MARCEL: MARATÓ DE SEVILLA. 19/2/2012

L’estiu passat després de visitar la font de bou,  vaig decidir córrer una marató, però no sabia quina, ni quina data. Em volia treure el mal regust que em va deixar Barcelona l’edició passada.

Per problemes al tendó d’aquil.les, no vaig poder aconseguir l’objectiu de baixar de 3 hores.

No va ser però fins desprès de la mitja de Tarragona, a l’inici del mes de desembre, quan vaig obrir definitivament l’opció marató,  seguia sense saber ni on ni quan. 

Finalment un dia d’entrenament comentant-lo amb el Presi, em va obrir la porta de Sevilla ,va dir que era al Febrer i que podríem fer-la junts.  Dit i fet, miro el calendari 19 Febrer 2012,  quedaven 10 setmanes. També vam comentar-ho amb el ntre. home Marató del club, l’Àlex  que volia tornar anar a Bcn, però al final es va convèncer i va decidir pujar al carro de Sevilla.

Doncs els C.A. Francoli a conquistar Hispalis!!

Fins a final de mes no reservo l’avió,  al Gener després de la mitja de Sitges  hotel e inscripció “ per el mòdic preu de 21€, lo que aquí ens val una mitja, ja són collons.”

18-19/02/2012

Ja sóm a Sevilla, quedem dissabte al matí per anar a recollir el pitrall. Conjuntament tots el Francolins s’uneix amb nosaltres el company del CAT Victor G. que s’allotja al mateix hotel que l’Àlex i jo. 

Bus direcció a l’estadi de la Cartuja on recollim el pitrall;  el regal “una equipació completa”  i ha dinar que hi ha gana. Molt bon dinar a càrrec de l’organització: un bon plat de pasta”bonísima”,  postre beguda amb speaker i actuació musical en viu inclosa “im-pressionant”.  Tot això va a càrrec de l’organització. 

Passem un gran mig dia. Per la tarda passejada per Barri de Triana i a descansar que l’endemà hi ha feina i de la bona.

Diumenge al matí, quedem amb el Plàstic a l’Estadi una hora abans de la cursa.

Tots hi arribem abans d’hora, els nervis comencen estar a flor de pell. 

Ens separem del nostres per entrar a l’estadi a canviar-nos, deixar les bosses, últimes vistes de rigor al WC, realitzar un bon escalfament i col-locar-nos a la sortida, que aquí no hi ha calaixos i aquí es marica l’últim.

Sortida espectacular amb empentes, cops, creuaments, tota una pel.licula, quins nervis.  Aquell moment va ser el pitjor de tot el cap de setmana.

Ja estem a cursa, primer Km. a 4:30 uff no hi ha problema, l’últim ja m’agradaria fer-lo també aquest ritme.  Ens posem per la feina, no veig a cap company. Ni el Plàstic ni el Victor que van per davant i tampoc sóc capaç de girar el cap per buscar l’Àlex. 

Vaig agafant ritme de cursa passant el Km. 5  en 20:11.  Em col.loco amb un bon grup que anem a bon ritme.

Del  Km. 5 al km.10 en 19:50. Al pas del pont de la Cartuja saludem als acompanyants que ens donen ànim i fins a meta no els tornem a veure. 

Del km. 10 al km. 15 en 20:04.  Prenc el primer gel per recuperar l’energia perduda. Els kilòmetres passen ràpid i arribem al pas de la mitja en 1:25:15,  sobre la previsió.

Segueixo amb un grup entre 6-8 corredors fins al pas del kilòmetre 25 on per un descuit entre gel, aigua i que ens uneix més gent al grup, perdo posicions i em marxen un metres difícils de recuperar. 

Al pas del 28 – 30 ja he perdut l’opció de grup i em quedo bastant sol. 

Comença l’hora dels càlculs. Noto que encara tinc gasolina,  no per fer un temps espectacular però si per aconseguir l’objectiu marcat de baixar de les 3 hores. 

 Les ultimes maratons que he fet  em van derrotar mentalment en aquest punt, i em vaig quedar a les portes del meu objectiu,  sub. 3h. Aquest any, estic convençut que ho aconseguiré.

Els kilòmetres comeneçen a costar molt de passar-los.  Del 35-36 es fa molt llarg,  però quant surto de Triana tot canvia ja  em vec arribant i torno a agafar un bon ritme.  Espero entrar a l’estadi amb la millor cara possible. 

Entrant a l’estadi faig un cop d’ull al crono, marca 2:56, això ja esta fet.  Em sento un guanyador més de la marató, la meva lluita setmanal amb el crono i kilòmetres m’ha valgut la pena. 

