MARCEL: MARATÓ DE SEVILLA. 19/2/2012

L’estiu passat després de visitar la font de bou,  vaig decidir córrer una marató, però no sabia quina, ni quina data. Em volia treure el mal regust que em va deixar Barcelona l’edició passada.

Per problemes al tendó d’aquil.les, no vaig poder aconseguir l’objectiu de baixar de 3 hores.

No va ser però fins desprès de la mitja de Tarragona, a l’inici del mes de desembre, quan vaig obrir definitivament l’opció marató,  seguia sense saber ni on ni quan. 

Finalment un dia d’entrenament comentant-lo amb el Presi, em va obrir la porta de Sevilla ,va dir que era al Febrer i que podríem fer-la junts.  Dit i fet, miro el calendari 19 Febrer 2012,  quedaven 10 setmanes. També vam comentar-ho amb el ntre. home Marató del club, l’Àlex  que volia tornar anar a Bcn, però al final es va convèncer i va decidir pujar al carro de Sevilla.

Doncs els C.A. Francoli a conquistar Hispalis!!

Fins a final de mes no reservo l’avió,  al Gener després de la mitja de Sitges  hotel e inscripció “ per el mòdic preu de 21€, lo que aquí ens val una mitja, ja són collons.”

18-19/02/2012

Ja sóm a Sevilla, quedem dissabte al matí per anar a recollir el pitrall. Conjuntament tots el Francolins s’uneix amb nosaltres el company del CAT Victor G. que s’allotja al mateix hotel que l’Àlex i jo. 

Bus direcció a l’estadi de la Cartuja on recollim el pitrall;  el regal “una equipació completa”  i ha dinar que hi ha gana. Molt bon dinar a càrrec de l’organització: un bon plat de pasta”bonísima”,  postre beguda amb speaker i actuació musical en viu inclosa “im-pressionant”.  Tot això va a càrrec de l’organització. 

Passem un gran mig dia. Per la tarda passejada per Barri de Triana i a descansar que l’endemà hi ha feina i de la bona.

Diumenge al matí, quedem amb el Plàstic a l’Estadi una hora abans de la cursa.

Tots hi arribem abans d’hora, els nervis comencen estar a flor de pell. 

Ens separem del nostres per entrar a l’estadi a canviar-nos, deixar les bosses, últimes vistes de rigor al WC, realitzar un bon escalfament i col-locar-nos a la sortida, que aquí no hi ha calaixos i aquí es marica l’últim.

Sortida espectacular amb empentes, cops, creuaments, tota una pel.licula, quins nervis.  Aquell moment va ser el pitjor de tot el cap de setmana.

Ja estem a cursa, primer Km. a 4:30 uff no hi ha problema, l’últim ja m’agradaria fer-lo també aquest ritme.  Ens posem per la feina, no veig a cap company. Ni el Plàstic ni el Victor que van per davant i tampoc sóc capaç de girar el cap per buscar l’Àlex. 

Vaig agafant ritme de cursa passant el Km. 5  en 20:11.  Em col.loco amb un bon grup que anem a bon ritme.

Del  Km. 5 al km.10 en 19:50. Al pas del pont de la Cartuja saludem als acompanyants que ens donen ànim i fins a meta no els tornem a veure. 

Del km. 10 al km. 15 en 20:04.  Prenc el primer gel per recuperar l’energia perduda. Els kilòmetres passen ràpid i arribem al pas de la mitja en 1:25:15,  sobre la previsió.

Segueixo amb un grup entre 6-8 corredors fins al pas del kilòmetre 25 on per un descuit entre gel, aigua i que ens uneix més gent al grup, perdo posicions i em marxen un metres difícils de recuperar. 

Al pas del 28 – 30 ja he perdut l’opció de grup i em quedo bastant sol. 

Comença l’hora dels càlculs. Noto que encara tinc gasolina,  no per fer un temps espectacular però si per aconseguir l’objectiu marcat de baixar de les 3 hores. 

 Les ultimes maratons que he fet  em van derrotar mentalment en aquest punt, i em vaig quedar a les portes del meu objectiu,  sub. 3h. Aquest any, estic convençut que ho aconseguiré.

Els kilòmetres comeneçen a costar molt de passar-los.  Del 35-36 es fa molt llarg,  però quant surto de Triana tot canvia ja  em vec arribant i torno a agafar un bon ritme.  Espero entrar a l’estadi amb la millor cara possible. 

Entrant a l’estadi faig un cop d’ull al crono, marca 2:56, això ja esta fet.  Em sento un guanyador més de la marató, la meva lluita setmanal amb el crono i kilòmetres m’ha valgut la pena. 

 Aquest Any Si!!!!!!  retrona dintre el meu cap.  Crono final 2:57:34

 

Aquest any puc lluir la meva medall amb molt l’orgull.

Després bona recuperació al solet de Sevilla amb un bon dinar de l’organització i una tornada fantàstica, fins a Barcelona.

                                                                                                By Bou