10 KM DE CAMBRILS. 2/3/2014

Era una de les últimes oportunitats de la temporada per aconseguir l’objectiu tan buscat de baixar de 40 minuts en un  10.000. Era la cursa perfecta, plana y en principi no havia de fer massa vent.
En bona companyia, em presento a la línia de sortida sense massa bones sensacions; una inoportuna lesió al turmell m’ha deixat fora de combat durant 10 dies, i encara tinc molèsties que no sé com m’afectaran durant la cursa.
Les 9.30 en punt i comença la cursa. Surto fort; com no sé anar de menys a més, començo fortet (per mi, és clar), a 3:40-3:50 i així durant 3 km, després ja miraré de viure de rendes. Normalment no em funciona però ara estic un pelet més fort, ja veurem…
Vaig sol i sento a l’esquena un grup que em va al darrere, suposo que ja els va bé el meu ritme, el que no saben és que puc petar en qualsevol moment. Arrossego aquestes rèmores (com diria el company Peio)  gairebé fins el 8.

Passo el km 5 en 19:40 (justet justet) però fins al 8 no ho veig gens clar i penso que em faltaran 15 o 20 segons.
Al  9 porto un km enganxat al tio que abans portava al darrere, us he fet ¾ parts de la cursa i  ara vosaltres no marxareu. 36:10 al km 9 i dic “A tope”, o ara o mai, vaig petat però el puc fer per sota 3:50. Així doncs, encaro la recta final, vent de cara i a tope. Arribo a la meta en 39:56 (a lo ultraman, apurant) i mantenint el suspens fins l’últim segon.

Segur que no ho hagués aconseguit sense que m’haguéssiu apretat, tant vosaltres com la Nuri. Una nova fita pels francolins, més modesta, però què collons una fita. Ara a mantenir-ho, serà difícil però l’objectiu ara ja és baixar de 39, no val adormir-se.
El Peio ahir va fer de pacer de la seva dona, com a bon marit, però no ha de demostrar res, tots sabem de què és capaç.
Per últim, voldria aprofitar per felicitar a tots els companys francolins que han aconseguit èxits  i marques personals en les últimes setmanes; les victòries de l’Oscar, la fantàstica temporada dels maratonians presi, bou i ultraman, el bon debut en la distància del Pitu i el Manel, la nova incorporació del Ramón, que encara dóna més nivell al grup, i també al Peio, que per fi ha deixat de banda la lesió i tots esperem que aviat torni al seu màxim nivell.

                                                                                                           By Xavi