viernes, 25 de noviembre de 2011

X CROSS SANTA MARGARITA I ELS MONJOS. 12/11/2011

Els tres picapedrers del club ens tornàvem a posar el pitrall. Aquest cop en Bou i jo ens calçàvem per última vegada el xip al peu per anar a fer un cros i el "abuelo" anava a la mítica Behobia-San Sebastián.
Volíem fer una mitja abans de la de TGN però el calendari no era prou suculent o sigui que ens vam posar la cuirassa i va anar cap a Santa Margarita a fer un cros com els que miràvem per la tele el diumenge on sempre guanyava un tal Martinxo "Martin Fiz".
Com sempre a les vuit a les palmeres, nacional i en poc menys d’una hora ja som allí.
Hem arribat d’hora i no trobem gaire ambient, el camp de futbol està gairebé buit i podem recollir el pitrall sense fer cap tipus de cua.
Amb el pitrall a la mà tornem cap al cotxe per preparar la samarreta i els pantalons per fer l’escalfament previ. La temperatura és fresqueta perquè no sóc capaç de treurem les malles llargues, quatre estiraments, quatre badalls i començem a rodar suau.
Amb en "bou" decidim rodar per la zona del circuit, així tindrem una visió del que ens espera. Començem pel camp de futbol i anem seguin el circuit a l’inrevés.

Només sortir del camp d’herva, ens endinsem a una zona de pinassa, després una petita rampa i anem de cara els horts, tomaqueres, patates, col-i-flors…, tornem a la zona de pins, rampa fortíssima cap amunt, el cor batega a 170 i només estem calentant, terreny que puja i baixa entre terra tova i terra més dura, arribem a unes cases que toquen l’autopista, creuem per un pont l’AP-7, una mica de descens que ens deixa agafar una mica d’aire, de moment tot fa pujada i ja portem tres quilòmetres, després de la lleugera pendent ulls ben oberts perquè hem de creuar un rierol. L’organització ha previst el tràmit col.locant uns taulons de fusta però està clar que corrent a 3:35 no hi ha tauló que valgui, s’haurem de mullar els peus.
 Després del basal, rampa per amunt i entrem en terreny de vinya. Per acabar-ho d’adobar està tot tou per la pluja dels dies anteriors, fem el tomb per un bancal ple de ceps i tornem a passar per sota el pont de l’autopista, per fi trepitgem 100 metres d’asfalt i tornem a endinsar-nos a la pinassa per tancar el cercle de cinc quilòmetres.

Total, ens mirem els dos, que ja portem la samarreta més que suada i ens fem la creu amb la mà perque Nostre Senyor ens agafi confessats.
Jo esperava que fos una cursa ràpida on pugués baixar dels 35 minuts que sempre agrada i anima però esta clar que farem el que podrem i gràcies.
Ens presentem a la sortida i veiem que hi ha rivals de pes. La flota magrebina calenta per la recta de sortida, hi ha també dos o tres athletes alts i prims com en Garcia Insa.
En bou i jo ens donem la mà per desitjar-nos sort i tret de sortida!!!




Com era d’esperar, els magrebins van al davant, sense tallar-me ni un pel els segueixo i ja m’he oblidat del meu company d’equip, hem concentro per seguir al capdavant i ho aconsegueixo perquè el ritme no es molt alt 3:30. Passem el primer quilometre i hi ha molta gent davant, els joves del magreb trenquen el ritme, encara vaig prou fi com per seguir-los.
 Encara seguim uns set corredors al davant, tres cents metres més i segona estrabada, ja només en quedem cinc, tres cents metres més i un altre canvi de ritme. No portem ni tres quilòmetres i m’estic desgastant només per voler anar al davant.
Rectificar és de sabis, hem quedo al darrera amb la mateixa concentració i confio amb el meu ritme, millor que corre amb canvis de ritme.
Primera volta amb sisena posició esperant que es despengi algú per fotre-li zarpada, el ritme és molt alt de totes maneres, per això estic content de com va la cursa.
La segona volta és molt i molt exigent i tots aquells que no han dosificat bé en aquesta ho patiran i molt.
Ningu per darrera, la distància amb el de davant es manté o sigui que anem bé. Passen els metres i ningú es despenja, m’acosto al cinquè però no lo suficient.
Últims metres cremant carbonilla i content del ritme suportat en aquelles condicions, no en tinc ni ideia del temps que farè però satisfet per les sensacions. Arribada al camp de futbol i al marcador veig un 35 llarg, apretada final i aturo el crono amb 36:07.
Molt i molt content del resultat i de la cursa feta. M’he enrecordat durant molts moments aquells crossos com a corredor del col.legi Sant Pau a Vilaseca, la Canonja… quan era un marrec.

