viernes, 18 de enero de 2013

Prèvia Marató Costa Daurada Tarragona2017. 20/1/2013


Fa dies que volia escriure al blog però no trobava l’oportunitat, però realitzar un previa de la Marato de Tarragona s´ho val.

 Diumenge es corre la Primera Marató a la ciutat de Tarragona, i dos Francolins hi serem presents.  L’Àlex buscant com sempre el seu objectiu somiat i jo perquè és la primera marató a la meva ciutat, i no me la podia perdre de cap de les maneres, organitzi qui l´organtizi.

 L’Àlex i jo hem preparat a conciència aquesta marató, perquè es corre a casa amb els nostres aprop i ens ha donat aquest plus de seriositat i concentració en tot aquest periode d’entrenament.  
Després de realizar la ½ de Tgn a finals de novembre, no vam deixar passar ni una setmana i vam posar les cames a treballar.  Rodatges llargs a ritme, series curtes per agafar velocitat, series llarges per agafar ritme, rodatges mitjos a ritmes alts, rodatges llargs a ritmes alts  intentant seguir el Mètode de l’amic “Canova” en el que ens ha il·luminat el nostre bon amic i gran corredor Ferran.

 Jo personalment m’ho he passat molt bé aquest mes i mig d’entrenament, he fet curses de muntanya per agafar força,  uns 10K a pista + San Silvestre de Tgn per mantenir-me ràpid i finalment rodatges llargs per acabar d’agafar la distància.  Tot això amb els consells i l’ajuda dels nostres companys de club el Plàstic, Peio, l’Oscar, el Xavi i companyia. Que de tant en tant s’han acoplat als nostres maratonians entrenaments i ens han fet posar encara més les piles amb els seus ritme encara més alts.



                                            Esperem que els temps no sigui igual que la Behobia 2010
 Com sabeu tots, el circuit no és massa agraciat per aconseguir grans marques, massa desnivells  i com es veu a venir els últims dies la meteorologia que tindrem possiblement tampoc sigui el millor per realizar una cursa d’aquesta magnitut.
 Vent, fred i fins i tot pluja, però al mal temps bona cara i diumenge farem el que podrem i més que per això perquè la correm a casa.  L’hem preparat bé i som Francolins;  o sigui que pitrall al pit i un bon somriure a la cara i que comenci l’espectacle.

                                                                                                                        By Bou

viernes, 4 de enero de 2013

CURSA SAN SILVESTRE DE TARRAGONA. 7 KM. 31/12/2012


L´últim dia de l´any tocava com ja és tradició amb la San Silvestre de Tarragona. Molta gent,  els dorsals exhaurits un parell de setmanes abans i un gran ambientillo runner.

 La gran tasca que realitzen per aquesta cursa els Fondistes Tarragona és fa notar. 

Molta representació del C.A. Francoli; Marcel, Oscar, els dos nous fitxatges Pitu i Xavi, la secció triatlètica David Martinez i Oscar Olivé, i jo.
El nostre crack, Plastic, l´hem enviat amb l´elit a la Cursa dels Nassos de Barcelona.

Quedem per fer un bon escalfament al CAR Francolí, ja que  és una cursa de 7 kilòmetres i està clar que el ritme de sortida serà molt exigent. Jo portava sense còrrer des de feia sis dies per una sobrecàrrega al bessó esquerre. Però sembla que no donaria problemes

Els problemes, però, van ser a la sortida. Un fill de puta amb un vehicle sostret va accedir a l´interior del circuit i va tenir un accident. Causa independent a l´organització, que va fer retardar la sortida. Fred i nervis a les cames. De totes formes vam aprofitar la situació per xerrar i fer broma amb tots els amics de les curses de la zona.

És una cursa festiva per acomiadar l´any, però tots portem el ganivet entre les dents.

Tret de sortida i ràpidament i per evitar embussos ens ajuntem una grupeta d´uns 15 corredors al davant. Oscar, el Bou i jo anem ens posicionem en aquest grup. Ja haviem parlat i sabiem que seria molt important agafar bona posició des de la sortida.

Molta vigilància, i Raul Gómez es qui decideix obrir les hostilitats canviant el ritme i estirant el grup. El canvi de ritme i el pas pel terra empedrat del Serrallo, trenca més el grup.