 Aquest Any Si!!!!!!  retrona dintre el meu cap.  Crono final 2:57:34

 

Aquest any puc lluir la meva medall amb molt l’orgull.

Després bona recuperació al solet de Sevilla amb un bon dinar de l’organització i una tornada fantàstica, fins a Barcelona.

                                                                                                By Bou

PREVIA MARATÓ SEVILLA. 19/2/2012

S´apropa el dia gran. Tants kilòmetres acumulats, moltes sèries a les nostres pistes del riu, més sèries al Far, tirades llargues a 0º.....El dia 19/2/2012 tres dels nostres corredors, tres cracks, lluiràn i suaràn la samarreta del C.A. Francolí pels carrers de Hispalis.

Cap a finals de desembre el presi Plastic ja tenia al cap començar el seu triatló SBB de maratons en 3 mesos (Sevilla, Barcelona, Boston) i va convèncer als altres dos maratonians del club (Àlex "ultraman" i Marcel "Bou") per tal d´anar a conquerir Sevilla.

Tenien menys de tres mesos de preparació, peró una enorme il·lusió, molta força i sobretot respecte a la marató. Tots tres son veterans de la prova atlètica reina i de com s´ha de portar una preparació addient.
Després d´organitzar tot el tema logístic d´avions, Aves, hotels i demés, el dia 19 els nostres tres herois estaràn a la linea de sortida, a les 09:30 hores, a l´estadi Olímpic de Sevilla. Tret de sortida segons sembla amb temperatura freda però cor calent,  pell de gallina i a córrer!!


Els nostres protagonistes:

PLASTIC

El Presi, el Top-Star del club i amb una clàusula de rescissió blindada torna a un circuit que coneix. L´any 2010 ja va demostrar la seva qualitat amb un 2:44. Aquest any torna en un gran estat de forma, sense res a demostrar, però ningú sap on pot arribar........where is the limit??

Al Març li espera Barcelona i a l´Abril cap a Boston. Però Sevilla la té ben enfilada, entre ull i ull.

MARCEL

El Bou del club arriba en progressió imparable. Porta un any baixant marques en mitja i 10km, amb una fisonomia més keniata cada dia. Ja ha fet diversos sub-3h i ho tornarà a intentar. Millor dit, ho tornarà a fer.

ÀLEX

Ultraman, el sprinter del club que ha evolucionat a Tragamillas. No li agrada sortir massa a les fotografies, i s´ha preparat la marató acompanyat d´una pubalgia important. Molt regular, agafa la forma amb una rapidesa envejable. L´any passat el sub-3h se li va escapar per 1 minut. Aquest any no perdona.....

La resta ens conformem amb mirar l´anunci de la marató i seguir somiant. 
CARPE DIEM CAMPIONS!!!

 

El nostre club també vol recordar-se d´un altre amic i crack de les nostres curses, Victor González León, del Club Atletisme Tarragona que farà la seva estrena en Marató a Sevilla. Molta sort!!

                                                                                              

ZIGA-ZAGA MITJA MARATO DE SITGES ( 15/01/12 )

Molts anys ens hem presentat a la linia de sortida d’aquesta cursa, concretament en dotze ocasions i a més a més va ser la primera mitja de la meva vida, per això li tinc una estima especial.

La questió però és que any rera any aquesta cursa em desmotiva, començant pel seu preu, que no és gents econòmic  i acabant pel seu caos en la organització i en el seu circuit.
El millor del cas és que encara treuen pit i cada cop la cursa va aumentant el nombre de corredors.  Fa un parell  d’anys es van equivocar en la distància i ja al quilometre quatre sumavem 450 metres de més i feien que ja anesim tots fora de les marques esperades i corrent de manera esborrajada intentant corretgir ritmes.

 L’any seguent ja no hi vaig anar per l’emprenyada que vaig agafar ja que era l’ultim test abans de la marató de Sevilla i va ser una cursa ben extranya.

Aquest any, per calendari no hi havia res a pelar, o anavem a Sitges o ens quedavem sense mitja abans de la marató. Així doncs, gairebé tots els components del club vam anar cap  a Sitges a fer una gran mitja.

La primera sorpresa va ser que afegien un deu mil i encara seriem més gent a la linia de sortida. En total 4300 corredors entre les dues modalitats.

Això tenia un futur que ja preveiem, UN CAOS TOTAL.  Encara vam tenir sort i els que  anavem a corre ràpit ens havien donat pitral pel primer calaix i a la sortida vam poder anar dels primers.

