CURSA 10 KM DE L’ARRABASSADA

Tret de sortida pels mes matiners de la nova temporada 2012/13. Només quatre fanàtics ens presentàvem a la línia de sortida amb ganes de fer un bon test de com havia anat les curses de pa sucat amb oli que havíem fet durant el mes d’Agost. La resta de components encara mandrosos per escalfar motors, excuses varies: haig d’anar a buscar els sogres a l’aeroport, tinc molèsties aquí, tinc molèsties allà, tinc un dit fracturat i el metge m’ha recomanat….. en fin, els de sempre allí estàvem presents a la sortida.

" Preparats per patir "

 Marcel, Oscar, Manel i jo mateix allí estàvem ben d’hora per fer un bon escalfament. La temperatura encara apretava de valent, la humitat era alta i amb poca cosa que fèiem ja suàvem de valent.

Les espectatives eren diferents entre nosaltres, els mes guerrers sortiríem a per totes desde el primer moment i l’Oscar amb molèsties a l’esquena intentaria rodar una mica conservador. En Manel, el tio mes pinxo del club va aparèixer amb bicicleta com aquell que se’n va a platja.

La cursa, organitzada per Athletic Track estava representada amb la seva plana major: Btaimi, Paul Sie, Mossen, Javier Jaimes, Bruno…. A la línia de sortida ja sabia que seria complicat entra entre el top ten. De totes maneres, les ultimes curses que havia realitzat hem donaven l’esperança de poder rodar acostant-me a 3:30.

Tret de sortida i com que les distancies eren dues, 5 km i 10 km de bon principi ja hi ha molta gent al davant. Els que realitzàvem els 10 mil faríem dues voltes o sigui que es tractava de fer la primera volta de warm-up i la segona a donar la resta.

Hi ha curses en les que a cada quilometre vas pendent del crono i vas afluixant o accelerant depenent del crono, aquesta va ser una d’aquelles on succeeix tot el contrari, no vaig mirar el crono ni un sol cop, ni tan sols no me'n vaig adonar ni el pas del 5 mil on havíem de passar per sota el crono oficial de la cursa.

Cursa d’aquelles on demostres que ja en portes unes quantes a les cames, amb control durant tot moment i de menys a mes.

Primera volta desena posició, no se ni el temps ni el ritme, només sé que porto la gorra i que només miro endavant. Vaig xequejant les forces al diposit i veig que encara tinc més de mig diposit, la cosa promet.

Quan passem per l’equador de la cursa desapareixen quatre corredors i hem diuen que estic situat a la sisena posició. Quan arribem a l’avinguda del cap Llevant ja veig els que porto davant. Btaimi al cap davant i amb força distancia respecte al segon, Paul Sie que es tercer i en Mossen que el persegueix a pocs metres. Just davant meu porto a Javier Jaimes que veig que no porte bon ritme i quan passem pel sis decideixo passar lo i seguir amb el meu ritme altíssim.

Guardo una mica de gasolina per la pujada monumental fins al Fortí de la Reina en cinquena posició amb una rialla a la cara perquè no pensava que sortís tan bona cursa. Coronem el segon port i ja només queda donar la resta per la carretera de l’Arrabassada el més ràpid possible. Encara tinc força i hem disposo a baixar a ritme alt, amb la vista veig en Paul i en Mossen però ni se m’acudeix anar a per ells. Avanço uns metres i encara accelero el ritme, encara tinc forces. A poc a poc vaig accelerant i veig que m’acosto als companys de davant, accelero una mica més i escuro metres, m’apropo. Encara queda baixada i encara tinc força, accelero. Al tram final de la baixada veig que els tinc aprop, accelero i sense creure-m’ho massa veig que els puc atrapar. Accelero una mica més, arribo a contactar amb ells amb el depòsit de benzina buit i la llengua fora quan sento que en Mossen hem diu:

-         Posat al darrera que ja tirem nosaltres.

Queden uns tres-cents metres i els tres anem a una. Tirant a un ritme altíssim que jo no puc ni gairebé parlar. Ens acostem al tram final de la cursa passant per sota de la via del tren i encara sóc allí aguantant el tipus.