El grup es redueix molt  i els més forts,  Raúl, Oukhlefen, Perico i Jordi Garcia, amb algun corredor més, treuen uns metres de distància a la recta dels tinglados.


Els segueixo de prop acompanyat de Ferran de Torres. Comença la zona del far, i bufa una mica de vent. El grup dels capos no acaba de marxar, i Ferran i jo ens mirem i decidim accelerar el ritme per contactar amb el grup i protegir-nos així una mica del vent.....i perquè no gaudir de la cursa des d´una posició de privilegi.




Ens tornem a juntar un grup de vuit. El ritme és alt, però es pot aguantar. Comença el joc de mirades i control entre els favorits, de veure qui ataca. Passat el kilómetre 4 Jordi Garcia decideix que allà sobra gent i tensa la corda. Marxa amb Oukhlefen, Raul i Perico. La resta som conscients de que aquella no és la nostra batalla.

Tornem del far. Marcel i Oscar continuen amb la seva gran cursa, i cada vegada van a més. Intel·ligents, han dosificat i tenen força per la part final.

Molts crits d´ànim de veus a qui no faig cara. S´agraeixen i molt. Un plaer el treball conjunt durant tota la cursa amb Ferran, però está molt fort i marxa. Moment de dubtes, ja que tinc a Jordi Trapé i un altre noi enganxats i aprofitant el meu ritme.  Intento que Ferran no marxi molts metres  i,gràcies a això,  ells fan la goma.



Passeig Marítim amunt i avall amb la mateixa tònica, a ritme alt i controlant als perseguidors. Marcel porta un frec a frec amb Jaume Jové i ha superat a Fernando Flores. Tot i les dures setmanes que porta preparant la Marató de Tarragona, està molt i molt ràpid.

La victòria ha sigut  al sprint per Oukhlefen, en una arribada molt emocionant. El primer que no guanyador, va ser posteriorment desqualificat per no estar inscrit i portar el dorsal d´un amic. Una curiositat més, però el reglament és sempre el mateix i sorprenent que un guanyador no ho complexi.  Així doncs, victòria justa per Jordi Garcia., acompanyat al podi per Perico i Raul.


Jo finalitzo 5º amb 23.34, content per la cursa. Marcel, 8º amb 24.13 i Oscar el 10º amb 24.46. Tres corredors del C.A. Francoli al Top-10!!

I com no, la samarreta també va fer volar a Pitu Pons, 102º amb 28.50 i  Xavi Solà, 123º amb 29.11, David Martinez el 139º amb 29.31 i Òscar Olivé el 884º amb 39.42.  Aquests cada dia van a més!!

 Classificació:

http://santsilvestretarragonafondistes2012.files.wordpress.com/2012/11/classificacio-sansi-2012.pdf


                                                                                               By Peio



sábado, 29 de diciembre de 2012

5000 METRES PER LA MARATÓ DE TV3. TARRAGONA. 16/12/2012

Tocava fer una nova cursa i continuar agafant ritme, que la gent està molt forta!! Era un dia complicat, ja que la nit anterior tocava sopar de feina. Fins un parell de dies abans vaig estar dubtant si fer alguna cursa (coincidia amb la mitja i 10 kilòmetres de Salou) o "darlo todo en los bares".
Finalment, i per tal d´evitar el naufragi en alcohol, aquesta va ser la cursa escollida. Al costat de casa i curta, encara de màxima intensitat des de la sortida.

A les 03:30 hores ja estava al llit, però a les 08:00 hores quan va sonar el despertador, ufffff...........
Bon escalfament per les pistes del CAR Francolí, on vaig trobar-me amb Adriano Santaella, i el vam fer junts. S´havia d´arribar a la sortida amb les cames ja "on fire". Uns quants progressius per la recta del moll de costa, un dels piques francolins més habituals.
Bastants corredors, és una cursa solidària i hi ha molts que van a fer un rodatge sense més pretensions.
 Moltes samarretes verds dels Bikila, que tenen un equipàs. Entre ells els dos favorits, Mohssen i Javier Jaimes. També havia alguns triatletes que estàn començant ara la seva temporada.
Sortida ràpida, és important agafar posicions i comprovar com està el personal. Jo vaig sortir amb la pretensió d´aguantar Mohssen i Jaimes tot el possible, ara mateix a l´abast de poca gent.


                                                         Sortida sense por.......



