domingo, 19 de junio de 2011

30ª PUJADA A MIRAMAR. 5/6/2011

Em desperto de bon matí i faig un esmorzar suau.  Tinc cursa en menys 1 ½ . 
A les 7 h. passades surto de casa en direcció a Renau, per buscar el company Adrià que fa un mes que s’hi ha instalat a viure. En el viatge cap a Renau em noto bones sensacions a les cames i mentals, estic positiu.  El passo a buscar i comentem la jornada de dissabte sobre la Pujada al Llorito.
Em diu que el Plàstic està molt fort i que va anar de menys a més; que ell es nota com tota la temporada, no molt còmode però els temps que li surten són bastant bons.
Ens centrem amb la pujada a Miramar, ell no sap on va, ha sentit comentaris de la seva duresa. 
Li explico una mica el recorregut: és molt senzill, fins al km 8-9 va pujant, del 9 a meta puja i molt, no hi ha cap zona de recuperació. Li recalco que intenti arribar el màxim fresc possible a l’inici de la pujada, perquè sinó haurà de caminar i llavors costa molt recuperar un bon ritme.
Arribem a Valls, bon ambient de cursa, anem trobant corredors, ara un, ara l’altre, i anem saludant.
El Willy, el meu cosí, també la farà i després de córrer la marató de Bcn, això es fácil. I també l’Alfons, un més del poble.   
Surten els caminantes ½ hora abans. S’ha d’anar per feina a recollir dorsals i a escalfar. Ens desitgem sort, com és tradició entre els Francolins. Coet amunt i peta!!!!! Comença la cursa. 


Jo intento sortir amb el grup de davant però avui no hi ha grup. Cinc corredors marxen en fila, intento seguir-los i em situo 6è a l’espera.
Al pas del primer Km. veig que hi ha un dels corredors que va davant que no és el seu lloc, i comença a perdre comba en aquell moment. El Sergi Cases realitza un canvi de ritme bastant consistent.
Cap dels que anem en fila fem la intenció de seguir-lo i marxa "tranquil·lament" cap a la Victòria.
Jo vaig aguantant el ritme del 3er i 4ª classificat fins al Km. 5, en que comencen petites pujadetes que van trencant el ritme ràpid que portàvem fins llavors. Tots els kms. surten per sota a 4’. 
Em van agafant metres però jo a lo meu, no em vull cremar tots els cartutxos per seguir un ritme que no em toca, que el final és molt dur; els tinc a vista tota l’estona, a uns 70m. aproximadament.
 
Arribem a Fontscaldes i hi ha dues pujades importants, on intento mantenir el ritme sense colapsar-me.
 El 3er i 4ª classificat se m’han escapat, ja sabia que ells pujaven més bé que jo i que no eren una bona companyia per a mi, m’haguessin ofegat!!. 
Al Km.9 gir a l’esquera i veig les primeres rampes; glop d’aigua i amunt. Vaig a bon ritme però es fa dur,  molt dur. Arribo a Miramar i em trobo a la família; crits i soroll però encara ens queda 1km i mig fins dalt.  Segueixo sense girar-me en cap moment però noto que vaig sol.
Intento augmentar el ritme una mica més, per primera vegada tinc la sensació d’aconseguir una bona marca; baixar de l’hora.
Últimes rampes i veig dalt de tot com entra el segon classificat; la meta no està lluny i accelero una mica. Grans vistes des de dalt! Finalment em confirmen cinquena posició, estic molt content. Agafo aigua i després de recuperar una mica d’aire aixeco el cap i veig com entra l’Adrià, bastant eufòric i molt suat després del esforç, el veig que amb aquesta carrera ha disfrutat.
Diu que al principi s’ho ha près amb calma i que no ha parat d’avançar corredors fins a Fontscaldes. La pujada se li ha fet dura ( a qui no?!!) però ha disfrutat com una bona cabra de muntanya i no ha parat de remar fins a dalt de tot.
Per esmorzar s’ha de baixar fins al poble i ens creuem molts corredors encara pujant. Anem repartint ànims a tort i a dret que també ho necessiten.
S’ha de remarcar l’esmorzar contundent amb un bon entrepà de diferents productes (fins i tot arengades amb olives), iogurt, café i copa, però en aquesta cursa una de les copes es per mi.

Marcel "Bou"- 5ª classificat.......58:27
Adri              - 10º classificat........1:01:07

Visca el Pa, visca el Vi i Visca el club Atlètic Francolí!
      
                                                                                                             By Bou

lunes, 13 de junio de 2011

3ª CURSA POLICIA LOCAL DE SALT. 3/6/2011




El cap de setmana passat va ser un tan estrany. Normalment a aquestes alçades de la temporada i després de la marató poca cosa tenim en ment, però aquest any, després d´una ràpida recuperació el cos encara hem demana canya, i si tinc gent a batre encara més.
La qüestió és que hem disposava a fer un doblet, cursa divendres a Salt de7,5 Km i la mítica pujada al Llorito després d’uns quanta anys d’absència.
La primera de les dues era una mica diferent ja que es disputava el divendres de bon matí. tan diferent va ser la cursa com els primers quilòmetres, tret de sortida i hem poso al capdavant de tot. Quina sensació més bonica, pel cap hem van passar molts noms, Chema Martinez, Martin Fiz, Abel Antón, Estefano Baldini…, final del mundial de Sevilla… en fin, allò no era real.
Passem pel Km 2 i deixo que els de darrera portin la iniciativa, anar al capdavant no és el meu. Formem un grupet de quatre corredors, passem uns minuts en que el ritme és alt i alegre. Jo vaig còmode o sigui que ja vaig bé.
Cap al quilometre quatre un d’ells augmenta el ritme de manera sobtada i amb molta força i només dos dels quatre es decideixen a seguir-lo. Es trenca llavors la cursa, van tres al capdavant però jo no tinc intenció de pujar el ritme, en aquell moment vaig decidir que no tenia ganes ganes de forçar la màquina i que més endavant ja decidiria si fer-ho.
Al desconeixe també el circuit de la cursa hem fa por no trobar-me algun desnivell inesperat i acabar traient la llengua com a vegades passa. Sense oblidar també que l’endemà m’esperava el senyor Llorito.
Cap al quilometre cinc i mig doncs, van tres corredors al cap de la cursa i jo estic amb un altre runner al costat.
Es va acostant el final i encara hem veig amb forces, o sigui que començo la meva progressió de menys a més. En tot moment veig la moto capdavantera de la cursa i vaig controlant la gent que porto al davant que son els indicats per pujar al podi.
Cada cop els tinc més aprop però veig que ens acostem al setè i últim quilòmetre. Al quart el tinc a tiro a la recta final, als tres primers a quinze segons de mi.
Finalment hem quedo amb les ganes de podi per la gran cursa realitzada però s’hem fa una mica curta i sense temps de reacció. Si hagués estat un deu mil, segur que a algun n’hagués atrapat.
A aquesta alçada de la temporada contentíssim del nivell, ritme de 3:30 quilòmetre, cinquena posició, un altra cursa magnífica sota els pollancres de Salt i importantíssima botifarrada a l’arribada per recuperar forces per l’endemà por el modico precio de 0 euros.



                                                                By Plastic