martes, 28 de agosto de 2012

XXVII CURSA POPULAR DE SALOMÓ 19/08/12


Aquest diumenge per la tarda vaig iniciar la temporada amb la Cursa Popular de Salomó.   Es disputà per  la tarda, és un circuit de tres voltes d’uns 1.350 mts.  totalment urbà pels carrers principals del poble.
És una cursa que no m’agrada massa, per la seva curta distancia i perqué normalment porto molts pocs dies d’entrentament,  però s’ha fer,  per intentar-nos posar-nos en forma lo més ràpids possible per poder realitza un bons 10 kms al setembre.    Aquest any vaig  he tingut  la companyia, del meu amic i company de club el Plàstic,  que venia de doblar el dissabte amb una cursa de Flix al mig dia i 10 kms. de Maials per la tarda.
Vam quedar a les  18:00h. aprox.  poc ambient era massa d’hora, aquí tothom va just de temps i s’ho pren amb més calma.  Preparem  un bon escalfament i li ensenyo el recorregut.  feia molta calor.  No creiem tenir masses problemes per fer podi però lo principal en aquesta cursa és poder fer un bon temps i buscar un ritme alt de cursa.


" Familia Sarda preparada pel tret de sortida"

   La sortida de la cursa es realitza davant l’ajuntament,  tots junts petits i grans es una mica batibull,  bossinazo i tots a córrer.  Sortida bastant rápida, però als primers 400 mts.;  ja som tots dos cap de cursa, el Plàstic em comenta “ja ho tenim això i controla que anem 3:07” uff!!!!,  que es farà llarg,  passem la primera volta ja amb una diferència important sobre els grup per-seguidor que la realitzem a un ritme molt alt 3:22.

" De bon principi ja vam anar a la feina.."

 A partir de llavors a mantener un fort ritme,  jo a la meitat de la segona volta noto que no puc amb el ritme que portavem i perdo uns metres,  ell segueix igual.  En aquesta part de la cursa comencem a doblar els primers corredors més petits que participen,  és  molt popular i això també  es nota amb els participants i al llarg del recorregut amb els controls manuals de dorsal i amb la gent que del poble que ens anima i intentar refrescar-te tirante molta aigua.   L ‘ultima volta és un recital atlètic del Presi,  una apiconadora, no li puc recuperar ni un metre,  sino al contrari em guanya distància a poc a poc.  Guanya amb un  temps final  molt bo 13:40 (3:20) jo 2º amb 14:11 (3:28) uns 35’ per sota el temps de l’any anterior.  M’hagués agradat lluitar-li la cursa una mica més però està en un bon momento de forma.

" un puntet més i..."

A recuperar l’alè, alguna foto que altre,  dutxa  i una  bona cerveseta  per hidratarnos de la forta calor que continuava fent;  i una llarga espera  per pujar al podi per recollir els trofeus, (Peio, subimos al podio ya ibmos 3-1 jejeje), davant de més de mig poble que esperava jugar al bingo, era uns dels ultims actes de la Festa Major.

lunes, 27 de agosto de 2012

CURSA FESTA MAJOR DE FLIX 2012 – CURSA FESTA MAJOR MAIALS (18-08-12)


En ple mes d’Agost es disputen aquestes dues curses, la primera consisteix a donar vuit voltes al poble sumant poc quilometratge (quatre), la dificultat està en què el tret de sortida es realitza a les dues del migdia si totes les curses anteriors han anat sota l’horari previst. Aquest any, com podeu imaginar en plena onada de calor allò va ser un Boston remember.
La següent cursa, es diputava a Maials poble a només 20 quilometres de Flix i també com a celebració de les festes majors.
Aquesta cursa ja es una mica més atractiva ja que el circuit és de 10 quilòmetres i pots fer un test de pretemporada.
Així doncs, es tractava de fer un entrenament ràpid a Flix i una cursa a full a Maials. Aquests eren els meus pensaments de sortida però aviat giraria la truita.

