II CURSA NOCTURNA SANT JAUME DE REUS. 22/7/2011

Amb moltes ganes ja per finalitzar la temporada i agafar uns dies de descans tocava cursa a Reus. Els entrenaments ja han baixat molt en quantitat i sobretot en qualitat, però suposo que es la tònica general.
Aquesta és una cursa atípica de 10 km, ja que es realitza un divendres i la sortida és a les 21:30 hores.
Has d´anar armat amb un frontal o amb una llanterna petita, ja que la majoria de la cursa transcorre per camins de Reus sense llum.
La sortida és a un parc al costat de les piscines municipals de Reus, i aquesta vegada havia una mica més de 300 corredors. Resulta estrany veure a la gent amb el seu frontal, alguns al cap, altres enganxat a la cintura i uns altres amb la pila a la mà. I també et donaven un polsera fluorescent, rollo discoteca eivissenca.
Jo vaig decidir anar amb una petita pila, ja que havia provat un dia a còrrer amb un frontal i no vaig trobar-me còmode. Falta de costum, suposo.
 El dia era perfecte, ja que havia sigut un dia ennuvolat i feia fresqueta.
Sortida en busca dels primers camins de terra, fàcils per còrrer excepte algun tram amb pedres soltes.
Es forma un grup davanter de set corredors,  amb els cracks del CAT i entre ells, Abdenasser Oukhlefen, un noi molt jove del Reus Ploms que va acabar guanyant la cursa.
Els veig marxar des de el grup perseguidor. Cap al kilòmetre 3 marxem del grup Pere Rodriguez dels Obrint Traça i jo. Portem un ritme constant, a uns 3:40/km.
Al kilòmetre 6 ell perd alguns metres, encara que per sort no massa, ja que en una cruïlla de camins si no és pel seu crit hauria aparegut a Almoster. A aquella hora pels camins ja era bastant fosc, i realment el frontal o la pila no són de gran ajuda.
Al km. 8,5 aproximadament, em va atrapar un corredor del KM0 Ponent, que em va venir molt bé ja que la part final del circuit per Reus era per voreres bastant estretes i amb diversos revolts, i ell es coneixia bé el recorregut.
Arribada en el lloc 9º, en 36:56, a 3:42/km, i bastant bé de forçes per tractar-se de fi de temporada.
Vaig aconseguir trofeu, per quedar 2º de la meva categoria.

                                                                                                                    By Peio

II MARATÓ PER RELLEUS SANTES CREUS. 2/7/2011

Per segon any consecutiu els Francolins participem en aquesta prova per equips. 

 Però aquest serà la primera edició que ens inscrivim com a C. A. Francolí. 

En la 1ª Edició vam aconseguir una valuosa 2ª posició amb un temps final de 2:48:01.  Aquest any ens presentem amb un equip parcialment remodelat (Adria, Joseba, Marcel, Manel, Peio i  l’Àlex);  amb la gran absència del ntre. Presi “El Plàstic”. 

En aquesta prova l’esforç individual de cada un de nosaltres té la recompensa en el temps global de l’equip, això vol dir que tots haviem d’estar molt centrats en correr molt ràpid el nostre relleu. 

Santes Creus, gran entorn, el mateix circuit de l’any anterior, molt exigent. Tarda calurosa, tots els components de l’equip estem molt il·lusionats en reptir l’èxit de la primera edició.  

Però a la previa de la cursa se'ns dilueix la major part d’aquesta il·lusió, veient  el gran nivell dels participants que hi ha en aquesta edició.  El Rw tgn a vingut amb tota l’artilleria pesada del club (guanyadors finals), els del CAT equip similar al de la passada edició, un equip de Valls on hi ha la presència del  X. Garcia, i altres corredors que ens donen la sensació de molt de nivell, “Costa Brava”, Esportites Penedés etc.

A les 18:00 hores s’inicia la prova. 1º Relleu li toca a l’Àdria, el comentari previ a la sortida és sortir amb molt de cap ja que ha de realitzar 5 voltes al circuit i fa molta calor. Passa la primeres volta ben posicionat,  però en l’última volta sé li fa un pèl llarg. 

És l’hora del Joseba,  surt amb el turbo,  posat fa la millor volta de tot l’equip, impressionant 5:21 i el millor parcial de l’equip; increible el nivell d'aquest triatleta. 

