La meva Marató de Barcelona 2014 es podria resumir en un “he tocat el cel i la glòria”, però sé que si faig una crònica tan concisa, el Peio i el Plàstic em treuran el “fuet”, tal com fan sempre en els últims quilometres de les maratons en que em fan de llebre, així que m’extendré una mica.
Des de fa uns mesos que ja sabia que aquesta era la meva
marató. Era la marató en que havia de donar la sorpresa als meus companys i a
mi mateix, per que no dir-ho. Però la sorpresa és relativa: m’havia
preparat a consciència.
La nit prèvia vaig dormir poc per culpa dels nervis i de la
festa nocturna que es van muntar els inefables turistes a Les Rambles de
Barcelona, i potser va influir en una de les cagades del dia: em vaig deixar el
Garmin a l’habitació de l’hotel. En fi, massa tard per tornar.
Quedo amb el
Gran Ramon a les escales de Montjuïc i calentem 5 minuts i ens en anem cap el
calaix de sortida. Sortida ràpida a 4’
el quilometre i veig que el Ramon va molt ràpid.
El deixo marxar per que crec que per baixar de 2h50 he de passar primer per un temps intermig i s’ha d’anar a assegurar per que anuncien un dia de molta calor. M’uneixo a un grupet on va la llebre de 2h50 dels corredors.cat Xavi Nadal i faig la mitja amb ells a un ritme lleugerament per sobre de 4’.
Van passant els quilometres i vaig
relativament bé, però inconscientment baixes el ritme per que no saps que
passarà a partir del 34. Se m’uneix el
Gran Plàstic al 29, que crec que ha disfrutat tan com jo els últims 12 km
veient com avançavem a gent coneguda,
que sense cap dubte han patit el calor més que jo o bé s’han marcat un objectiu
que no els hi tocava avui…o les dues coses a l’hora.
PAS PEL KILÒMETRE 35. WHERE´S THE WALL??
PAS PEL KILÒMETRE 35. WHERE´S THE WALL??
Amb el presi Plastic, llebre-cambrer de luxe
Tot sorprés per no tenir
cap rampa, ens presentem al Paral.lel, i al 40 en 2h 43’ llargs. Veig a l’abast
les 2h52. Com sempre em passa, quan oloro l’arribada i estic mitjanament bé em
llanço com un llop sobre la meva víctima, i començo a avançar gent a un ritme
crec que bastant per sota de 4’. Em despedeixo del Plàstic al 42, i entro fent
un esprint saludant a la Mar i aixecant uns braços que toquen la glòria just
quan el crono oficial marca les 2h53.00, aturant el meu crono Decathlon en
2.52.51.
ARRIBADA AMB FORÇA
ARRIBADA RAMON ANTON, QUIN CRACK!!
ARRIBADA AMB FORÇA
ARRIBADA RAMON ANTON, QUIN CRACK!!
Què més puc dir: ni en somnis m’hagues pensat assolir les
fites que estic aconseguint. Gràcies per ajudar-me companys. Realment som el
club més potent de la ciutat. Un luxe per que som molt pocs corredors.
Menció especial també pel Gran Ramon que ha fet 2.50.52. Ets
molt gran company!!. Explica-ho tu mateix.
By Àlex "Ultraman"
By Àlex "Ultraman"
Ei company,
ResponderEliminarEs veia a vindre que faries una Gran CURSA I una Gran marca, per como estaves entrenat i como em feies patir en cada entrenament els teu "Modo On" en els kms. finals i que es pot dir més no t'ho haguim dit ........
Que PER FI has fotut una CURSA DE PUTA MARE!!!!!!!!!!!!! I QUE A MÉS A MÉS, ESTAS CONTENTISSIM DEL TEU RESULTAT, poques vegades tu havia sentit a dir.
El dia 16/03 va reneixa la llegenda de "ALEX ULTRAMAN".
Una forta abraçada.
MARCEL "Bou"
Àlex después de dos MCD a tu lado, viendote sufrir después de esos entrenos que te has pegado, te merecías esa marca. Y me parece que la puedes mejorar aún. Ya sé que te anda por la cabeza el 2.50...........Esto no se para!!! Y Ramón un lujazo tenerte en nuestro club, un ejemplo para todos!! Esos entrenos disfrutando luego se reflejan en carrera. Peio.
ResponderEliminarÀlex i Ramon:
ResponderEliminarEncara que ho vaig poder viure al vostre costat, us torno a felitar a tots dos. Una cursa genial on els dos vàreu donar el 100 %.
Els entrenaments tenen el seu fruit algun dia i aquest va ser el dia.
Enhorabona a tots dos per aquest carreron, si Senyor!