jueves, 28 de noviembre de 2013

L'ESPIGO DE TARRAGONA VIST PELS FRANCOLINS ( 24/11/13)

" El revulsiu Lehendakari"

"No es pot dir que no ho dona tot"

" Amb elegància"

"Solitari ultraman"

" Lillo lillo lillo"

"concentracio"

" ganes de córrer"

" satisfacio"

" Gran Sant Pau"

Imatges cedides per Elsa Llort. Moltes gràcies!!

lunes, 25 de noviembre de 2013

LA MITJA DE CASA NOSTRA (25/11/13)

Lesions, feines, contratemps, imprevistos, males sensacions, vents forts, pluges intenses, cames carregades, adrenalina pels núvols, molèsties que fan preocupar…  res de res de res!! Tota la resta cap a la línia de sortida.
"Els Francolins"
Curiosament i gràcies a Deu (o a no se quí) tenim dos components del club que no fallen mai, és a ells als qui m’agradaria dedicar aquest post (Bou Marcel i Ultraman Àlex). A ells dos més al grandíssim Peio i l’Oscar que no van poder estar entre nosaltres per les causes que tots coneixem.
Anem al gra, els vuit personatges que vam poder disputar la cursa alli estavem tots uniformats a quarts de nou del mati amb més ganes que mai. Podriem dir que per molts és el primer round de la temporada, el segon i últim és la gran marató.
Les pretensions eren varies en quan a temps final però el que era clar era que tots voliem fer “our best”. Les marques no ens importen (mentida) però el més lent de tots nosaltres es volia apropar a  1:30’ no està gents malament, som pobrets però alegrets.
Els més ràpids teniem la intenció de passar els deu quilòmetres en 36’ llargs, la questio es que abans de la cursa els càlculs son uns i sobre el paper son uns altres. El circuit canviava de nou i ens feia sentir una mica incòmodes esperant a veure el què. La qüestió és que un multitudinari grup capitanejat del gran Ferrran de Torres agafava la batuta els primers quilòmetres a un ritme mig de 3:30’, és a dir, quilòmetre quatre “echa el freno moreno”!.
"No podia ser una altre, el gran Ferran"
Segon grup envoltat de grans amics (David d’Altafulla, Fernando Flores, Robert Tarragó, Josep de Lleida, Jordi Aumedes, Bou Marcel, Victor Gonzalez…) agafem un ritme còmode i som capaços de fer gairebé dotze quilòmetres agrupats. A partir dels tinglados comença la cursa, son quilòmetres crucials i aquí ja no valen amistats, cadascu fa el que bonament pot.
A partir d’aquí xequeig del dipòsit de combustible i gas! Comença la cursa, com m’encanten aquests quilòmetres. Els meus companys d’entrenament em diuen que tinc una sisena marxa però la veritat és que conforme avancen els quilòmetres més fort em sento. Noto que tinc molta força i còrrer en aquell escenari meravellòs no te preu. Amb el grup trencat arriba l’hora de posar la marxa directa, enfilem la tornada de la platja per agafar l’espigó i ja només tinc al davant al velocista David, tota la resta han anat perdent pistonada. Es tracta d’agafar el ritme constant i tu, només tu has de lluitar fins al final.

