MITJA MARATO
DE REUS 2012
Després d’una sèrie de curses de deu mil metres durant el
període estival, ja estem preparats per donar guerra als 21 quilòmetres. Anys enrere
en aquestes alçades anàvem a córrer els deu mils de Sabadell o de Manresa però
com que aquest any la marató és matinera doncs en aquest mes d’Octubre ja tenim
pila per la primera mitja.
Com ja va sent habitual, la ciutat de Reus ens espera ennuvolada
o a punt per deixar-nos un bon ruixat. Què faci el que vulgui mentres que no
ens emprenyi gaire l’aire. Durant tota la matinada la pluja ha estat
considerable arreu de Catalunya o sigui que el paviment avui estarà relliscós.
Aquest any tenim les baixes de tres dels components del
club, o sigui que la representació és curta, això no vol dir que no sigui
potent. Així doncs, Bou Marcel, Doctor Àlex i el presi com cada diumenge, a les
8 a la gasolinera del Serrallo.
Els tres estàvem inscrits a la mitja i engrescats per fer
una cursa ràpida, els entrenaments anaven sortint bé o sigui que el ritme ha de
ser alt. Com que durant tota la nit i matinada ha estat plovent “cats and dogs”
s’endarrereix l’hora de sortida. Com sempre, els noms més coneguts a la línia
de sortida.
Sumant les dues modalitats gairebé arribàvem a uns 800
atletes o sigui que no es val a badar per agafar una bona posició a la sortida.
Com que cadascú de nosaltres té el seu ritme, ens donem la
ma sota l’arc i ja no ens veiem més. Un minut abans, va apareix el mestre Rafa
Prado que venia corrent des de Maspujols i que com a preparació de l’Ironman de
Cozumel ve a corre la mitja a “ritmo controlado”.
Cinc minuts més tard de l’hora prevista i desprès d’una mena
de caos discutint el sentit que hem de seguir un cop donat el tret de sortida,
comença la cursa.
Primers compassos de la cursa i formem un grupet de sis o
set corredors, uns que fan el deu mil i els de la mitja. Els que a mi
m’interessen son el meu company de curses aquest any Jorge de Andres i en Rafa.
Aquest any em coincidit amb quatre o cinc curses i veig que puc aguantar el seu
ritme o sigui que m’esforço per no perdre-li la pista.
El terra està molt mullat i costa tenir una bona adherència,
també hi hem de sumar els constants girs de 90 graus i algun de 360 que ens trobem
en els primers quilometres.
La primera volta me la proposo fer a ritme alt però
controlat ja que per completar els 21, haurem de donar dues voltes al circuit.
Van passant els quilometres i els forats entre corredors cada cop es més gran, així
que a partir del quilometre sis ja ens quedem només tres corredors. La segona
part de la primera volta es costa avall i va bé per agafar una mica d’aire.
Creuem el pas per línia de meta pels corredors de deu mil amb 36:12, bones
sensacions i amb força per fer una segona volta idèntica.
Els següents quilometres son calcats als primers, Jorge
davant marcant el ritme i en Rafa i jo aguantant amb bona cara. A poc a poc va augmentant
el ritme i el primer en despenjar-se és el Rafa, jo encara vaig fi però no vull
abusar molt ja que tinc el cap d’arribar al quilometre 17 amb força i poder fer
un descens ràpid.
En el tram de pujada, en Jorge amb el seu estil
professional, va agafant cada cop més ventatja i sense donar-me compte estic
corrent sol en tierra de nadie. Això és la mitja marató, a partir del
quilometre quinze comença la cursa per cadascú dels participants.
Toca apretar les dents, bracejar amb força i mirar endavant
buscant la màxima concentració per no escoltar el dolor. Pel camí hem creeu amb
en Marcel que com sempre fa una cara de patiment inimitable, això em distreu
una mica i em fa pensar que jo no faig tanta mala cara.
Últim tram de la cursa amb tanta mala sort que l’aire que
bufa ens ve de cara o sigui que ni tan sols tindrem el premi de baixar amb el
vent a favor. Al Jorge el porto ja a una bona distància però em proposo agafar
una mica d’aire i lluitar amb totes les forces per anar a per ell.
Tres quilometres de baixada per recuperar uns cinquanta
metres, la cosa esta difícil però ho intento. Em distrec amb els corredors que
em vaig trobant de cara i que em van dient “va que l’agafes”. Esperonat pels
crits, me n'adono que cada cop vaig més ràpid i que la distància s’escurça.
Miro el crono i veig que estic anant molt ràpid, faig càlculs i sé que baixaré
de l’1:17, a sigui més ràpid que l’any passat. Em dono per satisfet i em dono
el premi de gaudir del moment, m’acosto a la meta amb una gran rialla i content
de pensar que a la mitja de casa nostra, donarem guerra.
Per tres segons i després d’una gran remuntada creu la línia
de meta amb sisena posició i amb disfrutant d’aquelles curses on acabes molt
satisfet per haver anat de menys a més. La prova està que vaig doblar el temps
de les dues voltes, tot un gran què!!
Pocs minuts després de creuar la línia de meta comencen a
caure les primeres gotes, m’espero a l’arc per veure els meus companys i el
primer en arribar és el gran Bou, que després de donar-ho tot com sempre
aconsegueix baixar de 1:22, no està gents malament per ser la primera de la
temporada. Sota una puja ja més que emprenyadora apareix el Doctor amb les
seves rampes i les seves aventures amb 1:25. Molt bé company, tot i renegar
sempre, que te quiten lo bailao!!
" Gran cursa Bou! "
Per acabar, dir que aquest circuit no és gaire atractiu ja
que hi ha molts girs i l’ambient és molt apagat ja que no hi ha gens d’animació
però alhora, està al costat de casa i que el preu d’aquesta cursa encara és suportable.
Aquesta és de les poques que queden on hi omples el sarró,
ampolleta de vi, mitjons, secallona, guants tèrmics, pometa, aquarius i dutxa
calenteta, que això sempre és d’agrair.
Bé companys, ens veiem tots a la mitja de TGN!!
" va per vosaltres companys Francolins!"
6 Jordi
Fernandez Sangra 01:16:21 00:03:38 2-M3
C.A. FRANCOLI
14 Marcel Sardà Boada
01:21:59 00:03:54 6-M3 C.A. FRANCOLI
31 Alex Rodriguez
Badia 01:25:40 00:04:04 9-M4 C.A. FRANCOLI
By Plastic
