lunes, 23 de diciembre de 2013

MITJA MARATÓ DE SALOU 2013 (CAIXA O FAIXA)

Repte personal en ment i sense cap component Francolí a la línia de sortida, a les 8:00 del mati del diumenge palplantat a Salou. El forecast de la setmana preveia una matinal d’atletisme collonut per practicar el que més ens agrada, suar la samarreta.
Les setmanes van passant i a poc a poc veig com volta rere volta a la pista de Sant Cugat del Vallès el meu cos va assimilant els entrenaments millor que mai. Tot i sentir-me una mica esbojarrat a l’hora d’entrenar en solitari el 100% del meu temps, els diumenges veig que aquella ximpleria de donar tombs en una pista de 400m donent el seu fruit.
L’examen final aquest any està a Sevilla però cada examen parcial mensual de moment el passo amb una nota més que suficient, això m’anima a planificar la setmana i a gaudir-la en la seva execució.
Després d’haver marcat uns quants 1:16’ en la meva trajectòria calia arriscar, els quilometres finals de la mitja de Tarragona em donaven aval per a intentar-ho i així ho vaig fer.
Tenia dos intents per assolir-ho, mitja de Salou i la de Granollers. Abans del tret de sortida i tal i com ho dic sempre, el primer pas per assolit una fita és tenir-la en ment i desde el primer metre has d’anar a per ell.
Escalfament previ amb el mestre Sergi H i sense cap més preàmbul a primera línia de sortida. 

"sense perdonar ni un segon"
Allí em trobo als cracks de sempre( Dr. Ferran de Torres, Pere Gomés..) preparats pel tret. Durant la setmana havíem parlat de fer un grupet per anar tirant del corro tots plegats però una vegada més el que està escrit sobre el paper a l’hora d’executar es molt complicat. Resumint, primer quilòmetre 3:21, segon 3:24.. nuestro gozo en un pozo perquè ja al tres decideixo deixar el grup, aquest no és el meu ritme.
Segueixo concentrat i encara que no tinc les millors sensacions en els primers quilòmetres passo els 10km amb 35:15 i en vuitena posició. La veritat és que el temps fa posar la pell de gallina però aquest cop no m’acovardeixo i afronto els cinc quilòmetres seguents de duríssimes rampes trencacames amb el cap alt i intentant lluitar al màxim per no perdre ni un segon.
És evident que  des de el quilòmetre cinc ja no hi ha ningú que m’acompanyi o sigui que no pots baixar la guàrdia ni un moment o comencen a caure segons escrupolosament. Per davant a pocs metres tinc al Josep i al Raul que amb una mica de paciència m’hi acosto perillosament. El fet de conèixer el recorregut fa molt, sabia que quedaven dues rampes fortíssimes i va ser en cada una d’elles on vaig atacar als meus companys de cursa. Al final de les rampes ja em trobava amb sisena posició, xequejo dipòsit de benzina i encara tinc el dipòsit mig ple! Pista companys!
Cap al quilòmetre disset aprofito la baixada cap al passeig de Salou per ficat el turbo i aconsegueixo esgarrapar els 25 segons que he perdut pujant amb un 3:12’, això s’anima companys. Queden quatre quilòmetres plans i vaig llançat, no vaig mirar el crono en cap moment però sabia que estava realitzant el millor final que he fet mai. La velocitat m’acosta al Sergi H i m’esperona a anar a per ell, si senyor, al punt final del passeig ja estic a pocs metres d’ell. Segueixo volant i encara amb forces, sense mirar el crono en cap moment veig que el vint ja està aprop, la cinquena posició ja és meva i encara segueixo amb el pit dret, bona senyal.
Quan queden escassos tres cents metres de la meta, miro el crono i veig un 1:14’ llargs, això avui no s’escapa. Segueixo sense afluixar fins al final i aquest cop si, nou record pels companys Francolins.
Satisfacció final immensa i puny alçat amb ràbia per dedicar la victòria a tots aquells que sempre tens presents. Chapeau, diumenge flagrant per emmarcar.

"aquest cop si!!"
Passet endavant important nois, per fi he pogut trencat la magnífica barrera de 1:16’ en mitja marató.
Aquest cop ha sigut CAIXA.

