PRÈVIA BOSTON 2012

A hores d’ara no se si podré còrrer el dilluNs que ve, estic sentat en un autobus de la companyia Fung Wah que hem porta desde el barri xinès de Boston al barri xinès de New Yrok, si aconsegueixo sortir-ne d’aquesta el dillums estaré a la linia de sortida.

En aquesta època de retallades ens hem de solidaritzar amb el govern i no excedir-nos del pressupost fixat de bon principi, aquesta és la raó perquè estic aquí sentat.

Per la vessant esportiva estic una mica confús, el clima aquí és molt diferent. El vent ha bufat de fort a moderat cadascun dels dies que he estat aquí, així doncs, si no hi ha cap sorpresa el dilluns bufarà.
 Per que us feu una idea, com que no conec cap lloc aquí al barri de Somerville on estic m’he dedicat a fer rodatges suaus sencillament. Algun dia m’he proposat anar riu amunt i fer un rodatge de dues hores i per culpa del vent i acabant fins als nassos, tan sols he fet rodatges de 1:20.

L a previsió pel dia de la cursa és la següent, incomprensiblement puja la temperatura molt. He estat una setmana aquí i no he passat dels 15 ºC i de sobte puja fins als 31 graus o sigui que ja ens podem calçar perquè la primera wave surt a les 10 del matí i el Sol ja està ben alt.

Com podreu veure seguim amb el fort vent, no hi ha manera de que afluixi, si més no hem diu el colega que si és així estem de sort, ja que ens bufarà a favor.

"Forecast"

Ara entenc  perfectament que l’any passat el senyor MUTAI aconseguis aquí pulveritzar el record del món i aturar el crono a les 2:03:02 (sense desmerèixer per res del món aquesta grandissima marca), si el vent que he tingut jo cada matí el tingués d’esquena el dia de la cursa  us garanteixo un 2:42 però com que no serà així, només puc garantir una cursa de menys a més e intentar baixar de les tres hores.

"ready, steady, goo...!"

He fet una mica de trampa i els meus amics m’han portat a veure el recorregut de la marató amb cotxe, hem tenia intrigat aquest Heartbreak hill. Bé, es tracta d’una hill com la que tenim nosaltres a la Rabassada, d’aquelles que sempre canviem de marxa i fem “marica l’últim”, la dificultat està en que la tenim situada al quilòmetre 32 de la marató.

 Efectivament els primers 15 son amb desnivell negatiu, moment doncs en que s’ha de còrrer amb el cap i anar frenant una mica ja que del 20 al 30 son constants tobogans. Després de la hill, ja enfiles un altre cop tirant avall en busca de la gran ciutat.

Demà torno cap a Boston i arriben ja els dies de descans i concentració. El dissabte aniré a buscar el pitrall amb el company tarragoní Ferran de Torres  i s’haurà acabat el temps de fer el turista. Us mantindré informats abans de la sortida.

" New York City"

                                                                                                     By Plastic