jueves, 10 de noviembre de 2011

MITJA MARATÓ REUS. 23/10/2011

Primera mitja de la temporada. Bon esmorçar matiner per no perdre els bons costums, passeig  de les palmeres a les 8 com sempre, cotxes i tots cap allà.
Aquell diumenge volíem repetir la foto de la temporada passada, on inauguravem temporada als 10 km de Manresa.


Aquest cop estàvem tots els veterans del Francolí amb l’absència de l’ultraman que arrossegava dolencies estomacals durant uns dies, la resta tots en fila i a punt per l’estrena.
Dels cinc components tres ens disposàvem a fer la mitja:
 el “abuelo” obligat a no regalar punts i defensar el nº1 de la lliga championchip.
Manel o "Nel" que volia plasmar les seves bones sensacions als 10km i fer una gran marca en mitja
 i jo mateix, disposat a fer un primer test per la mitja de TGN.
El dia era perfecte per córrer, havien anunciat pluges però de moment el cel estava tapat , grisós i sense ni gota de vent.
Recollida de pitrall ben organitzada, calentament ràpit i sense escarraçar-nos-hi gaire, foto de rigor amb la samarreta verda (que seria la última que fariem amb aquesta) i ens col.loquem a les primeres files de la sortida, per fer-la ràpida i sense obstàcles.

Amb en Peio haviem parlat de fer uns quilòmetres junts, però només sentir el tret de sortida perdo el sentit, em concentro amb la cursa i procuro mantindre un ritme fort i a seguir l’estela del Bou. Tenia un punt de mira collonut ja que ell feia el 10 mil, sabia que estava fort i conexia el desnivell del circuit.

Aixi doncs, concentrat com un beneit me’n adono que estic corrent sol i que al “abuelo” no el veig en cap moment. Davant meu tinc al conegut Bruno”ex Reus Ploms” i a l Bou. En dos o tres ocasions em questiono si tinc que anar amb ells enlloc de còrrer sol i degastar-me massa, però vaig còmode amb aquell ritme i em fa por tindrem que arrosegar-me els últims quilòmetres.

Quan me’n dono compte ja ens apropem a km 6 i en sec en Bou canvia de ritme de manera radical, senyal doncs que el desnivell és favorable. Segueixo sense perdre la seva estela i ens pocs minuts arribem al final del 10 mil. Ell es queda entrant a meta amb una rialla de pam a pam i em fa un senyal amb la mà senyalant-se el cap, recordant-me que segueixi amb la concentració i apretant les dents.

La segona volta no te res a veure amb la primera, molts corredors ja han desaparegut i les distancies entre corredors s’han allargat. Si abans corria corria sol, aquesta encara em toca fer-ho una mica més. Només tinc a uns 50 metres a en Bruno, i en els primers compassos de la segona volta em dedico a seguir-lo amb vista i a procurar que no marxi més. A poc a poc van passant quilòmetres 12, 13, 14 i veig que encara tinc metxa i en Bruno cada cop està més aprop.

Aixa doncs, al final de la T-11 i després del desnivell decideixo atacar a la setena posició. Apreto, apreto, apreto i veig que no només el passo sinó que també li trec una mica de distancia.
Això em dona ales per afrontar la part de descens amb confiança i apretar les dents per no perdre la setena posició.

Els últims tres quilometres se’m fan durs però fer-los amb aquella posició són tot un luxe. Al no estar acostumat a anar en aquelles posicions et passen coses pel cap molt agradables i agraeixes els dies durs d’entrenaments que et permeten que cada dia et sentis més i més fort.
Tot esforç te la seva recompensa. Últim quilòmetre, familia aplaudint a l’´ultim revolt i el marcador a l’horitzor que marca 1:16 llargs, això vol dir que creuare la linia final amb 1:17 curtets.
Suspir final, tancament de puny en senyal de que ha estat una cursa perfecta i entrada a la meta amb un somriure enorme. Objectiu i sensacions cumplerts amb escreix. Un passet més per intentar fer una cursa a la mitja de casa.


En Peio molt satisfet també, aturant el crono per sota de 1:20, que es diu molt ràpid, però s’ha d’entrenar molt dur per ser capaç de còrrer amb aquestes felicitats.
Felicitats abuelo, ets el nostre nº1.





I menció especial per Nel 1:33:56 pulveritzant el seu registre en mitja i en breu baixant d´1:30 (potser a Tarragona?). Aquesta marca i el sub-40 estàn al caure.........
La seva cara de satisfacció ho deixa clar

 



I el podi:




                                                                                                               El Presi

2 comentarios:

  1. Ese Presi bueno, necesita una vitrina ya!!!

    ResponderEliminar
  2. AVIAT NECESSITARÀ UNA HABITACIÓ PER GUARDA TOTS ELS TROFEUS QUE ARREPLEGA.
    MOLTES FELICITATS AL CLUB
    X.PLA

    ResponderEliminar