MARATO DE SANTES CREUS 2013 06/07/13 ( LA REMUNTADA )

Amb més dificultats de les previstes, aquest any “Los del Rio” tornaríem a presentar-nos a la línia de sortida de la ja mítica Marató per relleus de Santes Creus.

" els components dels dos equips"

Tot i no tenir botiga, sense estar federats ni portar el nom de cap franquícia em tornat a demostrar que l’activitat de córrer és lliure i gratuïta, i diré més, si ets perseverant i t’agrada aquest esport pots millorar cada dia una mica més. La re hòstia és agrupar-se sis amics amb una samarreta verda, disfrutar entrenant i any rere any pujar al podi de Santes Creus. Pot semblar fàcil però no ho és.

Per donar cabuda a tots els components del club, aquest any també vàrem fer un grup de barbuts i l’altre de mixt. Per part d’aquest últim hi formarien part en Pitu, l’Anaïs, Xavi, Kirsty, Manel i Marta. El grup amb barba érem els de sempre i com sempre, en Peio tocat, en Marcel hiper motivat, l’Àlex que mai ho te clar, l’Oscar que el vam treure de la fosa, la perla de Torredembarra Mohamed David i un servidor mig coix.

A les sis de la tarde tots formats i nerviosos pel tret de sortida, els rivals també els de sempre. Trobem a faltar alguns noms, però la veritat és que no és fàcil aconseguir fer un equip competitiu en el mes Juliol.

"Dr. Rodriguez en acció"

Els primers valents en cobrir les asfixiants primeres voltes sota un Sol de justícia i una temperatura elevada van ser Dr. Àlex i Pitu. Tal i com dic, son les voltes més dures ja que la dificultat del circuit es multiplica per les condicions tèrmiques. De manera sorprenent la posició dels primers compaços no és gaire avançada, però no importa, això només a fet que començar. Gran paper pels dos components.

Segon round, toca treure de la fosa al velocista Oscar. Tots ens preguntem, serà capaç de treure una mica de xispa de la que sempre ha tingut? Torn també per la nerviosa Anaïs, que s’estrenava al circuit de Santes Creus i tenia por a no fer-ho bé. L’Oscar magistral, amb la veterania d’haver corregut set voltes l’any passat, regula com un mestre i fa un grandíssim paper. Va marxar d’hora i no va veure finalitzar la cursa, en aquell moment anàvem sisens. L’Anaïs tal i com vàrem pactar assoleix l’objectiu de fer el seu traçat amb 28 minuts, perfecte. Gran paper pels dos components. 

"Oscar"

Tercer round, surt en Bou conjuntament amb el Xavi. Bou Marcel coneixedor del circuit a la perfecció decideix cobrir el seu torn amb un ritme controlat i dosificant les set voltes. Segurament que la temperatura va fer perdre-li una mica pistonada, havia entrenat a consciencia per fer un gran paper i així ho va fer. Xavi, també debutant del circuit va veure les estrelles amb tantes rampes però és un corredor que lluita i cada dia millora les seves marques. Gran paper pels dos components.

Quart round (comença l’espectacle) amb en Moha David i la Kirsty. Però on va aquest boig!! Ens diem tots al veure la sortida d’en David. Era el primer cop que corria en aquell circuit i creiem que no seria capaç de mantenir aquell ritme de sortida. I tant que va poder, no tan sol va poder sinó que vam remuntar tres posicions. Chapeau David, cada dia més et veig amb la samarreta verda Francolí. La formigueta Kirsty, la més veloç de les fèmines també debutava en aquell circuit. Crec que la clau va ser no deixar-la córrer amb musica i va ser capaç de concentrar-se per fer un bon registre. Gran paper pels dos components.

"Bou Marcel"

Cinquè round amb en Plàstic i en Manel. Després de la feina feta el tron anterior, el que calia era no perdre la concentració per no baixar cap posició ja que no quedava molt de marge per la recuperació. Moltes molèsties al tibial de la cama dreta durant la setmana anterior no em van deixar córrer a gust, però ho vaig fer el millor que vaig poder. Amb un ritme regular assoleixo complir les set voltes sense pena ni glòria. En Manel que venia de fer la mitja d’Amposta i passant per davant del bar animant ell als animants va fer el seu recorregut xiulant.