Abans de presentarse a la sortida,  foto de rigor dels Francolins i com que ja fa temps que anem per les curses, vam poder deixar la bossa al guardaroba sense gaires complicacions.

Allí ens vam trobar a lehendakari de Sitges “ Joseba” que ens va explicar  els motius pels quals el seu rendiment aquest darrers mesos ha estat mig-regular... la seva dona va apareixe amb un bombo de cinc mesos. Tot i això, ens va brindar un 1:22 que en aquell circuit te gust a glòria.

De la cursa em costa escriure quatre paraules ja que m’agafa mala llet, pero bé….alguna cosa tindrem que dir. Els dos atletes més ràpits encara vam poder fer unes bones marques, en Bou marcava un gran crono 1:20 i jo mateix un 1:17 que ens afirmava que estavem forts com una roca però el circuit, les ziga-zagues, els desnivells i la gentada que hi havia no ens deixava anar més ràpit.

L’Oscar i en David lluitaven entre la multitut en busca d’una marca respectable, però el caos del circuit i desorganització no els va permetre treure brillo al crono. No passa res, és questió d’anar sumant i anar agafant practica en aquestes curses que sempre son una sorpresa.

La nota negativa va ser la lesió de la jove promesa Manel, que amb moltes molesties al genoll esquerre va tenir que abandonar cap al quilometre treze. Només queda donar-li anims i segur que d’aquesta n’apren alguna cosa. Ànim Nel, segur que no estarà res!!!

No se si es pot dir això però no crec que em vegin més el pel per Sitges. El caos per recollir el pitrall, el caos del circuit, el caos der  deixar la bossa, el caos per recollir la bossa, el caos per anar a dutxa, el caos per les inscripcions, els preus elevats de les curses fan que estigui molt desmotivat per aquet tipus de curses.

A partir d’ara em  tornaré un sibarita i només aniré a aquelles curses on val la pena anar. Tinc l’armari ple de sarrametes i ja no em  motiva corre a mitjes totalment descontrolades, on el proposit és només l’economic deixant de banda la qualitat de la cursa i la bona atenció al corredor.

En fin, la propera és el primer round: MARATÓ DE SEVILLA on esperem portar el nostre gran esperit atlètic a la part més alta.


                                                                                                 By Plastic

LLIURAMENT PREMIS LLIGA CHAMPIONCHIP 2011

Ja s´ha acabat la Lliga Championchip 2011!!
El dia 15 de Gener vaig estar a Vilanova d´Escornalbou per tal de recollir el trofeu com a 1º Classificat.

El trofeu va dedicat a tots els companys del club, ja que sense les series amb vosaltres, les tirades de diumenge treient gel als carrers, les xerrades telefòniques compartint sensacions i sobretot, la vostra amistat, no l´hagués aconseguit.
 El nostre petit club continua fent gran la seva vitrina. Ara toca continuar entrenant i gaudint del nostre esport.

                                                                       By Peio

CURSA SANT SILVESTRE DE REUS. 31/12/2011

Dia 31/12/2011, toca tancar la temporada abans de menjar-nos el raïm. Es data de Sant Silvestres, i aquest any tocava la San Silvestre de Reus, última cursa del Circuit Championchip Comarques de Tarragona i cita "obligada". La resta de companys del C.A. Francolí corrien a Tarragona.
Deixo el vehicle i vaig a a recollir el pitrall. Primera sorpresa ja que l´organització m´assigna el pitrall nº 1. Un batut d´estranyesa, satisfacció i vergonya.  Per sort, l´asfalt sempre acaba ordenant el caos.......

