jueves, 31 de enero de 2013

MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017. 20/1/2013


Arriba el dia de competir,  segurament les condicions metereològiques no acompanyaran, però s’ha de creure en un mateix.  Esmorcem fort i em vesteixo per anar a recollir el dorsal;  fot un vent i un fred de collons!!!!!!!!!!, 

 
A les 8:20 toca escalfar una mica el cos,  ja ens em posat el tratge de “Romà”  per còrrer per la Tarragona ventosa.
Vaig al riu, lloc mític pels Francolins, per fer un bon escalfament, el faig sól, el company ha fet campana, segurament està encara recollint el dorsal. 
Quin fiasco els de l´organtizació. El dissabte van tenir problemes i no els van poder repartir. 

Quan acabo l’escalfament apareix l’Àlex que em ve a buscar;  malles i jersey fora i amb l’Albert ens dirigim els tres cap a la zona de sortida.  Allí hi ha més ambient, “cap passada” ni l’hora 8:45 ni el temps no acompanyen.  
Ens trobem al Presi que ens ha vingut a donar un cop de mà.  Com sempre ens dona quatre consells bàsics i marxa per veure la sortida.

 
Música a fondo i PUMMMMMMMMMMMMM,  tots a còrrer. Estem tots dos davant, per fer els primers metres tranquils sense empentes. Correm els primers kms. massa ràpids, anem a favor de vent però hi ha moltes ràfeges laterals per tot l’espigó, tant d’anada com de tornant. 
 La tornada la faig una mica més còmode. L’Àlex su ha pres una mica més en calma que jo.
 A la zona del Port esporitu m’espera el Plàstic. El veig desde lluny amb la senyera al cap i al passar jo, s’incorpora a la cursa.



Em comenta que com vaig:“Molt còmode” li dic. Doncs vinga, Forti de la Reina, Arrabassada, Savinosa, ciutat Residencial a ritme, segurament una mica massa passat de voltes.
Bufa aire lateral hi ha moments que ens desvia de la nostra trajectòria. 
A la tornada el Plàstic “Expert maratonià” va dient que recuperem perquè anem massa ràpid,  però jo em noto molt fort. 
Una altre vegada Forti de la Reina,  el pugem com a motos, “segurament massa ràpids”,  passem per meta segueix havent molt poc ambient. 
Sortint del Serrallo ens espera el Peio, que també ens ve acompanyar.  Ens saludem ,però jo en aquests moments vaig per feina i no estic per desconnectar massa,  passem la mitja quasi a 1:23 ufff,  però ja esta fet. Allí tinc tota la familia la Cris, nens i els Pares i com sempre l’incombustible tiet Albert, està a tot els llocs possibles.



 
Per la pujada de Tabacalera començo a notar una mica l’esforç, ja no vaig tant còmode, arriba l’última zona més complicada de desnivell: La Rambla. Aquí intentem fer-la amb una mica més en calma però ni així, pugem forts (tossuts).  A la rambla tampoc hi ha molt ambient runner.  Ens creuem amb els corredors que ens perseguixen, un d’ells l’Àlex a bon ritme fins aquest moment. 



 
El recorregut ens fa sortir de la ciutat, direcció als Barris. Són el pitjors kilòmetres. Anem a una zona molt descoberta i el vent  bufa amb la seva màxima potència.  
Pujant la Rambla de Camp Clar, noto bastant de cansament “el vent i el ritme excessiu esta fent escralls”,  ens canten que vaig en 12 posició. “Ufff no aguantaré, estic reventat”;  el pas per la Pista d’atletisme de Camp Clar, “Quins bons records”. A a la sortida ens creuem amb l’Alex i aquí ni ell ni jo ja no fem bona cara.

 
La tornada cap a Tarragona se'ns fa eterna.  El vent d’esquena ens fa còrrer més del que podem,  tenint que allargar massa la passa i això em fa que al km. 35 hagi de parar per estirar la cama dreta. 
 M’intento hidratar una mica.  Li dic al Plàstic, “Traquil que arranco i arribo”,   encara que he perdut moltes posicions, no passa res.
 Fins al Kms 37 no tornem a trobar  un avituallament,  agafem botella isotònica i aigua per continuar.

