Primera cursa post-desastre (personal) de Santes Creus, tinc ganes de fer un bon paper, tot i la doble lesió al genoll esquerre, la famosa tendinitis (de momento controlada) i el fort al mateix genoll fruit d’una caiguda.
Es la primera cursa que comença just a 100 mts. de casa meva i em fa bastanta il.lusió. Arribo a la línea de sortida i després d’un any s’em fa molt extrany no veure cap company Francolí. Avui seré l’únic representant i si no passa res seré el millor classificat (es la única manera).
La cursa comença a les 21:30 molt puntual, amb una bona representació de tarragonins i tarragonines, però amb un nivel no gaire alt pel que fa a primeres espases. Que jo conegui nomès veig al Javier Jaimes que fa segon.
La sortida es ràpida, com sempre amb gent molt més lenta a les primeres files. Tinc la sensació que em quedo una mica enrere i ja començo a pensar que no vaig bè, pero faig el passeig Torroja ràpid i la baixada fins gairebé l’estació rapidissim, com quasi tothom. Però a partir d’aquí venen 2’5 km de pujada fins al rectorat i es quan començo a adelantar gent, em trovo bé, nomès son 5 km i tinc que anar a morir.
Al pas per la plaça de la Font trovo el Peio que m’anima, potser no ho sap però m’ajuda a pujar la rampa del carrer Major volant. Porto molt bon ritme, i el fet de no tenir ni idea del circuit em va be, perquè potser m’hagués dossificat per la pujada i haría perdut una mica de temps, ja està bé no em falten les forces en cap moment.
Última part de la cursa, baixem unes escales que em tallen totalment el ritme, allí em diuen que no han passat més de 25 corredors davant meu.
A la recta del carrer Major, moltissima gent animant que et porten directament fins l’arribada.
Bona cursa, no m’ho esperaba pas, 21:06, 4:08 el km i 29º classificat, que amb el tipus de circuit, i els problemas físics que havia tingut està més que bé.
Molt Bona cursa, molt ben organitzada, amb un circuit molt millor que el de l’any passat.
Sempre es agradable correr pel centre de la nostra ciutat.
Després de la Peonada, comença la nova temporada ja en serio, si el genoll ho permet provarem el primer assalt al sub-40 a Reus el 20 d’Octubre (aquest any sí) i el 24 de Novembre la Mitja de la nostra ciutat.
Després de la gran remontada de St. Creus, em vaig agafar unes setmanes de relax, sense cap ganes
de tornar a posar-me un dorsal fins ben passat l’estiu.
He entrenat, però he
gaudit de sortir a córrer sense crono,
amb uns ritmes més tranquils i més dies de recuperació. També he fet gran sortides amb la meva amiga
Ramoneta, tant la de muntanya com la de
carretera, on m´he trobat molt còmode recordant els meus inicis, anant a Querol o al Coll de les Ventoses al
Penèdes i altres grans rutes.
He disfrutat
molt, i no descarto recuperar-la més
endavant.
A partir de mig Agost, ja m’ha
tocat tornar-me a posar les piles, sortides a ritme suau intentant acabar a un ritme
més elevat, allargant els rodatges sense forçar massa la màquina; que ja tocarà
fer-ho a la tardor.
Però a mig Agost m’ha tocat la primera. Cursa Popular de Salomó, aquest any amb el mateix
rival de sempre “Jaume Jové” tot un especialista en aquesta distància.
És una cursa força complicada per la data: 19
d’Agost, per horari: 18:30 una calor
asfixiant i perquè és diumenge després de dos dies d´anar a dormir molt tard, aixecar-se
aviat, és el que tenen les Festes Populars.
Surt una cursa rapidíssima, més que mai,
faig les tres voltes del poble en total 4.150 mts en 14 min. pelats. Quedant en segona posició como
sempre, però aquesta vegada li vaig fer suar la victòria al company.
Al cap d’una setmana va tocar anar una altra,
la “Cursa de Vistabella” en memòria del “Cinto Lòpez” una cursa ja més sèria i
d’uns 6 kms. Jo ja una mica més rodat, vaig ajudar al company de club l’Òscar a
fer-se amb la victòria.
