lunes, 20 de mayo de 2013

Cursa l'ermita de Sant Josep de Montblanc 2013


A l'igual que fa molts anys, el primer de Maig “dia del pencaire” (per aquells que tenim la sort de treballar, té collons que n’haguem d’estar agraïts) ens disposem a fer els deu quilometres que s’organitzen a Montblanc. Antigament era un circuit d’asfalt, sortíem de  l’ermita i anàvem cap a Rojals i es tornava pel mateix lloc.

Potser fa ja tres o quatre anys que s’ha convertit en una cursa mixta, es surt de l’ermita, es volta pel la muralla i es fa un tomb per camins de terra amb desnivell, recorregut pels amants del trail.

Aquest any la representació és mínima, això no vol dir que sigui de menys qualitat, només som dos però potens. En Marcel i jo després de fer una cursa dels bombers més que acceptable, sabíem que ho podíem fer bé. L’objectiu dels dos, intentar fer el millor registre en aquella cursa fins ara.

Mentres escalfem ens trobem al màquina del Borges Trail (Robert Tarragó), feia temps que no ens vèiem i sempre fa il·lusió retrobar te amb els companys que normalment compartiexes esbufecs. La tàctica era sortir suau e intentar córrer de menys a més, o si més no intentar-ho  ja que els quilòmetres del quatre al set trempen bastant.

Tret de sortida i el Sr. Torres (guanyador de les darreres edicions) surt com un llampec, intractable, la primera posició del podi és indiscutible, la resta, fem un grupet números on si troben Xavi Garcia, Marcel, Robert, Flores, Gonzalez, jo… tots junts passem el quilometre tres i allí no es mou ningú.

" grupet perseguidor per les Muralles"



Arribant al quatre salta un dels corredors del FACVAC i darrera d’ell en Xavi Insa, com que encara era d’hora decideixo no anar per ells, queden totes les rampes de pujada i encara tot està per començar.


 Enfilem els quilometres de rampes i el grupet es redueix a tres, que constantment anem alternant posicions, anem traient el fetge però allí no afluixa ningú. Rivalitat molt bonica, vaig disfrutar molt tot i no sortir gaire ben parat.

Ja arribem un altre cop a l’asfalt i toca demostrar que tenim una mica de xispa i de velocitat a les cames, així doncs, Fernando apreta de valent i marxa una mica però a l’Ivan ja el tinc a tocar. Quilòmetre nou i queda l’ultima apretada de dents ja que arriba la rampa fins a l’ermita, amb un cop de puny sobre la taula he de fer valer la veterania per poder assolir la sisena posició.

Entrem sis corredors al minut 37 indicant la gran rivalitat que hi ha hagut en aquest segon grupet. Tal i com indico al principi, molt satisfet perquè he assolit l’objectiu de la cursa, fer millor temps en aquell circuit.

Molt poca estona després apareix en Marcel amb les mans al cap, inimaginable però s’ha equivocat de camí a l’hora de pujar a l’ermita, serà possible.
Després de la malifeta i amb els pensaments freds, també molt content perquè ha fet millor registre personal.

" millor temps personal, bona cursa bou"

Agraïr la gran qualitat de la cursa i esperem que no canviï mai el seu estil, el de fer una cursa pels corredors. Voluntaris a discreció i tots amb un somriure a la cara, circuit perfectament marcat i assenyalat sense cap mena de pèrdua (només en Marcel). Habituallament als punts exactes, gran esmorzar a l’arribada, sense cap cua al recollir el pitrall, el guarda-roba adecuat, speaker simpàtic, tot el poble bolcat a la cursa i col:laborant, obsequis commemoratius, sorteig de material esportiu, trofeus pels guanyadors, dutxes al finalitzar, en fi als Francolins ens hi veuran molts anys.

