martes, 28 de febrero de 2012

MARCEL: MARATÓ DE SEVILLA. 19/2/2012

L’estiu passat després de visitar la font de bou,  vaig decidir córrer una marató, però no sabia quina, ni quina data. Em volia treure el mal regust que em va deixar Barcelona l’edició passada.
Per problemes al tendó d’aquil.les, no vaig poder aconseguir l’objectiu de baixar de 3 hores.


No va ser però fins desprès de la mitja de Tarragona, a l’inici del mes de desembre, quan vaig obrir definitivament l’opció marató,  seguia sense saber ni on ni quan. 
Finalment un dia d’entrenament comentant-lo amb el Presi, em va obrir la porta de Sevilla ,va dir que era al Febrer i que podríem fer-la junts.  Dit i fet, miro el calendari 19 Febrer 2012,  quedaven 10 setmanes. També vam comentar-ho amb el ntre. home Marató del club, l’Àlex  que volia tornar anar a Bcn, però al final es va convèncer i va decidir pujar al carro de Sevilla.
Doncs els C.A. Francoli a conquistar Hispalis!!

Fins a final de mes no reservo l’avió,  al Gener després de la mitja de Sitges  hotel e inscripció “ per el mòdic preu de 21€, lo que aquí ens val una mitja, ja són collons.”

18-19/02/2012

Ja sóm a Sevilla, quedem dissabte al matí per anar a recollir el pitrall. Conjuntament tots el Francolins s’uneix amb nosaltres el company del CAT Victor G. que s’allotja al mateix hotel que l’Àlex i jo. 
Bus direcció a l’estadi de la Cartuja on recollim el pitrall;  el regal “una equipació completa”  i ha dinar que hi ha gana. Molt bon dinar a càrrec de l’organització: un bon plat de pasta”bonísima”,  postre beguda amb speaker i actuació musical en viu inclosa “im-pressionant”.  Tot això va a càrrec de l’organització. 
Passem un gran mig dia. Per la tarda passejada per Barri de Triana i a descansar que l’endemà hi ha feina i de la bona.

Diumenge al matí, quedem amb el Plàstic a l’Estadi una hora abans de la cursa.
Tots hi arribem abans d’hora, els nervis comencen estar a flor de pell. 
Ens separem del nostres per entrar a l’estadi a canviar-nos, deixar les bosses, últimes vistes de rigor al WC, realitzar un bon escalfament i col-locar-nos a la sortida, que aquí no hi ha calaixos i aquí es marica l’últim.

Sortida espectacular amb empentes, cops, creuaments, tota una pel.licula, quins nervis.  Aquell moment va ser el pitjor de tot el cap de setmana.

Ja estem a cursa, primer Km. a 4:30 uff no hi ha problema, l’últim ja m’agradaria fer-lo també aquest ritme.  Ens posem per la feina, no veig a cap company. Ni el Plàstic ni el Victor que van per davant i tampoc sóc capaç de girar el cap per buscar l’Àlex. 
Vaig agafant ritme de cursa passant el Km. 5  en 20:11.  Em col.loco amb un bon grup que anem a bon ritme.
Del  Km. 5 al km.10 en 19:50. Al pas del pont de la Cartuja saludem als acompanyants que ens donen ànim i fins a meta no els tornem a veure. 
Del km. 10 al km. 15 en 20:04.  Prenc el primer gel per recuperar l’energia perduda. Els kilòmetres passen ràpid i arribem al pas de la mitja en 1:25:15,  sobre la previsió.

Segueixo amb un grup entre 6-8 corredors fins al pas del kilòmetre 25 on per un descuit entre gel, aigua i que ens uneix més gent al grup, perdo posicions i em marxen un metres difícils de recuperar. 

Al pas del 28 – 30 ja he perdut l’opció de grup i em quedo bastant sol. 
Comença l’hora dels càlculs. Noto que encara tinc gasolina,  no per fer un temps espectacular però si per aconseguir l’objectiu marcat de baixar de les 3 hores. 
 Les ultimes maratons que he fet  em van derrotar mentalment en aquest punt, i em vaig quedar a les portes del meu objectiu,  sub. 3h. Aquest any, estic convençut que ho aconseguiré.

Els kilòmetres comeneçen a costar molt de passar-los.  Del 35-36 es fa molt llarg,  però quant surto de Triana tot canvia ja  em vec arribant i torno a agafar un bon ritme.  Espero entrar a l’estadi amb la millor cara possible. 

Entrant a l’estadi faig un cop d’ull al crono, marca 2:56, això ja esta fet.  Em sento un guanyador més de la marató, la meva lluita setmanal amb el crono i kilòmetres m’ha valgut la pena. 
 Aquest Any Si!!!!!!  retrona dintre el meu cap.  Crono final 2:57:34



 
Aquest any puc lluir la meva medall amb molt l’orgull.
Després bona recuperació al solet de Sevilla amb un bon dinar de l’organització i una tornada fantàstica, fins a Barcelona.

                                                                                                By Bou

lunes, 13 de febrero de 2012

PREVIA MARATÓ SEVILLA. 19/2/2012

S´apropa el dia gran. Tants kilòmetres acumulats, moltes sèries a les nostres pistes del riu, més sèries al Far, tirades llargues a 0º.....El dia 19/2/2012 tres dels nostres corredors, tres cracks, lluiràn i suaràn la samarreta del C.A. Francolí pels carrers de Hispalis.

Cap a finals de desembre el presi Plastic ja tenia al cap començar el seu triatló SBB de maratons en 3 mesos (Sevilla, Barcelona, Boston) i va convèncer als altres dos maratonians del club (Àlex "ultraman" i Marcel "Bou") per tal d´anar a conquerir Sevilla.