 
Passem pel  pont del Francoli,  he perdut totalment el ritme que portava, faig el que puc per acabar, la baixada cap el Serrallo se´m fa interminable. Pujada d’adrenalina al passar per contra meta i despedida del Plàstic, uffff ja queda poc. 
Allarguem una mica mes del rellotge i tornada cap a meta, recta final per disfrutar.  Finalment he pogut renovar el carnet un any més de Sub-3H.







Acabar aquesta marato m’ha costat molt, tant per el circuit i el dia.

 Gràcies companys per ajudar-nos!!

                                                                                                           By Marcel

domingo, 27 de enero de 2013

13/01/13 10 KM CALAFELL


Després del tancament d’any amb una mica de mal regust de boca, no per temps sinó per sensacions a la cursa dels Nassos, tocava tornar a la lluita en la distancia curta.
Els entrenaments havien sigut bons i creia que seria capaç d’acostar-me als 33 minuts en deu mil, però com molts sabeu això de córrer no són matemàtiques, les curses s’han de córrer i no es pot especular.

Els Nassos havia estat l’escollida pel circuit atacar la meva millor marca personal, però un dia sense ritme, sense concentració, suposo que distret per la gran quantitat de gent que hi va prendre part i pendent massa del temps per quilòmetre em va portar a quedar-me lluny del meu objectiu amb 34:47. Molts dirant que no em puc queixar, però l’objectiu és l’objectiu i quan no s’assoleix i hi ha dues coses a fer, una donar-se per vençut i la segona entrenar més dur perquè a la propera surti millor.

Així ho vaig fer, després d’una setmana d’entrenament carregat amb series curtes em tornava a posar a la línia de sortida d’un 10 mil per a tornar a l’atac.
Calafell, circuit pla a costat de la platja on el desnivell es nul, cames preparades amb una bona velocitat punta. Com he dit abans, això no significa res si no es té amb compte altres factors totalment aliens a la teva preparació. 


" El meu company de club, Sant Pau"

Dia de la cursa, ventada monumental on teníem els dos primers quilometres a favor i tres de pujada amb el vent de cara. Circuit de dues voltes on hi prenien part uns cinc-cents corredors en total. Línia de sortida i com sempre a les curses Bikila, plana major representada per Jaimes, Querald, Mossen etc. Objectiu de la cursa, aferrar-me al màxim al Mossen per poder assolir l’objectiu.

Tret de sortida i els tres anteriorment nombrat imposen un ritme infernal, per sota de 3:20. Aquest no és el meu ritme, aquest cop si, concentrat i curiosament el Garmin en l'escalfament es queda sense pila.
No hi ha excusa que valgui, a fondo sense regulació fins a que em desfondi. Primera volta en solitari i quan es desvien els corredors del cinc mil cap a la meta em quedo en cinquena posició.

El pas per meta de la primera volta ja veig que serà molt complicat acostar-me als 34 minuts ja que el fort vent ens ha castigat molt i et cauen els segons amb molta facilitat.
Segona volta amb molta força encara i despenjat per lluitar per alguna plaça de podi.
Segueixo a la feina sense perdre les distàncies dels capdavanters i mantenint a ratlla als de darrera.

Mossen es despenja i veig que cada cop m’hi apropo més, fortíssim vent als últims tres quilometres però encara remo amb força per fer un bon crono. S’acosta el tram final i encara tinc força, estic content. Línia d’arribada i veig un 34 llarg, corria sense crono però sabia que anirien per allí els trets, llarg però amb molt bones sensacions, avui ha estat un dia d’aquells que veus que els entrenaments tenen resultats.

" Amb força fins al darrer metre"

" Xavi, aviat sub 40' "

 Encara que aquesta temporada no he estat capaç de veure un 33 al meu crono, estic satisfet, quatre vegades he corregut amb 34, velocitat que crec que em permetrà polir una mica mes el meu temps amb mitja. La resposta la tindrem d’aquí poques setmanes, mitja de Barcelona el 17 de Març i 10 Març mitja de Frankfurt posaran la nota final a la meva temporada.


