BEHOBIA- SAN SEBASTIAN 2011. 13/11/2011

Aquest any una de les cites obligades era la mítica cursa Behobia- San Sebastián, de 20 km. Aquest any era la 47ª edició, i ja fa mesos que havia fet la inscripció perquè en dos dies s´exhaureixen. Jo sóc basc i feia anys que tenia aquesta cursa a la safata de pendents.

El que es viu a Donosti i tota la zona per aquesta cursa realment és impressionant. Tota la ciutat s´aboca amb ella; programes especials a la ràdio, retransmissió sencera de la cursa per Teledonosti, portades en diaris....La BSS es troba en boca de tothom.

Jo vaig arribar amb tota la familia divendres del matí, voliem així gaudir d´un cap de setmana llarg. Per la tarda em vaig apropar al Kursaal per recollir el dorsal i veure la Fira del corredor. Ben muntada, ja s´anava parlant que s´esperava una cursa amb molta calor i vent.
Dissabte va ser un dia atrafegat amb dinars familiars, passeig per la Concha i cursa Behobia Txiki amb més de 2000 nens. Va tocar també l´habitual ronda de pintxos y birras per "lo viejo", tots els baretos plens de runners. Aquest any eren 20000 corredors a la sortida.

Després de dormir amb els habituals nervis pre-cursa, diumenge a les 08:45 hores estava agafant el Euskotren al costat de l´estadi d´Anoeta my love. Jo tenia la sortida a les 11:02 hores, però s´ha d´anar amb temps. Viatge de 30 minuts en un tren rollo metre de Tokio, ple d´atletes, amb nervis a flor de pell i perfum de Reflex.

A la sortida tant l´ambient com el muntatge és espectacular. Xiringuitos per cafè, pantalles gegants, música...
Jo portava un parell de samarretes per no passar fred i llençar-les abans de la sortida. No haguessin estat necessàries, 20º a la sortida i 23º durant la cursa. Pels altaveus s´avisava de la necessitat d´una bona hidratació. Molts catalans, fins i tot un speaker en català.

Tocava estrena de la flamant nova equipació. Ben parida presi. Vint-i-cinc minuts abans m´adreço al meu calaix verd. Uff està ple i amb marques entre 1:16 i 1:30 en mitja. Tindrè la cosa complicada per còrrer, peró la temptativa de passar-me al calaix davanter fracassa (tonto te han pillado).
Comença a sonar Where the streets have no name d´U2, calfred integral. Tret de sortida, còrrer es complicat, molta gent, i molta trepitjant ous. Eslàloms impossibles, passo el kilòmetre 2 en 8:35. Tranquil, la cursa és molt llarga.

                                                               per on puc passar??

Al kilòmetre 6 ens trobem la primera pujada de dos kilómetres: Gaintxurizketa. El millor d´aquesta cursa, sens dubte, és l´afició. Segons sembla més de 60000 persones donant el seu alè. Pujada dureta però els vorals plens de gent. Així és més fàcil pujar-la.
 La calor i els kilòmetres començen a posar a cadascun al seu lloc. Passem per Lezo i Pasaia. El soroll i crits d´ànims de la gent són ensordidors. Com a punt negatiu, els punts d´avituallament. Gots petits d´un aigua amb sabor dubtós, la gent aturant-se per beure. Bastant descontrolat. I amb la calor que feia, era bàsic beure. Començo a veure molta gent plegant de la cursa. Al final, van haver més de 400 entrades a urgències (i en època de retallades sanitàries).

Enfilo l´última pujada al kilòmetre 16: Alt de Miracruz. Només un kilòmetre, però amb la distància acumulada es fa dura. Però aquella pujada la tindré gravada per sempre. Ambient de Tour de França. Suor, calor, crits, esbufecs. Gent i més gent. Moment per quedar gravat.

Coronada la pujada, baixada fulgurant per entrar a Donosti. Kilòmetres finals per uns carrers de Donosti plens de gom a gom. Veig els meus cosins que han vingut des de Pamplona per veure la cursa, em criden uns nois de Tarragona. Tothom crida i aplaudeix. Recta del Bulevard, encara tinc forçes i canviem ja a l´últim pinyó. Temps final: 1:16:06, lloc 285

Gran cursa i ambient per recordar. Una cursa més a la saca Francolí. I ara toca la nostra Mitja.
 A per totes equip!!