Tenien menys de tres mesos de preparació, peró una enorme il·lusió, molta força i sobretot respecte a la marató. Tots tres son veterans de la prova atlètica reina i de com s´ha de portar una preparació addient.
Després d´organitzar tot el tema logístic d´avions, Aves, hotels i demés, el dia 19 els nostres tres herois estaràn a la linea de sortida, a les 09:30 hores, a l´estadi Olímpic de Sevilla. Tret de sortida segons sembla amb temperatura freda però cor calent,  pell de gallina i a córrer!!


Els nostres protagonistes:

PLASTIC



El Presi, el Top-Star del club i amb una clàusula de rescissió blindada torna a un circuit que coneix. L´any 2010 ja va demostrar la seva qualitat amb un 2:44. Aquest any torna en un gran estat de forma, sense res a demostrar, però ningú sap on pot arribar........where is the limit??

Al Març li espera Barcelona i a l´Abril cap a Boston. Però Sevilla la té ben enfilada, entre ull i ull.

MARCEL



El Bou del club arriba en progressió imparable. Porta un any baixant marques en mitja i 10km, amb una fisonomia més keniata cada dia. Ja ha fet diversos sub-3h i ho tornarà a intentar. Millor dit, ho tornarà a fer.


ÀLEX


Ultraman, el sprinter del club que ha evolucionat a Tragamillas. No li agrada sortir massa a les fotografies, i s´ha preparat la marató acompanyat d´una pubalgia important. Molt regular, agafa la forma amb una rapidesa envejable. L´any passat el sub-3h se li va escapar per 1 minut. Aquest any no perdona.....

La resta ens conformem amb mirar l´anunci de la marató i seguir somiant. 
CARPE DIEM CAMPIONS!!!


 
El nostre club també vol recordar-se d´un altre amic i crack de les nostres curses, Victor González León, del Club Atletisme Tarragona que farà la seva estrena en Marató a Sevilla. Molta sort!!

                                                                                              

jueves, 2 de febrero de 2012

ZIGA-ZAGA MITJA MARATO DE SITGES ( 15/01/12 )

Molts anys ens hem presentat a la linia de sortida d’aquesta cursa, concretament en dotze ocasions i a més a més va ser la primera mitja de la meva vida, per això li tinc una estima especial.
La questió però és que any rera any aquesta cursa em desmotiva, començant pel seu preu, que no és gents econòmic  i acabant pel seu caos en la organització i en el seu circuit.
El millor del cas és que encara treuen pit i cada cop la cursa va aumentant el nombre de corredors.  Fa un parell  d’anys es van equivocar en la distància i ja al quilometre quatre sumavem 450 metres de més i feien que ja anesim tots fora de les marques esperades i corrent de manera esborrajada intentant corretgir ritmes.
 L’any seguent ja no hi vaig anar per l’emprenyada que vaig agafar ja que era l’ultim test abans de la marató de Sevilla i va ser una cursa ben extranya.
Aquest any, per calendari no hi havia res a pelar, o anavem a Sitges o ens quedavem sense mitja abans de la marató. Així doncs, gairebé tots els components del club vam anar cap  a Sitges a fer una gran mitja.

La primera sorpresa va ser que afegien un deu mil i encara seriem més gent a la linia de sortida. En total 4300 corredors entre les dues modalitats.
Això tenia un futur que ja preveiem, UN CAOS TOTAL.  Encara vam tenir sort i els que  anavem a corre ràpit ens havien donat pitral pel primer calaix i a la sortida vam poder anar dels primers.
Abans de presentarse a la sortida,  foto de rigor dels Francolins i com que ja fa temps que anem per les curses, vam poder deixar la bossa al guardaroba sense gaires complicacions.



Allí ens vam trobar a lehendakari de Sitges “ Joseba” que ens va explicar  els motius pels quals el seu rendiment aquest darrers mesos ha estat mig-regular... la seva dona va apareixe amb un bombo de cinc mesos. Tot i això, ens va brindar un 1:22 que en aquell circuit te gust a glòria.
De la cursa em costa escriure quatre paraules ja que m’agafa mala llet, pero bé….alguna cosa tindrem que dir. Els dos atletes més ràpits encara vam poder fer unes bones marques, en Bou marcava un gran crono 1:20 i jo mateix un 1:17 que ens afirmava que estavem forts com una roca però el circuit, les ziga-zagues, els desnivells i la gentada que hi havia no ens deixava anar més ràpit.

L’Oscar i en David lluitaven entre la multitut en busca d’una marca respectable, però el caos del circuit i desorganització no els va permetre treure brillo al crono. No passa res, és questió d’anar sumant i anar agafant practica en aquestes curses que sempre son una sorpresa.

La nota negativa va ser la lesió de la jove promesa Manel, que amb moltes molesties al genoll esquerre va tenir que abandonar cap al quilometre treze. Només queda donar-li anims i segur que d’aquesta n’apren alguna cosa. Ànim Nel, segur que no estarà res!!!



No se si es pot dir això però no crec que em vegin més el pel per Sitges. El caos per recollir el pitrall, el caos del circuit, el caos der  deixar la bossa, el caos per recollir la bossa, el caos per anar a dutxa, el caos per les inscripcions, els preus elevats de les curses fan que estigui molt desmotivat per aquet tipus de curses.
A partir d’ara em  tornaré un sibarita i només aniré a aquelles curses on val la pena anar. Tinc l’armari ple de sarrametes i ja no em  motiva corre a mitjes totalment descontrolades, on el proposit és només l’economic deixant de banda la qualitat de la cursa i la bona atenció al corredor.

En fin, la propera és el primer round: MARATÓ DE SEVILLA on esperem portar el nostre gran esperit atlètic a la part més alta.


                                                                                                 By Plastic