4ª CURSA DEL CALÇOT. VALLS. 25/3/2012

Diumenge 25 de març. Després de 3 mesos sense curses, tornava a posar-me la samarreta del club.
Marcel, Oscar (que debutava amb el club) i jo feiem la cursa del Calçot, d´uns 10,5 km aproximadament. A la mateixa vegada es fa la Mitja Marató de Valls. Pocs corredors a la sortida, la data coincidia amb una de les proves grans del calendari nacional, la Zurich Marató Barcelona. Allà estava Àlex competint i el presi recolzant, o sigui que seria un dia de telèfons mòbils i de SMS.

Sortida conjunta de la mitja i la cursa curta, i curiosament els més ràpids i agosarats són els que encapçalen la sortida, a ritme de por.
Els primers metres són en pujada, jo ja havia decidit sortir fort i el més endavant possible. Sabia que tocaria patir els últims dos kilòmetres, el meu estat de forma en cursa era una incògnita.
Marcel i Òscar van sortir més conservadors, per tal d´intentar fer la segona part de la cursa amb més punch.
Al kilòmetre 1 ja havien marxat dos atletes, Alexandre Tàssies (C.E. Linyola) i Jaume Farré. Jo anava en un segon grup amb tres atletes més, a poca distància.

Al kilòmetre 3, Xavier Serra del Cerdanyola (1:13 a la mitja de Barcelona) va saltar del grup per caçar el grup davanter. Jo marxo amb ell una estona, però porta un ritme molt alt. Dubto si continuar acompanyant-lo, encara quedava molta cursa. Per precaució, aixeco el peu, encara que llavors quedo en terra de ningú. Ell va aconseguir enganxar al grup, i finalment va ser el guanyador de la cursa.

El kilòmetre 5 és a Alió després d´una pujada, i arribo sencer en 17:10 aproximadament. Els tres primers estàn a la vista, però veig difícil contactar amb ells. Gir de 180 graus i camí de tornada.
Em creuo amb Oscar, que va amb Fernando Flores i Marcel una mica més endarrerit, a qui se li va fer la cursa bastant dura. La temporada que porta és monumental, i algun dia les cames han de flaquejar.

Últims kilòmetre  aixó ja está fet, i com pensava, es fan molt durs. Per darrera meu, Jaume Jové (FACVAC) ve com una piconadora. Passo el 10 en 34:42 o així, molt bé pel perfil d´aquesta cursa.
El porto lluny, però accelero o m´enganxa.
Aixó fa que vagi apropant-me al tercer, Jaume Farré, que anava ja bastant travat......uff no sé quan va fer Jové l´últim kilòmetre, però vaig arribant esprintant amb l´ànima i estirant gambada a tope.
Temps final 36:29 i 4º classicat.
Oscar 10º amb 38:46, i sense fer sèries però sobrat de qualitat.
Marcel 12º amb 39:24, agafant ritme de creuer per la cursa de Bombers.

Semblava que haviem guanyat per equips, i així van informar per megafonia. Després fent un "yo me lo guiso yo me lo como que es mi carrera" van donar la victòria al FACVAC, ja que el sisè de la general que no sortia inscrit, era FACVAC.......Una anècdota més.
Nota negativa, l´espera per pujar a recollir els trofeus, que es va fer eternaaaaaaaaaaaaaaa.

                                                                                                 By Peio

RECTA FINAL DE TEMPORADA: ENSUMANT LA GLÒRIA

Queda justament un mes per a que acabi la temporada. En aquestes quatre setmanes participaré en tres mega curses:

Marató de Barcelona

                                                                                            
                                              
No sabia com enfilaria aquesta recta final però desprès d’un bon descans crec que puc dir que estic bé i molt motivat. Qui de vosaltres no desitjaria estar a la meva pell?

El propòsit principal és gaudir de les tres curses que em queden com a premi i encara que m’enganyi a mi mateix una mica, intentaré no patir gaire i fer un bon paper.

Després de Sevilla ja em dono per satisfet d’aquesta temporada, tot això intentaré fer un test a la mitja de Praga per veure com estic de forces i velocitats per anar a Boston.

De les dues maratons està clar que no les puc afrontar les dues iguals i com que no tinc cap molèstia, escolliré aquesta última per apretar fins al final per veure del que sóc capaç.

