PREPARATS, LLESTOS... (06/11/13)

Després de molts dies de silenci ja tornem ha estar preparats per una nova temporada, aquest any una mica més tard en el calendari que mai. Després de la mítica marató per relleus de Santes Creus, segueixo amb les molèsties al tibial que em deixen cau gairebé quatre setmanes sense poder-me calçar les Asics, cosa extranya ja que portava un seguit de temporades sense cap molèstia important. Així doncs, passo l’estiu esforçant-me en aconseguir trotar sense molèsties però no ho aconseguiexu, fins que no arriba finals d’Agost no començo a notar millora i molt poc a poc els símptomes desapareixen. 

Sense fer cap entrenament de qualitat el cap vol córrer ràpid però aquí no hi ha misteri, som el que entrenem, així què amb més voluntat que cap altra cosa em poso el pitrall a la cursa de Ripollet i allí ja comprovo el que ja sabia. Els ritmes de 3’30 poc a les curses de deu quilòmetres no els regalen, si vols estar allí has de pencar i força i tal com us he dit amb prou feines començava a fer rodatges de 45’ amb alegria. Així doncs, tornada a la terra creuant la línia d’arribada amb un agònic 37’ i gràcies. 

Ja tenia el meu punt de partida, a partir d’aquí tocava treballar força per per agafar forma física i mental. A finals de Setembre tornaria a tenir un altre test que m’hauria d’indicar la millora gràcies als dies de treball si n’hi havia. Proper repte doncs, millorar les sensacions i el ritme de cursa a la rapidíssima cursa de la Mercè, aquest any enmig del mes i molts pocs entrenament seriosos. Encara mes molt calurós i humit que fan que la des hidratació no acabin de donar-te les bones sensacions que esperes, tot i això en surto bastant victoriós i content del resultat. Veig un 35’ al final de l’avinguda Maria Cristina.

"Futures fèmines Francolins"

 A partir d’aquí ara ve l’incis de la temporada i el que es va convertir sense buscar-ho amb un dels grans reptes de la meva vida, aconseguir realitzar el Trek de l’Annapurna (Nepal) corrent. No faré molt llarga la meva descripció sobre aquesta aventura, crec que unes imatges valen més que mil paraules.

Sobre plànol fer càlculs des de casa és molt fàcil i sencill però quan ets sobre terreny tot canvia. Us deixaré amb totals i unes fotos per a que us podeu fer una idea del que he esta capaç, sense dubte una grandíssima eufòria al poder haver finalitzat tot aquest recorregut sense ni tan sols haver-me de posar una tirita o prendrem una sola Spirina.

"refugis on és difícil agafar el son"

"per dormir una mica fresquet"

"com despunten els 8.000m"

" Caminante no hay camino..."

"Ascenció al Tilicho lake 5.100m"

"la soletat va ser el meu acompayant"

"Thorung  Peak 6144 m. "

"Vistes del Nilgiri 6940 m."

Arribada a Kathmandú el 25 de Setembre, arrancada del trek des de Pokhara el 27 de Setembre, dinou dies corrents amb una mínima motxilla preparat amb poca roba pel fred de les alçades, un sac de dormir, dos pantalons curts, dues samarretes, dos mitjons i unes Salomon als peus. Total de 367 km recorreguts, 125 km dels quals per sobre dels 3000m, tres cops per sobre dels 5.000m d’altitud i tornada a Pokhara.
Durant aquests dies està clar que el clima i les temperatures van ser les adients a les alçades o sigui que entre -15 ºC a més de 5.000 m i uns 28 ºC a l’alçada mínima de 800m. Dies de nevades, de pluja intensa, boira i Sol radiant em van acompanyar de manera intermitent.

Ja us podeu imaginar com vaig acabar després de fer tot aquest recorregut…com un drap de cuina i sec com un espantaocells (amb barba inclosa). Mentalment però feliç com un aniç havent estat capaç d’estar als llocs on he estat i haver vist el que he pogut veure. També content d’haver descobert un tros de món on la gent és honesta i un pais on la malícia no existeix.

"dia perfecte per fer el cim"

"coronant el punt mes alt 5416 m."

"parais blanc"

"Vistes desde Pokhara al final del trek"

Tot just tornar i engrescat pels glòbuls vermells, vaig voler fer una prova als 10Km de Manresa. Arribava a casa la matinada del dissabte I el diumenge em posava el pitrall, en només tres quilometres ja vaig veure que havia comés la bajanada més gran de la temporada. Molts anys enrera havia de fer enrera per trobar un en el meu expedient.

"Toquero també es lleva d'hora els diumenges"

Durant la setmana següent, un cop vaig recuperar els horaris de menjades i dormides,  els entrenaments i les sensacions ja van ser les normals. Un parell d’entrenaments per Collserola em van donar pistes del meu estat de forma i no em semblava malament. Així doncs, seguim la Golden league (batejada amb aquest nom pel Lehendakari. Manresa, Igualada, Tarragona, Salou, Sitges i Sevilla) i ens plantem a Igualada per formar part a la mitja marató d’Igualada, que com el seu nom indica va ser molt igualada…

L’estratègia de cursa era clara, s’havia de baixar de 1:20’ sinó era un altre fracàs i ja en serien dos. Així doncs, amb l’ajuda d’en Joseba, gorra al reves i a treballar. Poca gent disputava la mitja i això feia que no hi hagues gaire gent al davant i de bon principi ens vam tenir que amollar amb un grupet de deu corredors a un ritme més que generós.

" Treball en equip, clau dels Francolins"

Passen els quilòmetres i seguim al capdavant del grup amb força a les cames, arribem al quilometre clau d’aquella mitja, després d’una avinguda per on anàvem i tornàvem vaig que ens creuem amb el segon classificat de la prova. Mentalment penso, Mare de Deu senyor, avui pot ser el dia en què podem fer podi en una mitja marató. Després d’uns càlculs mentals i xequejar els components del grup amb un parell d’estirades i veure que ningú em seguia, decideixo atacar i anar a pel podi. Me la jugo aviat perquè això significava fer deu quilòmetres en solitari contra el vent però, què carai…torno del Nepal entrenat més rampes que mai, o sigui que a la lluita!!
A poc a poc van passant els quilòmetres i encara tinc força, el vent és fort als últims trams però amb l’eufòria del pòdium tens una energia extra. El crono no reflexaria la gran cursa realitzada llavors em dedico a xequejar un parell de cops per veure que no tinc cap perseguidor i a saborejar el que seria la posició més important que hauria assolit mai en una mitja marató.  Finalitzo doncs en una impressionant tercera plaça i amb una gran injecció de moral per arribar a Tarragona amb molta confiança. El Lehendakari basc afincat a Catalunya també fa un destacadíssim paper al acabar en una més que meritòria vuitena posició, a TGN també tindrà molt a dir.

"tornem a estar a les alçades"

Així doncs, preparat, llestos, jaaaa!!                                                                                        El Presi