miércoles, 28 de noviembre de 2012

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2012

Un cop més arriba l’últim diumenge de novembre i els últims anys ja sabem que vol dir això: apretar el cul durant 21 km. Ens presentem uns quanta components disposats a donar el màxim de nosaltres mateixos per deixar ben a dalt el nom del club, tot dins de les nostres possibilitats i sobretot havent entrenat molt dur els mesos previs.


" Preparats pel tret de sortida"

Aquest any em presentava a la sortida amb la intenció d’apropar-me a l’hora 20, però alguns rodatges controlats em suggerien que no fos tan ambiciós i que sortís més tranquil. Així ho vaig intentar i el primer quilòmetre el vaig passar en 3’40 seguint un corredor que respon al nom de Bou i que corre com a tal. Vaig pensar que el fàcil es mirar-se els bous des de la barrera i em vaig ajuntar amb un grupet on anava el David Lago corrent a bon ritme.

 Arribem a la zona de pujada a ritme ràpid però aquí és inevitable perdre uns segons i unes forces que passen factura al final. Des del final de La Rambla fins el Serrallo la cursa és molt fácil i es va volant, cosa que fa que passi el 10.000 en 38’09, MMP en aquesta distància i això que el Plàstic diu que el garmin li va pitar uns 150 metres abans.

 En aquesta zona van començar les molèsties al  meu inefable isquiotibial dret…que hi farem, és meu i això no ho puc obviar. Arribo al Serrallo on l’Anna em dóna el meu “doping” d’Isostar  i arribem al tram més difícil per mi: la zona del Miracle i l’escollera. Suposo que portar 15 quilometres a les cames també contribueix. Aconsegueixo com puc mantenir un ritme de creuer de 4 per quilòmetre, no sense patir, però veig que passa ràpid el temps entre quilòmetres, a vegades sorprenentment ràpid, tant que em pensava que anava a fer 1h23, fins que em trobo passant el km 19 en 1h14 i alguns segons.

Apreto més el cul si cap quan arribo al tram on hi ha públic animat per que ja puc olorar l’arribada. Faig la corva i oh, merda!, està a punt de canviar el crono a 1h22 (sempre m’oblido dels 97 metres maleïts). Faig un sprint dels meus i passo la primera estoreta per sota…oh, wait!, sembla que al final la que val és la segona estoreta.1h 22 clavat.

Estic content perque per fi trenco la maledicció i no faig 1h22 i un segon.
Tots estem mitjanament contents, alguns més que altres amb el que hem aconseguit, però el millor de tot es que ens esperen grans reptes aquesta temporada on podem millorar molt uns temps que semblen de gener/Febrer i no de Novembre. La mitja de Barcelona ens espera.

" Al final, tots satisfets !"

20  1530 Jordi Fernandez Sangra  1:16:38    C.A. FRANCOLI
39  1998  Marcel Sardà Boada      1:18:53   C.A. FRANCOLI
65  786   Alex Rodríguez Badia    1:22:02    C.A.FRANCOLI
288 476      Jose Lillo Vilches         1:30:27  C.A. FRANCOLI
350  549    David Martinez Pasto    1:31:58  C.A. FRANCOLI
391 1510    Manel Escurriola          1:32:56   C.A. FRANCOLÍ
408  650   Oscar Olive Del Amo    1:33:24    C.A. FRANCOLI

Moltes felicitast a tots companys, desde el primer fins al darrer !!  Visca els Francolins

By Ultraman 

miércoles, 21 de noviembre de 2012

Prèvia Mitja Marató de Tarragona. 25/11/2012

 Diumenge farà 10 anys de la meva primera mitja marató... era l'any 2002 quan un servidor jugava a futbol a la Pobla de Mafumet però veia que això de córrer no li desagradava.
 
Així que amb 20 anyets vaig decidir que provaria de córrer 21km...

 Aquell diumenge em vaig aixecar després del respectiu partit de dissabte. Havia plogut tota la nit i feia fred, així que em vaig posar una samarreta de cotó del Pryca i un bon impermeable antitranspirable per a que no entrés ni gota d'aigua.

Imatges cedides per Bou, aquell any 2002


Em vaig calçar les meves lotto ultralleugeres i uns pantalonets de futbol i au, cap al Casino.
 A la Rambla Nova em vaig trobar al Jordi Sentís, que imagino em devia mirar amb una mitja rialleta per la pinta que feia, mentre jo li explicava que seria la meva primera mitja... vam entrar junts al casino dins un ambient bastant veteranu i on no coneixia pràcticament ningú.


                                        
A la línia de sortida just vaig coincidir amb un tal Peio, que també era la seva primera mitja i anava tant de pipiolo com jo, així que vam decidir que correríem junts. Vam fer els 21km a ritme mano a mano, i inclús ens vam permetre un canvi de ritme final al Carrer Reial...


Ha plogut molt des d'aquell dia, però diumenge tornarem a estar a la línia de sortida. Després del respectiu partidet de dissabte amb els 4arreplegats ;)


Som-hi!
 
                                                                                                               By Adri