La setmana que ve he decidit que tot i tenir pitrall no faré la marató sencera, estalviaré esforços i li donaré un cop de mà al nostre company de club Àlex per veure si entre tots dos veiem un 2 al crono d’arribada. L’esperaré a la plaça Espanya i d’aquesta manera faré un rodatge a ritme a 4:12 uns 30 quilometres a veure que tal hem senten.

Mitja de Praga

La següent setmana viatjo cap a Praga, ciutat que coneixo perfectament i espero si tot va com a d’anar

poder estar corrent per sota de l’1:20.

No estic preparant la velocitat, acostumo últimament a fer series de 2000 metres, però bé, espero tenir encara una mica de chispita”. Depenent de com surti aquesta cursa escolliré el ritme i la possible marca per la marató final.

Uns dies mes tard, agafaré el vol cap a U.S.A, deu dies abans de la cursa per aconseguir una bona aclimatació, recuperar bé la son i les menjades. I a partir d’aquí que passi el que Deu vulgui o no…

Marató de Boston i traca final

Només sé que tinc moltes ganes d’anar-hi, per trencar la rutina del dia a dia, viatjar una mica i conèixer llocs nous on no hi he estat mai.

Els amics que viuen allí me’n parlen meravelles, diuen que serà un dia inoblidable, l’ambient és espectacular i la gent et porta volant amb els seus crits. No hi ha ni un metre de tanca que no hi hagi un espectador. No se, ja us ho explicaré, això si, només de pensar-hi ja em batega el cor més depresa.

Tinc molt bon record de la marató de Sevilla, vaig poder mantenir un ritme alt durant tota la cursa, això fa que em motivi per donar una mica més de ritme. Pel circuit, la primera mitja és amb un lleuger desnivell descendent o sigui que intentaré passar els primers 21 una mica mes ràpids. On podria fer aquesta prova en un millor escenari si no és el de Boston?

Tindré la gran sort de compartir cursa amb un altre company Tarragona, el gran Ferran de Torres, està clar que serà l’estela a seguir. Ja us explicaré aviat com ha anat.


                                                                                                        By Plastic

PLASTIC: MARATÓ DE SEVILLA. 19/2/2012

Una altra marató al sac i molt i molt i molt content. Que dura que és la marató, no te res a veure amb cap altra distància, suposo que ès això el que ens va tornar-hi any rera any, però deixem-nos de tòpics i anem al gra.

Divendres els tres components del Francoli i el nostre company Victor Gonzalez CAT anavem arribant a Sevilla cadascu a la seva hora però tots amb la mateixò intenció, fer un gran crono o si més no gaudir d’una gran cursa.

La filosofia d’aquesta marató és molt diferent a les demés, es tracta de cuidar al corredor i donar el màxim de qualitat per un preu mínim. Pantalons curts, samarreta tirants, tovallola, mitjons, dinar del dissabte (corredor i acompanyant), dinar del diumenge, begudes gratuites, medalla pels finalistes, avituallaments a l’arribada = Total 21 euros. Esta clar que com a bons catalans, m’hi veuran més d’un any.

Dissabte matí després de fer un tomb pel casc antic de la ciutat, autobus i cap a la recollida de pitralls. Tot i que hi ha força gent, la cosa va ràpida. No ens entretenim molt perquè la Pasta Party comença en pocs minuts.

Comida de hidrats molt correcte, bona organització i un speaker sevillano amb salero molt graciós. Després de l’àpat, uns a descansar i altres a coneixer una mica més la ciutat. No ens veuriem més fins l’endemà, el dia de la cursa a les 8:30 al lloc on haviem quedat.

Aquest any han retardat una mica l’horari de sortida i tot i que fa fresqueta no ens congelem com dos anys enrera. Els més previsors ja portavem una samarreta antiga que llençariem als pocs quilometres del començament de la cursa.

Escalfament previ dintre de l’estadi on Abel Anton es va proclamar campió del mon de marató o sigui que motivats a tope.  Salutació entre els tres valents del club i tret de sortida!!

L’unica  cosa que podem criticar d’aquesta cursa és la sortida, quin caos!!! La gent és la hostia, tot i ser corredor de 5 hores te’ls trobes alli plantats. Potser aquest any vam badar una mica però vaig patir massa per sortir de l’estadi i uns tres quilometres en poder agafar el meu ritme.

Sortim de l’estadi i ja no veig a ningú, concentrat a tope i endavant , endavant , endavant… fins al segon quilometre  no aconsegueixo agafar el globo de les 3 hores. Encara apreto una mica més i per fi ja veig que vaig al capdavant i a pocs metres el Victor. El tinc controlat amb la vista però no m’atreveixo anar amb ell, sabia que la mitja ell la volia passar amb 1:20 o sigui que ja estic bé on estic.

