III CURSA MALALTS DE TURMELL. 10/9/2011

Aprofitant les vacances familiars a l´illa de Mallorca, vaig buscar alguna carrera per tal de començar la temporada i fer un entrenament de qualitat.
Porto ja temps amb uns entrenaments bastant lamentables, ja que unes molèsties al múscul piramidal del gluti fan que no pugui entrenar dos dies seguits.
Així vaig arribar a Sant Llorenç de Cardassar, població on es feia la cursa. Escalfament pels carrers del poble, samarreta de la Erreala, i mirades de qui és aquest bitxo raro.
Entre els altres corredors (una mica més de 200), molt triatleta.
Per davant 13 kilòmetres amb molta calor (28º aproximadament). Per sort, avituallaments cada 3 kilòmetres. La familia animant, com sempre.

Sabia que la cursa era per camins majoritariament, però molts trams de la cursa no arribaven ni a la categoria de camí. I em vaig trobar, specially for me, dos baixades suïcides entre pedres on l´Adri hauria gaudit de valent.
Vaig fer els primers 4 kilòmetres en el segon grup de la cursa, però quan el perfil es va tornar complicat, cadascun va fer la batalla com podia.
Durant la cursa em vaig trobar bastant bé, encara que tinc clar que vaig curt d´entrenaments i sobretot de velocitat.
Cursa finalitzada en 11ª posició amb un temps de 49:41. Una mica després va arribar la primera dona, Marga Fullana, cinc vegades campiona del món de mountain bike, i que corre pel club organitzador, Malalts de Turmell.

Destacar les taules impressionants de begudes, croissants, coques de recapte, patates, entrepans, cervesa, que havia a l´arribada. I per una inscripció de 2 euros, igual que per les nostres curses.......
Però el millor encara no havia arribat. Entro al bar del poble per veure quants gols ens havia fotut el Barça. I sorpresa, 2-2 a Anoeta. Agirretxe i Antxon Griezmann.
Dos anys sense guanyar-nos a Donosti, crec que som la bèstia negra dels culés jejeje.
Així que abans de tornar cap a la platja vaig pensar en la frase de Philippe Montanier, el filòsof de la Real,  abans del partit: "Quien quiera subir una montaña no se asusta de su altura".

                                                                                                         By Peio