CURSA DE BRÀFIM. 7/4/2013

Sembla que estiguem a ple hivern, surto direcció a Bràfim a les 8:30 i em trobo amb 5º C i un vent que em deixa gelat.   

               

  Vaig a buscar el dorsal com a la majoria de aquests curses de poble, amb molt bon ambient,  recollida de dorsal, café i ens possem el mono de feina. Camiseta del Club mitjons llargs per protegir els bessons, ja que no els tinc massa fins. No sé fins on aguataré però tinc ganes de donar guerra. 

Em presento just pel tret de sortida,  els companys d’equip avui presents  m’han guardat un bon lloc, el Xavi i l’Adri. 

Sortida super ràpida. Tot i saber l’exigència del circuit el F. Flores i el V. Peña “Guanyador final” ens posen a tots els corredors en fila d’un.    Decideixo deixar marxar el grup capdavanter que s’ha format de 9 o 10 corredors, em quedo en un segon pla a veure com van caient, després de la primera pujada en el km. 2. 

  A la baixada al riu accelero el meu ritme i aconseguixo acostar-me als primers corredors,  formant un grup de 3 o 4 corredors. Tenim sempre contacte visual amb els 2 i 3 classificats,  fins dalt de la Torre del Moro.

En el descens del talla-foc va ser on els primers van aconseguir ampliar les diferencies. És un descens on els primers metres son força complicats i la parta mitja i final es molt ràpida.

 Jo em mantenía darrera el grup de 4 esperant la meva oportunitat per atacar, també era el que baixava més justet dels quatre.  Conec el circuit a la perfecció i l’ultim km. i tens que arribar em les cames lo més frésques possibles perquè hi ha una pujada duríssima d’uns 600 mts. abans de meta.

                                          

                                           Xavi i  Adri en ple esforç. La cabra de Renau torna!!

  Però uns 500 mts. abans de creuar el riu, on ja es portavem un ritme molt ràpid, em vaig notar que el bessó dret deia prou, amb dos avisos, que em van deixar sense cap opció a fer podi ni de baixar de l’hora,un dels objectius marcats. 

  Vaig intentar acabar la cursa sense fer-me més mal del que ja tenia,  e intentant manterir el setè lloc,   

Tots els Francolins vam acabar molt satisfets de la  cursa realitzada:

 Classificació:     1ª V. Peña  57:00;  7 M. Sardà 1:00:14 (1ª Cat-M3),  29 A. Calvet 1:04:55,              75 X. Solà 1:10:26 i darrera seu 76 P. Pons 1:10:30

A l’arribada gran esmorçar recuperador amb entrepà , multitud de refrescos per hidratar-se bé, dolços,  fruits secs i cafè. També cal destacar les dos ampolles de vi que s’han emportat tots els participants en aquesta cursa. 

                                          Pedrera francoliniana

                                                                                                      By Bou

ZURICH MARATÓ BARCELONA. 17/3/2013

Aquest any no tenia previst fer la Marató de Barcelona, però al treure un suspens dos mesos enrera, vaig haver d’anar a recuperació i fer per cinquena vegada consecutiva aquesta marató.

 Arribava més fort que mai, amb dues mitjes en l’ultim mes  en 1h20’…però ja sabeu tots que la marató és la marató, i que el sub-3h es demostra fent-ho…i tots sabeu el que costa. 

M’he presentat a la sortida una mica just de temps i m’he trobat que el caláix ja estaven barrejats els de 3h15 amb els sub-3h, pel que he tardat més de 2 minuts en arribar a la sortida.

 S’ha format un tap considerable, sobretot per que hem pujat per l’Avinguda de Sants, una mica justa per tants corredors; però primer km a 4’13, genial! A partir d’aquí i fins el 7 no he fet més que mantenir el ritme fins que he agafat la barqueta Correcat de 3 hores, que sempre és garantia d’èxit…si els aguantes fins al final. 

Fins la mitja no hi ha història però els meus músculs ja han començat a patir ben aviat, però res preocupant. Al km 26 primera crisi amb sensació de pressió a isquio esquerra. 

Sort que he portat el meu cinturó que, com va dir un dia el Bou, és com la butxaca màgica del Doraemon. Gel petit i Gatorade i “arreando”.

 Emfilem la diagonal de pujada amb bones sensacions que s’han acabat quan ens ha avançat la primera llebre de 3h, que anava a 4’10. M’he enganxat fins que els Correcats han posat el fre i jo amb ells.

