martes, 30 de septiembre de 2014

MITJA MARATÓ DE SABADELL. 7/9/2014

Un etapa més cap a Berlín. La confusió s’insta·la dins meu.

Les dues setmanes previes han estat molt carregades d’entrenaments i competicions, venia de fer dues bones curses curtes molt ràpides: La de Vistabella "Memoria l Cinto Lopez" 6 kms. a uns 3:30 i La Cursa de Festa Major de Salomó "una Clàssica" de 4,1 a 3:28, rodatges llargs passant molta calor, però havia descansat un parell de dies consecutius i això no passava desde principis d’agost.

Toca diana molt d’hora 6:00h del matí. Avui toca anar fins a Sabadell, Passant per La Pobla on m’uniré amb el David "la llebre de la Torre" ell també la correrà per anar agafant distància i kms de competició.

Arribem bastant d’hora però per una cosa o una altre acabem fent just , "recollir de dorsal, café previ, WC, mitjons, etc " escalfament pèssim "tal com ho haviem comentat en desplaçament" jajajaja. Arribem a la línea de sortida 2 min. Abans, just per agafar lloc, em noto que fa molta xafugor. Tindrem que vigilar molt!!!!!!!!!!

Sortida controlada 1 kms. rapidets per agafar un bon lloc i córrer més tranquil amb espais, partir de llavors a ritme, m’instal.lo a 3:45 ritme que volia sortir els primers kms. Però a partir del kms. 3-4 ja noto que no vaig agust del tot, el bessó dret i tendó d’aquil·les comença a donar la senyal que alguna cosa no va. El David m’agafat un metres i sense donar-me temps a reaccionar em va agant distància.

No estic centrat, continuo amb el meu ritme d’anar fent, espero que passin la primera volta per reconèixe tot el circuit. Té una tram de 2.5 kms. de pujada no pronunciada però si constant, i això em fa perdre uns segons per kms. que després em consten molt de recuperar.

Passo els kms. 5, 10 molt similars de ritme 19:25 / 19:35 m’inteneto hidratar bé però a partir d’aquest punt m’agafa "flato" Quin desatre!!!!!!!!!! A més començo a notar problemes a l’isquitivial de la cama dreta hi ha moments que vaig coix i tot.
 Em donda punxades com descàrregues elèctriques i m’arriba fins el tendó d’aquil.les. A partir de llavors aixeco el peu i em poso un ritme molt més còmode, el meu cap ja no es a Sabadell.

Intento acabar lo més dignament que puc la cursa. Finalment 1:25 amb una sesansació agrodolça i fent un massatge recuperador.

Les pròximes setmanes intentaré recuperar-me muscularment. Aquestes calors m’ha desgastat molt.


 


La feina esta feta. 

                                                                                                      Marcel "Bou"

viernes, 12 de septiembre de 2014

SUMANT EXPERIÈNCIES ESTIU 2014

Després del desenllaç de la marató per relleus de Santes Creus, tocava seguir picant pedra, poca però constant. Rodatges entre setmana de 40’ a uns ritmes ridículs de 5’/km fan que no acabis de perdre la forma i divertir-te rodant sense cap tipus de pressió. Tot i que sense arribar als 40 km’s setmanals m’agrada fer les curses (rituals) que sempre em venen de gust on hi acostumo a treure-hi el cap sense cap tipus de pretenció.  Curses d’aquelles on el corredor és tractat com toca i l’essència de l’atletisme s’hi respira desde qualsevol racó. El detall important és el tall de sindria al finalitzar la cursa i l’opció d’un descompte a la inscripció si no vols la samarreta conmemorativa.
Així doncs, sense tenir ni idea de com afrontar la cursa passo el cap de setmana a Malgrat per disputar- la, no se quina edició però en van unes quantes. El xip groc em fa sortir desde la primera línia on hi trobo corredors coneguts, els de sempre. Els amics de Manresa principalment que vam bufar plegats a Sevilla fa il.lusió tornar-se a veure i recordar les grans marques assolides de la marató d’aquest any.

"sortida, sempre concentrat"
La calor em mata, en soc conscient i se que al mes d’Agost em converteixo amb un atleta mediocre incapaç de disipar la calor i convertint-me amb una dutxa mòbil. El circuit boreja la costa de la platja, entrant i sortint del poble en direcció l’estadi que hi ha al costat de BIESA. Primer quilòmetre a 3’30 això se’n diu sortir amb pebrots. Me’n faig creus de com he estat capaç de fer un quilòmetre així, se que ho pagaré car però aquest ja el tinc a la butxaca. Els quatre seguents també rapidíssims, molt content e inespetats. Sortim del poble i el Sol apreta fort i ens toca de ple, començo a perdre pistonada. No passa res, tres quilòmetres de patiment i ja ho tenim. Així és, segueixo corrent amb força però a velocitats molt més baixes. Creuant la meta amb 37’10 me’n vaig a la dutxa més content que un ginjol, no per la marca si per les sensacions ja que sense fotre ni brot veig que puc fer 10 km a 3’40. En definitiva, cursa feta i ja em format part una edició més d’aquesta simpàtica cursa.