Pugem Pere Martell i ja anem un grup de cinc, i amb un petit canvi de ritme de Jaimes ens quedem els tres. La dificultat d´aquest 5000 és a la seva primera meitat, que es en pujada des de el moll de costa fins el Balcó del Mediterrani.
A meitat de Ramon i Cajal, m´agafen uns metres que ja no puc recuperar. Vaig regulant en pujada, i a la Rambla Nova, encara que els tinc a la vista, els ritmes són molt alts.
Mohssen, un gran tio, es gira un parell de vegades i al veure que vaig jo darrera, em fa un gest amb la ma per tal que m´ajunti amb ells. Però el calentón per recuperar els quinze metres seria important i encara quedava molt.
Quan arribem al Balcó del Mediterrani, comprovo que darrera meu venen uns quants Bikilas, però molt lluny. Comença la part més "fàcil" en perfil descendent. Em vaig creuant amb molts runners que em donen ànims, però la dupla del davant està intractable.
Arribada a meta, content pel temps i amb la sensació de que es pot donar una mica més.


Tercera posició, però necessitarem més sèries de qualitat per millorar els ritmes en aquestes curses curtes. Temps final de 16:45, a 3.21/km.
Després va tocar esperar pel lliurament de trofeus, i marxar corrent a Sant Pau per arribar a veure el cross. Unai em va ensenyar com es corre en negatiu, de menys a més. Jo encara no he après........


                                                                                                                 By Peio

jueves, 13 de diciembre de 2012

CURSA DE MUNTANYA DE LA RIERA DE GAIÀ (9 km i 21 km) 09/12/12


Avui a la Riera hi fa fred però el sol escalfa una mica. Arribo d’hora; aquesta no és una cursa qualsevol, no...  avui corro la meva primera cursa amb els companys del Club Atletic Francolí.
Quan arribo ja hi ha el Marcel amb la meva nova equipació. Em va de conya! El valent del Marcel corre la cursa de 21 km i el Jordi i jo la de 9 km.

" El Pare Noel, en Bou Marcel i el presi"

La sortida dels de 21 km és 40 minuts abans de la nostra; mentre escalfem pel circuit esperant la nostra sortida, ens creuem amb els primers corredors de la de 21 km entre els quals, com no podia ser de cap altre manera, hi ha el Marcel.


És l’hora. Normalment no em col·loco en les primeres posicions de sortida, però com avui som pocs, m’hi poso sense problemes. Des de la segona filera veig el Jordi davant de tot, amb els top de les curses populars.

"desde el principi, amb moltes ganes"

Tret de sortida! Surto fort per agafar bones posicions, no vull sortir malament i passar-me la cursa avançant corredors, cosa que pot resultar difícil en alguns punts de recorregut. Durant un kilòmetre vaig bé, però trobo que potser el ritme és massa ràpid per a mi i decideixo prendre-m’ho amb més calma, que si no a les pujades patiré més del normal... Als 2 kilòmetres i escaig comencen les pujades... Collons! Sort que m’he dosificat... a partir d’aquest punt començo a deixar enrere alguns d’ aquells que han sortit més forts que jo.
El circuit està bé, amb pujades i baixades bastant pronunciades; no se si és tècnic o no, no hi entenc gaire d’això; només se que a les baixades has d’anar amb compte a no deixar-t’hi els turmells.
El meu ritme és bo; porto enganxats de de fa 3 o 4 kilòmetres dos nois al darrere que, quan m’equivoco de camí al 2n avituallament, em segueixen... sort que ens avisen, que si no ja la tenim liada! A la última pujada els deixo enrere i continuo tot sol fins a la línia d’arribada. Els últims 2 kilòmetres són molt ràpids i em sento fort; avanço força corredors i vaig a poc més de 4’ el km, cosa que per a mi, i més al final d’una cursa, és una proesa. Es comencen a notar els meus rodatges amb el Club!

Arribo. Faig 41’22’’, bon temps; posició 28. Està bé però crec que ho hagués pogut fer millor. He d’aprendre a llegir les curses.

" aquest estil promet..."

El Jordi ha arribat 4t, amb un bon temps, 34’22”, però amb mal regust, ja que s’ha equivocat de camí i ha perdut un temps valuosíssim que segur que li hagués permès lluitar per la victòria. Una llàstima! M’hagués agradat veure’l al cap damunt del podi.

