.

A la línia de sortida, les primeres posicions ocupades per la gent amb samarreta de color fosc com és habitual i després la resta de mortals. Hi havia força cares conegudes i ja sabíem més o menys amb qui tindríem el plaer de compartir els esbufecs. Com que encara no hem trobo amb confiança per córrer ràpid hem vaig proposar una sortida lenta, no tenia ganes de patir gaire. Això va fer que al quilometre dos, quan ja tothom havia agafat el seu ritme hem trobes sol com un mussol.

L’Oscar que té una xispa brutal es va posar davant meu uns quanta metres i ja no vaig ser capaç de connectar amb ell en tota la cursa. Va ser una mica estrany, ja que no era capaç d’enllaçar amb els tres corredors que tenia davant meu i tampoc tenia ningú al darrera que m’empaites o sigui que, sense d’adonar-me’n vaig estar tota la cursa veient com no podia atrapar als de davant per culpa d’una sortida massa tranquil·la.

En fin, que si vols fer un bon paper i acabar la cursa amb un bon regust de la feina feta, has de ser agressiu i competitiu desde el primer segon de la cursa.
Tot i tenir la sensació d’haver pogut fer una mica més, estic molt i molt content pel paper que vam fer els tres components. Sobretot donar la benvinguda a l’Oscar, és un corredor molt i molt ràpid que segurament ens donarà la motivació per fer un grandíssim paper a les curses que venen. Gaudint dels entrenaments conjuntament segurs que farem una brillant temporada 2012-13. També felicitar a l'ultraman que per fi acaba una cursa content i com podeu comprobar acostant-se a les primeres posicions. Cada dia anem sumant i aviat estarà fent-nos companyia en moltes curses.

La propera aventura del club serà la marató per relleus de Santes Creus, que ha hores d’ara ja li tenim tots ganes. A veure si se’ns posa bé l’abuelo i podem fer un grandissim conjunt per donar guerra a qui  se’ns posi al davant.

9 ª  Oscar Gomez
10 ª Jordi Fernandez
14 ª Àlex Rodríguez

Seguim creixent companys!! Amunt FRANCOLI

martes, 15 de mayo de 2012

Cursa 1r de Maig d´Altafulla. 5000 m. 1/5/2012

Dimarts festiu, 1r de Maig, dia del treballador, i tocava pencar en aquesta cursa d´Altafulla.

Tocava matinar, la cursa senior era a les 11:30 hores, però abans havia curses infantils. Clara va debutar (amb caiguda inclosa) i Unai, més bregat ja en curses, va sprintar directe cap a la xocolata amb coca.

Escalfament previ amb el gran Pere Gomés, on faig un reconeixement del circuit, a 2 voltes, bastant dur, amb molts revolts i gran part en pujada. Començo a veure molts capos a la sortida i gent jove amb pinta atlètica. Tocarà anar a gas.

La sortida és a punt. Crec que el meu escalfament ha estat massa just. Massa parlar i sortir un 5000 sense haver començat a suar no es bona opció. És el segon 5000 de la meva vida, i sé que s´ha de sortir a totes.

Sortida molt ràpida, intento situar-me a les primeres posicions. Surt un noi com un boig buscant la foto de portada.  Fins al km. 1 la cursa va baixant, i es va a un ritme molt alt. Miro el crono al pas pel primer kilómetre, 3:06......uffff......calculava que es passaria a 3:12 o així, i allò no té pinta d´aturar-se. Vaig bé de respiració, però no les tinc totes a aquell ritme....en altres paraules, m´acollono.




Marxa el grup amb 6 atletes, i jo regulo pensant que més d´un reventaria a aquell ritme. Passat el kilòmetre 1 la cursa comença a pujar i bastant. Entrem al poble, dos o tres revolts de 90 graus que trenquen el ritme. Jo vaig 500 metres amb un atleta del Penedès, però em diu que  tiri jo. El deixo, abans d´acabar la primera volta, i estic en solitari. Mala elecció, i més per un 5000.



Els dos nois joves que havien marxat amb el grup ja s´han despenjat. Massa per ells. Abans d´acabar la primera volta passo a un d´ells. Controlo la cursa per darrera meu, no vé ningú trepitjant-me els talons.

Segona volta, vaig retallant distància amb el noi jove dels atletes d´Altafulla. Corre a casa, però el porto controlat. Decideixo regular i retallar poc a poc distància amb ell. No es pot aspirar a més que ser 5ª Els quatre de davant son cracks i gats vells (menys el noi magrebi que va guanyar).

Arribo a l´últim kilòmetre bastant crispat muscularment, massa revolts i pujades a aquell ritme. Quan veig que s´aproxima la llaaarga pujada final abans d´entrar en recta de meta, decideixo passar i canviar el ritme al noi, arribant junts tindrà el punch de la joventut. No em segueix i finalitzo 5º.



A la meta està el presi donant ànims després de tornar de Boston. Pocs estiraments, semblo novell!!!
Acabo content, s´ha fet el que s´ha pogut, però s´ha d´entrenar més per enganxar-se al grup dels escollits.


                                                                                                          By Peio