lunes, 7 de abril de 2014

MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA I CURSA DEL CALÇOT. VALLS. 30/4/2014

La Calçotada, la ressaca Sevillana.

Després de les impressionants marques aconseguides pels companys de Club a la Marató de Bcn, jo amb presento a la línia de sortida de la mitja de Valls, sense la suficient preparació ni motivació per afrontar una de les mitges més exigents de la província pel seu desnivell i també pel seu clima en aquesta època et pots torbar molta calor o bastant de fred o fins i tot pluja.  
Aquest any ha tocat ballar amb la més lletja, dissabte ventós poc motivador i diumenge plujós amb canvi d’hora inclòs.

Sortida amb un ritme còmode, no em vull cremar perquè porto més d’un mes sense rodar llarg i no se com respondrà el cos a un esforç tant exigent com correspon aquesta mitja. 
 De sortida ràpidament un grup de sis corredors tots a la mitja.  Van passant els primers kms i mantenim el ritme a 3:50/3:55.  

Arribem a la primera población Alió, els del quart fan mitja volta i tornen, l’ Oscar va ben posicionat per poder atacar al tercer i quart classificat, ell va en cinquena posició però per la cara que fa no va molt sobrat ni possat.



Als de la mitja, primera dificultat on és poden començar a marcar diferències a l’entrada de la població i a la sortida on s’agafa un camí asfaltat que ens porta cap a Bràfim, “Quin tros de pujadeta !!!!!!!” Amb els companys de grup vaig comentant el recorregut,  jo el tinc apamat.  
Ara toca una zona poc còmode per còrrer, cap km. planer, ple de tobogans, en aquest punt agafem alguns de corredors que han comencen a patir la duresa del recorregut.  
Després d’aquest tram el grup ja solament el formem quatre.  A la sortida de Bràfim un altre regalet del circuit, dos trams de pujada força exigent i després un fals pla fins arribar a l’encreuament de Vilabella on m’esperen els pares amb paraigües a la mà i una ampolla d’isotònic, que no em caldrà perquè el sol va lluir poc,  més aviat gens.  

Seguim la carretera direcció a Puigpelat on els terreny ja és una mica més favorable, seguim mantenint el ritme constant com tota la cursa 3:55, en aquest punt pica una mica més d’aire i comença a ploure amb més intensitat. 


La baixada de Puigpelat es fa força perillosa, amb corbes i molt mullada la carretera sembla un petit riu, prenem les precaució pertinents,  ja solsament quedem tres del componentes del grup.  En els últims kms. a mí em comencen a pesar les cames degut a l’esforç acumulat al larg dels kms.
En aquell instant es despenja l’últim company de viatge en quedem sols la primera noia (M. Sosa) i jo, passat el Km. 17 intentem aumentar més de ritme, per apropar-nos a un grup que portaven tota la cursa davant nostre  però, jo no puc em quedo en l’intent,  sé m’estan fent massa llargs, estic notant la falta de kms. de les últimes tres setmanes. 
L’entrada a meta és força agraida amb una baixada que et permet fer-la amb un bona ritme. 

També nomenar, el podi aconseguit pel company l’Oscar, al Quart de Marató “El Calçot” amb una meritòria cinquena posició, després de passar un petit estat febril els dies previs a la cursa, que el va deixar just de forces.  S’ha de seguir apretant que pots donar més, tot els teus companys n’estem començuts, tu pots!!!!

Cal remarcar la bona organització sobretot buscant la comoditat dels corredors, tenint tots els serveis bàsics ben coberts i sense aglomeracions. En curses com aquesta no es busca la  massificació de la prova, ni els corredors que participem busquem grans marques.  Han aconseguit una mitja diferent més propera al corredor i a l’acompanyant.      



Amb aquesta cursa dono per tancada la primera part de la temporada,  ara toca recuperar forces i ganes per seguir competint la segona part de l’any amb la mateixa exigència que he fet la primera.



Berlín i Tgn m’esperen.   Ens veiem al Juny  !!!!!!!!!!!!!!!!


                                                 By Marcel

miércoles, 2 de abril de 2014

CURSA BRÀFIM-ERMITA DEL LORETO. 23/3/2014

Després d’una setmana amb una lleu lumbalgia, tocava presentar-se a la cursa en la que cap corredor de la zona pot faltar, la Cursa i caminada de Bràfim. La lumbalgia em va fer dubtar si correr-la però al final ho vaig fer, per la lesió d’un company i aprofitant el seu dorsal.

Em presento a la linia de sortida, mitja hora abans de la cursa, vull veure la sortida dels caminants i saludar la gran cantitat d’amics, coneguts i saludats que ens retrovem cada any en aquesta cursa.

Ja a la linia de sortida veig que els Bikila ocupen les primeres places, la carrera possiblement sigui per a ells, ( al final no) a part d’algun Borges Trail, no veig ningú més de les primeres espases.

La primera part de la cursa vaig rapidet i les sensacions son bones,intento seguir l’Adrià al menys fins baix al riu, pero a la baixada ell baixa molt més rápid i ja el perdo, passo els 4 primers km. per sota dels 17 minuts, està massa bé, tenint en compte tot el que queda. Ja a baix als 7 ponts al km 6,5 porto 26 minuts, la pujada serà llarguissima.
 
 

I com de fet, la pujada es horrible, les cames no em responen gaire bé i pujo molt a poc a poc, l’últim tram fins al cim caminant, nomès els privilegiats i els màquines poden pujar corrent, jo encara no em considero ni una cosa ni l’altre. Faig el cim en 50min, ja estic al km 10, es a dir per sobre de 5, però en els últims 3,5 recuperaré temps.
 
 

Doncs no! Després de baixar el tallafocs a tota pastilla, jugant-me gairebé el físic, s’em posa al costat el Willi (cosí de Bou) li dic que som-hi junts cap a l’arribada, queden 2 kilometres i anem bé. Però em començo a notar els bessons que em fan el tonto, es el quart any que faig la cursa i no m’havia passat mai, continuo corrent afluixo a veure si s’em passa però res, no només no s’em passa sinó que em quedo clavat, s’em m’han pujat els bessons de les dues cames i m’he de parar, aquí perdo 3 o 4 minuts que m’haguessin donat un molt bon temps, però es el que hi ha i a vegades el cos té aquestes coses. Els últims dos kilometres tiro com puc, avanço uns quants corredors, i l’objectiu que tinc ara es baixar de l’1:10. Al final 1:09 justet però mira bones sensacions.




Donar les gracies al Jaume Ollé que em va ajudar a pujar una estona la dura muntanya. I felicitar a l’organització, com cada any un 10.
 
                                                                                                                  By Xavi