" en Plàstic i la Kirsty compartint circuit "

Sisè i definitiu round amb el grandíssim Peio i la Marta. Tot hi estar un mes inactiu per una lesió feia acte de presència un dels pilars de l’equip. En Peio amb tres voltes magistrals ens va portar a la segona posició de la General, quin gran final company! Aprofito aquest moment d’eufòria per posar sobre la taula el contracte d’un any més al nostre estimat “Abuelo”, te lo mereces campeon! La Marta posaria també punt i final amb una ràpida actuació que portaria també el seu equip amb una més que meritòria sisena posició. Gran paper pels dos components.

" Peio rematant la feina"

Així doncs, donem per tancada una temporada més d’aquest nou sonats que vesteixen una samarreta verda durant l’any i que formen un grandíssim equip. No us podeu la il·lusió que ens fa pujar en un podi tots plegat.

C.A.FRANCOLÍ 

17-1 Àlex Rodiguez Badia     00:06:24   00:06:08   00:06:19   00:06:22   00:06:10   00:31:23         00:04:05

17-2 Oscar Gomez Carballo   00:05:11   00:05:50   00:06:03   00:17:04                                           00:03:48

17-3 Marcel Sardà Boada      00:05:43   00:05:54   00:06:04   00:06:06   00:06:02   00:06:11   00:06:08   00:42:08    00:04:01

17-4 David Sanchez Velasco 00:05:09   00:05:26   00:05:36   00:16:11                                           00:03:36

17-5 Jordi Fernandez Sargrà  00:05:36   00:05:51   00:05:57   00:05:57   00:06:02   00:06:00   00:05:57   00:41:20    00:03:56

17-6 Peio Ortiz De Landazuri 00:05:40   00:05:53   00:05:38   00:17:11                                           00:03:49

Tarragona-C.A. Francolí Categoria: Masculí Temps total equip: 02:45:17    00:03:55

C.A. FRANCOLÍ MIXTE 

31-1 Pep Pons Nolla                  00:06:58   00:06:50   00:06:58   00:07:13   00:06:55   00:34:54         00:04:32

31-2 Anaïs Messeguer             00:08:21    00:10:15   00:09:42  00:28:18                                           00:06:17

31-3 Xavi Solà Verges               00:06:31   00:07:00   00:07:05  00:07:23   00:08:03   00:07:31   00:07:39   00:51:12 00:04:53

31-4 Kirsty Morgan                  00:07:01   00:07:31   00:07:37   00:22:09                                            00:04:55

31-5 Manel Escuriolla Tomàs  00:06:33   00:06:55   00:06:56   00:07:02   00:07:15   00:07:12   00:06:53   00:48:46 00:04:39

31-6 Marta Rius Francino        00:07:10   00:08:03   00:07:44   00:22:57                                            00:05:06

Tarragona- Categoria: Mixt        Temps total equip: 03:28:16              00:04:56

" tot esfroç te la seva recompensa"

El Presi    

15ª SANT LLORENÇ- LA MINA. 26/5/2013

 
Després de la llarga temporada que portem alguns,  ja tinc el cap posat en baixar l’intensitat dels entrenaments, però queda la Mina, una clàssica de Tarragona i un bon lloc per marcar el territori perdut en les últimes curses. 

Les darreres setmanes m’he sentit bastant còmode físicament i això m’ha portat a realizar uns bons entrenaments, quasi sempre amb la companyia d’algun membre del equip.

A les nou en punt ens trobem els quatre Francolins participants en la 15ª Edició de la Cursa de la Mina per realizar la foto de rigor i un bon escalfament.   Tenim l’inesperada presència del company runner i amic Ferran que ens dona els últims ànims i també els primers crits a la sortida. 

 

A les 9:30 sortida rapidissíma. Les primerers tres posicions ja són clares (Mosshen, Pedrito i Xavi), marxen només passar l’arc de St. Antoni,  davant les portes del Bingo. 