Vaig dubtar fins a l’ultim moment quin crono posar-me a al canell, el gps per controlar ritmes o el Casio de tota la vida. Els escollits van ser el crono casio a l’esquerra que només compta temps i el rellotge del meu pare que feia un any ens va deixar a la dreta.

Als primers compassos de la marató es molt sencill portar un ritme alt, amb la quantitat de quilòmetres que portes a les cames el primer 10 mil està xupat, la dificultat es regular correctament i no anar com un llampec. Tot hi saber-ho passo el 10 mil amb 38 minuts, sooooooo caballo!! Recolleixo el gel que m’entrega l’Anna i em concentro per no anar massa ràpid el següent pas.

Em quedo doncs amb un grupet eixerit i busco una posició per no desgastar gaire. No ho aconsegueixo perquè com ja sabeu m’agrada anar al davant. Com aquell qui no vol, ens acostem a la mitja. Bones sensacions, bon ritme, bona concentració, bones vibracions.

Passem la mitja a 1:22:13 la cosa pinta bé, he afluxat degudament i el temps de pas era més que res l’esperat, potser hauria pogut apretar una mica mes pero la marató es la marató, se li ha de tenir respecte sino despres es paga molt car. Seguim endavant i esperant l’hora de la veritat.
Quilometre 30, es el moment que hem esperat desde el tret de sortida i on es resolen totes les preguntes: Estaré bé? Hem quedaran forces? Vindrà el “hombre del mazo” com diu el Victor? Totes les respostes es troben a partir del 30.

Mentre no arriba el moment vas xequejant les forces i la musculació, de moment tot pinta bé però al 27, comença a quedar-se trabat l’esquiotibial de la cama dreta, mare meva què collons és això. Feia dies que després dels entrenaments, quan em dutxava notava que el tenia molt dur i em costava estirar sel tot la cama, però no li vaig donar importacia.
Em vaig desconcentrar molt durant un parell de quilometres, sincerament pensava que seria un diumenge fatídic, d’aquell que has de parar a estirar per còrrer dos quilometres més, parar a estirar i així fins a l’infern de l’arribada…

Però no, al cap de dos o tres quilometres més vaig comprovar que ja se m’ha passat i no molestava més. Arribem a l’avinguda llarguíssima que ens portaria al km 30. Ja tenia la imatge d’aquesta avinguda de fa dos anys, recordava que es feia llarguíssima i que a partir l’allí començava la gresca.

Sense voler em dono compta que ja estic corrent sol i amb molta força, tots els moscardons que tenia al costat han anat caient, estic motivat, la cosa va bé.

Comença l’espectacle, els quilometres semblen eterns i les cames començen a donar símptomes de duresa. Per primera vegada començo a sentir la duresa de la marató, em prenc el segon gel per no decaure al final i endavant.

No sabeu com costa tirar del carro en aquells moments, tens la sensació d’anar parat encara que no afluixis ni un segon.
Ens acostem al Km 35 i mentalment començem a fer càlculs matemàtics i anar sumant el resultat dels quilòmetres, que queden per 4 per saber la marca final. Concentració al màxim, el cos no afluixa i el coco aguanta sensacions dificils de descriure.
Endavant, endavant ,endavant començo a creure que avui no fallo i que ni muro ni osties o sigui que segueixo cada cop més motivat. Tenia memoritzats el pas de quatre ponts i m’acosto al quart i últim i després d’aquest sé que ja enfilem cap a la Cartuja.

A l’avituallament del pont agafo una ampolla d’aigua i me la llenço per sobre el cap, això hem refresca i em realça l’esperit. Feia dos anys ho vaig passar malament i recordava moments complicats, aquest any no parava d’avançar a gent i a tope.
Quedaven tres quilometres i arriba el moment anomenat “faro”, on passes a dibuixar un circuit mental on apareix l’espigó de Tarragona i encara tenim forces, aquest any no hi ha muro!!!