Encara no he mirat el crono ni tan sols un cop i no tinc ni idea del temps que portem. Quan arribem a la ultima corba per enfilar la recta final es gira el Mossen i hem diu:

-         Esprinta el més ràpid que puguis, avui has fet una grañidísima cursa i et mereixes pujar al podi. Nosaltres son gent a la que ens agrada l’esportivitat i que la gent progressi dintre de l’esport.

" record per la historia "

Encara sense creure-m’ho, esprinto tot el que puc i al fons veig el marcador de la cursa que marca un 34 curt, apreto les dents i veig que hem separo mig metre dels dos cracks, en Mossen hem fa un copet a l’esquena i hem diu:

-Això és teu, enhorabona.

Creuem la meta amb 34:27 fent millor marca personal en 10 quilometres i amb una rialla de pam a pam.

Quina gran cursa i quin gran detall dels companys Mossen i Paul, ells saben el que representa que un corredor aficionat com jo sigui per un dia complir el somni de poder creuar la meta per davant d’ells.

" compartint podi amb els mes grans "

Dedico sense cap mena de dubte aquesta cursa a aquests companys de l’asfalt, per un dia hem vaig sentir molt gran. Una forta abraçada pels companys Mossen i Paul de l’Athletic Track. Aquesta gran marca és en gran part gràcies a ells.

 By  Plastic

XXVII CURSA POPULAR DE SALOMÓ 19/08/12

Aquest diumenge per la tarda vaig iniciar la temporada amb la Cursa Popular de Salomó.   Es disputà per  la tarda, és un circuit de tres voltes d’uns 1.350 mts.  totalment urbà pels carrers principals del poble.

És una cursa que no m’agrada massa, per la seva curta distancia i perqué normalment porto molts pocs dies d’entrentament,  però s’ha fer,  per intentar-nos posar-nos en forma lo més ràpids possible per poder realitza un bons 10 kms al setembre.    Aquest any vaig  he tingut  la companyia, del meu amic i company de club el Plàstic,  que venia de doblar el dissabte amb una cursa de Flix al mig dia i 10 kms. de Maials per la tarda.

Vam quedar a les  18:00h. aprox.  poc ambient era massa d’hora, aquí tothom va just de temps i s’ho pren amb més calma.  Preparem  un bon escalfament i li ensenyo el recorregut.  feia molta calor.  No creiem tenir masses problemes per fer podi però lo principal en aquesta cursa és poder fer un bon temps i buscar un ritme alt de cursa.

" Familia Sarda preparada pel tret de sortida"

   La sortida de la cursa es realitza davant l’ajuntament,  tots junts petits i grans es una mica batibull,  bossinazo i tots a córrer.  Sortida bastant rápida, però als primers 400 mts.;  ja som tots dos cap de cursa, el Plàstic em comenta “ja ho tenim això i controla que anem 3:07” uff!!!!,  que es farà llarg,  passem la primera volta ja amb una diferència important sobre els grup per-seguidor que la realitzem a un ritme molt alt 3:22.

" De bon principi ja vam anar a la feina.."

 A partir de llavors a mantener un fort ritme,  jo a la meitat de la segona volta noto que no puc amb el ritme que portavem i perdo uns metres,  ell segueix igual.  En aquesta part de la cursa comencem a doblar els primers corredors més petits que participen,  és  molt popular i això també  es nota amb els participants i al llarg del recorregut amb els controls manuals de dorsal i amb la gent que del poble que ens anima i intentar refrescar-te tirante molta aigua.   L ‘ultima volta és un recital atlètic del Presi,  una apiconadora, no li puc recuperar ni un metre,  sino al contrari em guanya distància a poc a poc.  Guanya amb un  temps final  molt bo 13:40 (3:20) jo 2º amb 14:11 (3:28) uns 35’ per sota el temps de l’any anterior.  M’hagués agradat lluitar-li la cursa una mica més però està en un bon momento de forma.

" un puntet més i..."

A recuperar l’alè, alguna foto que altre,  dutxa  i una  bona cerveseta  per hidratarnos de la forta calor que continuava fent;  i una llarga espera  per pujar al podi per recollir els trofeus, (Peio, subimos al podio ya ibmos 3-1 jejeje), davant de més de mig poble que esperava jugar al bingo, era uns dels ultims actes de la Festa Major.