Video de l'arribada: http://www.corriendovoy.com/atletismo/87686/mitja-salou-2013
By Plàstic



jueves, 28 de noviembre de 2013

L'ESPIGO DE TARRAGONA VIST PELS FRANCOLINS ( 24/11/13)

" El revulsiu Lehendakari"

"No es pot dir que no ho dona tot"

" Amb elegància"

"Solitari ultraman"

" Lillo lillo lillo"

"concentracio"

" ganes de córrer"

" satisfacio"

" Gran Sant Pau"

Imatges cedides per Elsa Llort. Moltes gràcies!!

lunes, 25 de noviembre de 2013

LA MITJA DE CASA NOSTRA (25/11/13)

Lesions, feines, contratemps, imprevistos, males sensacions, vents forts, pluges intenses, cames carregades, adrenalina pels núvols, molèsties que fan preocupar…  res de res de res!! Tota la resta cap a la línia de sortida.
"Els Francolins"
Curiosament i gràcies a Deu (o a no se quí) tenim dos components del club que no fallen mai, és a ells als qui m’agradaria dedicar aquest post (Bou Marcel i Ultraman Àlex). A ells dos més al grandíssim Peio i l’Oscar que no van poder estar entre nosaltres per les causes que tots coneixem.
Anem al gra, els vuit personatges que vam poder disputar la cursa alli estavem tots uniformats a quarts de nou del mati amb més ganes que mai. Podriem dir que per molts és el primer round de la temporada, el segon i últim és la gran marató.
Les pretensions eren varies en quan a temps final però el que era clar era que tots voliem fer “our best”. Les marques no ens importen (mentida) però el més lent de tots nosaltres es volia apropar a  1:30’ no està gents malament, som pobrets però alegrets.
Els més ràpids teniem la intenció de passar els deu quilòmetres en 36’ llargs, la questio es que abans de la cursa els càlculs son uns i sobre el paper son uns altres. El circuit canviava de nou i ens feia sentir una mica incòmodes esperant a veure el què. La qüestió és que un multitudinari grup capitanejat del gran Ferrran de Torres agafava la batuta els primers quilòmetres a un ritme mig de 3:30’, és a dir, quilòmetre quatre “echa el freno moreno”!.
"No podia ser una altre, el gran Ferran"
Segon grup envoltat de grans amics (David d’Altafulla, Fernando Flores, Robert Tarragó, Josep de Lleida, Jordi Aumedes, Bou Marcel, Victor Gonzalez…) agafem un ritme còmode i som capaços de fer gairebé dotze quilòmetres agrupats. A partir dels tinglados comença la cursa, son quilòmetres crucials i aquí ja no valen amistats, cadascu fa el que bonament pot.
A partir d’aquí xequeig del dipòsit de combustible i gas! Comença la cursa, com m’encanten aquests quilòmetres. Els meus companys d’entrenament em diuen que tinc una sisena marxa però la veritat és que conforme avancen els quilòmetres més fort em sento. Noto que tinc molta força i còrrer en aquell escenari meravellòs no te preu. Amb el grup trencat arriba l’hora de posar la marxa directa, enfilem la tornada de la platja per agafar l’espigó i ja només tinc al davant al velocista David, tota la resta han anat perdent pistonada. Es tracta d’agafar el ritme constant i tu, només tu has de lluitar fins al final.