Capficat amb el ritme per no afluixar ni un pel seguim endavant i quan ja veig l’estadi al fons començo a tenir un presentiment, aquell és el Victor??  Collons quin subidon!!!  És el Victor, som-hi!!  Començo a augmentar el ritme, s’acosta, augmento el ritme, s’acosta més, augmento el ritme, calla que l’atrapo, quilòmetre 40!!!
Quin final senyors, ja no miro el crono sino que miro al Victor, augmento el ritme, m’acosto, augmento el ritme, m’acosto, estic a pocs metres d’ell i quan arrivem al 41 se que el passaré. Recupero una mica de l’esforç del canvi de ritme i a les portes de l’estadi el passo com un llampec. L’animo fent-li un gran crit pero jo no puc parar, estic a portes de  l’estadi disposat a tocar el cel, si senyor, quin carrerón hem vaig dient!!!

Trepitjo el tartan i començo a disfrutar de la victòria aixecant els braços i el puny ben alt, petó al rellotge dret i volta de rigor com si fos el guanyador de la cursa, quin subidón!! 2:45:16 pos.78 de la general

Que difícil que és corre a aquest nivell, quina alegria, que content estic. Una altra marató al sac, els diumenges i curses previes tenen el seu fruit, quina passada!!!

En definitiva, una cap de setmana rodó tan esportivament com socialment. Gracies companys. Dedicar unes paraules també als meus companys de cursa, Bou  (incombustible) , Victor ( el crack, que ja ha tastat la marató i segur que tornarà) i l’Àlex ( segur que ho aconseguirà a la propera) gràcies a tots.

                                                                                                 By Plastic

MARCEL: MARATÓ DE SEVILLA. 19/2/2012

L’estiu passat després de visitar la font de bou,  vaig decidir córrer una marató, però no sabia quina, ni quina data. Em volia treure el mal regust que em va deixar Barcelona l’edició passada.

Per problemes al tendó d’aquil.les, no vaig poder aconseguir l’objectiu de baixar de 3 hores.

No va ser però fins desprès de la mitja de Tarragona, a l’inici del mes de desembre, quan vaig obrir definitivament l’opció marató,  seguia sense saber ni on ni quan. 

Finalment un dia d’entrenament comentant-lo amb el Presi, em va obrir la porta de Sevilla ,va dir que era al Febrer i que podríem fer-la junts.  Dit i fet, miro el calendari 19 Febrer 2012,  quedaven 10 setmanes. També vam comentar-ho amb el ntre. home Marató del club, l’Àlex  que volia tornar anar a Bcn, però al final es va convèncer i va decidir pujar al carro de Sevilla.

Doncs els C.A. Francoli a conquistar Hispalis!!

Fins a final de mes no reservo l’avió,  al Gener després de la mitja de Sitges  hotel e inscripció “ per el mòdic preu de 21€, lo que aquí ens val una mitja, ja són collons.”

18-19/02/2012

Ja sóm a Sevilla, quedem dissabte al matí per anar a recollir el pitrall. Conjuntament tots el Francolins s’uneix amb nosaltres el company del CAT Victor G. que s’allotja al mateix hotel que l’Àlex i jo. 

Bus direcció a l’estadi de la Cartuja on recollim el pitrall;  el regal “una equipació completa”  i ha dinar que hi ha gana. Molt bon dinar a càrrec de l’organització: un bon plat de pasta”bonísima”,  postre beguda amb speaker i actuació musical en viu inclosa “im-pressionant”.  Tot això va a càrrec de l’organització. 

Passem un gran mig dia. Per la tarda passejada per Barri de Triana i a descansar que l’endemà hi ha feina i de la bona.

Diumenge al matí, quedem amb el Plàstic a l’Estadi una hora abans de la cursa.

Tots hi arribem abans d’hora, els nervis comencen estar a flor de pell. 

Ens separem del nostres per entrar a l’estadi a canviar-nos, deixar les bosses, últimes vistes de rigor al WC, realitzar un bon escalfament i col-locar-nos a la sortida, que aquí no hi ha calaixos i aquí es marica l’últim.

Sortida espectacular amb empentes, cops, creuaments, tota una pel.licula, quins nervis.  Aquell moment va ser el pitjor de tot el cap de setmana.

Ja estem a cursa, primer Km. a 4:30 uff no hi ha problema, l’últim ja m’agradaria fer-lo també aquest ritme.  Ens posem per la feina, no veig a cap company. Ni el Plàstic ni el Victor que van per davant i tampoc sóc capaç de girar el cap per buscar l’Àlex. 

Vaig agafant ritme de cursa passant el Km. 5  en 20:11.  Em col.loco amb un bon grup que anem a bon ritme.

Del  Km. 5 al km.10 en 19:50. Al pas del pont de la Cartuja saludem als acompanyants que ens donen ànim i fins a meta no els tornem a veure. 