CURSA FESTA MAJOR DE FLIX 2012 – CURSA FESTA MAJOR MAIALS (18-08-12)

En ple mes d’Agost es disputen aquestes dues curses, la primera consisteix a donar vuit voltes al poble sumant poc quilometratge (quatre), la dificultat està en què el tret de sortida es realitza a les dues del migdia si totes les curses anteriors han anat sota l’horari previst. Aquest any, com podeu imaginar en plena onada de calor allò va ser un Boston remember.

La següent cursa, es diputava a Maials poble a només 20 quilometres de Flix i també com a celebració de les festes majors.

Aquesta cursa ja es una mica més atractiva ja que el circuit és de 10 quilòmetres i pots fer un test de pretemporada.

Així doncs, es tractava de fer un entrenament ràpid a Flix i una cursa a full a Maials. Aquests eren els meus pensaments de sortida però aviat giraria la truita.

Surto de Tarragona tard, per no haver de suportar les temperatures de gairebé quaranta graus dels pobles de la Ribera D’Ebre i cap a quarts de dotze ja estic allí.

La gran sorpresa del mati va ser quan vaig a buscar el pitrall i hem tenien preparat el distingit numero 1. Encara que per categories no hem consideren del poble, hem tenen considerat com a fill del poble i molts dels companys del poble hem van seguint les meves evolucions durant la temporada.

" Tot un honor per mi"

Aquest pitrall pesa molt i canviem inconscientment la tàctica del dia. Com sempre, al tractar-se de premis en metàl·lics, els primers tres calaixos del podi tenen un preu molt alt. Aixa doncs, es tracta de surtir amb una mica de seny i apretar a les darreres voltes si encara et queden forces.

Tret de sortida i Àlex Estela “l’ironman del poble” es decideix a tirar del carro per davant de la flota magrebí, en només una volta ja m’han tret uns metres irrecuperables i hem quedo en novena o desena posició. Tal i com havia plantejat, les tres primeres voltes dosifico una mica i acompanyat del gran Tonyo Gironès, ens disposem a recuperar posicions.

A partir de la quarta volta hem noto bé i començo a forçar la màquina, hem despenjo del grup en el que estava i a poc a poc vaig enfortint el ritme, evidentment també agafo tots aquells que han sortit esvarats.

Cinquena volta i tot està al seu lloc, de tots els del poble ja no en tinc a cap a davant, ara només hem queda apretar una mica més. Aquest numero 1 hem dona força i a la sisena encara dono un puntet més, setena posició, sisena posició, cinquena posició…..vuitena volta i només tinc als atletes del magreb i un noi prou fort de Lleida que m’es impossible d’atrapals.

" Deu ni do els que van darrera..."

Finalitzo la cursa de menys a més i amb una més que meritòria cinquena posició amb un registre de 3:20 el Km, molt content de les sensacions i molt content d’estar un any més al poble.

Amb només quatre hores de diferència ens tornem a calçar les Asics, aquest cop a Maials per fer un deu mil. Estar clar que la cursa del migdia passaria factura i havíem de sortir amb una mica de seny.

Ens tornem a trobar gran part dels corredors del migdia, els magrebins, Tonyo Gironès, Pedrito Ortega, Xafatolls....

La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar apretant segons sensacions. Tret de sortida i al capdavant ja marxen quatre components, tres magrebins, un noi de color i en Pedrito. Estar clar que allí no hi fem res, per això fem un segon grupet a veure passar les primeres voltes a veure com van les cames.

