Després del tancament d’any amb una mica de mal regust de
boca, no per temps sinó per sensacions a la cursa dels Nassos, tocava tornar a
la lluita en la distancia curta.
Els entrenaments havien sigut bons i creia que seria capaç d’acostar-me
als 33 minuts en deu mil, però com molts sabeu això de córrer no són
matemàtiques, les curses s’han de córrer i no es pot especular.
Els Nassos havia estat l’escollida pel circuit atacar la
meva millor marca personal, però un dia sense ritme, sense concentració, suposo
que distret per la gran quantitat de gent que hi va prendre part i pendent
massa del temps per quilòmetre em va portar a quedar-me lluny del meu objectiu
amb 34:47. Molts dirant que no em puc queixar, però l’objectiu és l’objectiu i
quan no s’assoleix i hi ha dues coses a fer, una donar-se per vençut i la
segona entrenar més dur perquè a la propera surti millor.
Així ho vaig fer, després d’una setmana d’entrenament
carregat amb series curtes em tornava a posar a la línia de sortida d’un 10 mil
per a tornar a l’atac.
Calafell, circuit pla a costat de la platja on el desnivell
es nul, cames preparades amb una bona velocitat punta. Com he dit abans, això
no significa res si no es té amb compte altres factors totalment aliens a la
teva preparació.
" El meu company de club, Sant Pau"
Dia de la cursa, ventada monumental on teníem els dos
primers quilometres a favor i tres de pujada amb el vent de cara. Circuit de dues voltes on hi prenien
part uns cinc-cents corredors en total. Línia de sortida i com sempre a
les curses Bikila, plana major representada per Jaimes, Querald, Mossen etc. Objectiu
de la cursa, aferrar-me al màxim al Mossen per poder assolir l’objectiu.
Tret de sortida i els tres anteriorment nombrat imposen un
ritme infernal, per sota de 3:20. Aquest no és el meu ritme, aquest cop si,
concentrat i curiosament el Garmin en l'escalfament es queda sense pila.
No hi ha excusa que valgui, a fondo sense regulació fins a
que em desfondi. Primera volta en solitari i quan es desvien els corredors del
cinc mil cap a la meta em quedo en cinquena posició.
El pas per meta de la primera volta ja veig que serà molt
complicat acostar-me als 34 minuts ja que el fort vent ens ha castigat molt i
et cauen els segons amb molta facilitat.
Segona volta amb molta força encara i despenjat per lluitar
per alguna plaça de podi.
Segueixo a la feina sense perdre les distàncies dels
capdavanters i mantenint a ratlla als de darrera.
Mossen es despenja i veig que cada cop m’hi apropo més, fortíssim
vent als últims tres quilometres però encara remo amb força per fer un bon
crono. S’acosta el tram final i encara tinc força, estic content. Línia
d’arribada i veig un 34 llarg, corria sense crono però sabia que anirien per
allí els trets, llarg però amb molt bones sensacions, avui ha estat un dia
d’aquells que veus que els entrenaments tenen resultats.
" Amb força fins al darrer metre"
" Xavi, aviat sub 40' "
Després de la cursa vaig anar a visitar al nostre company Joseba a Sitges, allí s’hi disputava el quart de mitja i la mitja. Em va entrar una mica de nostàlgia ja que aquesta va ser la primera mitja de la meva vida, li tinc un bon record, però encara recordo el caos de la darrera edició i on vaig prendre la determinació de no tornar-hi més. És una d’aquelles curses on l’estandart és el seu afany recaudatori i on a mi, no m’hi veuran pas.
" Li diuen Toquero, ariete del Athletic"
Per acabar us presento una de les peces claus del futur del Francolí, ja esbrinareu qui és…
By Plastic
Rema company, rema que a la mitja de Bcn, no fallaras, mi jugo un pesol.
ResponderEliminarJoseba, vaya clavaito a Toquero, supongo que con un poco de más clase.
Saludos. Marcel
Bien crack, en esos 10000 y solo es jodido correr. Este año vamos a pillar un 10000 los dos y vamos a poner un 33, ya verás. Joseba, fijo que te sale de la Real!!!
ResponderEliminarY el Xavi ya nada va a romper el sub-40, si sigue entrenando bien, para Junio lo tiene hecho!!
ResponderEliminar