domingo, 16 de septiembre de 2012

CURSA 10 KM DE L’ARRABASSADA


Tret de sortida pels mes matiners de la nova temporada 2012/13. Només quatre fanàtics ens presentàvem a la línia de sortida amb ganes de fer un bon test de com havia anat les curses de pa sucat amb oli que havíem fet durant el mes d’Agost. La resta de components encara mandrosos per escalfar motors, excuses varies: haig d’anar a buscar els sogres a l’aeroport, tinc molèsties aquí, tinc molèsties allà, tinc un dit fracturat i el metge m’ha recomanat….. en fin, els de sempre allí estàvem presents a la sortida.


" Preparats per patir "

 Marcel, Oscar, Manel i jo mateix allí estàvem ben d’hora per fer un bon escalfament. La temperatura encara apretava de valent, la humitat era alta i amb poca cosa que fèiem ja suàvem de valent.
Les espectatives eren diferents entre nosaltres, els mes guerrers sortiríem a per totes desde el primer moment i l’Oscar amb molèsties a l’esquena intentaria rodar una mica conservador. En Manel, el tio mes pinxo del club va aparèixer amb bicicleta com aquell que se’n va a platja.

La cursa, organitzada per Athletic Track estava representada amb la seva plana major: Btaimi, Paul Sie, Mossen, Javier Jaimes, Bruno…. A la línia de sortida ja sabia que seria complicat entra entre el top ten. De totes maneres, les ultimes curses que havia realitzat hem donaven l’esperança de poder rodar acostant-me a 3:30.

Tret de sortida i com que les distancies eren dues, 5 km i 10 km de bon principi ja hi ha molta gent al davant. Els que realitzàvem els 10 mil faríem dues voltes o sigui que es tractava de fer la primera volta de warm-up i la segona a donar la resta.

Hi ha curses en les que a cada quilometre vas pendent del crono i vas afluixant o accelerant depenent del crono, aquesta va ser una d’aquelles on succeeix tot el contrari, no vaig mirar el crono ni un sol cop, ni tan sols no me'n vaig adonar ni el pas del 5 mil on havíem de passar per sota el crono oficial de la cursa.

Cursa d’aquelles on demostres que ja en portes unes quantes a les cames, amb control durant tot moment i de menys a mes.
Primera volta desena posició, no se ni el temps ni el ritme, només sé que porto la gorra i que només miro endavant. Vaig xequejant les forces al diposit i veig que encara tinc més de mig diposit, la cosa promet.
Quan passem per l’equador de la cursa desapareixen quatre corredors i hem diuen que estic situat a la sisena posició. Quan arribem a l’avinguda del cap Llevant ja veig els que porto davant. Btaimi al cap davant i amb força distancia respecte al segon, Paul Sie que es tercer i en Mossen que el persegueix a pocs metres. Just davant meu porto a Javier Jaimes que veig que no porte bon ritme i quan passem pel sis decideixo passar lo i seguir amb el meu ritme altíssim.
Guardo una mica de gasolina per la pujada monumental fins al Fortí de la Reina en cinquena posició amb una rialla a la cara perquè no pensava que sortís tan bona cursa. Coronem el segon port i ja només queda donar la resta per la carretera de l’Arrabassada el més ràpid possible. Encara tinc força i hem disposo a baixar a ritme alt, amb la vista veig en Paul i en Mossen però ni se m’acudeix anar a per ells. Avanço uns metres i encara accelero el ritme, encara tinc forces. A poc a poc vaig accelerant i veig que m’acosto als companys de davant, accelero una mica més i escuro metres, m’apropo. Encara queda baixada i encara tinc força, accelero. Al tram final de la baixada veig que els tinc aprop, accelero i sense creure-m’ho massa veig que els puc atrapar. Accelero una mica més, arribo a contactar amb ells amb el depòsit de benzina buit i la llengua fora quan sento que en Mossen hem diu:
-         Posat al darrera que ja tirem nosaltres.

Queden uns tres-cents metres i els tres anem a una. Tirant a un ritme altíssim que jo no puc ni gairebé parlar. Ens acostem al tram final de la cursa passant per sota de la via del tren i encara sóc allí aguantant el tipus.
Encara no he mirat el crono ni tan sols un cop i no tinc ni idea del temps que portem. Quan arribem a la ultima corba per enfilar la recta final es gira el Mossen i hem diu:

-         Esprinta el més ràpid que puguis, avui has fet una grañidísima cursa i et mereixes pujar al podi. Nosaltres son gent a la que ens agrada l’esportivitat i que la gent progressi dintre de l’esport.


" record per la historia "

Encara sense creure-m’ho, esprinto tot el que puc i al fons veig el marcador de la cursa que marca un 34 curt, apreto les dents i veig que hem separo mig metre dels dos cracks, en Mossen hem fa un copet a l’esquena i hem diu:
-Això és teu, enhorabona.

Creuem la meta amb 34:27 fent millor marca personal en 10 quilometres i amb una rialla de pam a pam.

Quina gran cursa i quin gran detall dels companys Mossen i Paul, ells saben el que representa que un corredor aficionat com jo sigui per un dia complir el somni de poder creuar la meta per davant d’ells.

" compartint podi amb els mes grans "

Dedico sense cap mena de dubte aquesta cursa a aquests companys de l’asfalt, per un dia hem vaig sentir molt gran. Una forta abraçada pels companys Mossen i Paul de l’Athletic Track. Aquesta gran marca és en gran part gràcies a ells.
 By  Plastic