LA MITJA DE CASA NOSTRA (25/11/13)

Lesions, feines, contratemps, imprevistos, males sensacions, vents forts, pluges intenses, cames carregades, adrenalina pels núvols, molèsties que fan preocupar…  res de res de res!! Tota la resta cap a la línia de sortida.

"Els Francolins"

Curiosament i gràcies a Deu (o a no se quí) tenim dos components del club que no fallen mai, és a ells als qui m’agradaria dedicar aquest post (Bou Marcel i Ultraman Àlex). A ells dos més al grandíssim Peio i l’Oscar que no van poder estar entre nosaltres per les causes que tots coneixem.
Anem al gra, els vuit personatges que vam poder disputar la cursa alli estavem tots uniformats a quarts de nou del mati amb més ganes que mai. Podriem dir que per molts és el primer round de la temporada, el segon i últim és la gran marató.
Les pretensions eren varies en quan a temps final però el que era clar era que tots voliem fer “our best”. Les marques no ens importen (mentida) però el més lent de tots nosaltres es volia apropar a  1:30’ no està gents malament, som pobrets però alegrets.
Els més ràpids teniem la intenció de passar els deu quilòmetres en 36’ llargs, la questio es que abans de la cursa els càlculs son uns i sobre el paper son uns altres. El circuit canviava de nou i ens feia sentir una mica incòmodes esperant a veure el què. La qüestió és que un multitudinari grup capitanejat del gran Ferrran de Torres agafava la batuta els primers quilòmetres a un ritme mig de 3:30’, és a dir, quilòmetre quatre “echa el freno moreno”!.

"No podia ser una altre, el gran Ferran"

Segon grup envoltat de grans amics (David d’Altafulla, Fernando Flores, Robert Tarragó, Josep de Lleida, Jordi Aumedes, Bou Marcel, Victor Gonzalez…) agafem un ritme còmode i som capaços de fer gairebé dotze quilòmetres agrupats. A partir dels tinglados comença la cursa, son quilòmetres crucials i aquí ja no valen amistats, cadascu fa el que bonament pot.
A partir d’aquí xequeig del dipòsit de combustible i gas! Comença la cursa, com m’encanten aquests quilòmetres. Els meus companys d’entrenament em diuen que tinc una sisena marxa però la veritat és que conforme avancen els quilòmetres més fort em sento. Noto que tinc molta força i còrrer en aquell escenari meravellòs no te preu. Amb el grup trencat arriba l’hora de posar la marxa directa, enfilem la tornada de la platja per agafar l’espigó i ja només tinc al davant al velocista David, tota la resta han anat perdent pistonada. Es tracta d’agafar el ritme constant i tu, només tu has de lluitar fins al final.

"així dona gust!!"

Concentració absoluta,  no aconsegueixo agafar al David però veig que tampoc em marxa. Queden sis quilòmetres de soletat per creuar la línia d’arribada i encara tinc força, som-hi. Les sensacions son molt bones, miro el crono i vaig a 3’30’’ molt bona senyal. Desacosten els corredors que tenia davant, bona senyal, a poc a poc en cau un, en cau un altre… al David no aconsegueixo atrapar-lo, ja tornem del far i encara tinc forçes. Correm a casa, vaig sentint una gran quantitat de crits: Vinga Plàstic!  Això et dona ales, vinga una mica més. Encara en cau altre i miro endavant i ja sortim del far, últim quilòmetre i ja enfilem la recta final, fot-li! Quin plaer poder acabar encara amb una mica de força, pots aixecar el cap i somriure a tots aquells que t’aplaudeixen, gràcies!!
Línia de meta amb gran satisfacció, felicitació al meu amic David, abraçada i a esperar a la resta de Francolins.
Sorprenentment Joseba segon Francoli, la mare que el va parir! Quins collons que té, millor temps personal. Bou Marcel, lluitant i deixant la pell com sempre i trencant el crono a l’arribada. Ultraman motor diesel com sempre, pim pam pim pam corrent a ritmes molt alts. La nova incorporació del club, el Capità assolint el seu repte de baixar de 1:30’. Sant Pau, que a poc a poc va trencant les seves pròpies metes. El fidel Joselillo, unic supervivent de la gama triathleta del club assolint també un més que meritori 1:32 i finalment el gran Manolo que aquest any farà el gran salt a la distància reina de l’atletisme, la marato de Tarragona.
Tots nosaltres formem part d’aquest grup que disfrutem d’aquest esport i esperem que molt aviat puguem comptar amb les dues peces que ens falten.
Seguim treballant també en incorporar apartat femeni al club, esperem que aquesta noia que s’atreveix a venir a dinar amb els Francolins ven aviat pugui venir a compartir la nostra samarreta verdi negra. Parlem de la internacional Kisty Morgan i la Marta Rius.
Un cop finalitzada la nostra mitja seguirem entrenant per assolir el segon Round de la temporada, el gran repte de la marató.

Imatges que faran que mai oblidem la nostra mitja 2013:

" Manolo el cavero, aquest estil farà mal"

"el Capità estrenant equipacio"

"Jose lluitant an 100%"

"Ultraman motivat pel repte"

" el mestre de ceremònia, el gran Bou"

"barba hipster a l´espigó!!"

"equip femeni, under construction..."

20   313 Jordi Fernandez Sangrà  1:16:33   3:38 36:39   17-M2 C.A. FRANCOLI

30   473 Joseba Arana Escalada  1:17:53   3:42 36:41   23-M2 C.A. FRANCOLI

 31   264 Marcel Sardà Boada        1:17:55   3:42 36:40   24-M2 C.A. FRANCOLI

 69   1364 Alex Rodríguez Badia    1:21:17   3:52 38:12   22-M3 C.A. FRANCOLI

265  1041 Josep Pons Nolla        1:29:22   4:15 42:14   129-M2 C.A.FRANCOLI

305  477 Xavi Solà Vergé            1:30:41   4:18 42:29   150-M2 C.A. FRANCOLI

365  1073 Jose Lillo Vilches        1:32:12   4:23 42:36   180-M2 C.A. FRANCOLI

                                    392  741 Manel Escurriola           1:33:03   4:25 43:36   191-M2 C.A FRANCOLÍ

By Presi