Jo al final
quart amb un bon crono 21:32.
A partir de llavors ja m’he centrat una mica més en la
preparació de les properes curses 10 kms. i la Mitja de la meva ciutat. Ja he deixat aparcada la bici.
Arribant al setembre ha tocat fer les
primeres sèries, primer al riu de 500 mts.,
després a la pista, quin 400 amb companyia de Presi, l’Òscar i en Ferran, encara estic accelerat ara ufffff, si es fes cada setmana ens posariem com a
motos.
Diumenge toca la Peonada de Tarragona tot una clàssic dins el
calendari tarragoní.
A la línea de sortida ens trobem molts conegut i amics, per ser la peonada es preveu una gran cursa,
molts Bikilas, molts runners tgn, “el Gerva”, i com en els darrers anys un
Francolí donant la tabarra.
Sortida
super ràpida, a Ramon i Cajal es relaxa una mica el ritme per entrar a la
Rambla, sense massa càrrega aneròbica,
però la Rambla es fa llarga i la baixada de Via Agusta fins al Fortí encara
més.
Jo en mantinc amb el company que
m´ha tocat ballar avui, el “Carles G.” A la zona de la platja em marxa, vaig una
mica massa ofergat pel ritme elevat que portem, al final em surt els 6 kms i
escaix a 3:30.
Amb més dificultats de les previstes, aquest
any “Los del Rio” tornaríem a presentar-nos a la línia de sortida de la ja
mítica Marató per relleus de Santes Creus.
" els components dels dos equips"
Tot i no tenir botiga, sense estar federats ni
portar el nom de cap franquícia em tornat a demostrar que l’activitat de córrer
és lliure i gratuïta, i diré més, si ets perseverant i t’agrada aquest esport
pots millorar cada dia una mica més. La re hòstia és agrupar-se sis amics amb
una samarreta verda, disfrutar entrenant i any rere any pujar al podi de Santes
Creus. Pot semblar fàcil però no ho és.
Per donar cabuda a tots els components del
club, aquest any també vàrem fer un grup de barbuts i l’altre de mixt. Per part d’aquest últim hi formarien
part en Pitu, l’Anaïs, Xavi, Kirsty, Manel i Marta. El
grup amb barba érem els de sempre i com sempre, en Peio tocat, en Marcel hiper
motivat, l’Àlex que mai ho te clar, l’Oscar que el vam treure de la fosa, la
perla de Torredembarra Mohamed David i un servidor mig coix.
A les sis de la tarde tots formats i nerviosos
pel tret de sortida, els rivals també els de sempre. Trobem a faltar alguns
noms, però la veritat és que no és fàcil aconseguir fer un equip competitiu en
el mes Juliol.
"Dr. Rodriguez en acció"
Els primers valents en cobrir les asfixiants
primeres voltes sota un Sol de justícia i una temperatura elevada van ser Dr.
Àlex i Pitu. Tal i com dic, son les voltes més dures ja que la dificultat del
circuit es multiplica per les condicions tèrmiques. De manera sorprenent la
posició dels primers compaços no és gaire avançada, però no importa, això només
a fet que començar. Gran paper pels dos components.
Segon round, toca treure de la fosa al
velocista Oscar. Tots ens preguntem, serà capaç de treure una mica de xispa de
la que sempre ha tingut? Torn també per la nerviosa Anaïs, que s’estrenava al
circuit de Santes Creus i tenia por a no fer-ho bé. L’Oscar magistral, amb la
veterania d’haver corregut set voltes l’any passat, regula com un mestre i fa
un grandíssim paper. Va marxar d’hora i no va veure finalitzar la cursa, en aquell
moment anàvem sisens. L’Anaïs tal i com vàrem pactar assoleix l’objectiu de fer
el seu traçat amb 28 minuts, perfecte. Gran paper pels dos components.
"Oscar"
Tercer round, surt en Bou conjuntament amb el
Xavi. Bou Marcel coneixedor del circuit a la perfecció decideix cobrir el seu
torn amb un ritme controlat i dosificant les set voltes. Segurament que la temperatura
va fer perdre-li una mica pistonada, havia entrenat a consciencia per fer un
gran paper i així ho va fer. Xavi, també debutant del circuit va veure les
estrelles amb tantes rampes però és un corredor que lluita i cada dia millora
les seves marques. Gran paper pels dos components.