"així dona gust!!"
Concentració absoluta,  no aconsegueixo agafar al David però veig que tampoc em marxa. Queden sis quilòmetres de soletat per creuar la línia d’arribada i encara tinc força, som-hi. Les sensacions son molt bones, miro el crono i vaig a 3’30’’ molt bona senyal. Desacosten els corredors que tenia davant, bona senyal, a poc a poc en cau un, en cau un altre… al David no aconsegueixo atrapar-lo, ja tornem del far i encara tinc forçes. Correm a casa, vaig sentint una gran quantitat de crits: Vinga Plàstic!  Això et dona ales, vinga una mica més. Encara en cau altre i miro endavant i ja sortim del far, últim quilòmetre i ja enfilem la recta final, fot-li! Quin plaer poder acabar encara amb una mica de força, pots aixecar el cap i somriure a tots aquells que t’aplaudeixen, gràcies!!
Línia de meta amb gran satisfacció, felicitació al meu amic David, abraçada i a esperar a la resta de Francolins.
Sorprenentment Joseba segon Francoli, la mare que el va parir! Quins collons que té, millor temps personal. Bou Marcel, lluitant i deixant la pell com sempre i trencant el crono a l’arribada. Ultraman motor diesel com sempre, pim pam pim pam corrent a ritmes molt alts. La nova incorporació del club, el Capità assolint el seu repte de baixar de 1:30’. Sant Pau, que a poc a poc va trencant les seves pròpies metes. El fidel Joselillo, unic supervivent de la gama triathleta del club assolint també un més que meritori 1:32 i finalment el gran Manolo que aquest any farà el gran salt a la distància reina de l’atletisme, la marato de Tarragona.
Tots nosaltres formem part d’aquest grup que disfrutem d’aquest esport i esperem que molt aviat puguem comptar amb les dues peces que ens falten.
Seguim treballant també en incorporar apartat femeni al club, esperem que aquesta noia que s’atreveix a venir a dinar amb els Francolins ven aviat pugui venir a compartir la nostra samarreta verdi negra. Parlem de la internacional Kisty Morgan i la Marta Rius.
Un cop finalitzada la nostra mitja seguirem entrenant per assolir el segon Round de la temporada, el gran repte de la marató.

Imatges que faran que mai oblidem la nostra mitja 2013:
" Manolo el cavero, aquest estil farà mal"
"el Capità estrenant equipacio"
"Jose lluitant an 100%"
"Ultraman motivat pel repte"
" el mestre de ceremònia, el gran Bou"


"barba hipster a l´espigó!!"

"equip femeni, under construction..."

20   313 Jordi Fernandez Sangrà  1:16:33   3:38 36:39   17-M2 C.A. FRANCOLI
30   473 Joseba Arana Escalada  1:17:53   3:42 36:41   23-M2 C.A. FRANCOLI
 31   264 Marcel Sardà Boada        1:17:55   3:42 36:40   24-M2 C.A. FRANCOLI
 69   1364 Alex Rodríguez Badia    1:21:17   3:52 38:12   22-M3 C.A. FRANCOLI
265  1041 Josep Pons Nolla        1:29:22   4:15 42:14   129-M2 C.A.FRANCOLI
305  477 Xavi Solà Vergé            1:30:41   4:18 42:29   150-M2 C.A. FRANCOLI
365  1073 Jose Lillo Vilches        1:32:12   4:23 42:36   180-M2 C.A. FRANCOLI
                                    392  741 Manel Escurriola           1:33:03   4:25 43:36   191-M2 C.A FRANCOLÍ


By Presi

viernes, 22 de noviembre de 2013

2ª Cursa contra el càncer de mama. Tarragona. 10 km. 27/10/2013


La Cursa contra el Cáncer de Mamà, era un bon motiu per tonar-se a posar el dorsal al pit. Era  la segona cursa de 10 kms. en un setmana de diferència. 
Venia de realitzar una bona cursa a Reus i en aquesta també en tenia moltes ganes.  Però va ser una setmana molt intensa d´ entrenaments, quasi bé sense recuperar les forces gastades a Reus.
Dimarts rodatge recuperador, Dimecres rodatge a ràpid i dijous 7x1000 a pistes i totes Sub-3:30 i dissabte un rodatge curt però també intens. 
 Arribo a la cursa amb sensació d’estar bastant senser encara que l’únic entrebanc és el climatològic,  molta calor, la temperatura era de ple estiu 27-28ºC. 