Ara toca el 1ª parcial llarg i em toca a mí.  Surto recordant-me que he de realitzar 7 voltes i no puc perdre el ritme en cap d’elles.  Intento controlar la distància del corredor que porto davant (un de “l’Esportiu  Penedes)”.  Ho aconsegueixo els dos marquem un temps similar,  però perdem una posició. M'ha tocat lluitar amb el X. Garcia i ens recupera + de 4:00; realitzo un bon parcial 42:31. 

Canvi de relleu, el realitza  Manel. Fa una molt bona primera volta però amb l’exigència del circuit li fa perdre una mica de ritme en la segona i tercer sucsesivament. Tot i això realitza un molt bon relleu, arribant exhaust. 

És el torn del cap de files Peio.  Com hem parlat en el escalfament,  surtirà super centrat  en mantenir un ritme ràpid però controlat perquè també li toca l’altre relleu llarg. Després de la primera volta, agafa un ritme com un rellotge a 6:00 i no el perd en cap moment. Realitza un gran parcial 41:51, i ens fa recuperar una lloc a la general.
Toca realizar l’últim relleu,  tenim guardada l’opció Álex  el Francolí més ràpid de tots. Ha de sortir bastant fort, però se li nota la falta de ritme i la no recuperació de la lesió que arrossega desde la Marató.  Arriba blanc com el paper, sense de forces. Tot i el seu gran esforç, perdem la posició guanyada en el relleu anterior.
Bona entrada a la plaça del Monestir.  El crono marca un temps inferior a les 3 hores. “Ho has aconseguit Àlex”.

Acabem en la 7ª pos. amb un bon registre 2:51:34 a ritme global de 4:04

Cal destacar la bona organització d’una prova tant complexa com aquesta, molts voluntaris i una bossa ben plena, tot això a l’entorn de Stes. Creus fa que sigui una cursa molt recomanable.

I com el blog va millorant, per aquesta cursa gran video de la cursa, possiblement un dels més visitats a youtube en poc temps jejeje (gràcies a Maria i Manel)

                                                                                       By Bou

10 KM. LA CANONJA. 19/6/2011

El dia era complicat.  Arribava a aquesta cursa amb molts dubtes, ja que portava gairebé tres setmanes sense entrenar per un problema al bessó dret. Així que la setmana de la cursa, amb dos entrenos guarretes no pintava gaire bé.
Divendres encara no estava inscrit, però una conversa telefònica amb el Presi em va fer decidir per sortir i defensar alguns punts per la lligueta Championchip.
 El seu discurs didàctic  " tú que eres un francolí o una nenaza?? A correr, o mañana te marchas cedido a Uzbekistán!" va ser tota una empenta jejeje.
A la sortida poca gent (uns 300 inscrits), però molts cracks i els primers espases de Tarragona escalfant. Molt nivell, i un circuit desconegut.
Escalfament a conciència, mitjons Medilast per prevenir el bessó (s´ha de reconèixer que funcionen), i xerradeta amb l´altre francolí present, Manel, que també porta algún problema al tendó d´aquil·les.
Sortida explosiva, el personal està amb ganes i cremen la traca de sortida.. El cor em diu d´enganxar-me als grups capdavanters, però per una vegada utilitzo el cap i poso la quarta marxa, avui no és el dia.
Em trobo bastant estrany, corrent sense opcions d´estar al capdavant. De totes formes, tal com corria el personal, hagués estat complicat.
Van passant els kilòmetres, el bessó no es queixa a ritmes de 3:40-3:45, bastant "còmode".
El circuit es bastant complicat, urbà totalment per La Canonja. Són dos voltes de 5 kilòmetres.
Els dos primers kilòmetres fàcils, baixant, però a partir de llavors trobes tres pujades bastant fortes, i algun gir de 180º on has de parar i arrencar.
Primera volta en 18:14, bastant sencer, i amb la intenció d´apretar el cul a partir del km. 8.
Però uff, el grup de tres que controlava a pocs metres  començen amb els atxassos entre ells i no tinc gasofa per seguir-los. Els últims dos kilòmetres es fan molt llaaaaaaaaaaaargs.
Victòria per Xavi Garcia Insa amb 33:01, un temps impressionant en aquell circuit.
Objectiu complert, cursa acabada, uns quants punts a la saca, i amb la sensació que tocarà entrenar i suar de valent per retrobar els ritmes.