Quart round
(comença l’espectacle) amb en Moha David i la Kirsty. Però
on va aquest boig!! Ens diem tots al veure la sortida d’en David. Era el primer
cop que corria en aquell circuit i creiem que no seria capaç de mantenir aquell
ritme de sortida. I tant que va poder, no tan sol va poder sinó que vam remuntar
tres posicions. Chapeau David, cada dia més et veig amb la samarreta verda Francolí.
La formigueta Kirsty, la més veloç de les fèmines també debutava en aquell
circuit. Crec que la clau va ser no deixar-la córrer amb musica i va ser capaç
de concentrar-se per fer un bon registre. Gran paper pels
dos components.
"Bou Marcel"
Cinquè
round amb en Plàstic i en Manel. Després de la feina feta
el tron anterior, el que calia era no perdre la concentració per no baixar cap posició
ja que no quedava molt de marge per la recuperació. Moltes molèsties al tibial
de la cama dreta durant la setmana anterior no em van deixar córrer a gust,
però ho vaig fer el millor que vaig poder. Amb un ritme regular assoleixo complir
les set voltes sense pena ni glòria. En Manel que venia de fer la mitja
d’Amposta i passant per davant del bar animant ell als animants va fer el seu
recorregut xiulant.
" en Plàstic i la Kirsty compartint circuit "
Sisè i definitiu round amb el grandíssim Peio
i la Marta. Tot hi estar un mes inactiu per una lesió feia acte de presència un
dels pilars de l’equip. En Peio amb tres voltes magistrals ens va portar a la
segona posició de la General, quin gran final company! Aprofito aquest moment
d’eufòria per posar sobre la taula el contracte d’un any més al nostre estimat
“Abuelo”, te lo mereces campeon! La Marta posaria també punt i final amb una
ràpida actuació que portaria també el seu equip amb una més que meritòria
sisena posició. Gran paper pels dos components.
" Peio rematant la feina"
Així doncs, donem per tancada una temporada més d’aquest nou sonats que vesteixen una samarreta verda durant l’any i que formen un grandíssim equip. No us podeu la il·lusió que ens fa pujar en un podi tots plegat.
Després de la
llarga temporada que portem alguns,ja
tinc el cap posat en baixar l’intensitat dels entrenaments, però queda la Mina,
una clàssica de Tarragona i un bon lloc per marcar el territori perdut en les últimes
curses.
Les darreres
setmanes m’he sentit bastant còmode físicament i això m’ha portat a realizar
uns bons entrenaments, quasi sempre amb la companyia d’algun membre del equip.
A les nou en punt
ens trobem els quatre Francolins participants en la 15ª Edició de la Cursa de
la Mina per realizar la foto de rigor i un bon escalfament.Tenim l’inesperada presència del company runner
i amic Ferran que ens dona els últims ànims i també els primers crits a la
sortida.
A les 9:30 sortida
rapidissíma. Les primerers tres posicions
ja són clares (Mosshen, Pedrito i Xavi), marxen només passar l’arc de St.
Antoni,davant les portes del Bingo.
Pam!!!!! primera baixa,el Peio es para, els problemas
físics que venia arrossegant de feia unes setmanes, li han sortit de cop degut
a la velocitat que anavem.
Mástiempo calentando que en carrera!!!
Passo el
primer quilòmetre 3:04 uff, en estic en 6-7 posició, en un tercer grup davanter
de la cursa i segon quilometre a 6:24 uff i uff.
A l’entrada del riu veig l’Àlex a pocs
metres darrera meu,això m’ajuda a
pensar que podem aconseguir un bon registre i una bona classificació.
A la zona de laterra es fa molt dur seguir mantenint el
ritme elevat i els primers em van agafant a poc a poc més diferència i perdo una
posicio en l’últim quilòmetre i mig.
Aquest any degut a
les obres de l’autovia s’acaba en un altre punt amb una pujada força dura els
ultims 150 mts. Sort que no m’he hagutde jugar res els últims metres !!!!!! Sinò
hagués patit molt.