 
Sortida amb més cap que la setmana anterior a Reus,  passem el primer Km. a 3:20 vaig a l´ endavant del segon grupet. Davant de tot hi ha el grup de 10 corredors que són  podi de la cursa de 5 kms. i possiblement els dos o tres primers de la cursa de 10 kms. 
En el pas del segon kms. l’amic David, tira endavant, a ell li va la marxa d’aquesta velocitat, jo vaig un pèl apurat.  A partir de llavors a mantenir el ritme, agafo un parell de corredors que s’han despenjat del grup capdavanter. 
El pas del kms. 5  me´n adono que no vaig gaire sobrat de forces i que tampoc em sortirà un gran crono, el passo amb 17:35, vaig en 4ª lloc.  El David per davant meu a quasi un centenar de metres, veig quasi imposible d´ atrapar-lo si ell no té un defalliment, que no serà el cas. 





Mantinc a un ritme sobre els 3:35 i 3:40 fins al final de la cursa,  la segona volta s’ha fet bastant dura degut a la calor que feia.  Acabo molt content per la meva 4ª pos. la “Copa de Xocolata”.


                                          Pódium de luxe!!!    Classificació
 

 Ens veiem a la Mitja!!
 
 
                                                                                         By Bou

miércoles, 6 de noviembre de 2013

PREPARATS, LLESTOS... (06/11/13)

Després de molts dies de silenci ja tornem ha estar preparats per una nova temporada, aquest any una mica més tard en el calendari que mai. Després de la mítica marató per relleus de Santes Creus, segueixo amb les molèsties al tibial que em deixen cau gairebé quatre setmanes sense poder-me calçar les Asics, cosa extranya ja que portava un seguit de temporades sense cap molèstia important. Així doncs, passo l’estiu esforçant-me en aconseguir trotar sense molèsties però no ho aconseguiexu, fins que no arriba finals d’Agost no començo a notar millora i molt poc a poc els símptomes desapareixen. 

Sense fer cap entrenament de qualitat el cap vol córrer ràpid però aquí no hi ha misteri, som el que entrenem, així què amb més voluntat que cap altra cosa em poso el pitrall a la cursa de Ripollet i allí ja comprovo el que ja sabia. Els ritmes de 3’30 poc a les curses de deu quilòmetres no els regalen, si vols estar allí has de pencar i força i tal com us he dit amb prou feines començava a fer rodatges de 45’ amb alegria. Així doncs, tornada a la terra creuant la línia d’arribada amb un agònic 37’ i gràcies. 

Ja tenia el meu punt de partida, a partir d’aquí tocava treballar força per per agafar forma física i mental. A finals de Setembre tornaria a tenir un altre test que m’hauria d’indicar la millora gràcies als dies de treball si n’hi havia. Proper repte doncs, millorar les sensacions i el ritme de cursa a la rapidíssima cursa de la Mercè, aquest any enmig del mes i molts pocs entrenament seriosos. Encara mes molt calurós i humit que fan que la des hidratació no acabin de donar-te les bones sensacions que esperes, tot i això en surto bastant victoriós i content del resultat. Veig un 35’ al final de l’avinguda Maria Cristina.

"Futures fèmines Francolins"
 A partir d’aquí ara ve l’incis de la temporada i el que es va convertir sense buscar-ho amb un dels grans reptes de la meva vida, aconseguir realitzar el Trek de l’Annapurna (Nepal) corrent. No faré molt llarga la meva descripció sobre aquesta aventura, crec que unes imatges valen més que mil paraules.
Sobre plànol fer càlculs des de casa és molt fàcil i sencill però quan ets sobre terreny tot canvia. Us deixaré amb totals i unes fotos per a que us podeu fer una idea del que he esta capaç, sense dubte una grandíssima eufòria al poder haver finalitzat tot aquest recorregut sense ni tan sols haver-me de posar una tirita o prendrem una sola Spirina.