Surto de Tarragona tard, per no haver de suportar les temperatures de gairebé quaranta graus dels pobles de la Ribera D’Ebre i cap a quarts de dotze ja estic allí.
La gran sorpresa del mati va ser quan vaig a buscar el pitrall i hem tenien preparat el distingit numero 1. Encara que per categories no hem consideren del poble, hem tenen considerat com a fill del poble i molts dels companys del poble hem van seguint les meves evolucions durant la temporada.

" Tot un honor per mi"

Aquest pitrall pesa molt i canviem inconscientment la tàctica del dia. Com sempre, al tractar-se de premis en metàl·lics, els primers tres calaixos del podi tenen un preu molt alt. Aixa doncs, es tracta de surtir amb una mica de seny i apretar a les darreres voltes si encara et queden forces.

Tret de sortida i Àlex Estela “l’ironman del poble” es decideix a tirar del carro per davant de la flota magrebí, en només una volta ja m’han tret uns metres irrecuperables i hem quedo en novena o desena posició. Tal i com havia plantejat, les tres primeres voltes dosifico una mica i acompanyat del gran Tonyo Gironès, ens disposem a recuperar posicions.
A partir de la quarta volta hem noto bé i començo a forçar la màquina, hem despenjo del grup en el que estava i a poc a poc vaig enfortint el ritme, evidentment també agafo tots aquells que han sortit esvarats.
Cinquena volta i tot està al seu lloc, de tots els del poble ja no en tinc a cap a davant, ara només hem queda apretar una mica més. Aquest numero 1 hem dona força i a la sisena encara dono un puntet més, setena posició, sisena posició, cinquena posició…..vuitena volta i només tinc als atletes del magreb i un noi prou fort de Lleida que m’es impossible d’atrapals.

" Deu ni do els que van darrera..."

Finalitzo la cursa de menys a més i amb una més que meritòria cinquena posició amb un registre de 3:20 el Km, molt content de les sensacions i molt content d’estar un any més al poble.

Amb només quatre hores de diferència ens tornem a calçar les Asics, aquest cop a Maials per fer un deu mil. Estar clar que la cursa del migdia passaria factura i havíem de sortir amb una mica de seny.

Ens tornem a trobar gran part dels corredors del migdia, els magrebins, Tonyo Gironès, Pedrito Ortega, Xafatolls....
La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar apretant segons sensacions. Tret de sortida i al capdavant ja marxen quatre components, tres magrebins, un noi de color i en Pedrito. Estar clar que allí no hi fem res, per això fem un segon grupet a veure passar les primeres voltes a veure com van les cames.

Amb en Tonyo l’entesa és bona e impartim un ritme de 3:40 que ens senta d’allò més bé. Passen quilometres i seguim els mateixos. A partir del quatre tinc bones sensacions i m’atreveixo a donar un puntet més, 3:37 durant tres quilometres més i encara vaig bé. Hem giro i me n’adono que el grupet ja s’ha reduït, m’agrada i les sensacions encara son bones i apreto una més. Penso que a partir del quilometre set pagaré el desgast del matí però me la jugo. Només hem queda un Xafatolls enganxat a la sabatilla, sé que serà dur de pelar però arribem al set i encara tinc forces, anem a 3:30 i sento que esbufega, ara és la meva. Només queden tres quilometres, apreto les dents i accelero, no m’ho puc creure que en aquestes alçades de la temporada pugui corre per sota de 3:30, ho faig amb tan bones sensacions que darrera meu ja no queda ni el Tato. Això encara hem dona més força i hem planto corrents els dos últims quilometres a 3:28 i amb una excel·lent cinquena posició.

"gran grupet perseguidor"

Total dues curses al sac amb dues cinquenes posicions, grans ritmes per tractar-se del mes d’Agost i una rialla de pam per les bones sensacions en que ho he fet.
Molt content d’aquest mes tan caluros i amb moltes ganes de que comenci la nova temporada per gaudir de les curses de casa i portar el nom del club el més alt possible.
Ens veurem el proper dia 8 a la cursa de l'Arrabassada per fer la foto d'inici de temporada.

