lunes, 27 de agosto de 2012

CURSA FESTA MAJOR DE FLIX 2012 – CURSA FESTA MAJOR MAIALS (18-08-12)


En ple mes d’Agost es disputen aquestes dues curses, la primera consisteix a donar vuit voltes al poble sumant poc quilometratge (quatre), la dificultat està en què el tret de sortida es realitza a les dues del migdia si totes les curses anteriors han anat sota l’horari previst. Aquest any, com podeu imaginar en plena onada de calor allò va ser un Boston remember.
La següent cursa, es diputava a Maials poble a només 20 quilometres de Flix i també com a celebració de les festes majors.
Aquesta cursa ja es una mica més atractiva ja que el circuit és de 10 quilòmetres i pots fer un test de pretemporada.
Així doncs, es tractava de fer un entrenament ràpid a Flix i una cursa a full a Maials. Aquests eren els meus pensaments de sortida però aviat giraria la truita.

Surto de Tarragona tard, per no haver de suportar les temperatures de gairebé quaranta graus dels pobles de la Ribera D’Ebre i cap a quarts de dotze ja estic allí.
La gran sorpresa del mati va ser quan vaig a buscar el pitrall i hem tenien preparat el distingit numero 1. Encara que per categories no hem consideren del poble, hem tenen considerat com a fill del poble i molts dels companys del poble hem van seguint les meves evolucions durant la temporada.

" Tot un honor per mi"

Aquest pitrall pesa molt i canviem inconscientment la tàctica del dia. Com sempre, al tractar-se de premis en metàl·lics, els primers tres calaixos del podi tenen un preu molt alt. Aixa doncs, es tracta de surtir amb una mica de seny i apretar a les darreres voltes si encara et queden forces.

Tret de sortida i Àlex Estela “l’ironman del poble” es decideix a tirar del carro per davant de la flota magrebí, en només una volta ja m’han tret uns metres irrecuperables i hem quedo en novena o desena posició. Tal i com havia plantejat, les tres primeres voltes dosifico una mica i acompanyat del gran Tonyo Gironès, ens disposem a recuperar posicions.
A partir de la quarta volta hem noto bé i començo a forçar la màquina, hem despenjo del grup en el que estava i a poc a poc vaig enfortint el ritme, evidentment també agafo tots aquells que han sortit esvarats.
Cinquena volta i tot està al seu lloc, de tots els del poble ja no en tinc a cap a davant, ara només hem queda apretar una mica més. Aquest numero 1 hem dona força i a la sisena encara dono un puntet més, setena posició, sisena posició, cinquena posició…..vuitena volta i només tinc als atletes del magreb i un noi prou fort de Lleida que m’es impossible d’atrapals.

" Deu ni do els que van darrera..."

Finalitzo la cursa de menys a més i amb una més que meritòria cinquena posició amb un registre de 3:20 el Km, molt content de les sensacions i molt content d’estar un any més al poble.

Amb només quatre hores de diferència ens tornem a calçar les Asics, aquest cop a Maials per fer un deu mil. Estar clar que la cursa del migdia passaria factura i havíem de sortir amb una mica de seny.

Ens tornem a trobar gran part dels corredors del migdia, els magrebins, Tonyo Gironès, Pedrito Ortega, Xafatolls....
La tàctica la de sempre, sortir tranquil i anar apretant segons sensacions. Tret de sortida i al capdavant ja marxen quatre components, tres magrebins, un noi de color i en Pedrito. Estar clar que allí no hi fem res, per això fem un segon grupet a veure passar les primeres voltes a veure com van les cames.

Amb en Tonyo l’entesa és bona e impartim un ritme de 3:40 que ens senta d’allò més bé. Passen quilometres i seguim els mateixos. A partir del quatre tinc bones sensacions i m’atreveixo a donar un puntet més, 3:37 durant tres quilometres més i encara vaig bé. Hem giro i me n’adono que el grupet ja s’ha reduït, m’agrada i les sensacions encara son bones i apreto una més. Penso que a partir del quilometre set pagaré el desgast del matí però me la jugo. Només hem queda un Xafatolls enganxat a la sabatilla, sé que serà dur de pelar però arribem al set i encara tinc forces, anem a 3:30 i sento que esbufega, ara és la meva. Només queden tres quilometres, apreto les dents i accelero, no m’ho puc creure que en aquestes alçades de la temporada pugui corre per sota de 3:30, ho faig amb tan bones sensacions que darrera meu ja no queda ni el Tato. Això encara hem dona més força i hem planto corrents els dos últims quilometres a 3:28 i amb una excel·lent cinquena posició.

"gran grupet perseguidor"

Total dues curses al sac amb dues cinquenes posicions, grans ritmes per tractar-se del mes d’Agost i una rialla de pam per les bones sensacions en que ho he fet.
Molt content d’aquest mes tan caluros i amb moltes ganes de que comenci la nova temporada per gaudir de les curses de casa i portar el nom del club el més alt possible.
Ens veurem el proper dia 8 a la cursa de l'Arrabassada per fer la foto d'inici de temporada.

By Plastic

2 comentarios:

  1. Presi estás hecho un crack, ese finde para la historia. Vaya con el que no rendia en carreras cortas..... Peio

    ResponderEliminar
  2. Es que és es colmo! Tots esteu que ni Mo Farah XD!

    Felicitats i a pensar en fites abans impensables, no cal donar xifres...això sí, a base de compartir diumenges intensos d'entrenaments!

    Abraçada!

    ResponderEliminar