"així dona gust!!"
Concentració absoluta,  no aconsegueixo agafar al David però veig que tampoc em marxa. Queden sis quilòmetres de soletat per creuar la línia d’arribada i encara tinc força, som-hi. Les sensacions son molt bones, miro el crono i vaig a 3’30’’ molt bona senyal. Desacosten els corredors que tenia davant, bona senyal, a poc a poc en cau un, en cau un altre… al David no aconsegueixo atrapar-lo, ja tornem del far i encara tinc forçes. Correm a casa, vaig sentint una gran quantitat de crits: Vinga Plàstic!  Això et dona ales, vinga una mica més. Encara en cau altre i miro endavant i ja sortim del far, últim quilòmetre i ja enfilem la recta final, fot-li! Quin plaer poder acabar encara amb una mica de força, pots aixecar el cap i somriure a tots aquells que t’aplaudeixen, gràcies!!
Línia de meta amb gran satisfacció, felicitació al meu amic David, abraçada i a esperar a la resta de Francolins.
Sorprenentment Joseba segon Francoli, la mare que el va parir! Quins collons que té, millor temps personal. Bou Marcel, lluitant i deixant la pell com sempre i trencant el crono a l’arribada. Ultraman motor diesel com sempre, pim pam pim pam corrent a ritmes molt alts. La nova incorporació del club, el Capità assolint el seu repte de baixar de 1:30’. Sant Pau, que a poc a poc va trencant les seves pròpies metes. El fidel Joselillo, unic supervivent de la gama triathleta del club assolint també un més que meritori 1:32 i finalment el gran Manolo que aquest any farà el gran salt a la distància reina de l’atletisme, la marato de Tarragona.
Tots nosaltres formem part d’aquest grup que disfrutem d’aquest esport i esperem que molt aviat puguem comptar amb les dues peces que ens falten.
Seguim treballant també en incorporar apartat femeni al club, esperem que aquesta noia que s’atreveix a venir a dinar amb els Francolins ven aviat pugui venir a compartir la nostra samarreta verdi negra. Parlem de la internacional Kisty Morgan i la Marta Rius.
Un cop finalitzada la nostra mitja seguirem entrenant per assolir el segon Round de la temporada, el gran repte de la marató.

Imatges que faran que mai oblidem la nostra mitja 2013:
" Manolo el cavero, aquest estil farà mal"
"el Capità estrenant equipacio"
"Jose lluitant an 100%"
"Ultraman motivat pel repte"
" el mestre de ceremònia, el gran Bou"


"barba hipster a l´espigó!!"

"equip femeni, under construction..."

20   313 Jordi Fernandez Sangrà  1:16:33   3:38 36:39   17-M2 C.A. FRANCOLI
30   473 Joseba Arana Escalada  1:17:53   3:42 36:41   23-M2 C.A. FRANCOLI
 31   264 Marcel Sardà Boada        1:17:55   3:42 36:40   24-M2 C.A. FRANCOLI
 69   1364 Alex Rodríguez Badia    1:21:17   3:52 38:12   22-M3 C.A. FRANCOLI
265  1041 Josep Pons Nolla        1:29:22   4:15 42:14   129-M2 C.A.FRANCOLI
305  477 Xavi Solà Vergé            1:30:41   4:18 42:29   150-M2 C.A. FRANCOLI
365  1073 Jose Lillo Vilches        1:32:12   4:23 42:36   180-M2 C.A. FRANCOLI
                                    392  741 Manel Escurriola           1:33:03   4:25 43:36   191-M2 C.A FRANCOLÍ


By Presi

viernes, 22 de noviembre de 2013

2ª Cursa contra el càncer de mama. Tarragona. 10 km. 27/10/2013


La Cursa contra el Cáncer de Mamà, era un bon motiu per tonar-se a posar el dorsal al pit. Era  la segona cursa de 10 kms. en un setmana de diferència. 
Venia de realitzar una bona cursa a Reus i en aquesta també en tenia moltes ganes.  Però va ser una setmana molt intensa d´ entrenaments, quasi bé sense recuperar les forces gastades a Reus.
Dimarts rodatge recuperador, Dimecres rodatge a ràpid i dijous 7x1000 a pistes i totes Sub-3:30 i dissabte un rodatge curt però també intens. 
 Arribo a la cursa amb sensació d’estar bastant senser encara que l’únic entrebanc és el climatològic,  molta calor, la temperatura era de ple estiu 27-28ºC. 

 
Sortida amb més cap que la setmana anterior a Reus,  passem el primer Km. a 3:20 vaig a l´ endavant del segon grupet. Davant de tot hi ha el grup de 10 corredors que són  podi de la cursa de 5 kms. i possiblement els dos o tres primers de la cursa de 10 kms. 
En el pas del segon kms. l’amic David, tira endavant, a ell li va la marxa d’aquesta velocitat, jo vaig un pèl apurat.  A partir de llavors a mantenir el ritme, agafo un parell de corredors que s’han despenjat del grup capdavanter. 
El pas del kms. 5  me´n adono que no vaig gaire sobrat de forces i que tampoc em sortirà un gran crono, el passo amb 17:35, vaig en 4ª lloc.  El David per davant meu a quasi un centenar de metres, veig quasi imposible d´ atrapar-lo si ell no té un defalliment, que no serà el cas. 