 Pam!!!!!  primera baixa,  el Peio es para,  els problemas físics que venia arrossegant de feia unes setmanes, li han sortit de cop degut a la velocitat que anavem.  

                                       Más tiempo calentando que en carrera!!!

                                   

Passo el primer quilòmetre 3:04 uff, en estic en 6-7 posició, en un tercer grup davanter de la cursa i segon quilometre a 6:24 uff i uff.   

Video passant per la Renfe. Marcel i Àlex a tope.

 A l’entrada del riu veig l’Àlex a pocs metres darrera meu,  això m’ajuda a pensar que podem aconseguir un bon registre i una bona classificació.

A la zona de la  terra es fa molt dur seguir mantenint el ritme elevat i els primers em van agafant a poc a poc més diferència i perdo una posicio en l’últim quilòmetre i mig.

Aquest any degut a les obres de l’autovia s’acaba en un altre punt amb una pujada força dura els ultims 150 mts.  Sort que no m’he hagut  de jugar res els últims metres !!!!!! Sinò hagués patit molt.

 

Felicitar l’Àlex que per primera vegada entra dins d’un top-ten d’una cursa.  I per la bona temporada que esta fent;   “Amb qui vas al gimnás???”.    

 

Per darrera també venia el Xavi que no va aconseguir el temps desitjat, ja que la marxa de la nit tard o d’hora passa factura.

8ª Marcel Sardà

9ª Àlex Rodríguez

125ª Xavi Solà

A partir d’ara a per la propera que serà la nostra clàssica d’allà on va sortir el nostre equip, “La Marató de relleus de St. Creus”,. Esperem poder formar com l’any passat dos grans equips i lluitar  tots dos pels primers llocs.

Comeback Peio!!!!!!!!

                                                                                        By Bou

Cursa l'ermita de Sant Josep de Montblanc 2013

A l'igual que fa molts anys, el primer de Maig “dia del pencaire” (per aquells que tenim la sort de treballar, té collons que n’haguem d’estar agraïts) ens disposem a fer els deu quilometres que s’organitzen a Montblanc. Antigament era un circuit d’asfalt, sortíem de  l’ermita i anàvem cap a Rojals i es tornava pel mateix lloc.

Potser fa ja tres o quatre anys que s’ha convertit en una cursa mixta, es surt de l’ermita, es volta pel la muralla i es fa un tomb per camins de terra amb desnivell, recorregut pels amants del trail.

Aquest any la representació és mínima, això no vol dir que sigui de menys qualitat, només som dos però potens. En Marcel i jo després de fer una cursa dels bombers més que acceptable, sabíem que ho podíem fer bé. L’objectiu dels dos, intentar fer el millor registre en aquella cursa fins ara.

Mentres escalfem ens trobem al màquina del Borges Trail (Robert Tarragó), feia temps que no ens vèiem i sempre fa il·lusió retrobar te amb els companys que normalment compartiexes esbufecs. La tàctica era sortir suau e intentar córrer de menys a més, o si més no intentar-ho  ja que els quilòmetres del quatre al set trempen bastant.

Tret de sortida i el Sr. Torres (guanyador de les darreres edicions) surt com un llampec, intractable, la primera posició del podi és indiscutible, la resta, fem un grupet números on si troben Xavi Garcia, Marcel, Robert, Flores, Gonzalez, jo… tots junts passem el quilometre tres i allí no es mou ningú.

" grupet perseguidor per les Muralles"

Arribant al quatre salta un dels corredors del FACVAC i darrera d’ell en Xavi Insa, com que encara era d’hora decideixo no anar per ells, queden totes les rampes de pujada i encara tot està per començar.

 Enfilem els quilometres de rampes i el grupet es redueix a tres, que constantment anem alternant posicions, anem traient el fetge però allí no afluixa ningú. Rivalitat molt bonica, vaig disfrutar molt tot i no sortir gaire ben parat.