Temps final:
 20º   Peio      37:06
106   Manel  43:53
                                                     

                                                                                                                  By Peio

XXII PUJADA AL LORETO. 5/6/2011

És diumenge, avui és aquesta cursa tan popular a Tarragona anomenada Pujada del Llorito. Aquest any m’hi apunto, estic encuriosit perquè n’he sentit parlar molt.

Arribo a la platja del Miracle mitja horeta abans de que comenci la cursa. La gent ja està escalfant, fa molt bon dia, fa pinta que serà un dia calorós, però a aquelles hores encara s’hi està molt bé. De sobte em trobo amb el Plàstic, i tot seguit, al cap d’una estoneta apareix l’Adri, ja hi som tots, ja som tots els representants del Francolí per avui.

Pregunto què tal és la cursa als meus companys que ja l’han feta molts cops i un d’ells em respon que “és una cursa per a burros”, això se’m queda gravat al cervell.

Comença la cursa, direcció el Fortí, allà ja hi apareix la primera pujadeta, però passada aquesta torna la baixada i em recupero. Evidentment la resta dels meus companys del club ja deuen anar per la ITV.

Un cop passo la ITV comença la pujada! Els 5 primers minuts van bé, a partir dels 10 començo a baixar una mica el ritme, noto pressió a les cames.

Al cap d’una estona sento uns brams al meu darrere, noto com cada cop s’estan acostant més aquests brams i no sé si és una bèstia, un humà, un “burro”.... Al final em passa un noi que està corrent i panteixant d’una forma molt bèstia, una barreja de crits orgàsmics i crits de tortura com d’aquells de les pel·lis. Només de sentir-lo em debilita, em fa accelerar el cor i em cansa. Desvio l’atenció, em concentro en mi mateix i en les meves cames i tot passa.

Potser porto uns 5 km de cursa i vaig bé. De sobte començo a sentir música, la música de l’arribada. Em sorprèn una mica, perquè m’ha passat la cursa força ràpid. Em sento en prou forces com per augmentar una mica més el ritme. Em semblava que per sentir la música estaria més a prop, però la meta mai arriba, l’últim tram se’m fa etern i molt dur.

Finalment veig la meta amb la gent aplaudint, em poso content. Trepitjo l’estora vermella tan esperada i em quedo tranquil, miro cap a la meva dreta i em trobo als dos francolins (Plàstic i Adri) somrient i totalment recuperats. Que bé!  Ja està!

Conclusions: si és una cursa per a “burros” i el proper any hi torno!!!

14º Plàstic    25:27
24º Adri        26:52
115º Manel  31:13

                                                                                                                 By Manel

30ª PUJADA A MIRAMAR. 5/6/2011

Em desperto de bon matí i faig un esmorzar suau.  Tinc cursa en menys 1 ½ .　

A les 7 h. passades surto de casa en direcció a Renau, per buscar el company Adrià que fa un mes que s’hi ha instalat a viure. En el viatge cap a Renau em noto bones sensacions a les cames i mentals, estic positiu. 　El passo a buscar i comentem la jornada de dissabte sobre la Pujada al Llorito.
Em diu que el Plàstic està molt fort i que va anar de menys a més; que ell es nota com tota la temporada, no molt còmode però els temps que li surten són bastant bons.

Ens centrem amb la pujada a Miramar, ell no sap on va, ha sentit comentaris de la seva duresa.　
Li explico una mica el recorregut: és molt senzill, fins al km 8-9 va pujant, del 9 a meta puja i molt, no hi ha cap zona de recuperació. Li recalco que intenti arribar el màxim fresc possible a l’inici de la pujada, perquè sinó haurà de caminar i llavors costa molt recuperar un bon ritme.

Arribem a Valls, bon ambient de cursa, anem trobant corredors, ara un, ara l’altre, i anem saludant.
El Willy, el meu cosí, també la farà i després de córrer la marató de Bcn, això es fácil. I també l’Alfons, un més del poble.　 　
Surten els caminantes ½ hora abans. S’ha d’anar per feina a recollir dorsals i a escalfar. Ens desitgem sort, com és tradició entre els Francolins. Coet amunt i peta!!!!! Comença la cursa.　