Felicitar l’Àlex
que per primera vegada entra dins d’un top-ten d’una cursa.I per la bona temporada que esta fent;“Amb qui vas al gimnás???”.
Per
darrera també venia el Xavi que no va aconseguir el temps desitjat, ja que la
marxa de la nit tard o d’hora passa factura.
8ª Marcel Sardà
9ª Àlex Rodríguez
125ª Xavi Solà
A partir d’ara a
per la propera que serà la nostra clàssica d’allà on va sortir el nostre equip, “La Marató de relleus de St. Creus”,. Esperem
poder formar com l’any passat dos grans equips i lluitartots dos pels primers llocs.
A l'igual que fa molts anys, el primer de Maig
“dia del pencaire” (per aquells que tenim la sort de treballar, té collons que
n’haguem d’estar agraïts) ens disposem a fer els deu quilometres que
s’organitzen a Montblanc. Antigament era un circuit d’asfalt, sortíem de l’ermita i anàvem cap a Rojals i es tornava
pel mateix lloc.
Potser fa ja tres o quatre anys que s’ha
convertit en una cursa mixta, es surt de l’ermita, es volta pel la muralla i es
fa un tomb per camins de terra amb desnivell, recorregut pels amants del trail.
Aquest any la representació és mínima, això no
vol dir que sigui de menys qualitat, només som dos però potens. En Marcel i jo
després de fer una cursa dels bombers més que acceptable, sabíem que ho podíem
fer bé. L’objectiu dels dos, intentar fer el millor registre en aquella cursa
fins ara.
Mentres escalfem ens trobem al màquina del
Borges Trail (Robert Tarragó), feia temps que no ens vèiem i sempre fa il·lusió
retrobar te amb els companys que normalment compartiexes esbufecs. La tàctica
era sortir suau e intentar córrer de menys a més, o si més no intentar-ho ja que els quilòmetres del quatre al set
trempen bastant.
Tret de sortida i el Sr. Torres (guanyador de
les darreres edicions) surt com un llampec, intractable, la primera posició del
podi és indiscutible, la resta, fem un grupet números on si troben Xavi Garcia,
Marcel, Robert, Flores, Gonzalez, jo… tots junts passem el quilometre tres i allí
no es mou ningú.
" grupet perseguidor per les Muralles"
Arribant al quatre salta un dels corredors del
FACVAC i darrera d’ell en Xavi Insa, com que encara era d’hora decideixo no
anar per ells, queden totes les rampes de pujada i encara tot està per
començar.
Enfilem els quilometres de rampes i el grupet
es redueix a tres, que constantment anem alternant posicions, anem traient el
fetge però allí no afluixa ningú. Rivalitat molt bonica, vaig disfrutar molt
tot i no sortir gaire ben parat.
Ja arribem un altre cop a l’asfalt i toca
demostrar que tenim una mica de xispa i de velocitat a les cames, així doncs,
Fernando apreta de valent i marxa una mica però a l’Ivan ja el tinc a tocar.
Quilòmetre nou i queda l’ultima apretada de dents ja que arriba la rampa fins a
l’ermita, amb un cop de puny sobre la taula he de fer valer la veterania per
poder assolir la sisena posició.
Entrem sis corredors al minut 37 indicant la
gran rivalitat que hi ha hagut en aquest segon grupet. Tal i com indico al
principi, molt satisfet perquè he assolit l’objectiu de la cursa, fer millor
temps en aquell circuit.
Molt poca estona després apareix en Marcel amb
les mans al cap, inimaginable però s’ha equivocat de camí a l’hora de pujar a
l’ermita, serà possible.
Després de la malifeta i amb els pensaments
freds, també molt content perquè ha fet millor registre personal.
" millor temps personal, bona cursa bou"
Agraïr la gran qualitat de la cursa i esperem
que no canviï mai el seu estil, el de fer una cursa pels corredors. Voluntaris
a discreció i tots amb un somriure a la cara, circuit perfectament marcat i
assenyalat sense cap mena de pèrdua (només en Marcel). Habituallament als punts
exactes, gran esmorzar a l’arribada, sense cap cua al recollir el pitrall, el
guarda-roba adecuat, speaker simpàtic, tot el poble bolcat a la cursa i
col:laborant, obsequis commemoratius, sorteig de material esportiu, trofeus
pels guanyadors, dutxes al finalitzar, en fi als Francolins ens hi veuran
molts anys.