                                                                                                    By Peio

MITJA MARATÓ REUS. 23/10/2011

Primera mitja de la temporada. Bon esmorçar matiner per no perdre els bons costums, passeig  de les palmeres a les 8 com sempre, cotxes i tots cap allà.

Aquell diumenge volíem repetir la foto de la temporada passada, on inauguravem temporada als 10 km de Manresa.

Aquest cop estàvem tots els veterans del Francolí amb l’absència de l’ultraman que arrossegava dolencies estomacals durant uns dies, la resta tots en fila i a punt per l’estrena.

Dels cinc components tres ens disposàvem a fer la mitja:
 el “abuelo” obligat a no regalar punts i defensar el nº1 de la lliga championchip.
Manel o "Nel" que volia plasmar les seves bones sensacions als 10km i fer una gran marca en mitja
 i jo mateix, disposat a fer un primer test per la mitja de TGN.

El dia era perfecte per córrer, havien anunciat pluges però de moment el cel estava tapat , grisós i sense ni gota de vent.

Recollida de pitrall ben organitzada, calentament ràpit i sense escarraçar-nos-hi gaire, foto de rigor amb la samarreta verda (que seria la última que fariem amb aquesta) i ens col.loquem a les primeres files de la sortida, per fer-la ràpida i sense obstàcles.

Amb en Peio haviem parlat de fer uns quilòmetres junts, però només sentir el tret de sortida perdo el sentit, em concentro amb la cursa i procuro mantindre un ritme fort i a seguir l’estela del Bou. Tenia un punt de mira collonut ja que ell feia el 10 mil, sabia que estava fort i conexia el desnivell del circuit.

Aixi doncs, concentrat com un beneit me’n adono que estic corrent sol i que al “abuelo” no el veig en cap moment. Davant meu tinc al conegut Bruno”ex Reus Ploms” i a l Bou. En dos o tres ocasions em questiono si tinc que anar amb ells enlloc de còrrer sol i degastar-me massa, però vaig còmode amb aquell ritme i em fa por tindrem que arrosegar-me els últims quilòmetres.

Quan me’n dono compte ja ens apropem a km 6 i en sec en Bou canvia de ritme de manera radical, senyal doncs que el desnivell és favorable. Segueixo sense perdre la seva estela i ens pocs minuts arribem al final del 10 mil. Ell es queda entrant a meta amb una rialla de pam a pam i em fa un senyal amb la mà senyalant-se el cap, recordant-me que segueixi amb la concentració i apretant les dents.

La segona volta no te res a veure amb la primera, molts corredors ja han desaparegut i les distancies entre corredors s’han allargat. Si abans corria corria sol, aquesta encara em toca fer-ho una mica més. Només tinc a uns 50 metres a en Bruno, i en els primers compassos de la segona volta em dedico a seguir-lo amb vista i a procurar que no marxi més. A poc a poc van passant quilòmetres 12, 13, 14 i veig que encara tinc metxa i en Bruno cada cop està més aprop.

Aixa doncs, al final de la T-11 i després del desnivell decideixo atacar a la setena posició. Apreto, apreto, apreto i veig que no només el passo sinó que també li trec una mica de distancia.

Això em dona ales per afrontar la part de descens amb confiança i apretar les dents per no perdre la setena posició.

Els últims tres quilometres se’m fan durs però fer-los amb aquella posició són tot un luxe. Al no estar acostumat a anar en aquelles posicions et passen coses pel cap molt agradables i agraeixes els dies durs d’entrenaments que et permeten que cada dia et sentis més i més fort.

Tot esforç te la seva recompensa. Últim quilòmetre, familia aplaudint a l’´ultim revolt i el marcador a l’horitzor que marca 1:16 llargs, això vol dir que creuare la linia final amb 1:17 curtets.

Suspir final, tancament de puny en senyal de que ha estat una cursa perfecta i entrada a la meta amb un somriure enorme. Objectiu i sensacions cumplerts amb escreix. Un passet més per intentar fer una cursa a la mitja de casa.

