Cursa de Bombers 2012. 22/4/2012

Després de tancar el capítol de la Marató per aquest temporada, m´he tornat a posar de ple en el món dels 10mil.  Aquest any era l’any ideal per estrenar-me a la Cursa del Bombers de Bcn.  No l'havia pogut córrer mai degut a que té la data tan propera a la marató de Bcn que no me la podia preparar mai com jo volia, aquest any doncs, era el bo.

 He realitzat una bona preparació setmanal amb rodatges curts e intensos a més de un parell de dies setmanals de series. Un dia de curtes, acompanyat quasi sempre per el Peio, a la pista de Camp Clar i un altre de més llargues 1000 i amb algun 2000 intercalant per agafar una mica més de resistència;  aquestes quasi totes me les he hagut que menjar tot solet a la nostres instal·lacions del riu Francolí.

L’atzar a fet qu el dia de la cursa és el dia després de deixar-nos las lliga els culés.  Arribo al lloc de la sortida 1 ½  abans del tret d’inici,  es nota que es una gran cursa on corre molta gent, aquella hora ja hi ha molt d’ambient. 

He anat amb els meus cunyats que també la correran. Per a ella, la Cursa de Bombers es la seva “preferida”;  jo, no ho tinc tant clar, com em sentiré corrent amb tanta gent al meu voltant, no sé!!!!.

Bon escalfament previ, i quant falta uns 10min. per realitzar la sortida, vaig cap al meu calaix per agafar un bon lloc, em col·loco davant de tot, darrera dels corredors “d’èlit”.  Concentració màxim, molta música,  imatges dels anys anterior per les pantalles gegants que hi ha instal·lades,  però jo centrat amb lo meu,  fer una bona sortida amb tant gent serà clau.

                                                       ¿Dónde está Bou? Detrás de la barretina!!          

Tret de sortida, gran quantitat de papers en l’aire impressionant, tots a córrer!!! 

 Hi ha molta gent espitjant desde darrera.  El, meus primers 2 kms. impressionant a 3:26, al passar el 2’5 kms. intento calmar el ritme una mica sinó, segú que no arribaré a meta (8:40). 

Córrer a bcn m’agrada molt, córrer per Gran via amb moltes bandes de música, batukades de tambors etc.  Per l’eixample Barceloní on el corredors som el centre d’atenció de molts guiris que es queden enganxats al pas del corredors.

               

 Kms. 5 Gran via a 17:36 em dono compte que no aguantaré massa estona en aquest ritme,  segurament no podré doblar, però persistiré amb l’intent.

Del 7 al 8 kms. ho passo bastant malament, vaig una mica massa forçat de ritme, però em torna a sortir un bon parcial 8:59 en 2’5kms. 

Ara si que ho he de donar tot a l’entrada de l’últim km. pica avall Via Laietana.  En el pas de l’últim kms. on el passo en 32:04,  veig que tot lo que pugui baixar de 4min/km. serà el meu temps final,  intento realitzar un progressiu, controlant ja l’última part que es plana picant un mica amunt, i tinc que tenir gasolina sino em quedaré clavat. 

Al final de tot de Via Laietana es fa molt estret de la gentada que hi ha, gir a la dreta  visualitzo el crono de meta;   hi ha encara hi ha el 34,  ja ho tinc, intento l’últim canvi amb tot,  però se’m fa massa llarg i els últims metres em deixo anar, veient que ja faig un bon crono 35:33 MMP.

               

 Lo que no m’esperava d’aquesta cursa és el seu lloc de recuperació,  molt ampli i espaiosa,   amb una hidratació i alimentació molt generosa.  Tinc la sensació de que Bombers ja s’ha convertit en una gran cursa però sobretot, una gran cursa per la gent de la ciutat de Barcelona on la viuen molt intensament. 
On també és poden aconseguir gran marques degut a que el seu recorregut és molt bo i per l’extraodinari ambient que hi ha al llarg de tota la cursa.  L’únic defecte per a mi ès que no et deixen còrrer amb la camiseta del teu Club si no ets un “corredor d’élit”. 

Ara ja a per la propera, l’1 de Maig a Montblanc, on intentarem estar recuperats del tot.

Salut i kms.

                                                                                                        Bou