RECTA FINAL DE TEMPORADA: ENSUMANT LA GLÒRIA

Queda justament un mes per a que acabi la temporada. En aquestes quatre setmanes participaré en tres mega curses:

Marató de Barcelona

                                                                                            
                                              
No sabia com enfilaria aquesta recta final però desprès d’un bon descans crec que puc dir que estic bé i molt motivat. Qui de vosaltres no desitjaria estar a la meva pell?

El propòsit principal és gaudir de les tres curses que em queden com a premi i encara que m’enganyi a mi mateix una mica, intentaré no patir gaire i fer un bon paper.

Després de Sevilla ja em dono per satisfet d’aquesta temporada, tot això intentaré fer un test a la mitja de Praga per veure com estic de forces i velocitats per anar a Boston.

De les dues maratons està clar que no les puc afrontar les dues iguals i com que no tinc cap molèstia, escolliré aquesta última per apretar fins al final per veure del que sóc capaç.

La setmana que ve he decidit que tot i tenir pitrall no faré la marató sencera, estalviaré esforços i li donaré un cop de mà al nostre company de club Àlex per veure si entre tots dos veiem un 2 al crono d’arribada. L’esperaré a la plaça Espanya i d’aquesta manera faré un rodatge a ritme a 4:12 uns 30 quilometres a veure que tal hem senten.

Mitja de Praga

La següent setmana viatjo cap a Praga, ciutat que coneixo perfectament i espero si tot va com a d’anar

poder estar corrent per sota de l’1:20.

No estic preparant la velocitat, acostumo últimament a fer series de 2000 metres, però bé, espero tenir encara una mica de chispita”. Depenent de com surti aquesta cursa escolliré el ritme i la possible marca per la marató final.

Uns dies mes tard, agafaré el vol cap a U.S.A, deu dies abans de la cursa per aconseguir una bona aclimatació, recuperar bé la son i les menjades. I a partir d’aquí que passi el que Deu vulgui o no…

Marató de Boston i traca final

Només sé que tinc moltes ganes d’anar-hi, per trencar la rutina del dia a dia, viatjar una mica i conèixer llocs nous on no hi he estat mai.

Els amics que viuen allí me’n parlen meravelles, diuen que serà un dia inoblidable, l’ambient és espectacular i la gent et porta volant amb els seus crits. No hi ha ni un metre de tanca que no hi hagi un espectador. No se, ja us ho explicaré, això si, només de pensar-hi ja em batega el cor més depresa.

Tinc molt bon record de la marató de Sevilla, vaig poder mantenir un ritme alt durant tota la cursa, això fa que em motivi per donar una mica més de ritme. Pel circuit, la primera mitja és amb un lleuger desnivell descendent o sigui que intentaré passar els primers 21 una mica mes ràpids. On podria fer aquesta prova en un millor escenari si no és el de Boston?

Tindré la gran sort de compartir cursa amb un altre company Tarragona, el gran Ferran de Torres, està clar que serà l’estela a seguir. Ja us explicaré aviat com ha anat.


                                                                                                        By Plastic