Mantinc a un ritme sobre els 3:35 i 3:40 fins al final de la cursa,  la segona volta s’ha fet bastant dura degut a la calor que feia.  Acabo molt content per la meva 4ª pos. la “Copa de Xocolata”.


                                          Pódium de luxe!!!    Classificació
 

 Ens veiem a la Mitja!!
 
 
                                                                                         By Bou

miércoles, 6 de noviembre de 2013

PREPARATS, LLESTOS... (06/11/13)

Després de molts dies de silenci ja tornem ha estar preparats per una nova temporada, aquest any una mica més tard en el calendari que mai. Després de la mítica marató per relleus de Santes Creus, segueixo amb les molèsties al tibial que em deixen cau gairebé quatre setmanes sense poder-me calçar les Asics, cosa extranya ja que portava un seguit de temporades sense cap molèstia important. Així doncs, passo l’estiu esforçant-me en aconseguir trotar sense molèsties però no ho aconseguiexu, fins que no arriba finals d’Agost no començo a notar millora i molt poc a poc els símptomes desapareixen. 

Sense fer cap entrenament de qualitat el cap vol córrer ràpid però aquí no hi ha misteri, som el que entrenem, així què amb més voluntat que cap altra cosa em poso el pitrall a la cursa de Ripollet i allí ja comprovo el que ja sabia. Els ritmes de 3’30 poc a les curses de deu quilòmetres no els regalen, si vols estar allí has de pencar i força i tal com us he dit amb prou feines començava a fer rodatges de 45’ amb alegria. Així doncs, tornada a la terra creuant la línia d’arribada amb un agònic 37’ i gràcies. 

Ja tenia el meu punt de partida, a partir d’aquí tocava treballar força per per agafar forma física i mental. A finals de Setembre tornaria a tenir un altre test que m’hauria d’indicar la millora gràcies als dies de treball si n’hi havia. Proper repte doncs, millorar les sensacions i el ritme de cursa a la rapidíssima cursa de la Mercè, aquest any enmig del mes i molts pocs entrenament seriosos. Encara mes molt calurós i humit que fan que la des hidratació no acabin de donar-te les bones sensacions que esperes, tot i això en surto bastant victoriós i content del resultat. Veig un 35’ al final de l’avinguda Maria Cristina.

"Futures fèmines Francolins"
 A partir d’aquí ara ve l’incis de la temporada i el que es va convertir sense buscar-ho amb un dels grans reptes de la meva vida, aconseguir realitzar el Trek de l’Annapurna (Nepal) corrent. No faré molt llarga la meva descripció sobre aquesta aventura, crec que unes imatges valen més que mil paraules.
Sobre plànol fer càlculs des de casa és molt fàcil i sencill però quan ets sobre terreny tot canvia. Us deixaré amb totals i unes fotos per a que us podeu fer una idea del que he esta capaç, sense dubte una grandíssima eufòria al poder haver finalitzat tot aquest recorregut sense ni tan sols haver-me de posar una tirita o prendrem una sola Spirina.

"refugis on és difícil agafar el son"
"per dormir una mica fresquet"
"com despunten els 8.000m"
" Caminante no hay camino..."
"Ascenció al Tilicho lake 5.100m"
"la soletat va ser el meu acompayant"
"Thorung  Peak 6144 m. "
"Vistes del Nilgiri 6940 m."
Arribada a Kathmandú el 25 de Setembre, arrancada del trek des de Pokhara el 27 de Setembre, dinou dies corrents amb una mínima motxilla preparat amb poca roba pel fred de les alçades, un sac de dormir, dos pantalons curts, dues samarretes, dos mitjons i unes Salomon als peus. Total de 367 km recorreguts, 125 km dels quals per sobre dels 3000m, tres cops per sobre dels 5.000m d’altitud i tornada a Pokhara.
Durant aquests dies està clar que el clima i les temperatures van ser les adients a les alçades o sigui que entre -15 ºC a més de 5.000 m i uns 28 ºC a l’alçada mínima de 800m. Dies de nevades, de pluja intensa, boira i Sol radiant em van acompanyar de manera intermitent.