Potser no es gaire normal -2ºC el mes d’abril però es el que hem vaig
trobar a Prades el passat dissabte 6 d´Abril.
9.30h, hora d´escalfar, uns amb malles llargues, altres amb pantalons
curts i guants… córrer per la muntanya amb aquestes condicions climatològiques
no sempre es fàcil. A les 10.00h la sortida, ara toca perdre de vista l´ asfalt
i endinsar-se en la natura.
Arribem a la primera pujada una mica forta, el grup es queda enrere,
molts comencen a caminar, jo de moment la pujo corrent poc a poc. Arribo dalt
el Pla de la Guarda, ens acompanya la neu, la boira no em deixa veure res, ni
tan sols es veuen les marques del camí, sort
que no es el primer cop que corro per les muntanyes de Prades i mes o
menys em conec el recorregut.
Al km 5 ja no veig ningú al meu voltant, la majoria s´ han quedat
enrere, baixo cap el poble, camí de l´ Ermita de l´ Abellera. Abans de l´
ermita ve una bona pujada, gairebé en vertical, aquesta la pujo gratant, arribo
dalt i hem trobo el primer control, un glop d´ aigua un tros de taronja i tornem-hi, de cop una
punxada al bessó dret, baixo el ritme i
hem recupero una mica . Ara surt el sol… no se que es pitjor, em sobra el
tallavent i me´l lligo a la cintura, vaig camí del Tossal de la Baltasana.
Km 10, l´ espectacle del paisatge per on vaig passant es un regal. Km
14, un home que segueix la cursa, m´
anima, diu que vaig 4art, miro enrera i no veig ningú, fa molta estona que vaig
sol, apreto un punt mes per arribar al Tossal el mes aviat possible. Tornen les
pujades, una darrera l´altre fins el km
17, les forces ja hem comencen a fallar, però no es moment de parar, només
queden 3 Km. Arribo al control del Tossal i hem tornen a dir que vaig quart, em
prenc un glop d´aquarius i un altra tros
de taronja, ara venen dos pujades fortes fins dalt el Tossal, quan arribo a
dalt esta tot nevat i ara ja es tot baixada fins al poble, ja no miro enrere, vaig a
“full” fins al poble, em conec el camí i se que tot es baixada, continuo
per camins estrets plens de pedres, això gairebé ja està, entro al poble per la
part de baix, nomes queda una ultima
pujada i ja hi som, al final entro en 1:56:13.
" enfilant les ultimes rampes"
Una cursa molt ben organitzada i amb uns bons premis!! Un pastís i unes
bosses de patates! Vaig quedar 4art de la classificació general i 1 er dels
veterans . Li recomano a tothom que li agradi gaudir de natura.
Bona matinada diumenge per agafar el bus dels
amics Bikila direcció cap a Barcelona.
El repte era la cursa de Bombers de Barcelona,
una cursa multitudinària (26000 runners), en un circuit ràpid de 10 kilòmetres.
Aquell dia gran representació del club: Plastic,
Marcel, Àlex, Xavi i jo. Personalment bastant motivat, ja que portava temps
fent bons entrenaments, les sèries sortien millor que mai i sense cap molèstia
física. Toquem fusta!!
Foto d´arribada. Cansats i satisfets.
El Parc de la Ciutadella es un descontrol de
riuades de gent. Nervis habituals abans de la sortida. Hem de deixar les bosses
al guardarroba i escalfar i ens adonem que la sortida s´apropa. Escalfem poc i
malament tots, juntament amb Ferran i David, dels Atletes Altafulla.
Amb tanta gentproblemes de veritat per arribar al nostre calaix, el sub-37, just
darrera dels vint o trenta d´èlit. Una vegada dins del calaix, ens posem davant
de tot, ja que aquestes sortides son un campi qui pugui i s´han d´evitar
caigudes i trepitjades.