6ª pos :  Jordi Fernandez   37:17  C.A. FRANCOLI
12ª pos : Marcel Sarda     38:27  C.A. FRANCOLI

" primer jaio classificat"

CURSA DE PRADES 6/04/2013


Potser no es gaire normal -2ºC el mes d’abril però es el que hem vaig trobar a Prades el passat  dissabte 6 d´Abril.
9.30h, hora d´escalfar, uns amb malles llargues, altres amb pantalons curts i guants… córrer per la muntanya amb aquestes condicions climatològiques no sempre es fàcil. A les 10.00h la sortida, ara toca perdre de vista l´ asfalt i endinsar-se en la natura.

Arribem a la primera pujada una mica forta, el grup es queda enrere, molts comencen a caminar, jo de moment la pujo corrent poc a poc. Arribo dalt el Pla de la Guarda, ens acompanya la neu, la boira no em deixa veure res, ni tan sols es veuen les marques del camí, sort  que no es el primer cop que corro per les muntanyes de Prades i mes o menys em conec el recorregut.

Al km 5 ja no veig ningú al meu voltant, la majoria s´ han quedat enrere, baixo cap el poble, camí de l´ Ermita de l´ Abellera. Abans de l´ ermita ve una bona pujada, gairebé en vertical, aquesta la pujo gratant, arribo dalt i hem trobo el primer control, un glop d´ aigua  un tros de taronja i tornem-hi, de cop una punxada al bessó dret, baixo el ritme  i hem recupero una mica . Ara surt el sol… no se que es pitjor, em sobra el tallavent i me´l lligo a la cintura, vaig camí del Tossal de la Baltasana.


Km 10, l´ espectacle del paisatge per on vaig passant es un regal. Km 14, un  home que segueix la cursa, m´ anima, diu que vaig 4art, miro enrera i no veig ningú, fa molta estona que vaig sol, apreto un punt mes per arribar al Tossal el mes aviat possible. Tornen les pujades, una darrera  l´altre fins el km 17, les forces ja hem comencen a fallar, però no es moment de parar, només queden 3 Km. Arribo al control del Tossal i hem tornen a dir que vaig quart, em prenc un glop d´aquarius i un altra  tros de taronja, ara venen dos pujades fortes fins dalt el Tossal, quan arribo a dalt esta tot nevat i ara ja es tot baixada fins al poble, ja no miro enrere,  vaig a  “full” fins al poble, em conec el camí i se que tot es baixada, continuo per camins estrets plens de pedres, això gairebé ja està, entro al poble per la part de baix, nomes queda una ultima  pujada i ja hi som, al final entro en 1:56:13.

" enfilant les ultimes rampes"

Una cursa molt ben organitzada i amb uns bons premis!! Un pastís i unes bosses de patates! Vaig quedar 4art de la classificació general i 1 er dels veterans . Li recomano a tothom que li agradi gaudir de natura.


 " quart classificat, com els grans!!"

viernes, 10 de mayo de 2013

CURSA BOMBERS BARCELONA. 21/4/2013


Bona matinada diumenge per agafar el bus dels amics Bikila direcció cap a Barcelona.

El repte era la cursa de Bombers de Barcelona, una cursa multitudinària (26000 runners), en un circuit ràpid de 10 kilòmetres.

 

Aquell dia gran representació del club: Plastic, Marcel, Àlex, Xavi i jo. Personalment bastant motivat, ja que portava temps fent bons entrenaments, les sèries sortien millor que mai i sense cap molèstia física. Toquem fusta!!


                                     Foto d´arribada. Cansats i satisfets.

El Parc de la Ciutadella es un descontrol de riuades de gent. Nervis habituals abans de la sortida. Hem de deixar les bosses al guardarroba i escalfar i ens adonem que la sortida s´apropa. Escalfem poc i malament tots, juntament amb Ferran i David, dels Atletes Altafulla.

Amb tanta gent  problemes de veritat per arribar al nostre calaix, el sub-37, just darrera dels vint o trenta d´èlit. Una vegada dins del calaix, ens posem davant de tot, ja que aquestes sortides son un campi qui pugui i s´han d´evitar caigudes i trepitjades.

 

Feia uns dies de l´atemptat de Boston que va conmocionar a tot el món i especialment a l´univers runner. Minut de silenci molt emotiu, per una tragedia que no hauria d´haver passat mai.