Jo intento sortir amb el grup de davant però avui no hi ha grup. Cinc corredors marxen en fila, intento seguir-los i em situo 6è a l’espera.
Al pas del primer Km. veig que hi ha un dels corredors que va davant que no és el seu lloc, i comença a perdre comba en aquell moment. El Sergi Cases realitza un canvi de ritme bastant consistent.
Cap dels que anem en fila fem la intenció de seguir-lo i marxa "tranquil·lament" cap a la Victòria.
Jo vaig aguantant el ritme del 3er i 4ª classificat fins al Km. 5, en que comencen petites pujadetes que van trencant el ritme ràpid que portàvem fins llavors. Tots els kms. surten per sota a 4’.　
Em van agafant metres però jo a lo meu, no em vull cremar tots els cartutxos per seguir un ritme que no em toca, que el final és molt dur;　els tinc a vista tota l’estona, a uns 70m. aproximadament.
　

Arribem a Fontscaldes i hi ha dues pujades importants, on intento mantenir el ritme sense colapsar-me.
 El 3er i 4ª classificat se m’han escapat, ja sabia que ells pujaven més bé que jo i que no eren una bona companyia per a mi, m’haguessin ofegat!!.　
Al Km.9 gir a l’esquera i veig les primeres rampes; glop d’aigua i amunt. Vaig a bon ritme però es fa dur,　 molt dur. Arribo a Miramar i em trobo a la família; crits i soroll però encara ens queda 1km i mig fins dalt. 　Segueixo sense girar-me en cap moment però noto que vaig sol.
Intento augmentar el ritme una mica més, per primera vegada tinc la sensació d’aconseguir una bona marca; baixar de l’hora.

Últimes rampes i veig dalt de tot com entra el segon classificat; la meta no està lluny i accelero una mica. Grans vistes des de dalt! Finalment em confirmen cinquena posició, estic molt content.　Agafo aigua i després de recuperar una mica d’aire aixeco el cap i veig com entra l’Adrià, bastant eufòric i molt suat després del esforç, el veig que amb aquesta carrera ha disfrutat.
Diu que al principi s’ho ha près amb calma i que no ha parat d’avançar corredors fins a Fontscaldes. La pujada se li ha fet dura ( a qui no?!!) però ha disfrutat com una bona cabra de muntanya i no ha parat de remar fins a dalt de tot.

Per esmorzar s’ha de baixar fins al poble i ens creuem molts corredors encara pujant. Anem repartint ànims a tort i a dret que també ho necessiten.
S’ha de remarcar l’esmorzar contundent amb un bon entrepà de diferents productes (fins i tot arengades amb olives), iogurt, café i copa, però en aquesta cursa una de les copes es per mi.

Marcel "Bou"- 5ª classificat.......58:27
Adri              - 10º classificat........1:01:07

Visca el Pa, visca el Vi i Visca el club Atlètic Francolí!
      