Feia uns dies de l´atemptat de Boston que va conmocionar
a tot el món i especialment a l´univers runner. Minut de silenci molt emotiu,
per una tragedia que no hauria d´haver passat mai.
Compte enrere i sortida!! Primer kilòmetre
d´anar esquivant gent i vigilant per no ensopegar. No hi ha més. Et veus
sortint davant de tot, i als pocs metres et trobes rodejat de gent corrent.
Suposo que la majoria incorporant-se a la cursa des de les voreres i molts
sense dorsal. Per no respectar, no respecten ni els seus ritmes. Juntament amb
el Plastic agafem posicions per realitzar la part dura de la cursa, l´Avinguda
del Paralel. Pica cap amunt i amb l´emoció de la sortida, has de vigilar en no
fer més despesa de la necessària.
Aquesta vegada vull còrrer amb més cap i
arribar amb forçes a la segona part. Controlem a David que va uns metres per
davant.
Al kilòmetre 2 aproximadament agafemDavid i uns metres més endavant arriba Ferran de Torres Passem el pk. 2,5 en 8:39.
Ja tenim format el grup de treball. Anem en un
grupet bastant còmode, encara que poc a poc la gent va baixant el ritme. Li
pregunto a Ferran que tal va, i bufa ja que té alguna molèstia a la cama. Però
són ritmes que té molt treballats i pot mantenir-se al grup.
Plastic va una mica més endarrerit, a ell li
agrada arribar amb forçes a la part final.
Kilòmetre 5. 17.16. Salta alguna alarma al meu
interior ja que pensava passar en 17 pelats. Sempre he tingut al cap que soc incapaç
de còrrer en negatiu, fent la segona part més ràpida que la primera. La meva
calculadora mental treu fum.
La part positiva es que les sensacions són de
tenir molta força a les cames i amb el motor frenat. Decideixo agafar el bou
per les banyes (no, tú no Marcel) i tirar del grupet.
Al poc temps marxem
Ferran, David i jo i començem a passar atletes i grupets a la zona de Gran Via.
El Garmin marca ritmes de 3.22 clavats, i el fet d´anar passant gent que no pot
acoplar-se dona forçes.
Kilòmetre 7,5 en 25:42. Per Ronda Sant Pere
continua la tònica d´anar passant gent.
Gràcies a la fotògrafa Montse!!
Tinc la sensació d´anar ja en solitari, però
no miro cap endarrera, vaig centrat en mantenir el ritme i agafar al següent.
Últim kilòmetre a Via Laietana, ufff, ja amb
sensació de calor i en modo reserva. Toca patir. Ajuda l´animació al carrer i
la baixada.
Tots arribem ja bastant tocats a aquest tram i
apretant les dents.
Gir per entrar en recta de meta. Veig el crono
en 33 i pico. L´arc de meta sembla que es vagi allunyant....Intento esprintar,
però ja vaig patrocinat per Philips Slow Motion. Entro en meta en 34.01,
amb una segona part de la cursa molt gratificant. Objectiu complert de fer MMP,
i amb una mica de mala llet pels maleïts dos segons que m´han sobrat. No pot
ser tot.
Veig a Raúl Gómez que ha aconseguit el seu
objectiu de baixar de 33 (32.59), encara que una mica descontent. Seria objecte
d´estudi aquesta sensació que normalment et queda quan traspassesla línia d´arribada. L´ambició del corredor
sempre vol més i creus que no has tingut el dia. S´acostuma a valorar més la
cursa quan han passat unes hores.
Descansat, veus que si has donat tot, no es
pot demanar més.
En poc més de dos minuts estemels francolins&friends junts caminant per
Passeig Colom.
Plastic amb 35:12, Àlex amb 35:57 i Marcel
amb 36:15.
Una mica més tard va arribar Xavi, amb 40:52. Continua la seva
millora i com a bon francoli i caparrut que és, aviat veurà el 3.
Video- resum de la cursa
Menció especial a la temporada d´Àlex. Ha
baixat la seva marca en mitja, en marató (ja té el seu somiat sub-3) i ratifica
amb aquest 10000 les sèries de nivell que porta temps realitzant. Ara sub-36.
Chapeau!!
.JPG)