Del km. 10 al km. 15 en 20:04.  Prenc el primer gel per recuperar l’energia perduda. Els kilòmetres passen ràpid i arribem al pas de la mitja en 1:25:15,  sobre la previsió.

Segueixo amb un grup entre 6-8 corredors fins al pas del kilòmetre 25 on per un descuit entre gel, aigua i que ens uneix més gent al grup, perdo posicions i em marxen un metres difícils de recuperar. 

Al pas del 28 – 30 ja he perdut l’opció de grup i em quedo bastant sol. 

Comença l’hora dels càlculs. Noto que encara tinc gasolina,  no per fer un temps espectacular però si per aconseguir l’objectiu marcat de baixar de les 3 hores. 

 Les ultimes maratons que he fet  em van derrotar mentalment en aquest punt, i em vaig quedar a les portes del meu objectiu,  sub. 3h. Aquest any, estic convençut que ho aconseguiré.

Els kilòmetres comeneçen a costar molt de passar-los.  Del 35-36 es fa molt llarg,  però quant surto de Triana tot canvia ja  em vec arribant i torno a agafar un bon ritme.  Espero entrar a l’estadi amb la millor cara possible. 

Entrant a l’estadi faig un cop d’ull al crono, marca 2:56, això ja esta fet.  Em sento un guanyador més de la marató, la meva lluita setmanal amb el crono i kilòmetres m’ha valgut la pena. 

 Aquest Any Si!!!!!!  retrona dintre el meu cap.  Crono final 2:57:34

 

Aquest any puc lluir la meva medall amb molt l’orgull.

Després bona recuperació al solet de Sevilla amb un bon dinar de l’organització i una tornada fantàstica, fins a Barcelona.

                                                                                                By Bou

PREVIA MARATÓ SEVILLA. 19/2/2012

S´apropa el dia gran. Tants kilòmetres acumulats, moltes sèries a les nostres pistes del riu, més sèries al Far, tirades llargues a 0º.....El dia 19/2/2012 tres dels nostres corredors, tres cracks, lluiràn i suaràn la samarreta del C.A. Francolí pels carrers de Hispalis.

Cap a finals de desembre el presi Plastic ja tenia al cap començar el seu triatló SBB de maratons en 3 mesos (Sevilla, Barcelona, Boston) i va convèncer als altres dos maratonians del club (Àlex "ultraman" i Marcel "Bou") per tal d´anar a conquerir Sevilla.

Tenien menys de tres mesos de preparació, peró una enorme il·lusió, molta força i sobretot respecte a la marató. Tots tres son veterans de la prova atlètica reina i de com s´ha de portar una preparació addient.
Després d´organitzar tot el tema logístic d´avions, Aves, hotels i demés, el dia 19 els nostres tres herois estaràn a la linea de sortida, a les 09:30 hores, a l´estadi Olímpic de Sevilla. Tret de sortida segons sembla amb temperatura freda però cor calent,  pell de gallina i a córrer!!


Els nostres protagonistes:

PLASTIC

El Presi, el Top-Star del club i amb una clàusula de rescissió blindada torna a un circuit que coneix. L´any 2010 ja va demostrar la seva qualitat amb un 2:44. Aquest any torna en un gran estat de forma, sense res a demostrar, però ningú sap on pot arribar........where is the limit??

Al Març li espera Barcelona i a l´Abril cap a Boston. Però Sevilla la té ben enfilada, entre ull i ull.

MARCEL

El Bou del club arriba en progressió imparable. Porta un any baixant marques en mitja i 10km, amb una fisonomia més keniata cada dia. Ja ha fet diversos sub-3h i ho tornarà a intentar. Millor dit, ho tornarà a fer.

ÀLEX

Ultraman, el sprinter del club que ha evolucionat a Tragamillas. No li agrada sortir massa a les fotografies, i s´ha preparat la marató acompanyat d´una pubalgia important. Molt regular, agafa la forma amb una rapidesa envejable. L´any passat el sub-3h se li va escapar per 1 minut. Aquest any no perdona.....

La resta ens conformem amb mirar l´anunci de la marató i seguir somiant. 
CARPE DIEM CAMPIONS!!!

 

El nostre club també vol recordar-se d´un altre amic i crack de les nostres curses, Victor González León, del Club Atletisme Tarragona que farà la seva estrena en Marató a Sevilla. Molta sort!!