"refugis on és difícil agafar el son"
"per dormir una mica fresquet"
"com despunten els 8.000m"
" Caminante no hay camino..."
"Ascenció al Tilicho lake 5.100m"
"la soletat va ser el meu acompayant"
"Thorung  Peak 6144 m. "
"Vistes del Nilgiri 6940 m."
Arribada a Kathmandú el 25 de Setembre, arrancada del trek des de Pokhara el 27 de Setembre, dinou dies corrents amb una mínima motxilla preparat amb poca roba pel fred de les alçades, un sac de dormir, dos pantalons curts, dues samarretes, dos mitjons i unes Salomon als peus. Total de 367 km recorreguts, 125 km dels quals per sobre dels 3000m, tres cops per sobre dels 5.000m d’altitud i tornada a Pokhara.
Durant aquests dies està clar que el clima i les temperatures van ser les adients a les alçades o sigui que entre -15 ºC a més de 5.000 m i uns 28 ºC a l’alçada mínima de 800m. Dies de nevades, de pluja intensa, boira i Sol radiant em van acompanyar de manera intermitent.

Ja us podeu imaginar com vaig acabar després de fer tot aquest recorregut…com un drap de cuina i sec com un espantaocells (amb barba inclosa). Mentalment però feliç com un aniç havent estat capaç d’estar als llocs on he estat i haver vist el que he pogut veure. També content d’haver descobert un tros de món on la gent és honesta i un pais on la malícia no existeix.
"dia perfecte per fer el cim"
"coronant el punt mes alt 5416 m."
"parais blanc"
"Vistes desde Pokhara al final del trek"
Tot just tornar i engrescat pels glòbuls vermells, vaig voler fer una prova als 10Km de Manresa. Arribava a casa la matinada del dissabte I el diumenge em posava el pitrall, en només tres quilometres ja vaig veure que havia comés la bajanada més gran de la temporada. Molts anys enrera havia de fer enrera per trobar un en el meu expedient.
"Toquero també es lleva d'hora els diumenges"
Durant la setmana següent, un cop vaig recuperar els horaris de menjades i dormides,  els entrenaments i les sensacions ja van ser les normals. Un parell d’entrenaments per Collserola em van donar pistes del meu estat de forma i no em semblava malament. Així doncs, seguim la Golden league (batejada amb aquest nom pel Lehendakari. Manresa, Igualada, Tarragona, Salou, Sitges i Sevilla) i ens plantem a Igualada per formar part a la mitja marató d’Igualada, que com el seu nom indica va ser molt igualada…
L’estratègia de cursa era clara, s’havia de baixar de 1:20’ sinó era un altre fracàs i ja en serien dos. Així doncs, amb l’ajuda d’en Joseba, gorra al reves i a treballar. Poca gent disputava la mitja i això feia que no hi hagues gaire gent al davant i de bon principi ens vam tenir que amollar amb un grupet de deu corredors a un ritme més que generós.
" Treball en equip, clau dels Francolins"

Passen els quilòmetres i seguim al capdavant del grup amb força a les cames, arribem al quilometre clau d’aquella mitja, després d’una avinguda per on anàvem i tornàvem vaig que ens creuem amb el segon classificat de la prova. Mentalment penso, Mare de Deu senyor, avui pot ser el dia en què podem fer podi en una mitja marató. Després d’uns càlculs mentals i xequejar els components del grup amb un parell d’estirades i veure que ningú em seguia, decideixo atacar i anar a pel podi. Me la jugo aviat perquè això significava fer deu quilòmetres en solitari contra el vent però, què carai…torno del Nepal entrenat més rampes que mai, o sigui que a la lluita!!
A poc a poc van passant els quilòmetres i encara tinc força, el vent és fort als últims trams però amb l’eufòria del pòdium tens una energia extra. El crono no reflexaria la gran cursa realitzada llavors em dedico a xequejar un parell de cops per veure que no tinc cap perseguidor i a saborejar el que seria la posició més important que hauria assolit mai en una mitja marató.  Finalitzo doncs en una impressionant tercera plaça i amb una gran injecció de moral per arribar a Tarragona amb molta confiança. El Lehendakari basc afincat a Catalunya també fa un destacadíssim paper al acabar en una més que meritòria vuitena posició, a TGN també tindrà molt a dir.
"tornem a estar a les alçades"
Així doncs, preparat, llestos, jaaaa!!                                                                                        El Presi