 Enfilem la part litoral on han començat els meus problemes musculars de sempre, sobretot amb fatiga als bessons, que una vegada passat l’Arc de triomf  s’han transformat en fiblades als bessons que m’han obligat a baixar el ritme perdent de vista els que havíen estat els meus companys de cursa fins aleshores, cosa que es nota en el parcial 35-40 de 22:09. 

A l’alçada de Colón anava tan malament que he decidit parar a estirar a l’entrada del Paral.lel abans del 40. Ja m’estava lamentant de la meva desgràcia quan he passat pel 40 amb 2h50’50 i aquí he tret les forces que ja no tenia. He pensat: Àlex, et queda una sèrie de 2 km com aquelles que fas al riu, collons!!Deixa’t de tontèries i  buida’t!

. He saludat a la Mar  que estava al 40 i poc i he apretat les dents i el tercer ull amb els bessons amb petites però contínues rampes inquietants però m’he marcat un parcial a 4’16 del 40 a meta avançant 52 walking deads. Encara no entenc com he pogut anar tan ràpid amb aquests bessons. Quan he arribat al 42 he vist que ja ho tenia i he avançat a l’esprint a la segona llebre sub-3h quan faltaven 30 metres per la meta parant el temps en 2h59’57 segons, increiblement feliç per una banda i esperant la confirmació del chip amb els collonets a l’alçada de la glandula tiroides.

 Missatge al móbil i confirmació: JA SÓC SUB-3H. Com sempre al límit…però aquesta vegada el límit m’ha somrigut.

Ara em toca descans, sobretot mental per pensar en nous reptes.

Pd: d’aquesta experiencia dels darrers 3 mesos he après que sense gimnàs no hi ha èxit. L’unic grup muscular que no he treballat és el que m’ha donat la tabarra. No em tornarà a passar.

                                                                                   By Alex "Ultraman"

FRANKFURTER HALBMARATHON (10/03/2013)

Després del fiasco de la mitja de Barcelona tocava aixecar el cap i seguir mirant endavant. Els entrenaments del darrer mes havien estat prou bons com per tenir plena confiança.

Com sempre, córrer fora de casa té les seves dificultats. La motivació és màxima però s’han de tenir en compte els inconvenients que no saps mai quins seran.

Està clar que un dels principals handicaps era el pronostic meteorològic que indicava fred i nevada important. Pels pels hem vaig salvar de córrer sota una nevada intensa que no va parar fins dilluns i que fins hi tot va arribar a tallar el transit aeri a l’aeroport de Frankfurt Main.

" Tret de sortida"

A les 10 del mati i amb una temperatura més que acceptable, sobre uns 7 ºC es va donar el tret de sortida als 35 corredors d’elit on els quals jo estava inclòs. La marca acreditada pel meu xip groc hem va permetre sortir desde aquella línia privilegiada. Vist desde fora semblava que havia estat afortunat en prendre la sortida desde allí, però amb tan sols tres quilòmetres vaig veure que de privilegi res. El calaix següent va sortir cinc minuts després o sigui que darrera no hi hauria ningú per poder fer un grupet revulsiu.

La decisió presa tenint en compte l’altimetria del circuit havia estat la de passar conservador els primers 10 mil (sobre els 36’) per poder afrontar la segona part amb força ja que a poc a poc la cursa anava agafant alçada.

" sortida del grup èlit"

Un grupet de quinze corredors anaven davant meu on jo tancava la porta, els tres primers quilometres com un rellotge els vam passar a 3’ 30 clavats. A partir d’aquí, decideixo posar el fre i sense adonar-me’n començo la meva batalla en solitari.

Poca cosa us puc comptar mes a partir del quilometre tres, tan sols que abans d’arribar al quilometre 10 aconsegueixo passar a tres corredors que s’han despenjat del grupet inicial i poca cosa més.

Passo els deu amb 36: 12, concentrat i amb molta força però un cop sortir de la bora del riu, comencen un circuit pels carrers de Frankfurt amb un fort vent de cara que hem comenta a desgastar molt encara que tingui les cames fresques. Les distàncies amb el grup de davant les segueixo mantenint, això m’indica que no he perdut ritme però que m’impossibilita que els atrapi.

Fins al quilometre 18 noto que la cursa amb solitari i el fort vent m’ha fet perdre moles segons. A partir d’aquí tomb de 360º i ja enfilem cap a l’estadi. Vaig pensant per mi mateix que encara tinc forces però quin fart de patí que porto fent desde el quilometre tres. Per a que us feu una ideia, no hem va passar ningú desde el minut onze de cursa, això no m’havia passat mai.