Amb en Tonyo l’entesa és bona e impartim un ritme de 3:40 que ens senta d’allò més bé. Passen quilometres i seguim els mateixos. A partir del quatre tinc bones sensacions i m’atreveixo a donar un puntet més, 3:37 durant tres quilometres més i encara vaig bé. Hem giro i me n’adono que el grupet ja s’ha reduït, m’agrada i les sensacions encara son bones i apreto una més. Penso que a partir del quilometre set pagaré el desgast del matí però me la jugo. Només hem queda un Xafatolls enganxat a la sabatilla, sé que serà dur de pelar però arribem al set i encara tinc forces, anem a 3:30 i sento que esbufega, ara és la meva. Només queden tres quilometres, apreto les dents i accelero, no m’ho puc creure que en aquestes alçades de la temporada pugui corre per sota de 3:30, ho faig amb tan bones sensacions que darrera meu ja no queda ni el Tato. Això encara hem dona més força i hem planto corrents els dos últims quilometres a 3:28 i amb una excel·lent cinquena posició.

"gran grupet perseguidor"

Total dues curses al sac amb dues cinquenes posicions, grans ritmes per tractar-se del mes d’Agost i una rialla de pam per les bones sensacions en que ho he fet.

Molt content d’aquest mes tan caluros i amb moltes ganes de que comenci la nova temporada per gaudir de les curses de casa i portar el nom del club el més alt possible.

Ens veurem el proper dia 8 a la cursa de l'Arrabassada per fer la foto d'inici de temporada.

By Plastic

CURSA 5 KM LA MORA- TAMARIT 04/08/12

Per primer cop en la meva trajectòria hem disposava a fer una cursa de cinc quilometres, per mi ja sabeu massa curta però per l’època en que estem ja n’hi ha prou i amb les calors que estem patint gràcies.

L’altra anècdota de la jornada va ser que tenia company de cursa, no a la meva categoria però si en categories inferiors. Durant aquests dies tenia els estimats amics txecs per casa i el petit Josef va ser l’encarregat de compartir un graciós escalfament.

La primera cursa va ser la seva, uns 400 metres planets i ràpids. Es molt graciós veure la sortida d’una cursa de nens de vuit anys ja que surten disparats com uns llampecs i amb només cent metres la majoria d’ells ja no poden ni fava. El Josef va sortir conservador i en un gran final va ser capaç d’avançar a quatre nens i va entrar en una més que meritòria tercera plaça. Va marxar pujant al podi, medalla al coll i més content que un gínjol. Aquest petit sembla ser que li agrada corre i si segueix així serà un bon Francolí en un futur.

" En Josef Alvarez al podi "

Els companys entesos en la matèria només hem van donar un consell: des del primer metre has de sortir a fondo i fil per randa així ho vaig fer. Els que hem coneixeu sabeu que hem caracteritzo per corre en positiu o sinó per mantenir un ritme alt i constant al final de la cursa.

Doncs aquesta cursa no va ser així, tret de sortida i surto com un boig pensant-me que sóc capaç de fer els cinc quilometres al mateix ritme. Al capdavant en Jorge de Andres, un noi que no coneixia i jo, en pocs metres ja anem tots tres separats de la resta. Primer quilometre 3:13, anem massa ràpid però confio amb els consells dels meus companys. Arribem a la primera volta 2,5 Km i segueixo al capdavant i amb un ritme molt alt però allí voy, que surti el Sol per on vulgui!!! Passem pel tres i encara tinc bones sensacions però veig que la gasolina comença a decaure. Una mica més del quilometre tres ja hem començo a despenjar dels dos capdavanters que ells no afluixen, segueixen per sota de 3:20 i jo ja corro un pel més lent. A partir d’aquí i arribant al quart quilometre la pressió psicològica comença a fer efecte, veig que cada cop m’allunyo més dels dos capdavanters i el quart classificat es comença a acostar. Dit i fet, a tan sols cinc-cents metres de l’arribada se m’acosta el perseguidor. M’ataca i no sóc capaç de seguir-lo és la sensació que més detesto, l’anar de mes a menys. Que lluny que està l’arribada si no tens forces per remar amb els braços i l’únic que fas es remar amb el cap, que trist.

"Ni tan sols dona temps d'escalfar..."

En fin, quarta posició amb regust agredolç ja que les sensacions abans del tret de sortida eren molt bones. El que estar clar amb aquest esport es que cada cursa és un mon i sempre hi ha una cosa aprendre, en aquest cas i com sempre, s’ha de corre amb el cap i no amb el cor. Si hagues sortit a ritmes més baixos, les sensacions finals haguessin sigut més bones.