En Peio molt satisfet també, aturant el crono per sota de 1:20, que es diu molt ràpid, però s’ha d’entrenar molt dur per ser capaç de còrrer amb aquestes felicitats.

Felicitats abuelo, ets el nostre nº1.

I menció especial per Nel 1:33:56 pulveritzant el seu registre en mitja i en breu baixant d´1:30 (potser a Tarragona?). Aquesta marca i el sub-40 estàn al caure.........
La seva cara de satisfacció ho deixa clar

 

I el podi:

                                                                                                               El Presi

10 KM REUS VITALITAT. 23/10/2011

Avui som tots a Reus o quasi tots. A primera hora del matí vaig a buscar a l’Adri a Renau i després al Peio per Tarragona com a la resta de l’equip. L’Adri i jo realitzem els 10 kilòmetres i els altres la mitja. 

Jo busco una bona marca als 10 kms. per aconseguir la moral suficient per afrontar una bona mitja, i ell busca retrobar-se amb la competició després de moltes mesos d´absència.

Bon escalfament de tot l’equip. Jo l’intento realitzar un pèl més intens perquè faig els 10  i tinc que sortir amb més intensitat. 

A la sortida l’Adri es col·loca més endarrerit juntament amb el Manel; a mí el Plàstic i el Peio m’han guardat un lloc privilegiat a segona fila. 
Tret de sortida i tots a còrrer;  surto amb intenció d´anar ràpid, m´he col·locat tancant el grup capdavanter. Passe’m el Km. 1 (3:20) buff massa ràpid, em poso un ritme més còmode, tinc visualitzat perfectament el circuit i ara toquen uns 4 o 5 kms. de desnivell positiu.  Això em fa perdre un parell de posicions, però són corredors de mitja i estic segur que a la segona meitat de cursa les podré recuperar.

Al pas del kms. 5 (18:17) un pèl lent, però vaig bastant còmode. Començo a augmentar el ritme fins arribar al kms. 6. 
 Ara sé que es tot baixada fins a meta i realitzo un canvi dur de ritme “els últims 4 kms. per sota 3:30” .  En el Km. 8 tinc un corredor darrera meu però sé que encara tinc un últim canvi. A partir del Km.9  accelero i el deixo endarrere, entro a la recta final en solitari; gran crono 35:43 (MMP) objectiu aconseguit. 
El Plàstic no m’ha pasta ufffff,  l’espero al seu pas per meta , l’intento animar al màxim possible.  Espero l’entrada de l’Adri que fa una cursa segons les seves expectatives a 4:00 el Km. crono final per ell 39:58. 

Bona actuació del C.A. Francoli en la cursa de 10 kms.

                                                                                              By Bou

XXXI CURSA POPULAR CORNELLÀ DE LLOBREGAT. 10 KM. 2/10/2011.

Dia 2 d’octubre del 2011, per a mi comença la temporada!

Avui em llevo aviat per menjar-me un bon esmorzar en tranquil·litat, al cap de mitja hora surto al carrer, espero al plàstik, furgona i cap a Cornellà!

Estic content, tinc moltes ganes de començar la temporada i al mateix temps intrigat per saber com m’anirà, durant l’estiu he anat fent en plan xino-xano i avui toca suar-la!

Arribem a Cornellà i apliquem el ritual: lavabo-aconseguir el dorsal-lavabo-canvi de roba a la furgona-lavabo-escalfament.

Ja està, és hora de que soni el tir, estem tots preparats i booom.

Vaig fent, al principi esquivant una mica la multitud que porto al davant i a partir del primer kilòmetre ja vaig més tranquil, més espaiat. Em dona la sensació que he començat una mica massa ràpid però de moment aguanto de forma còmoda.

Arriba el kilòmetre 5-6 i comença la pujada, es fa més llarga del que em pensava; les cames piquen i el terra es converteix en “llambordes” cosa que complica una mica més el tema.

Arribo a dalt i penso que ja he passat el pitjor, tot i així encara quedar una petita rampeta molt més suau però que es fa molt pesat d’aguantar.