Com que no portava Garmin, tan sols vaig córrer amb el crono de sempre, entrada a l’estadi amb molta distància amb el de davant i també molta distància amb el darrera meu que va fer que fos una mica freda.

Com podeu veure el crono final es molt dolent però tot hi això estic content del rendiment i tot i ser una cursa molt complicada he pogut aconseguir un nivell de concentració molt alt. 

Amb aquesta cursa dono per tancada la temporada que resumint podria dir que he fet una molt bona primera meitat aconseguint bons cronos amb 10 mil (diversos 34’) i bones mitges (dues 1:16’) i mediocre segona etapa, tot i entrenar millor que mai no he assolit els reptes marcats.

Ara toca fer un switch off mental i físic i quan el cos hem demani canya preparar millor que mai el nou repte per la temporada que bé. Sense dubte que aquest any si que hi haurà marató i no serà altra que: MARATON DE SEVILLA 2014, allí m’hi trobareu per aconseguir acostar-me al 2:40. 

By  Plàstic

10 KILÒMETRES LA PINEDA. 24/02/2013

El dia 24 de Febrer tocava posar-se el pitrall i còrrer aprop de casa, els 10 km de La Pineda. Havia estat una setmana de molt fred, i diumenge la climatologia no va donar treva. Tocaria còrrer amb alguna capa més que l´habitual samarreta de tirants del club. Bon ambient a la sortida, uns 500 runners en una cursa organitzada pels amics de Bikila. És tracta d´una cursa de dos voltes de 5 kilómetres. A la vegada es disputava la cursa de 5 kilòmetres. Amb aquest fred Marcel i jo fem un bon escalfament.  Sortida al Passeig de La Pineda, molt ràpida com sempre. El favorit Benito Ojeda (2 vegades Campió d´Espanya de marató) posa un ritme molt alt, i només el segueixen Jose Manuel Vieito, un triatleta gallec, i els coneguts Edu Queralt i Mohssen El Haddad.  Marcel i jo tenim clar que aquell no és el nostre ritme i ens adonem que ens tocarà fer tota la cursa a distància d´ells i en solitari. La primera volta encara amb els corredors capdavanters de la cursa de 5 kilòmetres fent una mica de companya. Es tracta d´un circuit molt ràpid, amb llargues rectes, però ens vam trobar amb un vent molt fort de cara a la recta més llarga i el ritme aqui baixava notablement. Vaig passar el 5000 en 17.08, com tenia pensat i bastant sencer de forçes. Just per darrera meu passava Marcel, en 17:30. La segona volta es va fer més dura. El fet de còrrer en solitari i sense possibilitat de  millorar la posició general fa que baixi el rendiment. La majoria de kilòmetres sortien sobre 3:25, però el tram de vent es va fer notar. Marcel va fer una gran cursa, i el vaig portar gairebé tota la cursa a menys de 15 segons. Al tram final Benito Ojeda va treurela qualitat i va portar-se la cursa amb un temps de 32.42, seguit de Jose Manuel Vieito amb 32:47. Els del C.A. Francoli vam acabar bastant satisfets de la cursa. Jo 5º amb 34.53 i Marcel 6º amb 35:32. Pel club també va competir David Martinez, amb un temps de 40:11.                                                                                                                   By Peio

X CURSA DE L’OLI , LES BORGES BLANQUES 20/1/2013

Potser no era un dia perfecte per córrer degut al vent, però tractant-se del mes de gener a les Garrigues, la veritat és que la temperatura no era gèlida i tampoc hi havia boira, així que no ens podíem queixar.

La Cursa de l’oli són una  mica més de 10km per camí de tros i semiasfaltat. Enguany els camins estaven arreglats i la veritat és que la pluja del dia abans només havia deixat alguns tolls i una mica de fang.

Els primers 5km són sempre amb tendència ascendent. Cal sortir amb cap perquè si arribes fort  a meitat de cursa la tornada és rapidíssima. 

Així que dit i fet; vaig arrancar amb ritme i aguantant les ganes de tirar més ràpid. S’anaven fent grups per no patir tant el vent lateral i seguir remant amunt. Al km 5 hi ha avituallament, una curva tancada en pujada i comença la festa! Si hi arribes sencer i amb forces t’ho passes molt bé. 

Hi ha un parell de baixades fortes que et permeten sentir l’impuls de cada  gambada i pràcticament tota la resta va cap avall, així que pots deixar anar la cabra que portes dins. 

                                          Arribada de la cabra de Renau al minut 5:40

Vaig disfrutar com un gos llebrer i tot i un temps que no és espectacular (42:09), les sensacions van ser les millors. Les cames em demanaven més pista!

