No tot poden
ser flors i violes, aquesta temporada ha tocat amagar el cap sota l' ala i veure com tots els objectius somiats per aquest final de primera 2015 quedaven en
paper fumat.
No passa res,
no depenem de cap fitxa federativa ni cap renovació millonaria que ens permeti
seguir posar-nos els pantalons curts. Això sí, amb una tristesa molt gran
per no haver-ho aconseguit però
esperonat amb molta força per seguir endavant encara moltssímes curses més i
treure encara més força d’on no n’hi ha.
" vistes impressionants del Perito Moreno |
Anem per
pams, amb l’objectiu final de temporada marcat ( la marató de les maratons) i
esperonat per la gran marca assolida a Sevilla 2014, definiría una temporada
diferent a les demés. La realització de la marató a finals del mes d’Abril,
feia retocar tot el calendari i com no, anar a contracorrent.
" Mitic Fiz Roy" |
El mes de
Setembre, on normalment ja començem a tenir un ritme ràpid a les cames
començava l’aventura Patagònica en solitari per intentar oxigenar al màxim les
cames.
Rodatges,
imatges i panoràmiques excepcional em tenien motivat per arribar a la mitja de
casa nostra amb les condicions de sempre. ( bona forma)
Enlloc
d’apareixer en plenes facultats, l’últim entrenament en un parc de Buenos Aires
em va fer arribar a Catalunya amb una sobrecàrrega muscular al bessó esquerre.
Esperançat amb les mans de’n wizard Joaquin creia que seria que qüestió de pocs
dies però va ser tot el contrari, quatre setmanes amb rodatges míseres de distància
i dolor efervescent. Resumint, les competicions del mes d’Octubre per la borda.
A empentes i
rodolons ens plantem a la mitja de tgn i gràcies a les inclemències del temps d’aquest any
passat fan una mica d’hombra a la mediocre marca final.
"entrenaments llargs a aguestortes argentines" |
Un cop ja
sense molèsties, sembla que començo a agafar una mica de velocitat en poca distància.
A mitjants de Desembre trec el cap a la mitja marató de Vitoria ja que feia
molts anys que li anava al darrera i volia gaudir d’una cursa al Pais Vasc. Ni
l’ambient de luxe de la cursa em fan brillar, encara amb pocs quilòmetres a les
cames vaig veure com em desfeia com un siri a partir del quilòmetre quince de
cursa.
Amb un bon
entrenament llarg fet a Vitoria toca correr les obligades Sant Silvestre i com
ja he comentat abans, disputo la Sansil de Sant Cugat a contra pronòstic on el nivell dels corredors del capdavant de
cursa em fan posar les piles, apretar les dents i assolir el primer 35’ de la
temporada. Amb això ja podem començar a mirar endavant amb
positivisme.
Estem al Gener i encara estic polint les curses de deu
quilòmetres, cosa extranya i ben extranya per mi però tot sigui per fer un
paper a l’Abril. Proper objectiu mitja de Barcelona amb uns quants dels
companys Francolins, cada dia més difícils de veure i encantat de compartir com
a mínim curses amb ells.
Amb els entrenament previs ja havia estat capaç de fer
els obligats 9x1000 a ritme alt per poder fer una mitja amb garanties. Sortida
doncs de la mitja de bcn amb molt bones sensacions, passant per un esperançador
36’30’’ al pas de deu mil però una mala segona part m’allunyen de l’objectiu
esperat. Tres dies
després d’aquest resultat arriba el detonant de la temporada, no puc posar el
peu a terra sense que tingui un dolor infernal a la planta del peu.
" El Chalten, paradis del hiking" |
No se de
quina pasta estem fets però som més tossuts que una mula, segueixo entrenant
tot i el fortissim dolor a la planta del peu. Dues setmanes deprés decideixo
escoltar el cos i aparcar durant tres setmanes les vambes fins que em marxi la
molestia. Ni realitzant aquest descans aconsegueixo posar el peu a terra sense
dolor, ens plantem al mes de Març amb només una cursa amb tres mesos i em
començo a desesperar, Boston m’espera.
A base de
descans i paciència començo a trotar 20’ min un dia si i un dia no, ni tant
sols amb aquests números era capaç de córrer sense molèstia. Mes d’Abril en
mans de’n wizard Joaquin de nou em permeten arribar a la linia de sortida de
Hopkinton, què seré capaç de fer? En poquetes hores ho sabrem.
By Plastic
No hay comentarios:
Publicar un comentario