Després d’una
llarga absència degut a patir durant molts anys “el síndrome de les Torres Mafre”,
el novembre passat vaig decidir tornar còrrer la Marató de Barcelona, just
deprés d’acabar la mitja de Tgn. Per
anar a buscar un bon registre, l’anelat 2:48.
Aquest hivern hem entrenat molt i molt bé amb els
companys de club que teniem tots el mateix objectiu. He aconseguit entrenar amb
la majoria de companys de club, els dimarts gran sèries amb el Ramon a Pistes,
el dimecres rodatges Zipi-Zape , molts
dissabtes d’entrenament amb friends “Blacks runners” i les boníssimes tirades
llargues dels diumenges a llocs emblemàtics de TGN, sempre les recordaré.
Diagonal Mar
Arriba el dia “D”
tot sobre la previsió, dissabte rodatge suau i última càrrega de pasta,
recollida de dorsal amb aiguat inclòs, esmorzar maratonià, sortida de casa amb temps, transport públic
perfecte, arribada al Guardaroba amb antelació suficient sense nervis ni presses
d’última hora on m’ajunto amb Sir. Ferran i l’Enric.
Passem els minuts
previs l’ escalfament junts fent-la petar.
A l’Enric el noto més nerviós per el seu debut a
la Marató, en canvi el Ferran està tranquil, concentrat guardant totes les seves
forces per a la cursa.
Calentament molt
suau, entro al calaix sub-3h. i allí trobo els dos companys de Club, m’esperaven, em guardaven lloc, el Ramon inmóvil concentrat,
l’Àlex i jo més neguitossos, no parem de mourens, últims estiraments; el Ramon ho
té claríssim sortir a 4’ o alguns segons per sota fins que el cos aguanti, no
pensa regalar ni un Km.
L’Àlex i jo més cautelosos
sortim els primers kms. controlant més el ritme.
Ramon, elegància
A les 8:30 comença
el festival. Pim-Pam Pum!!!!!!!!! Primers kms. nerviosos però aviat es veu el que
haviem parlat: el Ramon es posa a ritme i ell sempre endanvant, nosaltres dos
més calculadors.
Passem el primer parcial de 5 kms. (20:20) els tres
junts, però al Camp Nou, el Ramon ens
marxa a augmentat massa el ritme, més
del que volem anar nosaltres.
Passem el
kms. 10 (39:58) havent recuperat els segons perduts en el primer parcial. Tornada a pl. Espanya primera pujada
d’adrenalina moltíssim ambient, allà sen’s ajunta el Carles Gilabert, i fem un
fantàstic grupet.
A la cantonada de Gran
Via amb P/. de Gràcia tinc a la família animant-me, energia extra per fer la
pujada de P/. de Gràcia la faig com una moto, a partir d’aquí passen els kms.
sense contemplacions sense adonar-nos massa ens plantem a la mitja, la passem
sobre la previsió (1:24:20), continuem el grup tots junts, en el Km. 22 s’ajunta el “cunyat del Pitu”
que ajudarà al Carles a mantenir un bon ritme,
passen kms. i Kms. sense massa variacions.
Ramon en estat pur
A la entrada de
Diagonal Mar, una nova sorpresa la presència del Presi donant suport al duet
“Zipi-Zape”. Jo en aquest kms. perdo una
mica de contacte amb el grup que anavem, però al gir de Diagonal Mar em torno a
enganxar a ells. Els ànims del Plàstic
m´ajuden mentalment a continuar lluitant.
Al pas del
Km. 30 fantàstic 1:59:55, seguim allí, encara noto que tinc les
suficients forces per seguir competint lo que resta de cursa. Però al pas del Km. 33 on hi havia un petit
pont per on passa les rondes per sota em despenjo del grup, però els mantinc la
vista.
Al Km. 35 l’Àlex em porta 7” de diferència, passat el Km. 37 l´avanço,
ha tingut problemes als seus isquios.
Els últims kms hi
ha molta gent animant, la plaça Catalunya està a reventar, última càrrega de
bateries fins el Paral·lel on ens esperen els dos últims kms. arribo a l últim
tram amb molta emoció, molts noms em
venen al cap, cada un amb una història diferent, tots m’ajuden a seguir el meu camí per buscar
el desitjat km. 42 on allí m’esperen els de sempre, animant-me com sempre.
El meu mur
Entrada a meta amb
molta satisfacció però sense haver aconseguit objectiu marcat el desitjat 2:48.
Entrada a meta
Ramon Antón Valenti
2:47:45 Pos. 186 Cat. 1 “Espectacular MMP”
Marcel Sardà Boada
2:51:05 Pos. 274 Cat. 123 “Picant
Pedra MMP”
Àlex Rodríguez
Badia 2:52:11 Pos. 311 Cat. 141 “En
Progressió MMP”
By Bou