 

Compte enrere i sortida!! Primer kilòmetre d´anar esquivant gent i vigilant per no ensopegar. No hi ha més. Et veus sortint davant de tot, i als pocs metres et trobes rodejat de gent corrent. Suposo que la majoria incorporant-se a la cursa des de les voreres i molts sense dorsal. Per no respectar, no respecten ni els seus ritmes. Juntament amb el Plastic agafem posicions per realitzar la part dura de la cursa, l´Avinguda del Paralel. Pica cap amunt i amb l´emoció de la sortida, has de vigilar en no fer més despesa de la necessària.

Aquesta vegada vull còrrer amb més cap i arribar amb forçes a la segona part. Controlem a David que va uns metres per davant.

Al kilòmetre 2 aproximadament agafem  David i uns metres més endavant arriba Ferran de Torres Passem el pk. 2,5 en 8:39.
 
 
 

 

Ja tenim format el grup de treball. Anem en un grupet bastant còmode, encara que poc a poc la gent va baixant el ritme. Li pregunto a Ferran que tal va, i bufa ja que té alguna molèstia a la cama. Però són ritmes que té molt treballats i pot mantenir-se al grup.
Plastic va una mica més endarrerit, a ell li agrada arribar amb forçes a la part final.

Kilòmetre 5. 17.16. Salta alguna alarma al meu interior ja que pensava passar en 17 pelats. Sempre he tingut al cap que soc incapaç de còrrer en negatiu, fent la segona part més ràpida que la primera. La meva calculadora mental treu fum.

La part positiva es que les sensacions són de tenir molta força a les cames i amb el motor frenat. Decideixo agafar el bou per les banyes (no, tú no Marcel) i tirar del grupet.
 Al poc temps marxem Ferran, David i jo i començem a passar atletes i grupets a la zona de Gran Via. El Garmin marca ritmes de 3.22 clavats, i el fet d´anar passant gent que no pot acoplar-se dona forçes.

Kilòmetre 7,5 en 25:42. Per Ronda Sant Pere continua la tònica d´anar passant gent.
 
 
 
                                     Gràcies a la fotògrafa Montse!!

 
Tinc la sensació d´anar ja en solitari, però no miro cap endarrera, vaig centrat en mantenir el ritme i agafar al següent.

Últim kilòmetre a Via Laietana, ufff, ja amb sensació de calor i en modo reserva. Toca patir. Ajuda l´animació al carrer i la baixada.

Tots arribem ja bastant tocats a aquest tram i apretant les dents.

Gir per entrar en recta de meta. Veig el crono en 33 i pico. L´arc de meta sembla que es vagi allunyant....Intento esprintar, però ja vaig patrocinat per Philips Slow Motion. Entro en meta en 34.01, amb una segona part de la cursa molt gratificant. Objectiu complert de fer MMP, i amb una mica de mala llet pels maleïts dos segons que m´han sobrat. No pot ser tot.

 

Veig a Raúl Gómez  que ha aconseguit el seu objectiu de baixar de 33 (32.59), encara que una mica descontent. Seria objecte d´estudi aquesta sensació que normalment et queda quan traspasses  la línia d´arribada. L´ambició del corredor sempre vol més i creus que no has tingut el dia. S´acostuma a valorar més la cursa quan han passat unes hores.

Descansat, veus que si has donat tot, no es pot demanar més.

 

En poc més de dos minuts estem  els francolins&friends junts caminant per Passeig Colom.

Plastic amb 35:12, Àlex amb 35:57 i Marcel amb 36:15.

 

Una mica més tard va arribar Xavi, amb 40:52. Continua la seva millora i com a bon francoli i caparrut que és, aviat veurà el 3.


 
                                             Video- resum de la cursa
 

 Menció especial a la temporada d´Àlex. Ha baixat la seva marca en mitja, en marató (ja té el seu somiat sub-3) i ratifica amb aquest 10000 les sèries de nivell que porta temps realitzant. Ara sub-36. Chapeau!!

 
                                                                                                          By Peio