Ja arribem un altre cop a l’asfalt i toca demostrar que tenim una mica de xispa i de velocitat a les cames, així doncs, Fernando apreta de valent i marxa una mica però a l’Ivan ja el tinc a tocar. Quilòmetre nou i queda l’ultima apretada de dents ja que arriba la rampa fins a l’ermita, amb un cop de puny sobre la taula he de fer valer la veterania per poder assolir la sisena posició.

Entrem sis corredors al minut 37 indicant la gran rivalitat que hi ha hagut en aquest segon grupet. Tal i com indico al principi, molt satisfet perquè he assolit l’objectiu de la cursa, fer millor temps en aquell circuit.

Molt poca estona després apareix en Marcel amb les mans al cap, inimaginable però s’ha equivocat de camí a l’hora de pujar a l’ermita, serà possible.

Després de la malifeta i amb els pensaments freds, també molt content perquè ha fet millor registre personal.

" millor temps personal, bona cursa bou"

Agraïr la gran qualitat de la cursa i esperem que no canviï mai el seu estil, el de fer una cursa pels corredors. Voluntaris a discreció i tots amb un somriure a la cara, circuit perfectament marcat i assenyalat sense cap mena de pèrdua (només en Marcel). Habituallament als punts exactes, gran esmorzar a l’arribada, sense cap cua al recollir el pitrall, el guarda-roba adecuat, speaker simpàtic, tot el poble bolcat a la cursa i col:laborant, obsequis commemoratius, sorteig de material esportiu, trofeus pels guanyadors, dutxes al finalitzar, en fi als Francolins ens hi veuran molts anys.

6ª pos :  Jordi Fernandez   37:17  C.A. FRANCOLI

12ª pos : Marcel Sarda     38:27  C.A. FRANCOLI

" primer jaio classificat"

CURSA DE PRADES 6/04/2013

Potser no es gaire normal -2ºC el mes d’abril però es el que hem vaig trobar a Prades el passat  dissabte 6 d´Abril.

9.30h, hora d´escalfar, uns amb malles llargues, altres amb pantalons curts i guants… córrer per la muntanya amb aquestes condicions climatològiques no sempre es fàcil. A les 10.00h la sortida, ara toca perdre de vista l´ asfalt i endinsar-se en la natura.

Arribem a la primera pujada una mica forta, el grup es queda enrere, molts comencen a caminar, jo de moment la pujo corrent poc a poc. Arribo dalt el Pla de la Guarda, ens acompanya la neu, la boira no em deixa veure res, ni tan sols es veuen les marques del camí, sort  que no es el primer cop que corro per les muntanyes de Prades i mes o menys em conec el recorregut.

Al km 5 ja no veig ningú al meu voltant, la majoria s´ han quedat enrere, baixo cap el poble, camí de l´ Ermita de l´ Abellera. Abans de l´ ermita ve una bona pujada, gairebé en vertical, aquesta la pujo gratant, arribo dalt i hem trobo el primer control, un glop d´ aigua  un tros de taronja i tornem-hi, de cop una punxada al bessó dret, baixo el ritme  i hem recupero una mica . Ara surt el sol… no se que es pitjor, em sobra el tallavent i me´l lligo a la cintura, vaig camí del Tossal de la Baltasana.

Km 10, l´ espectacle del paisatge per on vaig passant es un regal. Km 14, un  home que segueix la cursa, m´ anima, diu que vaig 4art, miro enrera i no veig ningú, fa molta estona que vaig sol, apreto un punt mes per arribar al Tossal el mes aviat possible. Tornen les pujades, una darrera  l´altre fins el km 17, les forces ja hem comencen a fallar, però no es moment de parar, només queden 3 Km. Arribo al control del Tossal i hem tornen a dir que vaig quart, em prenc un glop d´aquarius i un altra  tros de taronja, ara venen dos pujades fortes fins dalt el Tossal, quan arribo a dalt esta tot nevat i ara ja es tot baixada fins al poble, ja no miro enrere,  vaig a  “full” fins al poble, em conec el camí i se que tot es baixada, continuo per camins estrets plens de pedres, això gairebé ja està, entro al poble per la part de baix, nomes queda una ultima  pujada i ja hi som, al final entro en 1:56:13.