Per la propera ja sé com fer-ho i segur que aniré millor, encara que sigui una cursa s’ha de corre de menys a més.

Tampoc cal dramatitzar, estem a l’Agost i les sensacions son bones, ara el que toca és disfrutar del que més ens agrada fer que no és una altra cosa que la de surtir a estirar les cames quan el cos ens ho demana.

Ens veiem a la propera cursa i al tret de sortida de la temporada ya que tots aquells de que es disposin a fer la primera marató de la nostra ciutat s’hauran de calçar les Asics una mica més d’hora. Soposo que serem uns quants Francolins a la cursa de la la Vall de l’Arrabassada, ens veiem alli companys!!  

By  " el presi"

MARATÓ EKIDEN RELLEUS SANTES CREUS. 7/7/2012

El dia 7 de Juliol teníem la cita obligada amb la Marató Ekiden per relleus de Santes Creus. Aquesta prova va ser la primera competició com a club, inscrits com a mítics LOS DEL RIO. Ja han passat gairebé dos anys i continuem cremant sola, entrenant, cada dia som més gent, i sobretot, gaudint.
Aquest any era la tercera edició, i com a novetat portavem dos equips, estrenant així un equip mixte que va fer un gran paper.

" Els components dels dos esquips Francolins"

L´equip only escrotos estava format per: Marcel, Peio, Oscar, Àlex, Plàstic i Adri. Fins a la sortida no teníem gaire clar els rivals que ens trobariem, encara que en aquesta prova sempre hi ha equips de nivell. L´any 2011 va ser brutal.
El presi va repartir els relleus i va preparar la tàctica. Així que hauríem d´intentar rodar per sota de 4, gens fàcil en aquest circuit on les pujades et van omplint les cames d´àcid làctic.

Marcel va fer el primer relleu de 7´5 kilòmetres. Rivals de molt nivell i sortida molt forta, intentant marcar a Senen Escoda (RW Tarragona). És un dels relleus més complicats, ja que fa molta calor i la lluita per posicionar-se bé és aferrissada. Molta animació al pas per la plaça del monestir, aquest any han vingut fins i tot dos noces per donar més color. Aconsegueix baixar dels 30 minuts, bon temps i m´entrega la pulsera.

Toca fer el segon relleu. Poc entrenament a les cames, vaig demanar fer un relleu curt, on podia donar més rendiment. Sortida forta i poc a poc vaig retallant al RW que anava primer, que tot s´ha de dir era d´un nivell més baix. La baixada la faig "recuperant", s´han d´estalviar forçes per la pujada. Apreto les dents per intentar recuperar terreny. Només son tres voltes al circuit, es poden fer a tope. Quan les cames començen a fer figa ja tinc la ma amiga d´Óscar. Tres voltes en 16:34.

                                                   
                                       Foto aportada per Sergi Hidalgo, algú té més?


El nou fitxatge del club surt com un llampec. Ell debuta en aquest circuit i no ha experimentat encara la seva duresa. Fa la volta més ràpida de tots els corredors de la cursa, 5:07...ufff!! Impresionant!!! I encara li queden 6 voltes!!
Per darrera li va retallant el crack Pedrito, que recupera així per l´equip The Wild Bunch la segona plaça.
A mesura que passen les voltes va pagant l´esforç, però acaba complint l´objectiu,  42:01. I a veure qui millora l´any que vé el 5:07 del primer gir.

Àlex, quart relleu. L´any passat va trobar el ritme en un relleu similar de tres voltes. Aquest any surt més centrat, i ja amb la tercera plaça més o menys assegurada. Els dos primers equips han obert bretxa. Bon temps que l´any que vé segur que millora, 18:14.

Presi on fire!! Li toca ballar amb un estratosfèric Sergi Hidalgo i el gran Garcia Insa, que es disputarán el primer lloc de la general en aquest relleu. Ell com sempre amb seny, i és l´únic que corre com els bons, en negatiu. Primer gir en 5:48 i el 7º en 5:43. Per les seves cames l´àcid làctic són sinònim de benzina. Marca temps d´èlit al circuit, 40:27.