"massa calor..."
Seguint amb la mateixa tònica, corrent ben poc i just acabat de baixar de l’avió, em planto a la sortida de la mitja marató de Buenos Aires. Córrer fora de casa sempre és un handicap en tots els sentits, horaris, gent, circuit... El dia abans 14 hores d’avió fèien que em prengués la cursa com mai solem fer, a disfrutar. Un verb que ens costa moltíssim, ens agrada més el verb patir ( no a tots és clar). Volen deixar constància de la cursa desde el meu mòbil, m’aixeco pel mati hi em dirigeixo cap al SUBTE ( metro) i la sorpresa que m’enduc és que no n’hi ha cap fins a les 8:00 del matí, són les 6:20 i la sortida és a les 07:30. Així doncs, cames ajudeu-me començo a còrrer direcció a l’Avinguda la Libertad . La temperatura és idònia per córrer, uns escassos 10 ºC, no tot a de ser en contra. Com que no coneixo la inmensa ciutat vaig preguntant als nocturs que em vaig trobant pel camí. Us podeu imaginar el fart de riure que es fotien en veurem en aquelles hores amb els pantalonets curts Francolins..

"Sortida massiva 21 Km Buenos Aires 2014"
Set quilòmetres més tard trobo la sortida. Arribo no calent, arribo mort. No conec a ningú i no puc deixar la samarreta  per tapar-me que porto a sobre per després de la cursa, tampoc veig a ningú simpàtic a qui donar-li el celular. No m’ho penso més, no hi ha gaire temps pel tret de sortida, celular a l’entrecama, nus ben fort i a resar perquè no el perdi pel camí. Amb molta sort em puc col.locar al calaix de davant ( no us explicaré com).
Tret de sortida i la moltitut (20.216 corredors) emprenem la llarga avinguda. Tres quilòmetres dins al parc fan que la cursa s’estiri força. Faig una paradinha al quiilòmetre dos per amagar-me la samarreta que portava a sobre per escalfar esperant que no l’agafi ningú i la pugui recollir a la tronada.
Tal i com ho tenia previst, faria la primera meitat a 4’/km ja que amb 40 km setmanals no valen fer rucades, avui sabia que això se’m faria llarg. De moment el celular de l’entrecama no molesta. La cursa passa per grans avingudes importants i tinc temps de gaudir el recorregut. Tal i com havia previst, passo la meitat de la cursa a un ritme baix i això em fa ser positiu. De moment el llarg escalfament i el viatge del dia abans no m’estant afectant, llavors decideixo pujar una marxa més. Segueixo passant quilòmetres i encara tinc fuel, seguim endavant a ritmes molt més alts. De cop sortim de la ciutat i enfilem l’autopista, no pot ser veritat.. ens trobem al peatge amb les barreres aixecades disposats a creuar-les. Aquest tram dura massa i fa que tregui màgia al circuit, en total gairé quatre quilòmetres amb fila índia amb el fort ven de cara. 

"això si, sense pagar peatge"
No és fins al quilòmetre divuit que ens tornem a trobar al parc gegant de la sortida i enfilant la fi. Em desconcentro una bona estona buscant visualment on carai he amagat la samarreta ja que sinó al  finalitzar em pelaria de fred. Sí, efectivament està on l’havia deixat, li comento al corredor que portava enganxat durant una bona estona per dir-li, pibe me tengo que parar a recoger la camiseta..
De manara sorprenent i amb un final amb molta força trepitjo la linia d’arribada amb 1:21’50, molt content també per les sensacions i  per finalitzar dels 150 primers corredors. Unes setmanes de series ràpides em permetran tornar a rodar als ritmes desitjats. Una altra mitja marató internacional més al sac i una altra aventura viscuda fora de casa.

" un dels 20.216"
Segueixo doncs d'aventura solitària a les terres Patagòniques amb moltes ganes de sumar quilòmetres, la llàstima és que m'estic trobant temperatures massa baixes per fer uns bons entrenaments, de moment, aniré gaudint dels espectaculars paissatges.  Més endavant ja informaré de les experiències viscudes.

"Monte Fyz Roy, alli em trobareu"
Els que sovint compartim quilòmetres d’entrenament plegats saben un dels meus lemes és, “ s’han de tenir els objectius clars, no val córrer per córrer” i així jo ho faig. Quan torni de l’aventura Argentina que estic vivint donaré la temporada per començada o sigui que a partir d’Octubre, disciplina, disciplana i més disciplina per assolir l’objectiu final:

" Amb il.lusió..."

By Plàstic