viernes, 25 de noviembre de 2011

X CROSS SANTA MARGARITA I ELS MONJOS. 12/11/2011

Els tres picapedrers del club ens tornàvem a posar el pitrall. Aquest cop en Bou i jo ens calçàvem per última vegada el xip al peu per anar a fer un cros i el "abuelo" anava a la mítica Behobia-San Sebastián.
Volíem fer una mitja abans de la de TGN però el calendari no era prou suculent o sigui que ens vam posar la cuirassa i va anar cap a Santa Margarita a fer un cros com els que miràvem per la tele el diumenge on sempre guanyava un tal Martinxo "Martin Fiz".
Com sempre a les vuit a les palmeres, nacional i en poc menys d’una hora ja som allí.
Hem arribat d’hora i no trobem gaire ambient, el camp de futbol està gairebé buit i podem recollir el pitrall sense fer cap tipus de cua.
Amb el pitrall a la mà tornem cap al cotxe per preparar la samarreta i els pantalons per fer l’escalfament previ. La temperatura és fresqueta perquè no sóc capaç de treurem les malles llargues, quatre estiraments, quatre badalls i començem a rodar suau.
Amb en "bou" decidim rodar per la zona del circuit, així tindrem una visió del que ens espera. Començem pel camp de futbol i anem seguin el circuit a l’inrevés.

Només sortir del camp d’herva, ens endinsem a una zona de pinassa, després una petita rampa i anem de cara els horts, tomaqueres, patates, col-i-flors…, tornem a la zona de pins, rampa fortíssima cap amunt, el cor batega a 170 i només estem calentant, terreny que puja i baixa entre terra tova i terra més dura, arribem a unes cases que toquen l’autopista, creuem per un pont l’AP-7, una mica de descens que ens deixa agafar una mica d’aire, de moment tot fa pujada i ja portem tres quilòmetres, després de la lleugera pendent ulls ben oberts perquè hem de creuar un rierol. L’organització ha previst el tràmit col.locant uns taulons de fusta però està clar que corrent a 3:35 no hi ha tauló que valgui, s’haurem de mullar els peus.
 Després del basal, rampa per amunt i entrem en terreny de vinya. Per acabar-ho d’adobar està tot tou per la pluja dels dies anteriors, fem el tomb per un bancal ple de ceps i tornem a passar per sota el pont de l’autopista, per fi trepitgem 100 metres d’asfalt i tornem a endinsar-nos a la pinassa per tancar el cercle de cinc quilòmetres.

Total, ens mirem els dos, que ja portem la samarreta més que suada i ens fem la creu amb la mà perque Nostre Senyor ens agafi confessats.
Jo esperava que fos una cursa ràpida on pugués baixar dels 35 minuts que sempre agrada i anima però esta clar que farem el que podrem i gràcies.
Ens presentem a la sortida i veiem que hi ha rivals de pes. La flota magrebina calenta per la recta de sortida, hi ha també dos o tres athletes alts i prims com en Garcia Insa.
En bou i jo ens donem la mà per desitjar-nos sort i tret de sortida!!!




Com era d’esperar, els magrebins van al davant, sense tallar-me ni un pel els segueixo i ja m’he oblidat del meu company d’equip, hem concentro per seguir al capdavant i ho aconsegueixo perquè el ritme no es molt alt 3:30. Passem el primer quilometre i hi ha molta gent davant, els joves del magreb trenquen el ritme, encara vaig prou fi com per seguir-los.
 Encara seguim uns set corredors al davant, tres cents metres més i segona estrabada, ja només en quedem cinc, tres cents metres més i un altre canvi de ritme. No portem ni tres quilòmetres i m’estic desgastant només per voler anar al davant.
Rectificar és de sabis, hem quedo al darrera amb la mateixa concentració i confio amb el meu ritme, millor que corre amb canvis de ritme.
Primera volta amb sisena posició esperant que es despengi algú per fotre-li zarpada, el ritme és molt alt de totes maneres, per això estic content de com va la cursa.
La segona volta és molt i molt exigent i tots aquells que no han dosificat bé en aquesta ho patiran i molt.
Ningu per darrera, la distància amb el de davant es manté o sigui que anem bé. Passen els metres i ningú es despenja, m’acosto al cinquè però no lo suficient.
Últims metres cremant carbonilla i content del ritme suportat en aquelles condicions, no en tinc ni ideia del temps que farè però satisfet per les sensacions. Arribada al camp de futbol i al marcador veig un 35 llarg, apretada final i aturo el crono amb 36:07.
Molt i molt content del resultat i de la cursa feta. M’he enrecordat durant molts moments aquells crossos com a corredor del col.legi Sant Pau a Vilaseca, la Canonja… quan era un marrec.

Mentres estiro una miqueta, aixeco la vista i veig al "bou" arribant com sempre esprintant i lluitant per conservar la seva oncena posició amb un mano a mano amb l’Antonio Savillano. Esta clar que es noten els finals dels nostres entrenaments de diumege, especialment els canvis de ritme de les piscines Tarraco i els tinglador, no hi ha ni una ànima que ens guanyi en una recta final. Gran cursa pel "bou" que no perdona, està motivadissim
Bocata, samarreta i cap a casa que falta gent.

6º   Plastic 36:07
11º Marcel 38:30

Molt bona cursa pels dos amb un gran crono i un gran entrenament de qualitat. Ja només ens queda el trionf final, la mitja de tarragona!!!

                                                                                                      By Plastic

No hay comentarios:

Publicar un comentario