Torn de Adri. L´home que no es posa nerviós mai. Va fer l´escalfament en cotxe, anada i tornada fins Tarragona. Surt controlant el crono i regulant les pulsacions. Els entrenaments per Renau són efectius, 18:28.

Finalitzem tercers, amb un temps de 2:45:41, mitja de 3:56/km. Marca assolida segons la telemetria marcada, però que l´any que vé millorarem.
Dutxa i sopar al casal del poble, envoltats d´amics runners. Gran organització, en molts llocs haurien de prendre nota de com s´organitza una cursa. Pugem al podi com tercers. Un orgull compartir podi amb aquestes bèsties i sobretot, grans amics.


                                                                                                       
                                                                                                     By Peio

PUJADA A MIRAMAR 10/06/12

Feia més de mig any que no em vestia amb la samarreta del club però aquesta és una d’aquelles curses que personalment m’enganxen. A més, cada dia veig les antenes de Miramar des de casa i puc anar visualitzant el repte que suposa pujar-hi… així que arribats el dia, no hi havia excusa!

Marcel, Àlex i un servidor ens vam trobar mitja hora abans de la sortida i a les 8:30 ens plantàvem darrere la línia de guix. Petardo enlaire i arrenquem! Havíem provat el circuit tots tres junts aquella mateixa setmana i érem molt conscients del què ens esperava en els últims 4kms, així que sortida conservadora que els cartutxos ja els cremarem més amunt. Marcel surt ràpid i el perdo de vista ben d’hora. L’Àlex surt més tranquil però sé que tampoc ha de ser la meva referència. Avui em toca córrer com més m’agrada: ni Garmins ni històries, per sensacions!

" El bou en acció"

Vaig a ritme i còmode. Porto la respiració i mica en mica començo a passar corredors. Arribem al trencall definitiu on comencen les rampes de veritat i després de tirar-me un got d’aigua pel damunt, engego el motoret. A aquestes alçades de la cursa tothom va pràcticament sol i concentrat en les seves cames. Veig gent tocada per davant i els vaig agafant. Just abans d’arribar al poble de Miramar atrapo a l’Àlex, que ja havia mirat un parell de cops enrere per si  venia la cabra. Així que ens posem a tirar els dos junts fins a dalt de tot... bé, fins a la línia de meta no, ja que a 100m l’Àlex fa un canvi de ritme que sort que no duia la samarreta del club perquè sinó qualsevol hagués dit que al CA FRANCOLÍ ens hi juguem les castanyes!

" La cabra de Renau amunt!! "

A dalt ens trobem el Marcel que ha tornat a disfrutar en aquesta cursa i ha fet un gran temps, pràcticament el mateix de l’any passat.

Menció especial mereix l’organització de la cursa. Res de xips ni altaveus. Un bon esmorzar amb cigaló inclòs i endavant. A part de les rampes de Miramar, és de les coses que em faran repetir. L’any que ve, més.

" El doctoret pit i amunt"

Posició dels Francolins:

       Marcel   10è      59:02

                                             Àlex     14è     1:02:06

                                               Adri    15è     1:02:15

                                                                                                   By Adri " la cabra"

EXTREM MAN SALOU 03/06/12

Ja ho sé, no tinc paraula però… Una trucada inesperada hem va proposar córrer la marató amb un equip anomenat BICIPARK de Reus a l’Extrem Man de Salou.

No coneixia a cap component de l’equip, tan sols sabia que l’any passat havien fet una bona campanya amb la prova per relleus.

Després de la decepció de Boston vaig decidir donar descans al cos. Les quilometrades entrenades per la marató podien passar factura en qualsevol moment. Ja havia començat a fer entrenaments més curs preparant la cursa de la Mina i amb el cap pensant amb la pujada al Llorito, però bé, després de pensar-m’ho m’atreia aquesta nova experiència, l’única cosa que demanava era que no m’exigissin cap marca. Sabia que que amb un ritme suau ho podia fer, amb tranquil·litat i bons aliments.

Al cap de tres dies i després de consultar-ho amb la jefa, vaig agafar el telefon per donar el meu Si, ho vull.