" cent metres mes de cursa i otro gallo cantaria"

El Marcel arriba amb 1h36’16”, quin crack!, ha estat una una cursa molt dura i tambè s’ha equivocat un moment de camí, (s’hauria de millorar la senyalització del circuit de cara a les properes edicions) s’el veu bastant fresc tot i la duresa, crec que està satisfet.

" estil inequívoc, és el Bou"

Bé, i fins aquí la meva primera crònica d’una cursa, i espero que no sigui la última!   

8        Sardà Boada Marcel    C.A. Francoli   1:36:16
50     PONS NOLLA JOSE    C.A. Francoli 1:53:17

4  FERNANDEZ SANGRA JORDI    C.A. FRANCOLI 0:34:22
28                Sola verge Xavi             C.A. FRANCOLI    0:41:23

  By    Xavi                          

domingo, 9 de diciembre de 2012

XXIV Cross Ciutat de Valls. 2/12/2012


Després de una llarga temporada sense cap cursa i entrenant de forma una mica anàrquica, tornava a posar-me un pitrall i la samarreta del club.

Amb un parell de kilos extra, peró de moment no cal fer comanda extraordinària per una talla L.
I per primera vegada competint en un cross. Ja tocava.
36 anys i  veterà (encara que amb aparença de 25 anys), però preferia fer el cross llarg entre promeses, seniors i alguns veterans amb benzina de 20 anys.

Matí fred amb molt vent, que molestava bastant en un tram del circuit. Bon escalfament amb dos capos, Jordi Garcia i Sergi Hidalgo, que em van explicar secrets sobre els cross i d´aquell circuit.

 Circuit de terra en bon estat, al qual s´havien de donar 6 voltes.  Primer tram picant en pujada, un parell de bones rectes, gir a la dreta de 180 graus amb toll per esquivar i part final en lleuger descens. En total gairebé 9 kilòmetres.
Per al futur haurem de millorar la telemetria, ja que no vaig comprovar que eren 6 voltes fins que acabava la cinquena. Empanao rules!!

 
Sortida a ritme de por, millor no entrar en fanfarronades. Als 400 metres ja veig que els del davant són d´un altre nivell. Ja ho sabia, però el ritme que portaven de sortida, van aclarir dubtes.




Marxen Jordi Garcia, Roger Jardi, Xavi Queral, Eduard Queralt, Sergi Hidalgo i un parell més. Per darrera d´aquests es forma un altre grup de cinc atletes. Encara que a un ritme de 3.25, la sortida és molt ràpida. Jo marxo una mica per darrera amb un corredor de l´Igualada. El cross és llarg i s´enganxa a les cames.

Passada la primera volta, el d´Igualada afluixa i jo vaig amb força.
En algún tram puc gaudir amb el frec a frec que porten Jordi Garcia i Xavi Queral.  Sergi Hidalgo ha tingut una caiguda al revolt amb fang i ha d´abandonar. Segons em va dir al dia següent cop a la cadera i genoll rascat, es recuperarà aviat.

Les voltes van passant, porto ritme constant i vaig passant corredors que havien sortit massa optimistes. El circuit no és tècnic, no cal treure el #modokilian  jejeje

Ja no hi ha grupets, el cross ha posat a cadascún on li toca, i no et pots amagar en un grup. El final és una lluita contra tú mateix i el vent de cara.

Entrem a la darrera volta i passo a un altre atleta d´Igualada. Intento deixar-lo amb canvis de ritme, pero no hi ha manera, el tio es dur de pelar. Tinc confiança en el sprint final, i vaja, llavors aprofita i m´ensenya les soles enfangades. Necessitem sèries curtes amb urgència!!

Final en 8ª posició, a un ritme de 3:34/km  i arribant més sencer del que pensava. Tornaré a fer algún cross, segur.
La victòria al sprint per Xavi Queral (que venia de fer 1:09 a la mitja de Tarragona) amb el crack Jordi Garcia segon.


                                                     Amb Jordi Garcia (2º), gran atleta i amic 

Després del cross, va arribar el millor. Pasta party per recuperar a casa del Jordi Garcia i xerrada en familia. El seu mono de peluix, gràcies a Unai i Clara, va patir més que jo durant la cursa.