Després de la cursa vaig anar a visitar al nostre company Joseba a Sitges, allí s’hi disputava el quart de mitja i la mitja. Em va entrar una mica de nostàlgia ja que aquesta va ser la primera mitja de la meva vida, li tinc un bon record, però encara recordo el caos de la darrera edició i on vaig prendre la determinació de no tornar-hi més. És una d’aquelles curses on l’estandart és el seu afany recaudatori i on a mi, no m’hi veuran pas.


" Li diuen Toquero, ariete del Athletic"

Per acabar us presento una de les peces claus del futur del Francolí, ja esbrinareu qui és…

By  Plastic



domingo, 20 de enero de 2013

ÀLEX I MARCEL, GRANS!!!








Companys, ara toca recuperar. Dilluns serà un dia dur a l´aixecar-se del llit. Teniu tota la nostra admiració!!


                                                            Els vostres companys de club i de kilòmetres

viernes, 18 de enero de 2013

Prèvia Marató Costa Daurada Tarragona2017. 20/1/2013


Fa dies que volia escriure al blog però no trobava l’oportunitat, però realitzar un previa de la Marato de Tarragona s´ho val.

 Diumenge es corre la Primera Marató a la ciutat de Tarragona, i dos Francolins hi serem presents.  L’Àlex buscant com sempre el seu objectiu somiat i jo perquè és la primera marató a la meva ciutat, i no me la podia perdre de cap de les maneres, organitzi qui l´organtizi.

 L’Àlex i jo hem preparat a conciència aquesta marató, perquè es corre a casa amb els nostres aprop i ens ha donat aquest plus de seriositat i concentració en tot aquest periode d’entrenament.  
Després de realizar la ½ de Tgn a finals de novembre, no vam deixar passar ni una setmana i vam posar les cames a treballar.  Rodatges llargs a ritme, series curtes per agafar velocitat, series llarges per agafar ritme, rodatges mitjos a ritmes alts, rodatges llargs a ritmes alts  intentant seguir el Mètode de l’amic “Canova” en el que ens ha il·luminat el nostre bon amic i gran corredor Ferran.

 Jo personalment m’ho he passat molt bé aquest mes i mig d’entrenament, he fet curses de muntanya per agafar força,  uns 10K a pista + San Silvestre de Tgn per mantenir-me ràpid i finalment rodatges llargs per acabar d’agafar la distància.  Tot això amb els consells i l’ajuda dels nostres companys de club el Plàstic, Peio, l’Oscar, el Xavi i companyia. Que de tant en tant s’han acoplat als nostres maratonians entrenaments i ens han fet posar encara més les piles amb els seus ritme encara més alts.



                                            Esperem que els temps no sigui igual que la Behobia 2010
 Com sabeu tots, el circuit no és massa agraciat per aconseguir grans marques, massa desnivells  i com es veu a venir els últims dies la meteorologia que tindrem possiblement tampoc sigui el millor per realizar una cursa d’aquesta magnitut.
 Vent, fred i fins i tot pluja, però al mal temps bona cara i diumenge farem el que podrem i més que per això perquè la correm a casa.  L’hem preparat bé i som Francolins;  o sigui que pitrall al pit i un bon somriure a la cara i que comenci l’espectacle.

                                                                                                                        By Bou

viernes, 4 de enero de 2013

CURSA SAN SILVESTRE DE TARRAGONA. 7 KM. 31/12/2012


L´últim dia de l´any tocava com ja és tradició amb la San Silvestre de Tarragona. Molta gent,  els dorsals exhaurits un parell de setmanes abans i un gran ambientillo runner.

 La gran tasca que realitzen per aquesta cursa els Fondistes Tarragona és fa notar. 

Molta representació del C.A. Francoli; Marcel, Oscar, els dos nous fitxatges Pitu i Xavi, la secció triatlètica David Martinez i Oscar Olivé, i jo.
El nostre crack, Plastic, l´hem enviat amb l´elit a la Cursa dels Nassos de Barcelona.

