Cursa l'ermita de Sant Josep de Montblanc 2013

A l'igual que fa molts anys, el primer de Maig “dia del pencaire” (per aquells que tenim la sort de treballar, té collons que n’haguem d’estar agraïts) ens disposem a fer els deu quilometres que s’organitzen a Montblanc. Antigament era un circuit d’asfalt, sortíem de  l’ermita i anàvem cap a Rojals i es tornava pel mateix lloc.

Potser fa ja tres o quatre anys que s’ha convertit en una cursa mixta, es surt de l’ermita, es volta pel la muralla i es fa un tomb per camins de terra amb desnivell, recorregut pels amants del trail.

Aquest any la representació és mínima, això no vol dir que sigui de menys qualitat, només som dos però potens. En Marcel i jo després de fer una cursa dels bombers més que acceptable, sabíem que ho podíem fer bé. L’objectiu dels dos, intentar fer el millor registre en aquella cursa fins ara.

Mentres escalfem ens trobem al màquina del Borges Trail (Robert Tarragó), feia temps que no ens vèiem i sempre fa il·lusió retrobar te amb els companys que normalment compartiexes esbufecs. La tàctica era sortir suau e intentar córrer de menys a més, o si més no intentar-ho  ja que els quilòmetres del quatre al set trempen bastant.

Tret de sortida i el Sr. Torres (guanyador de les darreres edicions) surt com un llampec, intractable, la primera posició del podi és indiscutible, la resta, fem un grupet números on si troben Xavi Garcia, Marcel, Robert, Flores, Gonzalez, jo… tots junts passem el quilometre tres i allí no es mou ningú.

" grupet perseguidor per les Muralles"

Arribant al quatre salta un dels corredors del FACVAC i darrera d’ell en Xavi Insa, com que encara era d’hora decideixo no anar per ells, queden totes les rampes de pujada i encara tot està per començar.

 Enfilem els quilometres de rampes i el grupet es redueix a tres, que constantment anem alternant posicions, anem traient el fetge però allí no afluixa ningú. Rivalitat molt bonica, vaig disfrutar molt tot i no sortir gaire ben parat.

Ja arribem un altre cop a l’asfalt i toca demostrar que tenim una mica de xispa i de velocitat a les cames, així doncs, Fernando apreta de valent i marxa una mica però a l’Ivan ja el tinc a tocar. Quilòmetre nou i queda l’ultima apretada de dents ja que arriba la rampa fins a l’ermita, amb un cop de puny sobre la taula he de fer valer la veterania per poder assolir la sisena posició.

Entrem sis corredors al minut 37 indicant la gran rivalitat que hi ha hagut en aquest segon grupet. Tal i com indico al principi, molt satisfet perquè he assolit l’objectiu de la cursa, fer millor temps en aquell circuit.

Molt poca estona després apareix en Marcel amb les mans al cap, inimaginable però s’ha equivocat de camí a l’hora de pujar a l’ermita, serà possible.

Després de la malifeta i amb els pensaments freds, també molt content perquè ha fet millor registre personal.

" millor temps personal, bona cursa bou"

Agraïr la gran qualitat de la cursa i esperem que no canviï mai el seu estil, el de fer una cursa pels corredors. Voluntaris a discreció i tots amb un somriure a la cara, circuit perfectament marcat i assenyalat sense cap mena de pèrdua (només en Marcel). Habituallament als punts exactes, gran esmorzar a l’arribada, sense cap cua al recollir el pitrall, el guarda-roba adecuat, speaker simpàtic, tot el poble bolcat a la cursa i col:laborant, obsequis commemoratius, sorteig de material esportiu, trofeus pels guanyadors, dutxes al finalitzar, en fi als Francolins ens hi veuran molts anys.

6ª pos :  Jordi Fernandez   37:17  C.A. FRANCOLI

12ª pos : Marcel Sarda     38:27  C.A. FRANCOLI

" primer jaio classificat"