Mentres estiro una miqueta, aixeco la vista i veig al "bou" arribant com sempre esprintant i lluitant per conservar la seva oncena posició amb un mano a mano amb l’Antonio Savillano. Esta clar que es noten els finals dels nostres entrenaments de diumege, especialment els canvis de ritme de les piscines Tarraco i els tinglador, no hi ha ni una ànima que ens guanyi en una recta final. Gran cursa pel "bou" que no perdona, està motivadissim
Bocata, samarreta i cap a casa que falta gent.

6º   Plastic 36:07
11º Marcel 38:30

Molt bona cursa pels dos amb un gran crono i un gran entrenament de qualitat. Ja només ens queda el trionf final, la mitja de tarragona!!!

                                                                                                      By Plastic

lunes, 21 de noviembre de 2011

BEHOBIA- SAN SEBASTIAN 2011. 13/11/2011

Aquest any una de les cites obligades era la mítica cursa Behobia- San Sebastián, de 20 km. Aquest any era la 47ª edició, i ja fa mesos que havia fet la inscripció perquè en dos dies s´exhaureixen. Jo sóc basc i feia anys que tenia aquesta cursa a la safata de pendents.



El que es viu a Donosti i tota la zona per aquesta cursa realment és impressionant. Tota la ciutat s´aboca amb ella; programes especials a la ràdio, retransmissió sencera de la cursa per Teledonosti, portades en diaris....La BSS es troba en boca de tothom.

Jo vaig arribar amb tota la familia divendres del matí, voliem així gaudir d´un cap de setmana llarg. Per la tarda em vaig apropar al Kursaal per recollir el dorsal i veure la Fira del corredor. Ben muntada, ja s´anava parlant que s´esperava una cursa amb molta calor i vent.
Dissabte va ser un dia atrafegat amb dinars familiars, passeig per la Concha i cursa Behobia Txiki amb més de 2000 nens. Va tocar també l´habitual ronda de pintxos y birras per "lo viejo", tots els baretos plens de runners. Aquest any eren 20000 corredors a la sortida.

Després de dormir amb els habituals nervis pre-cursa, diumenge a les 08:45 hores estava agafant el Euskotren al costat de l´estadi d´Anoeta my love. Jo tenia la sortida a les 11:02 hores, però s´ha d´anar amb temps. Viatge de 30 minuts en un tren rollo metre de Tokio, ple d´atletes, amb nervis a flor de pell i perfum de Reflex.

A la sortida tant l´ambient com el muntatge és espectacular. Xiringuitos per cafè, pantalles gegants, música...
Jo portava un parell de samarretes per no passar fred i llençar-les abans de la sortida. No haguessin estat necessàries, 20º a la sortida i 23º durant la cursa. Pels altaveus s´avisava de la necessitat d´una bona hidratació. Molts catalans, fins i tot un speaker en català.

Tocava estrena de la flamant nova equipació. Ben parida presi. Vint-i-cinc minuts abans m´adreço al meu calaix verd. Uff està ple i amb marques entre 1:16 i 1:30 en mitja. Tindrè la cosa complicada per còrrer, peró la temptativa de passar-me al calaix davanter fracassa (tonto te han pillado).
Comença a sonar Where the streets have no name d´U2, calfred integral. Tret de sortida, còrrer es complicat, molta gent, i molta trepitjant ous. Eslàloms impossibles, passo el kilòmetre 2 en 8:35. Tranquil, la cursa és molt llarga.


                                                               per on puc passar??