Ja us podeu imaginar com vaig acabar després de fer tot aquest recorregut…com un drap de cuina i sec com un espantaocells (amb barba inclosa). Mentalment però feliç com un aniç havent estat capaç d’estar als llocs on he estat i haver vist el que he pogut veure. També content d’haver descobert un tros de món on la gent és honesta i un pais on la malícia no existeix.
"dia perfecte per fer el cim"
"coronant el punt mes alt 5416 m."
"parais blanc"
"Vistes desde Pokhara al final del trek"
Tot just tornar i engrescat pels glòbuls vermells, vaig voler fer una prova als 10Km de Manresa. Arribava a casa la matinada del dissabte I el diumenge em posava el pitrall, en només tres quilometres ja vaig veure que havia comés la bajanada més gran de la temporada. Molts anys enrera havia de fer enrera per trobar un en el meu expedient.
"Toquero també es lleva d'hora els diumenges"
Durant la setmana següent, un cop vaig recuperar els horaris de menjades i dormides,  els entrenaments i les sensacions ja van ser les normals. Un parell d’entrenaments per Collserola em van donar pistes del meu estat de forma i no em semblava malament. Així doncs, seguim la Golden league (batejada amb aquest nom pel Lehendakari. Manresa, Igualada, Tarragona, Salou, Sitges i Sevilla) i ens plantem a Igualada per formar part a la mitja marató d’Igualada, que com el seu nom indica va ser molt igualada…
L’estratègia de cursa era clara, s’havia de baixar de 1:20’ sinó era un altre fracàs i ja en serien dos. Així doncs, amb l’ajuda d’en Joseba, gorra al reves i a treballar. Poca gent disputava la mitja i això feia que no hi hagues gaire gent al davant i de bon principi ens vam tenir que amollar amb un grupet de deu corredors a un ritme més que generós.
" Treball en equip, clau dels Francolins"

Passen els quilòmetres i seguim al capdavant del grup amb força a les cames, arribem al quilometre clau d’aquella mitja, després d’una avinguda per on anàvem i tornàvem vaig que ens creuem amb el segon classificat de la prova. Mentalment penso, Mare de Deu senyor, avui pot ser el dia en què podem fer podi en una mitja marató. Després d’uns càlculs mentals i xequejar els components del grup amb un parell d’estirades i veure que ningú em seguia, decideixo atacar i anar a pel podi. Me la jugo aviat perquè això significava fer deu quilòmetres en solitari contra el vent però, què carai…torno del Nepal entrenat més rampes que mai, o sigui que a la lluita!!
A poc a poc van passant els quilòmetres i encara tinc força, el vent és fort als últims trams però amb l’eufòria del pòdium tens una energia extra. El crono no reflexaria la gran cursa realitzada llavors em dedico a xequejar un parell de cops per veure que no tinc cap perseguidor i a saborejar el que seria la posició més important que hauria assolit mai en una mitja marató.  Finalitzo doncs en una impressionant tercera plaça i amb una gran injecció de moral per arribar a Tarragona amb molta confiança. El Lehendakari basc afincat a Catalunya també fa un destacadíssim paper al acabar en una més que meritòria vuitena posició, a TGN també tindrà molt a dir.
"tornem a estar a les alçades"
Així doncs, preparat, llestos, jaaaa!!                                                                                        El Presi


miércoles, 23 de octubre de 2013

3ª CURSA 10 KM DE REUS. 20/10/2013


 

Arranquem temporada a Reus.  Altres anys s’ha fet la mijta però aquest any s’ha decidit anar pas a pas, primerament toca posar-nos ràpid i el 10 kms. de Reus és una bona opció. 

Finalment ens hem ajuntat els quatre Francolins disponibles Xavi, l’Oscar, jo i finalment també ens acompanya l’Àlex que vol ajudar al Xavi a complir el seu objectiu, ser un sub-40, el Peio de baixa, Manel treballant i Adri castells, Pitu perdut amb la bici i el Presi que encara està de “holidays” “Pero esto que es!!!!!!”.