                                                                                              

ZIGA-ZAGA MITJA MARATO DE SITGES ( 15/01/12 )

Molts anys ens hem presentat a la linia de sortida d’aquesta cursa, concretament en dotze ocasions i a més a més va ser la primera mitja de la meva vida, per això li tinc una estima especial.

La questió però és que any rera any aquesta cursa em desmotiva, començant pel seu preu, que no és gents econòmic  i acabant pel seu caos en la organització i en el seu circuit.
El millor del cas és que encara treuen pit i cada cop la cursa va aumentant el nombre de corredors.  Fa un parell  d’anys es van equivocar en la distància i ja al quilometre quatre sumavem 450 metres de més i feien que ja anesim tots fora de les marques esperades i corrent de manera esborrajada intentant corretgir ritmes.

 L’any seguent ja no hi vaig anar per l’emprenyada que vaig agafar ja que era l’ultim test abans de la marató de Sevilla i va ser una cursa ben extranya.

Aquest any, per calendari no hi havia res a pelar, o anavem a Sitges o ens quedavem sense mitja abans de la marató. Així doncs, gairebé tots els components del club vam anar cap  a Sitges a fer una gran mitja.

La primera sorpresa va ser que afegien un deu mil i encara seriem més gent a la linia de sortida. En total 4300 corredors entre les dues modalitats.

Això tenia un futur que ja preveiem, UN CAOS TOTAL.  Encara vam tenir sort i els que  anavem a corre ràpit ens havien donat pitral pel primer calaix i a la sortida vam poder anar dels primers.

Abans de presentarse a la sortida,  foto de rigor dels Francolins i com que ja fa temps que anem per les curses, vam poder deixar la bossa al guardaroba sense gaires complicacions.

Allí ens vam trobar a lehendakari de Sitges “ Joseba” que ens va explicar  els motius pels quals el seu rendiment aquest darrers mesos ha estat mig-regular... la seva dona va apareixe amb un bombo de cinc mesos. Tot i això, ens va brindar un 1:22 que en aquell circuit te gust a glòria.

De la cursa em costa escriure quatre paraules ja que m’agafa mala llet, pero bé….alguna cosa tindrem que dir. Els dos atletes més ràpits encara vam poder fer unes bones marques, en Bou marcava un gran crono 1:20 i jo mateix un 1:17 que ens afirmava que estavem forts com una roca però el circuit, les ziga-zagues, els desnivells i la gentada que hi havia no ens deixava anar més ràpit.

L’Oscar i en David lluitaven entre la multitut en busca d’una marca respectable, però el caos del circuit i desorganització no els va permetre treure brillo al crono. No passa res, és questió d’anar sumant i anar agafant practica en aquestes curses que sempre son una sorpresa.

La nota negativa va ser la lesió de la jove promesa Manel, que amb moltes molesties al genoll esquerre va tenir que abandonar cap al quilometre treze. Només queda donar-li anims i segur que d’aquesta n’apren alguna cosa. Ànim Nel, segur que no estarà res!!!

No se si es pot dir això però no crec que em vegin més el pel per Sitges. El caos per recollir el pitrall, el caos del circuit, el caos der  deixar la bossa, el caos per recollir la bossa, el caos per anar a dutxa, el caos per les inscripcions, els preus elevats de les curses fan que estigui molt desmotivat per aquet tipus de curses.

A partir d’ara em  tornaré un sibarita i només aniré a aquelles curses on val la pena anar. Tinc l’armari ple de sarrametes i ja no em  motiva corre a mitjes totalment descontrolades, on el proposit és només l’economic deixant de banda la qualitat de la cursa i la bona atenció al corredor.

En fin, la propera és el primer round: MARATÓ DE SEVILLA on esperem portar el nostre gran esperit atlètic a la part més alta.


                                                                                                 By Plastic

LLIURAMENT PREMIS LLIGA CHAMPIONCHIP 2011

Ja s´ha acabat la Lliga Championchip 2011!!
El dia 15 de Gener vaig estar a Vilanova d´Escornalbou per tal de recollir el trofeu com a 1º Classificat.

El trofeu va dedicat a tots els companys del club, ja que sense les series amb vosaltres, les tirades de diumenge treient gel als carrers, les xerrades telefòniques compartint sensacions i sobretot, la vostra amistat, no l´hagués aconseguit.
 El nostre petit club continua fent gran la seva vitrina. Ara toca continuar entrenant i gaudint del nostre esport.

                                                                       By Peio