By Plastic

viernes, 10 de agosto de 2012

CURSA 5 KM LA MORA- TAMARIT 04/08/12

Per primer cop en la meva trajectòria hem disposava a fer una cursa de cinc quilometres, per mi ja sabeu massa curta però per l’època en que estem ja n’hi ha prou i amb les calors que estem patint gràcies.
L’altra anècdota de la jornada va ser que tenia company de cursa, no a la meva categoria però si en categories inferiors. Durant aquests dies tenia els estimats amics txecs per casa i el petit Josef va ser l’encarregat de compartir un graciós escalfament.
La primera cursa va ser la seva, uns 400 metres planets i ràpids. Es molt graciós veure la sortida d’una cursa de nens de vuit anys ja que surten disparats com uns llampecs i amb només cent metres la majoria d’ells ja no poden ni fava. El Josef va sortir conservador i en un gran final va ser capaç d’avançar a quatre nens i va entrar en una més que meritòria tercera plaça. Va marxar pujant al podi, medalla al coll i més content que un gínjol. Aquest petit sembla ser que li agrada corre i si segueix així serà un bon Francolí en un futur.

" En Josef Alvarez al podi "

Els companys entesos en la matèria només hem van donar un consell: des del primer metre has de sortir a fondo i fil per randa així ho vaig fer. Els que hem coneixeu sabeu que hem caracteritzo per corre en positiu o sinó per mantenir un ritme alt i constant al final de la cursa.
Doncs aquesta cursa no va ser així, tret de sortida i surto com un boig pensant-me que sóc capaç de fer els cinc quilometres al mateix ritme. Al capdavant en Jorge de Andres, un noi que no coneixia i jo, en pocs metres ja anem tots tres separats de la resta. Primer quilometre 3:13, anem massa ràpid però confio amb els consells dels meus companys. Arribem a la primera volta 2,5 Km i segueixo al capdavant i amb un ritme molt alt però allí voy, que surti el Sol per on vulgui!!! Passem pel tres i encara tinc bones sensacions però veig que la gasolina comença a decaure. Una mica més del quilometre tres ja hem començo a despenjar dels dos capdavanters que ells no afluixen, segueixen per sota de 3:20 i jo ja corro un pel més lent. A partir d’aquí i arribant al quart quilometre la pressió psicològica comença a fer efecte, veig que cada cop m’allunyo més dels dos capdavanters i el quart classificat es comença a acostar. Dit i fet, a tan sols cinc-cents metres de l’arribada se m’acosta el perseguidor. M’ataca i no sóc capaç de seguir-lo és la sensació que més detesto, l’anar de mes a menys. Que lluny que està l’arribada si no tens forces per remar amb els braços i l’únic que fas es remar amb el cap, que trist.

"Ni tan sols dona temps d'escalfar..."

En fin, quarta posició amb regust agredolç ja que les sensacions abans del tret de sortida eren molt bones. El que estar clar amb aquest esport es que cada cursa és un mon i sempre hi ha una cosa aprendre, en aquest cas i com sempre, s’ha de corre amb el cap i no amb el cor. Si hagues sortit a ritmes més baixos, les sensacions finals haguessin sigut més bones.
Per la propera ja sé com fer-ho i segur que aniré millor, encara que sigui una cursa s’ha de corre de menys a més.
Tampoc cal dramatitzar, estem a l’Agost i les sensacions son bones, ara el que toca és disfrutar del que més ens agrada fer que no és una altra cosa que la de surtir a estirar les cames quan el cos ens ho demana.
Ens veiem a la propera cursa i al tret de sortida de la temporada ya que tots aquells de que es disposin a fer la primera marató de la nostra ciutat s’hauran de calçar les Asics una mica més d’hora. Soposo que serem uns quants Francolins a la cursa de la la Vall de l’Arrabassada, ens veiem alli companys!!  

By  " el presi"