COPA DEL MON EKIDEN SANTES CREUS 2104

  

L’esperat 12 de Juliol de 2014 va arribar i l’esperada copa del mon Ekiden de Santes Creus va prendre partida aquest dissabte.
Els Francolins havíem estat al podi en tres de les quatre edicions disputades, aquest any volíem revalidar la posició i seguir com a un dels millors equips del món.  Havíem recuperat figures importants en el primer equip, potser no figures pròpiament dites perquè els Francolins sempre som els mateixos sino estats de forma (especialment David, Peio i Bou).

"Seguim amb tu Xavi"

Els dies previs a la cursa un gran ambient de rivalitat, estratègia, amistat, bon humor,  i tú lo sabes, nerviosisme es palpava entre els blog’s i xarxes socials entre la família runner de Tarragona. En total un total de quaranta cinc equips marcarien record d’inscripció en aquesta cursa que any rera any va veient com va agafant prestigi, bàsicament gràcies a què a un estimat amic se li va ocorre anomenar-la campionat del Mon.
La flota Francoliniana s’hi presentava amb dos equips per no deixar a ningú de l’equip  fora de joc, llavors un primer equip de peluts intentaria estar al lloc més alt i l’equip mixte que també aspirava a fer un gran paper.

" Mode Bou on"

Anem a pams:  Els primers relleus van ser per Bou Marcel i l’apreciat The Captain. Ells van ser els escollits per trencar el gel en una cursa on la temperatura a les sis de la tarda podríem dir que no es molt agradable. En plena preparació per la marató de Berlin, el Bou va fer valer el significat del seu renom. Cursa perfecta, controlant en tot moment els ritmes i acabant amb molta força en Bou marcava un Excel.lent registre al finalitzar els set quilometres i mig. El capità, després d’unes merescudes vacances al pueblo va venir enxufat i disposat a treballar al màxim per portar el seu equip al lloc més alt possible. Amb l’actuació d’ahir va firmar un any més de renovació indiscutible.

"Ramon II el conqueridor"

Seguim que això només a fer que començar. Torn per la joia de la corona Francoliniana, en Ramon i la Imma.  Després de fer 101 km de la ronda de Màlaga fa dos mesos i afinant els ultims dissabtes al riu amb les series curtes, l’actuació d’en Ramon va ser un visto i no visto. Amb la elegància que el caracteritza, passeig per Santes Creus i en Ramon cap a la dutxa. Per molts anys Ramon, tot un xaval.    L’imma, novell en el mon del running i de les competicions va signar un més que un notable paper.


Tercera ronda pels primers afortunats de córrer deu quilòmetres en aquell circuit matador. Un presi amb problemes d’estómac va tenir ritme fins a la tercera volta però no va ser capaç de mantenir-lo a les quatre restant. Veient com anava disminuint la força, anava descomptant voltes amb la finalitat de que acabes la tortura. Segurament vindran temps millors molt aviat, l’entrenament sumat aquest dies previs tindran fruit no gaire tard. La Cabra de Renau, pim pam pim pam i aquí no ha passat res. L’equip mixte anava agafant embranzida i s’anava col.locant entre les posicions del podi. Bona actuació com sempre de l’Adri!

"fulminant David!"

Amb mes de la meitat de cursa ja avançada, veiem que els rivals del capdavant eren molt dificils d’agafar o sigui que intuíem la posició final dels nostres equips. Torn doncs per la màquina de Torredambarra i la Sara. David, però què ràpid que ets, i tu lo sabes! Tres voltes fulminants de l’anaimador de les xarxes socials van fer avançar més d’una posició en poc més de quince minuts. Llarga vida al rei!! David, t’esperem molts anys més. La Sara, despres d’un llarg viatge aterraba a santes Creus per primer cop i tot i no portar molts dies d’entrenemt va fer  les seves pertinents tres voltes al circuit de manera brillant.
Arriben els plats forts dels Francolins en Peio i en Joseba. Primer actuar és en Peio que finalment després d’uns mesos d’activitat sense aturades presenta un alt ritme en competició. Molt bon ritme desde bon començament i sostingut durant les set voltes fan signar un més que excel.lent retorn a la competició. Esperem que segueixi sumant quilometres fins al Novembre i segur que el tenim batallant a les primeres posicions de la mitja de casa nostra. Patxi, però que bestia que eres redios ! No ho podia fer d’una altra manera, amb força i sobrat en Joseba va fer fins hi tot descomptar als jutges de les voltes que portava. Per alguna cosa l’anomemen Lehendakari. Actua poc, però quan ho fa deixa petjada.

" Abuelo!! "

Traca final amb l’ultraman i la Kisty. Amb l’objectiu d’assolir una posició menys a la classificació final , l’Alex surt com un llampec a la caça del contrincant. Tot hi esgarrapar deu segons per volta no va ser capaç d’assolir l’objectiu. Molt i molt bé Alex, temporada per enmarcar i molts fruits al cistell. Ara només toca gaudir-los. Torn per Kirsty que després de l’enrenou dels jutges comptant les voltes de Joseba, circula com un llampec pel circuit matador. Gracies pel teu esforç i esperem fer-te entrega de la primera samarreta fèmina Francolina.

"Aupa Patxi!"

Amb la cursa ja finalitzada i els resultats obtinguts més que fantàstics amb la rebaixa de tres minuts respecte al millor temps mai obtingut, el primer equip finalitza amb un 2:42’ i amb una cinquena posició i un crono espectacular de l’equip mixte 3:02  i finalitzant amb quarta posició. No podem demanar més i no podem si no més que estar supersatisfets de que el tímit equip tarragoní compost per gent autòctona cada dia avança i te un rendiment més alt.





Abans de posar final m’agradaria fer mensió especial a l’equip Runners Tarragona, primer que tot per la seva aliniació i demostrar l’esència de les curses per “equips” i per ser un grup de corredors que estimen i recorden en tot moment al nostre estimat Xavi Sola. Paraules d’agraïment també pel nostre company Quirogel, gràcies a tu també Robert per compartir aquest moment amb nosaltres.

"Gràcies Robert"

By presi