martes, 15 de mayo de 2012

Cursa 1r de Maig d´Altafulla. 5000 m. 1/5/2012

Dimarts festiu, 1r de Maig, dia del treballador, i tocava pencar en aquesta cursa d´Altafulla.

Tocava matinar, la cursa senior era a les 11:30 hores, però abans havia curses infantils. Clara va debutar (amb caiguda inclosa) i Unai, més bregat ja en curses, va sprintar directe cap a la xocolata amb coca.

Escalfament previ amb el gran Pere Gomés, on faig un reconeixement del circuit, a 2 voltes, bastant dur, amb molts revolts i gran part en pujada. Començo a veure molts capos a la sortida i gent jove amb pinta atlètica. Tocarà anar a gas.

La sortida és a punt. Crec que el meu escalfament ha estat massa just. Massa parlar i sortir un 5000 sense haver començat a suar no es bona opció. És el segon 5000 de la meva vida, i sé que s´ha de sortir a totes.

Sortida molt ràpida, intento situar-me a les primeres posicions. Surt un noi com un boig buscant la foto de portada.  Fins al km. 1 la cursa va baixant, i es va a un ritme molt alt. Miro el crono al pas pel primer kilómetre, 3:06......uffff......calculava que es passaria a 3:12 o així, i allò no té pinta d´aturar-se. Vaig bé de respiració, però no les tinc totes a aquell ritme....en altres paraules, m´acollono.




Marxa el grup amb 6 atletes, i jo regulo pensant que més d´un reventaria a aquell ritme. Passat el kilòmetre 1 la cursa comença a pujar i bastant. Entrem al poble, dos o tres revolts de 90 graus que trenquen el ritme. Jo vaig 500 metres amb un atleta del Penedès, però em diu que  tiri jo. El deixo, abans d´acabar la primera volta, i estic en solitari. Mala elecció, i més per un 5000.



Els dos nois joves que havien marxat amb el grup ja s´han despenjat. Massa per ells. Abans d´acabar la primera volta passo a un d´ells. Controlo la cursa per darrera meu, no vé ningú trepitjant-me els talons.

Segona volta, vaig retallant distància amb el noi jove dels atletes d´Altafulla. Corre a casa, però el porto controlat. Decideixo regular i retallar poc a poc distància amb ell. No es pot aspirar a més que ser 5ª Els quatre de davant son cracks i gats vells (menys el noi magrebi que va guanyar).

Arribo a l´últim kilòmetre bastant crispat muscularment, massa revolts i pujades a aquell ritme. Quan veig que s´aproxima la llaaarga pujada final abans d´entrar en recta de meta, decideixo passar i canviar el ritme al noi, arribant junts tindrà el punch de la joventut. No em segueix i finalitzo 5º.



A la meta està el presi donant ànims després de tornar de Boston. Pocs estiraments, semblo novell!!!
Acabo content, s´ha fet el que s´ha pogut, però s´ha d´entrenar més per enganxar-se al grup dels escollits.


                                                                                                          By Peio

4 comentarios:

  1. Joer Pello, a pesar del resultado, mejor crónica que carrera! Salut!

    ResponderEliminar
  2. jejeje si Jesus voy a ir colgando las zapas y pillando la pluma estilográfica. A ver si tu que tienes más contactos te curras una cenita de viejas glorias. Peio.

    ResponderEliminar
  3. Aprovecho para saludar porque no sabia si habias hecho algo este finde......
    Tu colega Jesus tiene razon la cronica es clavado a lo que estuvimos hablando.

    Lo digo y reitero BIEN ALTO: Tu CORRES mas rapido,vamos de cajon!!! el puesto ya depende de muchos factores, pero CREETELO, porque con UN PAR de detallitos te sorprenderas a ti mismo y les dejaras a todos con cara tontos!!!!

    A ver si puedo pasarme entre semana.... sino un saludo enorme!!!

    Jordi.

    ResponderEliminar
  4. Gracias crack!! Las charlas con un Top como tú ayudan para ir puliendo detalles, y de paso hacen el curro un poco más ameno. Buenas vacaciones!!

    ResponderEliminar