Quedem per fer un bon escalfament al CAR Francolí, ja que  és una cursa de 7 kilòmetres i està clar que el ritme de sortida serà molt exigent. Jo portava sense còrrer des de feia sis dies per una sobrecàrrega al bessó esquerre. Però sembla que no donaria problemes

Els problemes, però, van ser a la sortida. Un fill de puta amb un vehicle sostret va accedir a l´interior del circuit i va tenir un accident. Causa independent a l´organització, que va fer retardar la sortida. Fred i nervis a les cames. De totes formes vam aprofitar la situació per xerrar i fer broma amb tots els amics de les curses de la zona.

És una cursa festiva per acomiadar l´any, però tots portem el ganivet entre les dents.

Tret de sortida i ràpidament i per evitar embussos ens ajuntem una grupeta d´uns 15 corredors al davant. Oscar, el Bou i jo anem ens posicionem en aquest grup. Ja haviem parlat i sabiem que seria molt important agafar bona posició des de la sortida.

Molta vigilància, i Raul Gómez es qui decideix obrir les hostilitats canviant el ritme i estirant el grup. El canvi de ritme i el pas pel terra empedrat del Serrallo, trenca més el grup.

El grup es redueix molt  i els més forts,  Raúl, Oukhlefen, Perico i Jordi Garcia, amb algun corredor més, treuen uns metres de distància a la recta dels tinglados.


Els segueixo de prop acompanyat de Ferran de Torres. Comença la zona del far, i bufa una mica de vent. El grup dels capos no acaba de marxar, i Ferran i jo ens mirem i decidim accelerar el ritme per contactar amb el grup i protegir-nos així una mica del vent.....i perquè no gaudir de la cursa des d´una posició de privilegi.




Ens tornem a juntar un grup de vuit. El ritme és alt, però es pot aguantar. Comença el joc de mirades i control entre els favorits, de veure qui ataca. Passat el kilómetre 4 Jordi Garcia decideix que allà sobra gent i tensa la corda. Marxa amb Oukhlefen, Raul i Perico. La resta som conscients de que aquella no és la nostra batalla.

Tornem del far. Marcel i Oscar continuen amb la seva gran cursa, i cada vegada van a més. Intel·ligents, han dosificat i tenen força per la part final.

Molts crits d´ànim de veus a qui no faig cara. S´agraeixen i molt. Un plaer el treball conjunt durant tota la cursa amb Ferran, però está molt fort i marxa. Moment de dubtes, ja que tinc a Jordi Trapé i un altre noi enganxats i aprofitant el meu ritme.  Intento que Ferran no marxi molts metres  i,gràcies a això,  ells fan la goma.



Passeig Marítim amunt i avall amb la mateixa tònica, a ritme alt i controlant als perseguidors. Marcel porta un frec a frec amb Jaume Jové i ha superat a Fernando Flores. Tot i les dures setmanes que porta preparant la Marató de Tarragona, està molt i molt ràpid.

La victòria ha sigut  al sprint per Oukhlefen, en una arribada molt emocionant. El primer que no guanyador, va ser posteriorment desqualificat per no estar inscrit i portar el dorsal d´un amic. Una curiositat més, però el reglament és sempre el mateix i sorprenent que un guanyador no ho complexi.  Així doncs, victòria justa per Jordi Garcia., acompanyat al podi per Perico i Raul.


Jo finalitzo 5º amb 23.34, content per la cursa. Marcel, 8º amb 24.13 i Oscar el 10º amb 24.46. Tres corredors del C.A. Francoli al Top-10!!

I com no, la samarreta també va fer volar a Pitu Pons, 102º amb 28.50 i  Xavi Solà, 123º amb 29.11, David Martinez el 139º amb 29.31 i Òscar Olivé el 884º amb 39.42.  Aquests cada dia van a més!!

 Classificació:

http://santsilvestretarragonafondistes2012.files.wordpress.com/2012/11/classificacio-sansi-2012.pdf


                                                                                               By Peio