 Ens coloquem a la línea de sortida.   Òscar a primera fila, ja deixa entreveure que no regalarà ni un metre, sortirà a per totes.  Jo a segona per observar millor els meus rivals, i el Xavi amb l’Alex una mica més endarrerits. 
 
 
S’inicia la cursa, com sempre passa els primers kilòmetres molt ràpid. Oscar i jo formem part del tercer grupet. Davant de tot Benhmbarka i companyia van a per la mitja.  Segon grup format amb sis o set corredors tots dels 10 kms. i després estem els dos Francolins a l’expectativa. 

 
Passat el tres kms. venen per darrere com una exhalació dos corredors Pedro O. i Jorge De Andres i comencen a tibar el ritme, on nosaltres dos ens afegim i marxem amb ells.  Ens quedem els quatre i passem el kms. 5 amb 17:14  no sé fins quan aguantarem però allí estem. 
 Mentrestant per darrera el Xavi el veiem que comença anar una mica forçat i li costa mantenir el ritme imposat per l’Alex a 4:00/km.
 
 

Al pas del setè kms. jo començo a cedir una mica de terreny, és un tram de pujada i es fa dur mantenir el ritme elevat que portem.   l’Òscar els hi  aguant el canvi i marxa amb ells.
Al kms. 8 ja m’han tret uns 10 seg. que se’m fan impossible de recuperar-los tot i la meva perseverança, tots tres són atletes de gran nivel.
 Veig que l’Oscar  que també cedeix una mica de terreny també en el pas del kms 9,  torna a picar amunt i en l’úlitm gir de 180º que hi ha la seva cara dona la sensació que també va molt justet de forces i que no podrà atacar-los.
 Finalment tot hi acabar justets de forces parem el crono amb una bona marca ell  35:08 i jo 35:20, tots dos hem acabat molt satisfets de la nostra carrera.
 
Passats uns minuts, arriba l’Alex que ha fet els 10 kms. amb molta tranquilitat amb un temps aprox. de 39:00.  Ha deixat al Xavi al kms. 8 on ha vist que li marxava el seu objectiu.  El Xavi finalment para el crono amb un molt bon temps  40:47,  li queda molt poquet,  però tots nosaltres estem convençuts que lo millor d’ell encara està per arribar.

 
 
 
                                               Una altra a la saca per Óscar!!
 
                                                          Classificació
 
Ara toca seguir entrenar per arribar a la nostra mitja amb les millors condicions possibles, i si podem fer saltar la banca.

 Amunt Francoli !!!!!!!!!!!!!!!

 
                                                                                                By Bou

viernes, 27 de septiembre de 2013

II CURSA NOCTURNA DEL SEGUICI. 10/08/2013

Primera cursa post-desastre (personal) de Santes Creus, tinc ganes de fer un bon paper, tot i la doble lesió al genoll esquerre, la famosa tendinitis (de momento controlada) i el fort al mateix genoll fruit d’una caiguda.



Es la primera cursa que comença just a 100 mts. de casa meva i em fa bastanta il.lusió. Arribo a la línea de sortida i després d’un any s’em fa molt extrany no veure cap company Francolí. Avui seré l’únic representant i si no passa res seré el millor classificat (es la única manera).

La cursa comença a les 21:30 molt puntual, amb una bona representació de tarragonins i tarragonines, però amb un nivel no gaire alt pel que fa a primeres espases. Que jo conegui nomès veig al Javier Jaimes que fa segon.

La sortida es ràpida, com sempre amb gent molt més lenta a les primeres files. Tinc la sensació que em quedo una mica enrere i ja començo a pensar que no vaig bè, pero faig el passeig Torroja ràpid i la baixada fins gairebé l’estació rapidissim, com quasi tothom. Però a partir d’aquí venen 2’5 km de pujada fins al rectorat i es quan començo a adelantar gent, em trovo bé, nomès son 5 km i tinc que anar a morir.

Al pas per la plaça de la Font trovo el Peio que m’anima, potser no ho sap però m’ajuda a pujar la rampa del carrer Major volant. Porto molt bon ritme, i el fet de no tenir ni idea del circuit em va be, perquè potser m’hagués dossificat per la pujada i haría perdut una mica de temps, ja està bé no em falten les forces en cap moment.
Última part de la cursa, baixem unes escales que em tallen totalment el ritme, allí em diuen que no han passat més de 25 corredors davant meu.