" enfilant les ultimes rampes"

Una cursa molt ben organitzada i amb uns bons premis!! Un pastís i unes bosses de patates! Vaig quedar 4art de la classificació general i 1 er dels veterans . Li recomano a tothom que li agradi gaudir de natura.

 " quart classificat, com els grans!!"

CURSA BOMBERS BARCELONA. 21/4/2013

Bona matinada diumenge per agafar el bus dels amics Bikila direcció cap a Barcelona.

El repte era la cursa de Bombers de Barcelona, una cursa multitudinària (26000 runners), en un circuit ràpid de 10 kilòmetres.

 

Aquell dia gran representació del club: Plastic, Marcel, Àlex, Xavi i jo. Personalment bastant motivat, ja que portava temps fent bons entrenaments, les sèries sortien millor que mai i sense cap molèstia física. Toquem fusta!!

                                     Foto d´arribada. Cansats i satisfets.

El Parc de la Ciutadella es un descontrol de riuades de gent. Nervis habituals abans de la sortida. Hem de deixar les bosses al guardarroba i escalfar i ens adonem que la sortida s´apropa. Escalfem poc i malament tots, juntament amb Ferran i David, dels Atletes Altafulla.

Amb tanta gent  problemes de veritat per arribar al nostre calaix, el sub-37, just darrera dels vint o trenta d´èlit. Una vegada dins del calaix, ens posem davant de tot, ja que aquestes sortides son un campi qui pugui i s´han d´evitar caigudes i trepitjades.

 

Feia uns dies de l´atemptat de Boston que va conmocionar a tot el món i especialment a l´univers runner. Minut de silenci molt emotiu, per una tragedia que no hauria d´haver passat mai.

 

Compte enrere i sortida!! Primer kilòmetre d´anar esquivant gent i vigilant per no ensopegar. No hi ha més. Et veus sortint davant de tot, i als pocs metres et trobes rodejat de gent corrent. Suposo que la majoria incorporant-se a la cursa des de les voreres i molts sense dorsal. Per no respectar, no respecten ni els seus ritmes. Juntament amb el Plastic agafem posicions per realitzar la part dura de la cursa, l´Avinguda del Paralel. Pica cap amunt i amb l´emoció de la sortida, has de vigilar en no fer més despesa de la necessària.

Aquesta vegada vull còrrer amb més cap i arribar amb forçes a la segona part. Controlem a David que va uns metres per davant.

Al kilòmetre 2 aproximadament agafem  David i uns metres més endavant arriba Ferran de Torres Passem el pk. 2,5 en 8:39.
 

 

 

 

Ja tenim format el grup de treball. Anem en un grupet bastant còmode, encara que poc a poc la gent va baixant el ritme. Li pregunto a Ferran que tal va, i bufa ja que té alguna molèstia a la cama. Però són ritmes que té molt treballats i pot mantenir-se al grup.

Plastic va una mica més endarrerit, a ell li agrada arribar amb forçes a la part final.

Kilòmetre 5. 17.16. Salta alguna alarma al meu interior ja que pensava passar en 17 pelats. Sempre he tingut al cap que soc incapaç de còrrer en negatiu, fent la segona part més ràpida que la primera. La meva calculadora mental treu fum.

La part positiva es que les sensacions són de tenir molta força a les cames i amb el motor frenat. Decideixo agafar el bou per les banyes (no, tú no Marcel) i tirar del grupet.

 Al poc temps marxem Ferran, David i jo i començem a passar atletes i grupets a la zona de Gran Via. El Garmin marca ritmes de 3.22 clavats, i el fet d´anar passant gent que no pot acoplar-se dona forçes.

Kilòmetre 7,5 en 25:42. Per Ronda Sant Pere continua la tònica d´anar passant gent.

 

 

 

                                     Gràcies a la fotògrafa Montse!!

 

Tinc la sensació d´anar ja en solitari, però no miro cap endarrera, vaig centrat en mantenir el ritme i agafar al següent.