Passat això ve una baixada molt pronunciada, tot el que hem pujat en un kilòmetre ho baixem en uns quants metres, rassssssssssssssss!!!! Tot i ser baixada em dona la sensació que encara m’ha cansat més!

Arribo al final, xafo la pista d’atletisme tova que em dona consol als peus, passo l’arribada i ja està! 43:26.

Està bé, començo la temporada igual que la vaig acabar, aixì que a partir d’ara toca millorar.

Giro el cap i em veig al plàstik totalment recuperat, esperant-me. Comentem la jugada, li ha anat molt bé, de fet molt molt bé. Esperem a que surtin els resultats i veiem que Plàstik fa pòdium!!! Està allà al davant de tot, i al cap d’uns minuts m’el veig al pòdium aguantant un trofeu, visca el C.A Francolí!

Comença la temporada!

Classificacions: Cornellà-2011

                                                                                         By Manel

OBJECTIU DE LA TEMPORADA : MARATÓ BOSTON 2012

 

Aquest serà el gran  objectiu de la temporada, després de dos anys d’intentar-ho finalment la marató escollida per aquest any (2012)  ja és tota una realitat després de que hem confirmesin la inscripció.

El magnífic crono de la marató de Roma 2011 hem va donar el privilegi de ser inscrit en el primer tall cosa que hem facilitava l’entrada.  Així doncs, només queda entrenar com un beneit per arribar a la mítica marató en les millors condicions posibles.

Hem podría plantejar aquesta marató com a premi i córrela de manera més suau i anar a uns ritmes més lents però tal i com sóc, ja hem coneixo de sobres, segur que aniré a fer el millor paper posible.  Tot i que no és un circuit homologat pel seu desnivell i per la possibilitat de volar si el vent bufa a favor, intentaré corre al màxim per acostar-me als 2:40.

Fins que arribi el més d’Abril encara queda un llarg camí,  molts mesos i moltes setmanes de fred per endavant, per això cal escollir bé les curses per no arribar passat de quilòmetres i sense motivació.

Com que aquesta pretemporada he pogut entrenar més dies dels habituals fan que ha hores d’ara estigui en una gran forma com vaig poder demostrar en el primer deu mil de temporada aturant el crono en 35 minuts en el difícil circuit de Riudoms, per això hem proposo fer dos cims màxims de forma.

El primer punt será la mitja de TGN on espero arribar amb òptimes condicions per fer un bon paper a casa nostra i després d’aquí tornaré a baixar intensitat els mesos de desembre i gener per tornar a agafar empenta i entrenar aquest cop amb tirades més llargues per arribar a Boston al 100%.

Així doncs, no tinc excuses per deixar de correr ni per desmotivar-me en cap moment, tot al contrari, ara ja hi ha objectiu i com sempre: A per ell!!

                                                                                                    El Presi

III CURSA 10 KM. RIUDOMS. 18/9/2011

Matí fresc les temperatures han baixat  uns graus,  ideal per realitzar una bona cursa si no fos pel vent que bufa. Moltes ràfegues, gens constant ni de direcció ni intensitat..

 Som a Riudoms per defensar, ajudar i donar tot el suport possible al nostre company d’equip el Peio,  que encapçala  el Campionat Championchip de les comarques de Tarragona.

La cursa es realitza a les instal·lacions esportives de Riudoms.  S’inicia i finalitza en una pista d’atletisme de terra ,superfície on els Francolins estem acostumats  a entrenar.

Comentem el recorregut , que no és gens senzill:  uns 2’5 kms per l’interior del poble i després, camí asfaltat ,sempre amunt entre avellaners, masies i basses fins al Km.5 ½. En aquest punt s’inicia la baixada, inicialment suau i entre el Km. 7 i 8 important. Entre el kilómetre 9 i 10 el perfil ja és planer,  torna al poble i s’enfila l’entrada  a meta on es notarà molt l’aire.  O sigui sortir a ritme còmode i la baixada fotem-li gasto.

Bon escalfament i tot preparat per donar la sortida, pervi discurs de l´organització.  

Inici de cursa força ràpid,  el Plàstic marxa amb el grup capdavanter de la prova. Es queda a les últimes posicions, una mica per respecte al Pedrito i companyia i també perquè es va més còmode, una mica tapat de l’aire, a esperar que madurin corredors que hi ha en aquest grupet.  