Ja estàvem un altre cop amb l’aigua fins al coll!! Dos o tres entrenaments passant de l’hora, una tirada llarga de 26 quilometres i cap a Salou que hi falta gent. Aquesta ultima tirada hem va asserenar bastant ja que a ritme de 4: 18 hi havia anat tranquil.

Dissabte per la tarde m’acosto a la fira a coneixe els meus companys d’equip. Lídia, l’encarregada de fer la part de natació i amb unes previsions de fer el recorregut amb una hora, Xavier Capdevila, encarregat de fer els 180 quilòmetres matadors amb bicicleta amb una previsió de sis hores i el menda lerenda que faria el que podria.

Diumenge només posar el peu a terra, m’acosto a la finestra i veig que està ennuvolat, la Lídia si tot ha anat com estava previs estava a punt de sortir de l’aigua. Al cap de poca estona comenta a ploure, per una part estic content perquè no farà la calor del dia anterior però per l’altra preocupat perquè en Xavier haurà de pedalar sota l’aigua i fer els trams de baixada amb molt de compte.

Esmorzar riguros cap a les deu del matí i marxo cap a Salou a veure com arriben els cracks i a preparar-me pel meu torn. Si tot anava bé, cap a les 13:30 havia de començar de la meva cursa a peu. Els primers classificats comenten a apareixe com unes fletxes al transfer Box, els primers participants per relleus també comenten a aparèixer. Ens acostem cap a les dues, han passat ja massa equips i hem començo a posar nerviós. Creia que amb el temps que aviem calculat ens podríem acostar als llocs de podi però tal i com anàvem, si fèiem dels deu primers gracies.

Hauria de córrer un total de quatre voltes circulars, desde La Pineda fins a Cambrils amb un total de 10,5 Km’s, passant pel passeig Jaume I que é son estaven situats els Boxes i la línia d’arribada.

A les dues del migdia arriba el Xavier, la pluja li ha fet perdre molt de temps, és totalment comprensible, hem dona el xip i sorto com un coet amb moltes ganes de recuperar posicions perdudes.

Com un llampec passo la primera volta a ritme de quatre el quilometre, sé que vaig molt de pressa però estic emocionat i aquest ritme hem fa anar còmode. Al primer avituallament hem trobo amb el Víctor, Juamma, Arnau, Mediavilla… que hem donen molt de suport.

" Chip al peu i... comença l'espectacle"

Segona volta a ritme ràpid però intentant dosificar una mica, fa un Sol de justícia i sé que puc patir deshidratació. Amb dues voltes ja he passat a tres corredors per relleus, això hem fa córrer amb moltes ganes. Tret de tres o quatre sé que sóc dels que estic marcant uns grans temps per volta. Mitja marató amb 1:28, massa ràpid però les ganes no hem deixen córrer més lent. Tercera volta i ja començo a notar la calor i la humitat de valent, sense voler hem cauen els segons per quilometre però encara rodo a 4:30, això està molt bé vaig pensant.

Quarta volta i comenta el calvari, vaig suat com si hagues sortit de la dutxa i son les quatre de la tarde. Els últims avituallaments son fonamentals per no caure rodó a l’asfalt, la gent que feia l’ironman véncer estava patint de valent, al mínim desnivell s’aturaven a caminar. Jo encara tenia força però la justa per arribar amb decència. Els cinc últims avituallaments havia de parar a fer cua per agafar un got d’aigua. Cada cop, parava a mullam la gorra amb aigua, bevia dos gots d’aigua i seguia, la calor era altíssima quan s’acostàvem ja a les cinc de la tarde.

"passeig amunt"

Quatre últims quilometres amb avisos seriosos de rampes a les cames hem van fer baixar molt el ritme, tot i això molt satisfer del resultat final. Tot just cent metres abans de l’arribada m’esperaven els meus companys d’equip per entrar junts, no ho havia experimentat mai però va ser el millor moment de tots, l’entrada a la meta aixecant tots els braços triomfa dors pel nostre esforç amb equip.

Va ser una gran experiència que segur que repetiré. Agrair efusivament a les màquines de la Lídia i d’en Xavier per aquest gran diumenge. Moltes gracies també al patrocinador de l’equip BICIPARK.

"arribada molt bonica"

 By plastic