miércoles, 28 de diciembre de 2011

DE “LOS DEL RIO” AL “C.A. FRANCOLI”

Desde ja fa més d’un parell d’anys que ens agrada corre i fer els entrenaments junts i a poc a poc el que va començar com una broma, sembla ser que la cosa va agafant color.
No tenim cap propòsit en concret més que correr i com que sóm bastant capçots i competitius, ens agrada batre la nostra marca cada dia més. Ens vam fer coneixe com a "Los del Rio" ja que sempre ens trobavem allí per fer les series. Nom que a tots ens feia molta gràcia i semblava que feia riure a més d’un, fins i tot, el nostre company Joseba deia que era "gracioso", al igual que la samarreta verda que portavem.

El primer cop que ens inscribiem així va ser a la marató per relleus de Santes Creus i com no podía ser d’una altra manera vam acabar en segona posició i a dalt del podi.
 Abans d’aquesta cursa ja ens haviem fet amics de fatigues alguns de nosaltres molt de temps enrera. L’Adri i jo ens preparavem cada any una marató i anavem a voltar món en busca d’una, entre elles han caigut les de París, Rotterdam, Barcelona, Praga, Sevilla, Roma…. i les que ens esperen!!

Així doncs, els quatre matats que feiem les series junts cada cap de setamana al riu, ens vam comprar una samarreta i uns pantalons JOMA del mateix color i ens vam començar a inscriure com a FRANCOLI.
 Vam començar la temporada preparant-nos el Campionat de Catalunya 2010 de 10 Km, i ens vam presentar a Manresa tots uniformats per veure com anavem per clubs. Entre jijis i jajas vam acabar en setena posició, tots vam fer un gran paper i el més important era que ens agradava corre junts i entre tots ens feiem millors els uns als altres.


A partir d’aquí ja vam seguir fent les seguents curses com a FRANCOLI i deixant-nos veure a les curses de la nostra ciutat. Encara que no ho sembli sempre som els mateixos els que ens trobem a la linia de sortida, a poc a poc el personal ja ens anava clixant. Tarragona és molt petita i encara que erem pocs amb la samarreta verda, ens feiem notar.

El nostre corredor insignia ha estat de manera sorprenent el nostre " Abuelo" Peio Ortiz que poc a poc entre lesió i lesió ha estat capaç d’assolir el liderat de la classificació de Championchip de la comarca de Tarragona.
Anar sumant cursa rera cursa ha estat capaç de portar el nom del club a ser conegut per la resta, tothom es preguntava, qui coi son aquests del FRANCOLI?  Doncs eren sis amics que sense despuntar en cap de les distàncies s’han donat a conèixer.

La temporada pasada la tancavem amb la marató de Sevilla per dos dels components i la marató de Barcelona per dos més. El abuelo seguía sumant punts i en Manel, el mes novell de tots que seguía sumant quilometres per assaltar la prova reina de l’atletisme aquesta primavera.
Després de la temporada passada vam fer un passet més i ens vam animar a fer aquest blog per anar escrivint batalles i fer un espai on poder anar comunicant-nos les hores i els entrenaments. Fins aquest moment erem sis corredors i com que gairebé sempre ens faltava algún corredor per puntuar com a equip en algunes curses ja que en requereixen cinc doncs vam donar peu a que s’incorporessin tres amics més.
Com que la intenció del club no es la de ser el primer club de la ciutat no vam voler fitxar al Jaume Leiva, sino que vam fitxar a l’Oscar Del Amo, Jose Lillo i David Rodriguez, que viuen aprop del riu i que corren per gaudir de l’esport.
Així doncs, per començar la temporada nova, equipació nova amb el logo al pit C.A. FRANCOLI i a gastar bambes que és el que ens agrada. Aquesta és la foto oficial del club de la temporada 2011-2012 i aquests son els personatges que trobareu per les curses del nostre país.





VISCA EL PA, VISCA EL VI, VISCA EL CLUB ATLETIC FRANCOLI!!
Esperem batre tots els nostres objectius i fer un bon sopar al final de temporada tots plegats.

                                                                                         By El Presi
 

lunes, 19 de diciembre de 2011

20ª MITJA MARATÓ TARRAGONA. 27/11/2011

Un any més ens disposem a fer la mitja de la nostra gran ciutat amb la il.lusió de sempre. Aquesta any ja semblem un equip seriós, amb un bon grapat de francolins nous i una equipació a l’alçada de la nostra gran qualitat. Quedem un a hora abans per fer-nos la foto de rigor amb tot l’equip i calentem a les instalacions del nostre gran club.

Aquest any m’he de posar en plan realista i admetre que no estic tan bé com altres anys, i per tan sortiré a 4’.
 Però els cracks de l’equip es plantejen reptes més ambiciosos, i no hi ha dubte que ho aconseguiran, perque han treballat molt, i molt bé.

                                           El Presi com sempre, impressionant!!
                                      
Començo la cursa molt tranquil amb l’objectiu de passar el primer quilometre en 4 clavats, cosa mai vista en mi perque sempre passó el primer quilometre a tota pastilla estigui com estigui, i el passo en 4’2’’: molt bé.
Quan enfilem el carrer Reial veig devant meu l’Adri i l’avanço; em sembla que necessita fer aquelles sèries mítiques al riu a les 4 de la tarda amb els espaguetis intentant fer el recorregut invers de l’hora de dinar.
Van pasant els km i de momento clavo el 4’ x km. Abans d’arribar al 10 veig un grup de corredors agrupat al voltant d’una noia amb els cabells rossos al vent, és la Mireia Sosa. Avanço el grupet i passo el 10.000 en 39’50’’: bé.
Em trobo molt còmode i continuo amb el mateix ritme buscat ja el moment decissiu de la cursa, a partir del km 15.


                                            Dos bous en acció!!

A la zona del passeig del Miracle em vaig creuant amb els meus companys d’equip. La cursa va tan tibada que van en grups solitaris a molta distància del grup següent. Els animo però van tan concentrats que amb prou pena em veuen.

Arribo a l’escullera. Per sort avui no fa vent. Em noto una mica cansat però mantinc el ritme. Arribo a l’ultim km amb un runnersworld que em fa la goma, però amb el meu últim esprint irresistible el deixo enrera entrant en 1h24’32’’. Estic content perque he fet poques sèries i he entrenat poc i molt concentrat en l’últim mes.

                                            Una cursa amb molt color Francolí

Menció especial pel Manel que va estar a punt de baixar del’hora trenta. Aquesta mateixa temporada segur que ho aconseguirà.

Tots aconseguim més o menys els nostres objectius, tot pensant que la temporada és molt llarga i estem al començament. Queden encara molts moments de glòria o de desencís, però de ben segur que lluitarem per que sols siguin de glòria.

Temps:

Plastic       1:16:32
Peio            1:17:42
Marcel        1:19:11
Alex            1:24:32
Oscar          1:30:16
Manel          1:31:11
David           1:31:25
Jose L.        1:35:11



                                                  
                                          By UltraMan