Últim kilòmetre a Via Laietana, ufff, ja amb sensació de calor i en modo reserva. Toca patir. Ajuda l´animació al carrer i la baixada.

Tots arribem ja bastant tocats a aquest tram i apretant les dents.

Gir per entrar en recta de meta. Veig el crono en 33 i pico. L´arc de meta sembla que es vagi allunyant....Intento esprintar, però ja vaig patrocinat per Philips Slow Motion. Entro en meta en 34.01, amb una segona part de la cursa molt gratificant. Objectiu complert de fer MMP, i amb una mica de mala llet pels maleïts dos segons que m´han sobrat. No pot ser tot.

 

Veig a Raúl Gómez  que ha aconseguit el seu objectiu de baixar de 33 (32.59), encara que una mica descontent. Seria objecte d´estudi aquesta sensació que normalment et queda quan traspasses  la línia d´arribada. L´ambició del corredor sempre vol més i creus que no has tingut el dia. S´acostuma a valorar més la cursa quan han passat unes hores.

Descansat, veus que si has donat tot, no es pot demanar més.

 

En poc més de dos minuts estem  els francolins&friends junts caminant per Passeig Colom.

Plastic amb 35:12, Àlex amb 35:57 i Marcel amb 36:15.

 

Una mica més tard va arribar Xavi, amb 40:52. Continua la seva millora i com a bon francoli i caparrut que és, aviat veurà el 3.

 

                                             Video- resum de la cursa

 

 Menció especial a la temporada d´Àlex. Ha baixat la seva marca en mitja, en marató (ja té el seu somiat sub-3) i ratifica amb aquest 10000 les sèries de nivell que porta temps realitzant. Ara sub-36. Chapeau!!

 

                                                                                                          By Peio

CURSA DE BRÀFIM. 7/4/2013

Sembla que estiguem a ple hivern, surto direcció a Bràfim a les 8:30 i em trobo amb 5º C i un vent que em deixa gelat.   

               

  Vaig a buscar el dorsal com a la majoria de aquests curses de poble, amb molt bon ambient,  recollida de dorsal, café i ens possem el mono de feina. Camiseta del Club mitjons llargs per protegir els bessons, ja que no els tinc massa fins. No sé fins on aguataré però tinc ganes de donar guerra. 

Em presento just pel tret de sortida,  els companys d’equip avui presents  m’han guardat un bon lloc, el Xavi i l’Adri. 

Sortida super ràpida. Tot i saber l’exigència del circuit el F. Flores i el V. Peña “Guanyador final” ens posen a tots els corredors en fila d’un.    Decideixo deixar marxar el grup capdavanter que s’ha format de 9 o 10 corredors, em quedo en un segon pla a veure com van caient, després de la primera pujada en el km. 2. 

  A la baixada al riu accelero el meu ritme i aconseguixo acostar-me als primers corredors,  formant un grup de 3 o 4 corredors. Tenim sempre contacte visual amb els 2 i 3 classificats,  fins dalt de la Torre del Moro.

En el descens del talla-foc va ser on els primers van aconseguir ampliar les diferencies. És un descens on els primers metres son força complicats i la parta mitja i final es molt ràpida.

 Jo em mantenía darrera el grup de 4 esperant la meva oportunitat per atacar, també era el que baixava més justet dels quatre.  Conec el circuit a la perfecció i l’ultim km. i tens que arribar em les cames lo més frésques possibles perquè hi ha una pujada duríssima d’uns 600 mts. abans de meta.

                                          

                                           Xavi i  Adri en ple esforç. La cabra de Renau torna!!

  Però uns 500 mts. abans de creuar el riu, on ja es portavem un ritme molt ràpid, em vaig notar que el bessó dret deia prou, amb dos avisos, que em van deixar sense cap opció a fer podi ni de baixar de l’hora,un dels objectius marcats. 