                                                                                                             By Bou

3ª CURSA POLICIA LOCAL DE SALT. 3/6/2011

El cap de setmana passat va ser un tan estrany. Normalment a aquestes alçades de la temporada i després de la marató poca cosa tenim en ment, però aquest any, després d´una ràpida recuperació el cos encara hem demana canya, i si tinc gent a batre encara més.
La qüestió és que hem disposava a fer un doblet, cursa divendres a Salt de7,5 Km i la mítica pujada al Llorito després d’uns quanta anys d’absència.
La primera de les dues era una mica diferent ja que es disputava el divendres de bon matí. tan diferent va ser la cursa com els primers quilòmetres, tret de sortida i hem poso al capdavant de tot. Quina sensació més bonica, pel cap hem van passar molts noms, Chema Martinez, Martin Fiz, Abel Antón, Estefano Baldini…, final del mundial de Sevilla… en fin, allò no era real.
Passem pel Km 2 i deixo que els de darrera portin la iniciativa, anar al capdavant no és el meu. Formem un grupet de quatre corredors, passem uns minuts en que el ritme és alt i alegre. Jo vaig còmode o sigui que ja vaig bé.
Cap al quilometre quatre un d’ells augmenta el ritme de manera sobtada i amb molta força i només dos dels quatre es decideixen a seguir-lo. Es trenca llavors la cursa, van tres al capdavant però jo no tinc intenció de pujar el ritme, en aquell moment vaig decidir que no tenia ganes ganes de forçar la màquina i que més endavant ja decidiria si fer-ho.
Al desconeixe també el circuit de la cursa hem fa por no trobar-me algun desnivell inesperat i acabar traient la llengua com a vegades passa. Sense oblidar també que l’endemà m’esperava el senyor Llorito.
Cap al quilometre cinc i mig doncs, van tres corredors al cap de la cursa i jo estic amb un altre runner al costat.
Es va acostant el final i encara hem veig amb forces, o sigui que començo la meva progressió de menys a més. En tot moment veig la moto capdavantera de la cursa i vaig controlant la gent que porto al davant que son els indicats per pujar al podi.
Cada cop els tinc més aprop però veig que ens acostem al setè i últim quilòmetre. Al quart el tinc a tiro a la recta final, als tres primers a quinze segons de mi.
Finalment hem quedo amb les ganes de podi per la gran cursa realitzada però s’hem fa una mica curta i sense temps de reacció. Si hagués estat un deu mil, segur que a algun n’hagués atrapat.
A aquesta alçada de la temporada contentíssim del nivell, ritme de 3:30 quilòmetre, cinquena posició, un altra cursa magnífica sota els pollancres de Salt i importantíssima botifarrada a l’arribada per recuperar forces per l’endemà por el modico precio de 0 euros.

                                                                By Plastic

7ª CURSA POPULAR DE PRIMAVERA DE SALOU. 8/5/2011

Aquest diumenge va tocar còrrer a Salou. És una cursa organitzada per Freesia Group, de 10 kilòmetres, i on la recaptació va per la lluita contra el càncer. La nit abans va ploure molt, però pel matí ja feia el sol que acostuma a fer en aquestes dates per terres tarraconines.
Molts runners al passeig de Salou, i cues de gent que feia l´inscripció d´última hora. El meu germà, per exemple, va poder còrrer amb dorsal però sense xip, ja que es van esgotar. Per cert, pedazo de xip rollo targeta de crèdit de running solutions (jo no sabia ni com lligar-lo). Es fan dues curses: una de 4 kilòmetres, i la de 10 kilòmetres, que té un perfil bastant trencacames.

Com a representants del C.A. FRANCOLI, a la linea de sortida Marcel "bou"  i jo, i moltes cares conegudes de les curses de les nostres comarques.
Tret de sortida. Ràpida com sempre. Primer kilòmetre a 3:19. Marxen Mohssen El Haddad i Carlos Xifré. Un parell de corredors, un noi jove i un francès marxen amb ells, però sé que s´autoimmolen. Jo marxo una estona en un grup amb Juanma, Toño, i un parell de Runnersworld Tarragona. Marcel agafa el seu ritme de creuer en el següent grupet que es forma.
Començem a pujar per la carretera de la costa a bon ritme. Me´n recordo de los "botellones" que he fet al mirador aquell, i si, ha plogut una mica....
 A les primeres rampes a la resta del grup els costa seguir el ritme i marxo sol, avançant als dos suïcides.
Després d´uns kilòmetres avorrits pel vial, controlant als que vénen per darrera, toca tornar. Em creuo amb el Bou, i veig que va en molt bona posició.
Al kilòmetre 7 toca la pujada de la Mitja de Salou. És l´última obstacle. A Xifré l´aconsegueixo veure en alguna recta, però està lluny. Els meus perseguidors també. Els últims dos kilòmetres toca disfrutar, ja més relaxat, m´ha tornat a sortir una bona cursa. Trepitjo meta 3º, amb un temps de 35:50.
Ha guanyat amb la gorra Mohssen El Haddad, que ha fet 33:08.
Marcel fa una gran 11ª posició, amb 38:25 (46 segons menys que l´any anterior) i això que també li va tocar còrrer gran part de la cursa en solitari.
Un altre podi pel club!!!

També vam tenir un altre representant del club en una altra cursa. Manel va representar-nos a la  Cursa del Pont a Deltebre, de 10 Km. Va acabar molt bé, al lloc 27º amb un temps de 40:26 i cada vegada va a més.

                                                                                                                      By Peio