El Peio i jo ens situem en el segon grup a a uns pocs metres d’ells, però al arribar al kms. 2’5 on s’inici la pujada,  el grup de davant el perdem definitivment de vista  El Plàstic es manté en 6 posició i a punt de guanyar una posició,  esperant el moment d’atacar.  Una mica més endarrerits el Peio i jo.

A l´ inici de la pujada el Peio prefereix aixecar una mica el peu  i no seguir el meu ritme,  però em té a vista, que això sempre és important. (nota de Peio: no vaig preferir aixecar el peu jejeje, em portaves amb la soga al coll)

La baixada  és fa molt ràpida sobretot els ultims kilòmetres, lloc on el Plàstic realitza un canvi dur de ritme i marxa per intentar aconseguir la 4 posició. 
Jo mantinc la distància a un grup de tres que tenia a pocs metres i que s’havia format al finalitzar la pujada.  Dos eren del grup capdavanter i el tercer que ha vingut de darrera meu.  El Peio a la baixada recupera les bones sensacions i realitza uns últims kilòmetres molt bons demostrant la seva gran rapidesa i guanya tres posicions. 
 Si la cursa hagués tingut un parell de kilòmetres més el Plàstic guanya una posició i el Peio també, en detriment de la meva, jo anava bastant fus.

Al final objectiu aconseguit, gran resultat de tots els Francolins. Els tres dins del Top-Ten d’aquesta dura cursa, amb pòdium i trofeu per al Presi; plasmant la gran pre-temporada que ha realitzat i podent-se treure alguna que altra espineta clavada.

  5 Pos. Plàstic             35:58

  9 Pos. Bou                 37:25

10 Pos. Peio                 37:36

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Visca el Pa Visca el Vi Visca el Club Atlètic  Francolí de tgn.!!!!!!!!!

                                                                                                   Bou

III CURSA MALALTS DE TURMELL. 10/9/2011

Aprofitant les vacances familiars a l´illa de Mallorca, vaig buscar alguna carrera per tal de començar la temporada i fer un entrenament de qualitat.
Porto ja temps amb uns entrenaments bastant lamentables, ja que unes molèsties al múscul piramidal del gluti fan que no pugui entrenar dos dies seguits.
Així vaig arribar a Sant Llorenç de Cardassar, població on es feia la cursa. Escalfament pels carrers del poble, samarreta de la Erreala, i mirades de qui és aquest bitxo raro.
Entre els altres corredors (una mica més de 200), molt triatleta.
Per davant 13 kilòmetres amb molta calor (28º aproximadament). Per sort, avituallaments cada 3 kilòmetres. La familia animant, com sempre.

Sabia que la cursa era per camins majoritariament, però molts trams de la cursa no arribaven ni a la categoria de camí. I em vaig trobar, specially for me, dos baixades suïcides entre pedres on l´Adri hauria gaudit de valent.
Vaig fer els primers 4 kilòmetres en el segon grup de la cursa, però quan el perfil es va tornar complicat, cadascun va fer la batalla com podia.
Durant la cursa em vaig trobar bastant bé, encara que tinc clar que vaig curt d´entrenaments i sobretot de velocitat.
Cursa finalitzada en 11ª posició amb un temps de 49:41. Una mica després va arribar la primera dona, Marga Fullana, cinc vegades campiona del món de mountain bike, i que corre pel club organitzador, Malalts de Turmell.

Destacar les taules impressionants de begudes, croissants, coques de recapte, patates, entrepans, cervesa, que havia a l´arribada. I per una inscripció de 2 euros, igual que per les nostres curses.......
Però el millor encara no havia arribat. Entro al bar del poble per veure quants gols ens havia fotut el Barça. I sorpresa, 2-2 a Anoeta. Agirretxe i Antxon Griezmann.
Dos anys sense guanyar-nos a Donosti, crec que som la bèstia negra dels culés jejeje.
Així que abans de tornar cap a la platja vaig pensar en la frase de Philippe Montanier, el filòsof de la Real,  abans del partit: "Quien quiera subir una montaña no se asusta de su altura".

                                                                                                         By Peio