Al kilòmetre 6 ens trobem la primera pujada de dos kilómetres: Gaintxurizketa. El millor d´aquesta cursa, sens dubte, és l´afició. Segons sembla més de 60000 persones donant el seu alè. Pujada dureta però els vorals plens de gent. Així és més fàcil pujar-la.
 La calor i els kilòmetres començen a posar a cadascun al seu lloc. Passem per Lezo i Pasaia. El soroll i crits d´ànims de la gent són ensordidors. Com a punt negatiu, els punts d´avituallament. Gots petits d´un aigua amb sabor dubtós, la gent aturant-se per beure. Bastant descontrolat. I amb la calor que feia, era bàsic beure. Començo a veure molta gent plegant de la cursa. Al final, van haver més de 400 entrades a urgències (i en època de retallades sanitàries).

Enfilo l´última pujada al kilòmetre 16: Alt de Miracruz. Només un kilòmetre, però amb la distància acumulada es fa dura. Però aquella pujada la tindré gravada per sempre. Ambient de Tour de França. Suor, calor, crits, esbufecs. Gent i més gent. Moment per quedar gravat.

Coronada la pujada, baixada fulgurant per entrar a Donosti. Kilòmetres finals per uns carrers de Donosti plens de gom a gom. Veig els meus cosins que han vingut des de Pamplona per veure la cursa, em criden uns nois de Tarragona. Tothom crida i aplaudeix. Recta del Bulevard, encara tinc forçes i canviem ja a l´últim pinyó. Temps final: 1:16:06, lloc 285


Gran cursa i ambient per recordar. Una cursa més a la saca Francolí. I ara toca la nostra Mitja.
 A per totes equip!!

                                                                                                    By Peio

jueves, 10 de noviembre de 2011

MITJA MARATÓ REUS. 23/10/2011

Primera mitja de la temporada. Bon esmorçar matiner per no perdre els bons costums, passeig  de les palmeres a les 8 com sempre, cotxes i tots cap allà.
Aquell diumenge volíem repetir la foto de la temporada passada, on inauguravem temporada als 10 km de Manresa.


Aquest cop estàvem tots els veterans del Francolí amb l’absència de l’ultraman que arrossegava dolencies estomacals durant uns dies, la resta tots en fila i a punt per l’estrena.
Dels cinc components tres ens disposàvem a fer la mitja:
 el “abuelo” obligat a no regalar punts i defensar el nº1 de la lliga championchip.
Manel o "Nel" que volia plasmar les seves bones sensacions als 10km i fer una gran marca en mitja
 i jo mateix, disposat a fer un primer test per la mitja de TGN.
El dia era perfecte per córrer, havien anunciat pluges però de moment el cel estava tapat , grisós i sense ni gota de vent.
Recollida de pitrall ben organitzada, calentament ràpit i sense escarraçar-nos-hi gaire, foto de rigor amb la samarreta verda (que seria la última que fariem amb aquesta) i ens col.loquem a les primeres files de la sortida, per fer-la ràpida i sense obstàcles.

Amb en Peio haviem parlat de fer uns quilòmetres junts, però només sentir el tret de sortida perdo el sentit, em concentro amb la cursa i procuro mantindre un ritme fort i a seguir l’estela del Bou. Tenia un punt de mira collonut ja que ell feia el 10 mil, sabia que estava fort i conexia el desnivell del circuit.

Aixi doncs, concentrat com un beneit me’n adono que estic corrent sol i que al “abuelo” no el veig en cap moment. Davant meu tinc al conegut Bruno”ex Reus Ploms” i a l Bou. En dos o tres ocasions em questiono si tinc que anar amb ells enlloc de còrrer sol i degastar-me massa, però vaig còmode amb aquell ritme i em fa por tindrem que arrosegar-me els últims quilòmetres.

Quan me’n dono compte ja ens apropem a km 6 i en sec en Bou canvia de ritme de manera radical, senyal doncs que el desnivell és favorable. Segueixo sense perdre la seva estela i ens pocs minuts arribem al final del 10 mil. Ell es queda entrant a meta amb una rialla de pam a pam i em fa un senyal amb la mà senyalant-se el cap, recordant-me que segueixi amb la concentració i apretant les dents.