La tarda es presenta amb bastant fred i el maleït vent, enemic acèrrim dels runners. Circuit de 4750 metres urbans. Mai havia fet una cursa tan curta, i dubtava si el cos aguantaria uns ritmes inferiors a 3:30, però s´havia de provar.
Sortida explosiva en baixada al Passeig Prim i en pocs metres ja es forma un grupet d´uns 15 corredors.
Pugem Passeig Prim i Mohssen fa el primer canvi de ritme que aguantem encara un grupet. La cosa es posa seriosa. Anem pujant des de Plaça Pastoreta a Plaça les Oques i Jordi Garcia fa un atac fulgurant. Mohssen marxa amb ell. Són els més forts. Seguir-los seria com cremar-se a l´estil bonze. El primer kilòmetre pujant i amb vent, i 3:19.
Per darrera d´ells ens quedem només ja 3 corredors: el crack Jorge de Andrés, Eduard Queralt (triatló Cambrils) i jo. Segon kilòmetre, part en  baixada si, però a 3:05. Decideixo no mirar més el crono i "fins a reventar".
Enfilem una zona complicada , cap al santuari de Misericòrdia, vent i llambordes. Els que venen per darrera estàn lluny, i em trobo encara amb forçes.
Kilòmetre 3, tornem a pujar Passeig Prim i decideixo jugar-me-la, peti qui peti.
Ataco en plena pujada, sembla que els altres dos es queden, però el farol a lo pòker tenia mort anunciada.
Marxa Eduard Queralt, Jorge darrera, i a mi les cames començem a cridar-me un dondevasloco.
Als metres finals i aprofitant la baixada a meta intento recuperar distància, però ja era massa tard.
Finalment 5º, 15:49,  a 3:20/km, molt content i gaudint en una nova distància. I acabo en primera posició el  Circuit Championchip Comarques de Tarragona.
La victòria va ser per Jordi Garcia (AC77), que ja venia de guanyar la San Silvestre de El Vendrell cinc dies abans. Impressionant.
Pujo a recollir copeta amb Unai, ja tocava estrenar la samarreta de gala del club.



                                                                                                By Peio

CURSA SANT SILVESTRE TARRAGONA. 31/12/2011

L’any 2011 el tanquem amb la tradicional cursa de San Silvestre de Tarragona,  la segona amb nombre de participants de tot Catalunya,  amb més de 1500 corredors i corredores. 

Quedem ben d’hora per realitzar un bon escalfament degut a que és una cursa de solament 9 kms.  Fem un rodatge suau per les nostres instal.lacions del riu durant uns 15-20 minuts.

Entre nosaltres comentem com volem realitzar la cursa i com sempre el Presi és el més ambicios de tots,  sortirà a fondo. Jo tinc l’intenció de sortir bastant ràpid a l’inici i agafar-me a un bon grup i posar-me a ritme amb ells. 

 L’Alex vol ser el més conservador de tots tres,  ens diu que sortirà amb prudència a veure com es troba.  Ens dirigim cap a la zona de sortida on comencem a veure molts participants i a saludar molts corredors coneguts;  

Entre ells dos Francolins més el José Lillo i el David que van amb molta pressa per acabar l’escalfament.  

 Dit i fet,  tots a la sortida.  El Plàstic s’instal·la prudentment a segona fila jo al seu darrera  l’Àlex s’instal·la dintre del gros del grup, ja no el veiem.

 Sortida rapidíssima.  Plàstic davant meu amb el grup capdavanter,  jo em mantinc al segon grup amb el Mestre Bou, el F. Flores i un parell de corredors més.

 Pas del dos primers kilòmetres per sota de 3:30.  Veig el Plàstic tancant el grup capdavanter i va despenjant-se a poc a poc.

 Jo aguanto amb el Pere G. i el F. Flores; ells dos tirant del grupet que formem rodem bastant ràpid, 3:31-3:32 un ritme que em costa manternir.

Abans d’arribar al gir de 180º del faro,  faig un relleu perquè no m’agrada anar massa estona a roda dels meus companys.  Hi ha un petit instant que em sembla que podrem donar caça al Plàstic perquè el tenim a molts poc metres nostres,  però és un miratge. 

 Ell continua al seu ritme intractable.

 Al gir, el Pere i un altre corredor m’agafen uns metres. Ells no han variat el ritme gens.  Ens creuem amb L’Àlex va també va bastant endavant de la cursa, però li vec la cara i no va comòde Jo tampoc a 3:35,  em costa mantenir la ment clara i decideixo aixecar una mica el peu per agafar aire.  Tinc la sensació de no poder aguantar massa estona més aquest ritme, per mi infernal.

M’instal.lo a un ritme més conservador de 3:38-3:42  per poder tenir forces pel tram final. Al gir del Miracle, el Plàstic està situat en una zona amb moltes possiblitat d´agafar els corredors que es van  quedant del grup cavpdavanter que en aquest moments ja és de solament  tres corredors. El Mestre Bou  marxa definitivament, no l’he  pogut aguantar més estona.  Però al que no deixo marxar del tot es al F. Flores.

A l´entrar al Port Tarraco perdo una posició, em passa un corredor venint desde darrera. L’aguanto i aixó m’ajuda a no deixar-me anar en els últims kilòmetres.

Pas pel kilòmetre 8 a 3:35  i mantinc distància esperant l’entrada a la nostra zona dels tinglados. Allà realitzo un canvi de ritme on atrapo i passo  F. Flores entrant molt fort a la recta de meta. Últim kilòmetre a 3:29. 

