XXII PUJADA AL LORETO. 5/6/2011

És diumenge, avui és aquesta cursa tan popular a Tarragona anomenada Pujada del Llorito. Aquest any m’hi apunto, estic encuriosit perquè n’he sentit parlar molt.

Arribo a la platja del Miracle mitja horeta abans de que comenci la cursa. La gent ja està escalfant, fa molt bon dia, fa pinta que serà un dia calorós, però a aquelles hores encara s’hi està molt bé. De sobte em trobo amb el Plàstic, i tot seguit, al cap d’una estoneta apareix l’Adri, ja hi som tots, ja som tots els representants del Francolí per avui.

Pregunto què tal és la cursa als meus companys que ja l’han feta molts cops i un d’ells em respon que “és una cursa per a burros”, això se’m queda gravat al cervell.

Comença la cursa, direcció el Fortí, allà ja hi apareix la primera pujadeta, però passada aquesta torna la baixada i em recupero. Evidentment la resta dels meus companys del club ja deuen anar per la ITV.

Un cop passo la ITV comença la pujada! Els 5 primers minuts van bé, a partir dels 10 començo a baixar una mica el ritme, noto pressió a les cames.

Al cap d’una estona sento uns brams al meu darrere, noto com cada cop s’estan acostant més aquests brams i no sé si és una bèstia, un humà, un “burro”.... Al final em passa un noi que està corrent i panteixant d’una forma molt bèstia, una barreja de crits orgàsmics i crits de tortura com d’aquells de les pel·lis. Només de sentir-lo em debilita, em fa accelerar el cor i em cansa. Desvio l’atenció, em concentro en mi mateix i en les meves cames i tot passa.

Potser porto uns 5 km de cursa i vaig bé. De sobte començo a sentir música, la música de l’arribada. Em sorprèn una mica, perquè m’ha passat la cursa força ràpid. Em sento en prou forces com per augmentar una mica més el ritme. Em semblava que per sentir la música estaria més a prop, però la meta mai arriba, l’últim tram se’m fa etern i molt dur.

Finalment veig la meta amb la gent aplaudint, em poso content. Trepitjo l’estora vermella tan esperada i em quedo tranquil, miro cap a la meva dreta i em trobo als dos francolins (Plàstic i Adri) somrient i totalment recuperats. Que bé!  Ja està!

Conclusions: si és una cursa per a “burros” i el proper any hi torno!!!

14º Plàstic    25:27
24º Adri        26:52
115º Manel  31:13

                                                                                                                 By Manel