I agraïr especialment als companys del club i sobretot amics, que us heu preocupat i animat durant la última temporada fotuda que he passat. Així com el Raúl Gómez, Sergi Hidalgo, Robert Tarragó, Victor Gonzalez, Ferran de Torres i molts més d´aquesta gran familia.  Sou grans!!

                                                                                                         By Peio

 

 

 

sábado, 1 de diciembre de 2012

SOME PICTURES TO REMEMBER...

 "concentració crucial en els quilometres previs"

 " Robert Tarragó, la meva parella de ball "

" sempre hi ha corredors amb més estil que nosaltres "

" segueix el ball..."

" això és doping, descarat !! "

" el nostre bou sempre dona el 200% "

" sempre hi ha el qui s'ho pren amb alegria "

" el bou contra qui fagi falta !!"

" lluitant fins al final "

By C.A. FRANCOLI   

miércoles, 28 de noviembre de 2012

MITJA MARATÓ TARRAGONA 2012

Un cop més arriba l’últim diumenge de novembre i els últims anys ja sabem que vol dir això: apretar el cul durant 21 km. Ens presentem uns quanta components disposats a donar el màxim de nosaltres mateixos per deixar ben a dalt el nom del club, tot dins de les nostres possibilitats i sobretot havent entrenat molt dur els mesos previs.


" Preparats pel tret de sortida"

Aquest any em presentava a la sortida amb la intenció d’apropar-me a l’hora 20, però alguns rodatges controlats em suggerien que no fos tan ambiciós i que sortís més tranquil. Així ho vaig intentar i el primer quilòmetre el vaig passar en 3’40 seguint un corredor que respon al nom de Bou i que corre com a tal. Vaig pensar que el fàcil es mirar-se els bous des de la barrera i em vaig ajuntar amb un grupet on anava el David Lago corrent a bon ritme.

 Arribem a la zona de pujada a ritme ràpid però aquí és inevitable perdre uns segons i unes forces que passen factura al final. Des del final de La Rambla fins el Serrallo la cursa és molt fácil i es va volant, cosa que fa que passi el 10.000 en 38’09, MMP en aquesta distància i això que el Plàstic diu que el garmin li va pitar uns 150 metres abans.

 En aquesta zona van començar les molèsties al  meu inefable isquiotibial dret…que hi farem, és meu i això no ho puc obviar. Arribo al Serrallo on l’Anna em dóna el meu “doping” d’Isostar  i arribem al tram més difícil per mi: la zona del Miracle i l’escollera. Suposo que portar 15 quilometres a les cames també contribueix. Aconsegueixo com puc mantenir un ritme de creuer de 4 per quilòmetre, no sense patir, però veig que passa ràpid el temps entre quilòmetres, a vegades sorprenentment ràpid, tant que em pensava que anava a fer 1h23, fins que em trobo passant el km 19 en 1h14 i alguns segons.

Apreto més el cul si cap quan arribo al tram on hi ha públic animat per que ja puc olorar l’arribada. Faig la corva i oh, merda!, està a punt de canviar el crono a 1h22 (sempre m’oblido dels 97 metres maleïts). Faig un sprint dels meus i passo la primera estoreta per sota…oh, wait!, sembla que al final la que val és la segona estoreta.1h 22 clavat.

Estic content perque per fi trenco la maledicció i no faig 1h22 i un segon.
Tots estem mitjanament contents, alguns més que altres amb el que hem aconseguit, però el millor de tot es que ens esperen grans reptes aquesta temporada on podem millorar molt uns temps que semblen de gener/Febrer i no de Novembre. La mitja de Barcelona ens espera.

" Al final, tots satisfets !"

20  1530 Jordi Fernandez Sangra  1:16:38    C.A. FRANCOLI
39  1998  Marcel Sardà Boada      1:18:53   C.A. FRANCOLI
65  786   Alex Rodríguez Badia    1:22:02    C.A.FRANCOLI
288 476      Jose Lillo Vilches         1:30:27  C.A. FRANCOLI
350  549    David Martinez Pasto    1:31:58  C.A. FRANCOLI
391 1510    Manel Escurriola          1:32:56   C.A. FRANCOLÍ
408  650   Oscar Olive Del Amo    1:33:24    C.A. FRANCOLI

Moltes felicitast a tots companys, desde el primer fins al darrer !!  Visca els Francolins

By Ultraman