Al passar l’arc de Meta m’aturo i em dono conta que les catifes del crono estan un metres més enllà. 
Temps final 32:09/32:12  posició 13 o 14, és un bon resultat per tancar un any ple d’objectius aconseguits.

Temps finals:

                             

                       Plàstic               9º              31:14  (sense dorsal)

                       Bou                 14º              32:12

                       Ultraman          41º              34:40

                       D. Martinez    132º              38:00

                       J. Lillo           133º              38:00

Bon any 2012, pròxima Mitja Marató  de Sitges.

                                                                                 By Bou

DE “LOS DEL RIO” AL “C.A. FRANCOLI”

Desde ja fa més d’un parell d’anys que ens agrada corre i fer els entrenaments junts i a poc a poc el que va començar com una broma, sembla ser que la cosa va agafant color.
No tenim cap propòsit en concret més que correr i com que sóm bastant capçots i competitius, ens agrada batre la nostra marca cada dia més. Ens vam fer coneixe com a "Los del Rio" ja que sempre ens trobavem allí per fer les series. Nom que a tots ens feia molta gràcia i semblava que feia riure a més d’un, fins i tot, el nostre company Joseba deia que era "gracioso", al igual que la samarreta verda que portavem.

El primer cop que ens inscribiem així va ser a la marató per relleus de Santes Creus i com no podía ser d’una altra manera vam acabar en segona posició i a dalt del podi.
 Abans d’aquesta cursa ja ens haviem fet amics de fatigues alguns de nosaltres molt de temps enrera. L’Adri i jo ens preparavem cada any una marató i anavem a voltar món en busca d’una, entre elles han caigut les de París, Rotterdam, Barcelona, Praga, Sevilla, Roma…. i les que ens esperen!!

Així doncs, els quatre matats que feiem les series junts cada cap de setamana al riu, ens vam comprar una samarreta i uns pantalons JOMA del mateix color i ens vam començar a inscriure com a FRANCOLI.
 Vam començar la temporada preparant-nos el Campionat de Catalunya 2010 de 10 Km, i ens vam presentar a Manresa tots uniformats per veure com anavem per clubs. Entre jijis i jajas vam acabar en setena posició, tots vam fer un gran paper i el més important era que ens agradava corre junts i entre tots ens feiem millors els uns als altres.

A partir d’aquí ja vam seguir fent les seguents curses com a FRANCOLI i deixant-nos veure a les curses de la nostra ciutat. Encara que no ho sembli sempre som els mateixos els que ens trobem a la linia de sortida, a poc a poc el personal ja ens anava clixant. Tarragona és molt petita i encara que erem pocs amb la samarreta verda, ens feiem notar.

El nostre corredor insignia ha estat de manera sorprenent el nostre " Abuelo" Peio Ortiz que poc a poc entre lesió i lesió ha estat capaç d’assolir el liderat de la classificació de Championchip de la comarca de Tarragona.
Anar sumant cursa rera cursa ha estat capaç de portar el nom del club a ser conegut per la resta, tothom es preguntava, qui coi son aquests del FRANCOLI?  Doncs eren sis amics que sense despuntar en cap de les distàncies s’han donat a conèixer.

La temporada pasada la tancavem amb la marató de Sevilla per dos dels components i la marató de Barcelona per dos més. El abuelo seguía sumant punts i en Manel, el mes novell de tots que seguía sumant quilometres per assaltar la prova reina de l’atletisme aquesta primavera.
Després de la temporada passada vam fer un passet més i ens vam animar a fer aquest blog per anar escrivint batalles i fer un espai on poder anar comunicant-nos les hores i els entrenaments. Fins aquest moment erem sis corredors i com que gairebé sempre ens faltava algún corredor per puntuar com a equip en algunes curses ja que en requereixen cinc doncs vam donar peu a que s’incorporessin tres amics més.
Com que la intenció del club no es la de ser el primer club de la ciutat no vam voler fitxar al Jaume Leiva, sino que vam fitxar a l’Oscar Del Amo, Jose Lillo i David Rodriguez, que viuen aprop del riu i que corren per gaudir de l’esport.
Així doncs, per començar la temporada nova, equipació nova amb el logo al pit C.A. FRANCOLI i a gastar bambes que és el que ens agrada. Aquesta és la foto oficial del club de la temporada 2011-2012 i aquests son els personatges que trobareu per les curses del nostre país.

VISCA EL PA, VISCA EL VI, VISCA EL CLUB ATLETIC FRANCOLI!!
Esperem batre tots els nostres objectius i fer un bon sopar al final de temporada tots plegats.

                                                                                         By El Presi