  Vaig intentar acabar la cursa sense fer-me més mal del que ja tenia,  e intentant manterir el setè lloc,   

Tots els Francolins vam acabar molt satisfets de la  cursa realitzada:

 Classificació:     1ª V. Peña  57:00;  7 M. Sardà 1:00:14 (1ª Cat-M3),  29 A. Calvet 1:04:55,              75 X. Solà 1:10:26 i darrera seu 76 P. Pons 1:10:30

A l’arribada gran esmorçar recuperador amb entrepà , multitud de refrescos per hidratar-se bé, dolços,  fruits secs i cafè. També cal destacar les dos ampolles de vi que s’han emportat tots els participants en aquesta cursa. 

                                          Pedrera francoliniana

                                                                                                      By Bou

ZURICH MARATÓ BARCELONA. 17/3/2013

Aquest any no tenia previst fer la Marató de Barcelona, però al treure un suspens dos mesos enrera, vaig haver d’anar a recuperació i fer per cinquena vegada consecutiva aquesta marató.

 Arribava més fort que mai, amb dues mitjes en l’ultim mes  en 1h20’…però ja sabeu tots que la marató és la marató, i que el sub-3h es demostra fent-ho…i tots sabeu el que costa. 

M’he presentat a la sortida una mica just de temps i m’he trobat que el caláix ja estaven barrejats els de 3h15 amb els sub-3h, pel que he tardat més de 2 minuts en arribar a la sortida.

 S’ha format un tap considerable, sobretot per que hem pujat per l’Avinguda de Sants, una mica justa per tants corredors; però primer km a 4’13, genial! A partir d’aquí i fins el 7 no he fet més que mantenir el ritme fins que he agafat la barqueta Correcat de 3 hores, que sempre és garantia d’èxit…si els aguantes fins al final. 

Fins la mitja no hi ha història però els meus músculs ja han començat a patir ben aviat, però res preocupant. Al km 26 primera crisi amb sensació de pressió a isquio esquerra. 

Sort que he portat el meu cinturó que, com va dir un dia el Bou, és com la butxaca màgica del Doraemon. Gel petit i Gatorade i “arreando”.

 Emfilem la diagonal de pujada amb bones sensacions que s’han acabat quan ens ha avançat la primera llebre de 3h, que anava a 4’10. M’he enganxat fins que els Correcats han posat el fre i jo amb ells.

 Enfilem la part litoral on han començat els meus problemes musculars de sempre, sobretot amb fatiga als bessons, que una vegada passat l’Arc de triomf  s’han transformat en fiblades als bessons que m’han obligat a baixar el ritme perdent de vista els que havíen estat els meus companys de cursa fins aleshores, cosa que es nota en el parcial 35-40 de 22:09. 

A l’alçada de Colón anava tan malament que he decidit parar a estirar a l’entrada del Paral.lel abans del 40. Ja m’estava lamentant de la meva desgràcia quan he passat pel 40 amb 2h50’50 i aquí he tret les forces que ja no tenia. He pensat: Àlex, et queda una sèrie de 2 km com aquelles que fas al riu, collons!!Deixa’t de tontèries i  buida’t!

. He saludat a la Mar  que estava al 40 i poc i he apretat les dents i el tercer ull amb els bessons amb petites però contínues rampes inquietants però m’he marcat un parcial a 4’16 del 40 a meta avançant 52 walking deads. Encara no entenc com he pogut anar tan ràpid amb aquests bessons. Quan he arribat al 42 he vist que ja ho tenia i he avançat a l’esprint a la segona llebre sub-3h quan faltaven 30 metres per la meta parant el temps en 2h59’57 segons, increiblement feliç per una banda i esperant la confirmació del chip amb els collonets a l’alçada de la glandula tiroides.

 Missatge al móbil i confirmació: JA SÓC SUB-3H. Com sempre al límit…però aquesta vegada el límit m’ha somrigut.

Ara em toca descans, sobretot mental per pensar en nous reptes.

Pd: d’aquesta experiencia dels darrers 3 mesos he après que sense gimnàs no hi ha èxit. L’unic grup muscular que no he treballat és el que m’ha donat la tabarra. No em tornarà a passar.

                                                                                   By Alex "Ultraman"