A la recta del carrer Major, moltissima gent animant que et porten directament fins l’arribada.



Bona cursa, no m’ho esperaba pas, 21:06, 4:08 el km i 29º classificat, que amb el tipus de circuit, i els problemas físics que havia tingut està més que bé.

Classificació

Molt Bona cursa, molt ben organitzada, amb un circuit molt millor que el de l’any passat.

Sempre es agradable correr pel centre de la nostra ciutat.

Després de la Peonada, comença la nova temporada ja en serio, si el genoll ho permet provarem el primer assalt al sub-40 a Reus el 20 d’Octubre (aquest any sí) i el 24 de Novembre la Mitja de la nostra ciutat.

                                                                                                    By Xavi


lunes, 23 de septiembre de 2013

CRÒNICA DE L´ESTIU 2013. SALOMÓ, VISTABELLA I PEONADA DE TARRAGONA

Després de la gran remontada de St. Creus,  em vaig agafar unes setmanes de relax,  sense cap ganes de tornar a posar-me un dorsal fins ben passat l’estiu.

He entrenat,  però he gaudit de sortir a córrer sense crono,  amb uns ritmes més tranquils i més dies de recuperació.  També he fet gran sortides amb la meva amiga Ramoneta,  tant la de muntanya com la de carretera, on m´he trobat molt còmode recordant els meus inicis,  anant a Querol o al Coll de les Ventoses al Penèdes i altres grans rutes.  
He disfrutat molt, i no descarto recuperar-la  més endavant.



A partir de mig Agost, ja m’ha tocat tornar-me a posar les piles, sortides a ritme suau intentant acabar a un ritme més elevat, allargant els rodatges sense forçar massa la màquina; que ja tocarà fer-ho a la tardor. 

Però a mig Agost m’ha tocat la primera.  Cursa Popular de Salomó, aquest any amb el mateix rival de sempre “Jaume Jové” tot un especialista en aquesta distància. 
És una cursa força complicada per la data: 19 d’Agost,  per horari: 18:30 una calor asfixiant i perquè és diumenge després de dos dies d´anar a dormir molt tard, aixecar-se aviat, és el que tenen les Festes Populars.








Surt una cursa rapidíssima,  més que mai,  faig les tres voltes del poble en total 4.150 mts en 14 min.  pelats. Quedant en segona posició como sempre, però aquesta vegada li vaig fer suar la victòria al company. 

Al cap d’una setmana va tocar anar una altra, la “Cursa de Vistabella” en memòria del “Cinto Lòpez” una cursa ja més sèria i d’uns 6 kms. Jo ja una mica més rodat, vaig ajudar al company de club l’Òscar a fer-se amb la victòria.  
Jo al final quart amb un bon crono 21:32.

A partir de llavors ja m’he centrat una mica més en la preparació de les properes curses 10 kms. i la Mitja de la meva ciutat.   Ja he deixat aparcada la bici. 
Arribant al setembre ha tocat fer les primeres sèries,  primer al riu de 500 mts., després a la pista, quin 400 amb companyia de Presi, l’Òscar i en Ferran,  encara estic accelerat ara ufffff,  si es fes cada setmana ens posariem com a motos.

Diumenge toca la Peonada de Tarragona tot una clàssic dins el calendari tarragoní. 
A la línea de sortida ens trobem molts conegut i amics,  per ser la peonada es preveu una gran cursa, molts Bikilas, molts runners tgn, “el Gerva”, i com en els darrers anys un Francolí donant la tabarra. 
Sortida super ràpida, a Ramon i Cajal es relaxa una mica el ritme per entrar a la Rambla,  sense massa càrrega aneròbica, però la Rambla es fa llarga i la baixada de Via Agusta fins al Fortí encara més. 
Jo en mantinc amb el company que m´ha tocat ballar avui, el “Carles G.”  A la zona de la platja em marxa, vaig una mica massa ofergat pel ritme elevat que portem, al final em surt els 6 kms i escaix a 3:30. 




Ara ja estic preparat per començar la temporada.


Aquest any tornem a Sevilla i olé!!!!.          

                                                                    By Bou