CURSA 5 KM LA MORA- TAMARIT 04/08/12

Per primer cop en la meva trajectòria hem disposava a fer una cursa de cinc quilometres, per mi ja sabeu massa curta però per l’època en que estem ja n’hi ha prou i amb les calors que estem patint gràcies.

L’altra anècdota de la jornada va ser que tenia company de cursa, no a la meva categoria però si en categories inferiors. Durant aquests dies tenia els estimats amics txecs per casa i el petit Josef va ser l’encarregat de compartir un graciós escalfament.

La primera cursa va ser la seva, uns 400 metres planets i ràpids. Es molt graciós veure la sortida d’una cursa de nens de vuit anys ja que surten disparats com uns llampecs i amb només cent metres la majoria d’ells ja no poden ni fava. El Josef va sortir conservador i en un gran final va ser capaç d’avançar a quatre nens i va entrar en una més que meritòria tercera plaça. Va marxar pujant al podi, medalla al coll i més content que un gínjol. Aquest petit sembla ser que li agrada corre i si segueix així serà un bon Francolí en un futur.

" En Josef Alvarez al podi "

Els companys entesos en la matèria només hem van donar un consell: des del primer metre has de sortir a fondo i fil per randa així ho vaig fer. Els que hem coneixeu sabeu que hem caracteritzo per corre en positiu o sinó per mantenir un ritme alt i constant al final de la cursa.

Doncs aquesta cursa no va ser així, tret de sortida i surto com un boig pensant-me que sóc capaç de fer els cinc quilometres al mateix ritme. Al capdavant en Jorge de Andres, un noi que no coneixia i jo, en pocs metres ja anem tots tres separats de la resta. Primer quilometre 3:13, anem massa ràpid però confio amb els consells dels meus companys. Arribem a la primera volta 2,5 Km i segueixo al capdavant i amb un ritme molt alt però allí voy, que surti el Sol per on vulgui!!! Passem pel tres i encara tinc bones sensacions però veig que la gasolina comença a decaure. Una mica més del quilometre tres ja hem començo a despenjar dels dos capdavanters que ells no afluixen, segueixen per sota de 3:20 i jo ja corro un pel més lent. A partir d’aquí i arribant al quart quilometre la pressió psicològica comença a fer efecte, veig que cada cop m’allunyo més dels dos capdavanters i el quart classificat es comença a acostar. Dit i fet, a tan sols cinc-cents metres de l’arribada se m’acosta el perseguidor. M’ataca i no sóc capaç de seguir-lo és la sensació que més detesto, l’anar de mes a menys. Que lluny que està l’arribada si no tens forces per remar amb els braços i l’únic que fas es remar amb el cap, que trist.

"Ni tan sols dona temps d'escalfar..."

En fin, quarta posició amb regust agredolç ja que les sensacions abans del tret de sortida eren molt bones. El que estar clar amb aquest esport es que cada cursa és un mon i sempre hi ha una cosa aprendre, en aquest cas i com sempre, s’ha de corre amb el cap i no amb el cor. Si hagues sortit a ritmes més baixos, les sensacions finals haguessin sigut més bones.

Per la propera ja sé com fer-ho i segur que aniré millor, encara que sigui una cursa s’ha de corre de menys a més.

Tampoc cal dramatitzar, estem a l’Agost i les sensacions son bones, ara el que toca és disfrutar del que més ens agrada fer que no és una altra cosa que la de surtir a estirar les cames quan el cos ens ho demana.

Ens veiem a la propera cursa i al tret de sortida de la temporada ya que tots aquells de que es disposin a fer la primera marató de la nostra ciutat s’hauran de calçar les Asics una mica més d’hora. Soposo que serem uns quants Francolins a la cursa de la la Vall de l’Arrabassada, ens veiem alli companys!!  

By  " el presi"