La segona volta no te res a veure amb la primera, molts corredors ja han desaparegut i les distancies entre corredors s’han allargat. Si abans corria corria sol, aquesta encara em toca fer-ho una mica més. Només tinc a uns 50 metres a en Bruno, i en els primers compassos de la segona volta em dedico a seguir-lo amb vista i a procurar que no marxi més. A poc a poc van passant quilòmetres 12, 13, 14 i veig que encara tinc metxa i en Bruno cada cop està més aprop.

Aixa doncs, al final de la T-11 i després del desnivell decideixo atacar a la setena posició. Apreto, apreto, apreto i veig que no només el passo sinó que també li trec una mica de distancia.
Això em dona ales per afrontar la part de descens amb confiança i apretar les dents per no perdre la setena posició.

Els últims tres quilometres se’m fan durs però fer-los amb aquella posició són tot un luxe. Al no estar acostumat a anar en aquelles posicions et passen coses pel cap molt agradables i agraeixes els dies durs d’entrenaments que et permeten que cada dia et sentis més i més fort.
Tot esforç te la seva recompensa. Últim quilòmetre, familia aplaudint a l’´ultim revolt i el marcador a l’horitzor que marca 1:16 llargs, això vol dir que creuare la linia final amb 1:17 curtets.
Suspir final, tancament de puny en senyal de que ha estat una cursa perfecta i entrada a la meta amb un somriure enorme. Objectiu i sensacions cumplerts amb escreix. Un passet més per intentar fer una cursa a la mitja de casa.


En Peio molt satisfet també, aturant el crono per sota de 1:20, que es diu molt ràpid, però s’ha d’entrenar molt dur per ser capaç de còrrer amb aquestes felicitats.
Felicitats abuelo, ets el nostre nº1.





I menció especial per Nel 1:33:56 pulveritzant el seu registre en mitja i en breu baixant d´1:30 (potser a Tarragona?). Aquesta marca i el sub-40 estàn al caure.........
La seva cara de satisfacció ho deixa clar

 



I el podi:




                                                                                                               El Presi

lunes, 7 de noviembre de 2011

10 KM REUS VITALITAT. 23/10/2011

Avui som tots a Reus o quasi tots. A primera hora del matí vaig a buscar a lAdri a Renau i després al Peio per Tarragona com a la resta de lequip. LAdri i jo realitzem els 10 kilòmetres i els altres la mitja. 

Jo busco una bona marca als 10 kms. per aconseguir la moral suficient per afrontar una bona mitja, i ell busca retrobar-se amb la competició després de moltes mesos d´absència.

Bon escalfament de tot lequip. Jo lintento realitzar un pèl més intens perquè faig els 10  i tinc que sortir amb més intensitat. 



A la sortida lAdri es col·loca més endarrerit juntament amb el Manel; a mí el Plàstic i el Peio mhan guardat un lloc privilegiat a segona fila. 
Tret de sortida i tots a còrrer;  surto amb intenció d´anar ràpid, m´he col·locat tancant el grup capdavanter. Passem el Km. 1 (3:20) buff massa ràpid, em poso un ritme més còmode, tinc visualitzat perfectament el circuit i ara toquen uns 4 o 5 kms. de desnivell positiu.  Això em fa perdre un parell de posicions, però són corredors de mitja i estic segur que a la segona meitat de cursa les podré recuperar.

Al pas del kms. 5 (18:17) un pèl lent, però vaig bastant còmode. Començo a augmentar el ritme fins arribar al kms. 6. 
 Ara sé que es tot baixada fins a meta i realitzo un canvi dur de ritme els últims 4 kms. per sota 3:30 .  En el Km. 8 tinc un corredor darrera meu però sé que encara tinc un últim canvi. A partir del Km.9  accelero i el deixo endarrere, entro a la recta final en solitari; gran crono 35:43 (MMP) objectiu aconseguit. 
El Plàstic no mha pasta ufffff,  lespero al seu pas per meta , lintento animar al màxim possible.  Espero lentrada de lAdri que fa una cursa segons les seves expectatives a 4:00 el Km. crono final per ell 39:58


Bona actuació del C.A. Francoli en la cursa de 10 kms.

                                                                                              By Bou