Cursa molt ben dimensionada, un gran obsequi pels participants en el desè aniversari i un esmorzar de pà torrat amb botifarra per recuperar les forces. L’any que ve repetirem!

                                                                         By Adri "la cabra de Renau"

MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017. 20/1/2013

Arriba el dia de competir,  segurament les condicions metereològiques no acompanyaran, però s’ha de creure en un mateix.  Esmorcem fort i em vesteixo per anar a recollir el dorsal;  fot un vent i un fred de collons!!!!!!!!!!, 

 

A les 8:20 toca escalfar una mica el cos,  ja ens em posat el tratge de “Romà”  per còrrer per la Tarragona ventosa.
Vaig al riu, lloc mític pels Francolins, per fer un bon escalfament, el faig sól, el company ha fet campana, segurament està encara recollint el dorsal. 
Quin fiasco els de l´organtizació. El dissabte van tenir problemes i no els van poder repartir. 

Quan acabo l’escalfament apareix l’Àlex que em ve a buscar;  malles i jersey fora i amb l’Albert ens dirigim els tres cap a la zona de sortida.  Allí hi ha més ambient, “cap passada” ni l’hora 8:45 ni el temps no acompanyen.  
Ens trobem al Presi que ens ha vingut a donar un cop de mà.  Com sempre ens dona quatre consells bàsics i marxa per veure la sortida.

 

Música a fondo i PUMMMMMMMMMMMMM,  tots a còrrer. Estem tots dos davant, per fer els primers metres tranquils sense empentes. Correm els primers kms. massa ràpids, anem a favor de vent però hi ha moltes ràfeges laterals per tot l’espigó, tant d’anada com de tornant. 
 La tornada la faig una mica més còmode. L’Àlex su ha pres una mica més en calma que jo.
 A la zona del Port esporitu m’espera el Plàstic. El veig desde lluny amb la senyera al cap i al passar jo, s’incorpora a la cursa.

Em comenta que com vaig:“Molt còmode” li dic. Doncs vinga, Forti de la Reina, Arrabassada, Savinosa, ciutat Residencial a ritme, segurament una mica massa passat de voltes.
Bufa aire lateral hi ha moments que ens desvia de la nostra trajectòria. 
A la tornada el Plàstic “Expert maratonià” va dient que recuperem perquè anem massa ràpid,  però jo em noto molt fort. 
Una altre vegada Forti de la Reina,  el pugem com a motos, “segurament massa ràpids”,  passem per meta segueix havent molt poc ambient. 
Sortint del Serrallo ens espera el Peio, que també ens ve acompanyar.  Ens saludem ,però jo en aquests moments vaig per feina i no estic per desconnectar massa,  passem la mitja quasi a 1:23 ufff,  però ja esta fet. Allí tinc tota la familia la Cris, nens i els Pares i com sempre l’incombustible tiet Albert, està a tot els llocs possibles.

 

Per la pujada de Tabacalera començo a notar una mica l’esforç, ja no vaig tant còmode, arriba l’última zona més complicada de desnivell: La Rambla. Aquí intentem fer-la amb una mica més en calma però ni així, pugem forts (tossuts).  A la rambla tampoc hi ha molt ambient runner.  Ens creuem amb els corredors que ens perseguixen, un d’ells l’Àlex a bon ritme fins aquest moment. 

 

El recorregut ens fa sortir de la ciutat, direcció als Barris. Són el pitjors kilòmetres. Anem a una zona molt descoberta i el vent  bufa amb la seva màxima potència.  
Pujant la Rambla de Camp Clar, noto bastant de cansament “el vent i el ritme excessiu esta fent escralls”,  ens canten que vaig en 12 posició. “Ufff no aguantaré, estic reventat”;  el pas per la Pista d’atletisme de Camp Clar, “Quins bons records”. A a la sortida ens creuem amb l’Alex i aquí ni ell ni jo ja no fem bona cara.

 

La tornada cap a Tarragona se'ns fa eterna.  El vent d’esquena ens fa còrrer més del que podem,  tenint que allargar massa la passa i això em fa que al km. 35 hagi de parar per estirar la cama dreta. 
 M’intento hidratar una mica.  Li dic al Plàstic, “Traquil que arranco i arribo”,   encara que he perdut moltes posicions, no passa res.
 Fins al Kms 37 no tornem a trobar  un avituallament,  agafem botella isotònica i aigua per continuar.

