Molts anys ens hem presentat a la linia de sortida d’aquesta cursa, concretament en dotze ocasions i a més a més va ser la primera mitja de la meva vida, per això li tinc una estima especial.
La questió però és que any rera any aquesta cursa em desmotiva, començant pel seu preu, que no és gents econòmic i acabant pel seu caos en la organització i en el seu circuit.El millor del cas és que encara treuen pit i cada cop la cursa va aumentant el nombre de corredors. Fa un parell d’anys es van equivocar en la distància i ja al quilometre quatre sumavem 450 metres de més i feien que ja anesim tots fora de les marques esperades i corrent de manera esborrajada intentant corretgir ritmes.
L’any seguent ja no hi vaig anar per l’emprenyada que vaig agafar ja que era l’ultim test abans de la marató de Sevilla i va ser una cursa ben extranya.
Aquest any, per calendari no hi havia res a pelar, o anavem a Sitges o ens quedavem sense mitja abans de la marató. Així doncs, gairebé tots els components del club vam anar cap a Sitges a fer una gran mitja.La primera sorpresa va ser que afegien un deu mil i encara seriem més gent a la linia de sortida. En total 4300 corredors entre les dues modalitats.
Això tenia un futur que ja preveiem, UN CAOS TOTAL. Encara vam tenir sort i els que anavem a corre ràpit ens havien donat pitral pel primer calaix i a la sortida vam poder anar dels primers.
Abans de presentarse a la sortida, foto de rigor dels Francolins i com que ja fa temps que anem per les curses, vam poder deixar la bossa al guardaroba sense gaires complicacions.
Allí ens vam trobar a lehendakari de Sitges “ Joseba” que ens va explicar els motius pels quals el seu rendiment aquest darrers mesos ha estat mig-regular... la seva dona va apareixe amb un bombo de cinc mesos. Tot i això, ens va brindar un 1:22 que en aquell circuit te gust a glòria.
De la cursa em costa escriure quatre paraules ja que m’agafa mala llet, pero bé….alguna cosa tindrem que dir. Els dos atletes més ràpits encara vam poder fer unes bones marques, en Bou marcava un gran crono 1:20 i jo mateix un 1:17 que ens afirmava que estavem forts com una roca però el circuit, les ziga-zagues, els desnivells i la gentada que hi havia no ens deixava anar més ràpit.L’Oscar i en David lluitaven entre la multitut en busca d’una marca respectable, però el caos del circuit i desorganització no els va permetre treure brillo al crono. No passa res, és questió d’anar sumant i anar agafant practica en aquestes curses que sempre son una sorpresa.
La nota negativa va ser la lesió de la jove promesa Manel, que amb moltes molesties al genoll esquerre va tenir que abandonar cap al quilometre treze. Només queda donar-li anims i segur que d’aquesta n’apren alguna cosa. Ànim Nel, segur que no estarà res!!!
No se si es pot dir això però no crec que em vegin més el pel per Sitges. El caos per recollir el pitrall, el caos del circuit, el caos der deixar la bossa, el caos per recollir la bossa, el caos per anar a dutxa, el caos per les inscripcions, els preus elevats de les curses fan que estigui molt desmotivat per aquet tipus de curses.
A partir d’ara em tornaré un sibarita i només aniré a aquelles curses on val la pena anar. Tinc l’armari ple de sarrametes i ja no em motiva corre a mitjes totalment descontrolades, on el proposit és només l’economic deixant de banda la qualitat de la cursa i la bona atenció al corredor.En fin, la propera és el primer round: MARATÓ DE SEVILLA on esperem portar el nostre gran esperit atlètic a la part més alta.
By Plastic
No hay comentarios:
Publicar un comentario