GRANOLLERS 2014 02/02/14

A poc a poc passen els anys encara que no ho sembli ( o si) i et pots trobar amb fotos com aquestes on denoten que per molt que no ho vulguem el temps passa per tots..
Dotze anys han passat i molts quilòmetres han estat els recorreguts, bona senyal, això vol dir que encara tenim un xic de motivació per viure i fer les coses cada dia una mica millor.

" Granollers 2002. Qui porta els pantalons més amunt?"

" Granollers 2014"

Tornava a Granollers aquest cop amb el meu grup d’amics vestits de verd (la esperanza me mantiene) i amb ganes de fer tots plegats un bon paper com a team.
Aquest cop l'anècdota va ser el nou fitxatge, el gran Ramon Antón que a poc a poc ha anat fent forat entre nosaltres. Primera cursa i primera alegria. Caram que n’és de bo aquest paio!!

" En Bou sempre motivat"

Les expectatives d’aquesta cursa eren altes, molt altes però ja sabeu que si vols aconseguir un objectiu, el primer pas és creure-t’ho. Els darrers entrenaments llargs conjuntament amb les inseparables 20x500 que s’han apoderat de mi aquesta temporada em feien creure amb un gran resultat. I què vol dir un gran resultat? Doncs fotre-li clatellada al crono i poder baixar de l’1:15’.
Amb aquest objectiu em col·locaba a la línia de sortida al costat d’un Chema Martinez, Albert Caballero, Ramon Camps, Btaime, Kipsang and company. La resta de companys no estaven molt lluny dels meus objectius, tots volien baixar de 1:20’ com uns campions. Xavi segueix a la seva cantera i segueix picant pedra per aconseguir baixar de l’1:30, tranquil Sant Pau aviat ho aconseguiràs!
Som-hi doncs, tret de sortida, concentració i amunt fins a les Franqueses. El vent picava fortet i molestava una mica i com que no se córrer amb grup em menjo les bufades que em desgasten sense pietat.

" treballant desde el principi"

La consigna del pas dels 10 quilòmetres era baixar dels trenta-set minuts i amb les cames més o menys fresques per aprofitar la baixada al màxim. després d’una ascensió continuada i empipadora assoleixo el primer objectiu, coronar amb 36’50’’ això m’esperona per afrontar la baixa amb èxit.
Els primers quilòmetres de baixada amb ganes i al màxim, ja que sabia que a tres setmanes de la marató no em parava ningú. Dotze, tretze, catorze 3’12’’, 3’22’’ i fot-li que fa baixada!
Tres tobogans d’aquells que et fan recordar i preguntar: què collons estic fotent aquí? I la resposta és, braceja, mira endavant i no paris fins que no puguis ni parlar!
Tot anava de manera correcta quan de sobte, començo a notar males sensacions de panxa i mareig. Intento no fer-li cas i seguir concentrat però el mareig no em deixa córrer a gust, Aixa doncs perdo una mica de ritme i rarament em passa algun atleta en la baixada. Quilòmetre malament seguit d’un altre en que tampoc vaig fi de sensacions però ja ens acostem al divuit i la gent et crida pel nom i t’empenta fins a la línia d’arribada,
Feia temps que no mirava el crono i no tenia ni idea del temps final que podia fer i com sempre trèiem la calculadora i comences a fer els càlculs mentals pertinents per saber més o menys el resultat final. La calculadora em diu que si segueixo al mateix ritme puc tornar a ser un 1:15’. Ja no queda més remei que lluitar fins al final i apretar les dents, aquest cop ja fa quatre quilòmetres que les estic passant canutes o sigui que una mica més i haurà acabat el patiment.
En efecte, xequejo el crono personal i se que em sobren uns segons per veure un 15’, això m’alleugereix una mica i em fa sentir alegre,
La veritat és que em pensava que ho podia fer millor, però després del patiment final puc estar més que satisfet. Avui he patit per creuar la línia de meta com feia temps que no ho feia, però s’ha aconseguit, un altra al sac i ja s’ha acabat el bròquil, a Sevilla a donar-ho tot.

La resta de companys un treball excel·lent, Marcel (1:18'), Lehendakari Joseba (1:19'), eficaç Àlex (1:19') i primordial Ramon Antón  (1:19') (primer de la categoria) i valent Xavi ( 1:33'). Tots assolint la fita esperada, baixar de l’1:20’, es diu molt ràpid però s’ha de córrer de valent.

" Por cojones, como siempre"

 " Aquest cop si company!!"

"la jove promesa del club"

" Ramon de compres per Granollers"

Als dos maratonians més ràpids del club només els hi queda el dia del judici final, esperem que el veredicte sigui l’absolució.

" Som-hi Marcel que ja ens queda poc!!"

Pictures:Akane

By Presi