CURSA BOMBERS BARCELONA. 21/4/2013

Bona matinada diumenge per agafar el bus dels amics Bikila direcció cap a Barcelona.

El repte era la cursa de Bombers de Barcelona, una cursa multitudinària (26000 runners), en un circuit ràpid de 10 kilòmetres.

 

Aquell dia gran representació del club: Plastic, Marcel, Àlex, Xavi i jo. Personalment bastant motivat, ja que portava temps fent bons entrenaments, les sèries sortien millor que mai i sense cap molèstia física. Toquem fusta!!

                                     Foto d´arribada. Cansats i satisfets.

El Parc de la Ciutadella es un descontrol de riuades de gent. Nervis habituals abans de la sortida. Hem de deixar les bosses al guardarroba i escalfar i ens adonem que la sortida s´apropa. Escalfem poc i malament tots, juntament amb Ferran i David, dels Atletes Altafulla.

Amb tanta gent  problemes de veritat per arribar al nostre calaix, el sub-37, just darrera dels vint o trenta d´èlit. Una vegada dins del calaix, ens posem davant de tot, ja que aquestes sortides son un campi qui pugui i s´han d´evitar caigudes i trepitjades.

 

Feia uns dies de l´atemptat de Boston que va conmocionar a tot el món i especialment a l´univers runner. Minut de silenci molt emotiu, per una tragedia que no hauria d´haver passat mai.

 

Compte enrere i sortida!! Primer kilòmetre d´anar esquivant gent i vigilant per no ensopegar. No hi ha més. Et veus sortint davant de tot, i als pocs metres et trobes rodejat de gent corrent. Suposo que la majoria incorporant-se a la cursa des de les voreres i molts sense dorsal. Per no respectar, no respecten ni els seus ritmes. Juntament amb el Plastic agafem posicions per realitzar la part dura de la cursa, l´Avinguda del Paralel. Pica cap amunt i amb l´emoció de la sortida, has de vigilar en no fer més despesa de la necessària.

Aquesta vegada vull còrrer amb més cap i arribar amb forçes a la segona part. Controlem a David que va uns metres per davant.

Al kilòmetre 2 aproximadament agafem  David i uns metres més endavant arriba Ferran de Torres Passem el pk. 2,5 en 8:39.
 

 

 

 

Ja tenim format el grup de treball. Anem en un grupet bastant còmode, encara que poc a poc la gent va baixant el ritme. Li pregunto a Ferran que tal va, i bufa ja que té alguna molèstia a la cama. Però són ritmes que té molt treballats i pot mantenir-se al grup.

Plastic va una mica més endarrerit, a ell li agrada arribar amb forçes a la part final.

Kilòmetre 5. 17.16. Salta alguna alarma al meu interior ja que pensava passar en 17 pelats. Sempre he tingut al cap que soc incapaç de còrrer en negatiu, fent la segona part més ràpida que la primera. La meva calculadora mental treu fum.

La part positiva es que les sensacions són de tenir molta força a les cames i amb el motor frenat. Decideixo agafar el bou per les banyes (no, tú no Marcel) i tirar del grupet.

 Al poc temps marxem Ferran, David i jo i començem a passar atletes i grupets a la zona de Gran Via. El Garmin marca ritmes de 3.22 clavats, i el fet d´anar passant gent que no pot acoplar-se dona forçes.

Kilòmetre 7,5 en 25:42. Per Ronda Sant Pere continua la tònica d´anar passant gent.

 

 

 

                                     Gràcies a la fotògrafa Montse!!

 

Tinc la sensació d´anar ja en solitari, però no miro cap endarrera, vaig centrat en mantenir el ritme i agafar al següent.

Últim kilòmetre a Via Laietana, ufff, ja amb sensació de calor i en modo reserva. Toca patir. Ajuda l´animació al carrer i la baixada.

Tots arribem ja bastant tocats a aquest tram i apretant les dents.

Gir per entrar en recta de meta. Veig el crono en 33 i pico. L´arc de meta sembla que es vagi allunyant....Intento esprintar, però ja vaig patrocinat per Philips Slow Motion. Entro en meta en 34.01, amb una segona part de la cursa molt gratificant. Objectiu complert de fer MMP, i amb una mica de mala llet pels maleïts dos segons que m´han sobrat. No pot ser tot.

 

Veig a Raúl Gómez  que ha aconseguit el seu objectiu de baixar de 33 (32.59), encara que una mica descontent. Seria objecte d´estudi aquesta sensació que normalment et queda quan traspasses  la línia d´arribada. L´ambició del corredor sempre vol més i creus que no has tingut el dia. S´acostuma a valorar més la cursa quan han passat unes hores.

Descansat, veus que si has donat tot, no es pot demanar més.

 

En poc més de dos minuts estem  els francolins&friends junts caminant per Passeig Colom.

Plastic amb 35:12, Àlex amb 35:57 i Marcel amb 36:15.

 

Una mica més tard va arribar Xavi, amb 40:52. Continua la seva millora i com a bon francoli i caparrut que és, aviat veurà el 3.

 

                                             Video- resum de la cursa

 

 Menció especial a la temporada d´Àlex. Ha baixat la seva marca en mitja, en marató (ja té el seu somiat sub-3) i ratifica amb aquest 10000 les sèries de nivell que porta temps realitzant. Ara sub-36. Chapeau!!

 

                                                                                                          By Peio