 

Passem pel  pont del Francoli,  he perdut totalment el ritme que portava, faig el que puc per acabar, la baixada cap el Serrallo se´m fa interminable. Pujada d’adrenalina al passar per contra meta i despedida del Plàstic, uffff ja queda poc. 
Allarguem una mica mes del rellotge i tornada cap a meta, recta final per disfrutar.  Finalment he pogut renovar el carnet un any més de Sub-3H.

Acabar aquesta marato m’ha costat molt, tant per el circuit i el dia.

 Gràcies companys per ajudar-nos!!

                                                                                                           By Marcel

13/01/13 10 KM CALAFELL

Després del tancament d’any amb una mica de mal regust de boca, no per temps sinó per sensacions a la cursa dels Nassos, tocava tornar a la lluita en la distancia curta.

Els entrenaments havien sigut bons i creia que seria capaç d’acostar-me als 33 minuts en deu mil, però com molts sabeu això de córrer no són matemàtiques, les curses s’han de córrer i no es pot especular.

Els Nassos havia estat l’escollida pel circuit atacar la meva millor marca personal, però un dia sense ritme, sense concentració, suposo que distret per la gran quantitat de gent que hi va prendre part i pendent massa del temps per quilòmetre em va portar a quedar-me lluny del meu objectiu amb 34:47. Molts dirant que no em puc queixar, però l’objectiu és l’objectiu i quan no s’assoleix i hi ha dues coses a fer, una donar-se per vençut i la segona entrenar més dur perquè a la propera surti millor.

Així ho vaig fer, després d’una setmana d’entrenament carregat amb series curtes em tornava a posar a la línia de sortida d’un 10 mil per a tornar a l’atac.

Calafell, circuit pla a costat de la platja on el desnivell es nul, cames preparades amb una bona velocitat punta. Com he dit abans, això no significa res si no es té amb compte altres factors totalment aliens a la teva preparació. 

" El meu company de club, Sant Pau"

Dia de la cursa, ventada monumental on teníem els dos primers quilometres a favor i tres de pujada amb el vent de cara. Circuit de dues voltes on hi prenien part uns cinc-cents corredors en total. Línia de sortida i com sempre a les curses Bikila, plana major representada per Jaimes, Querald, Mossen etc. Objectiu de la cursa, aferrar-me al màxim al Mossen per poder assolir l’objectiu.

Tret de sortida i els tres anteriorment nombrat imposen un ritme infernal, per sota de 3:20. Aquest no és el meu ritme, aquest cop si, concentrat i curiosament el Garmin en l'escalfament es queda sense pila.

No hi ha excusa que valgui, a fondo sense regulació fins a que em desfondi. Primera volta en solitari i quan es desvien els corredors del cinc mil cap a la meta em quedo en cinquena posició.

El pas per meta de la primera volta ja veig que serà molt complicat acostar-me als 34 minuts ja que el fort vent ens ha castigat molt i et cauen els segons amb molta facilitat.

Segona volta amb molta força encara i despenjat per lluitar per alguna plaça de podi.

Segueixo a la feina sense perdre les distàncies dels capdavanters i mantenint a ratlla als de darrera.

Mossen es despenja i veig que cada cop m’hi apropo més, fortíssim vent als últims tres quilometres però encara remo amb força per fer un bon crono. S’acosta el tram final i encara tinc força, estic content. Línia d’arribada i veig un 34 llarg, corria sense crono però sabia que anirien per allí els trets, llarg però amb molt bones sensacions, avui ha estat un dia d’aquells que veus que els entrenaments tenen resultats.

" Amb força fins al darrer metre"

" Xavi, aviat sub 40' "

 Encara que aquesta temporada no he estat capaç de veure un 33 al meu crono, estic satisfet, quatre vegades he corregut amb 34, velocitat que crec que em permetrà polir una mica mes el meu temps amb mitja. La resposta la tindrem d’aquí poques setmanes, mitja de Barcelona el 17 de Març i 10 Març mitja de Frankfurt posaran la nota final a la meva temporada.

Després de la cursa vaig anar a visitar al nostre company Joseba a Sitges, allí s’hi disputava el quart de mitja i la mitja. Em va entrar una mica de nostàlgia ja que aquesta va ser la primera mitja de la meva vida, li tinc un bon record, però encara recordo el caos de la darrera edició i on vaig prendre la determinació de no tornar-hi més. És una d’aquelles curses on l’estandart és el seu afany recaudatori i on a mi, no m’hi veuran pas.

" Li diuen Toquero, ariete del Athletic"

Per acabar us presento una de les peces claus del futur del Francolí, ja esbrinareu qui és…

By  Plastic