A l'igual que fa molts anys, el primer de Maig
“dia del pencaire” (per aquells que tenim la sort de treballar, té collons que
n’haguem d’estar agraïts) ens disposem a fer els deu quilometres que
s’organitzen a Montblanc. Antigament era un circuit d’asfalt, sortíem de l’ermita i anàvem cap a Rojals i es tornava
pel mateix lloc.
Potser fa ja tres o quatre anys que s’ha
convertit en una cursa mixta, es surt de l’ermita, es volta pel la muralla i es
fa un tomb per camins de terra amb desnivell, recorregut pels amants del trail.
Aquest any la representació és mínima, això no
vol dir que sigui de menys qualitat, només som dos però potens. En Marcel i jo
després de fer una cursa dels bombers més que acceptable, sabíem que ho podíem
fer bé. L’objectiu dels dos, intentar fer el millor registre en aquella cursa
fins ara.
Mentres escalfem ens trobem al màquina del
Borges Trail (Robert Tarragó), feia temps que no ens vèiem i sempre fa il·lusió
retrobar te amb els companys que normalment compartiexes esbufecs. La tàctica
era sortir suau e intentar córrer de menys a més, o si més no intentar-ho ja que els quilòmetres del quatre al set
trempen bastant.
Tret de sortida i el Sr. Torres (guanyador de
les darreres edicions) surt com un llampec, intractable, la primera posició del
podi és indiscutible, la resta, fem un grupet números on si troben Xavi Garcia,
Marcel, Robert, Flores, Gonzalez, jo… tots junts passem el quilometre tres i allí
no es mou ningú.
" grupet perseguidor per les Muralles"
Arribant al quatre salta un dels corredors del
FACVAC i darrera d’ell en Xavi Insa, com que encara era d’hora decideixo no
anar per ells, queden totes les rampes de pujada i encara tot està per
començar.
Ja arribem un altre cop a l’asfalt i toca
demostrar que tenim una mica de xispa i de velocitat a les cames, així doncs,
Fernando apreta de valent i marxa una mica però a l’Ivan ja el tinc a tocar.
Quilòmetre nou i queda l’ultima apretada de dents ja que arriba la rampa fins a
l’ermita, amb un cop de puny sobre la taula he de fer valer la veterania per
poder assolir la sisena posició.
Entrem sis corredors al minut 37 indicant la
gran rivalitat que hi ha hagut en aquest segon grupet. Tal i com indico al
principi, molt satisfet perquè he assolit l’objectiu de la cursa, fer millor
temps en aquell circuit.
Molt poca estona després apareix en Marcel amb
les mans al cap, inimaginable però s’ha equivocat de camí a l’hora de pujar a
l’ermita, serà possible.
Després de la malifeta i amb els pensaments
freds, també molt content perquè ha fet millor registre personal.
" millor temps personal, bona cursa bou"
Agraïr la gran qualitat de la cursa i esperem
que no canviï mai el seu estil, el de fer una cursa pels corredors. Voluntaris
a discreció i tots amb un somriure a la cara, circuit perfectament marcat i
assenyalat sense cap mena de pèrdua (només en Marcel). Habituallament als punts
exactes, gran esmorzar a l’arribada, sense cap cua al recollir el pitrall, el
guarda-roba adecuat, speaker simpàtic, tot el poble bolcat a la cursa i
col:laborant, obsequis commemoratius, sorteig de material esportiu, trofeus
pels guanyadors, dutxes al finalitzar, en fi als Francolins ens hi veuran
molts anys.
6ª pos : Jordi Fernandez 37:17 C.A. FRANCOLI
12ª pos : Marcel Sarda 38:27 C.A. FRANCOLI
" primer jaio classificat"
Ens feia il.lusió a tots tornarte a veure dalt d'un Podi.
ResponderEliminarJa m'ho diuen els de casa que sóc "un perdut", al final tindran raò. Va ser la falta de ......... "collons quina merda"!!!!!!
Salut i Amunt Francolis!!!!!!!!!
Bou
Vaya dos máquinas!! Ahora Marcel eso de perderse es más propio de mi. Salvaste a tiempo la situación, como la furgo del presi jejeje.
ResponderEliminarBona cursa Socis!!! us vaig veure molt bé, no tant a la furgo jeje. un plaer correr per alli amb vosaltres!! una abraçada
ResponderEliminarRobert Tarragó