TRAILWALKER + MONTBLANC 2014

 CUATRO PERSONAS. 100 KM. 32 HORAS. UNA CAUSA.

No m’ho havia proposat mai de fer una cursa d’aquesta distància, si més no per al moment. La oportunitat però se’m va plantar a davant quan una companya de feina pretenia fer un equip per poder-la fer. Tot anava en contra ja que ens arribavem al final del mes de Març i encara no teniem ni un cèntim recaudat per fer la inscripció, llavors s’havia de proposar l’oferta a l’empresa. Vàrem estar de sort i  després d’una xerrada amb algun que altre directiu, endavant!

Sense haver entrenat res especial ni els meus companys ni jo ens aventuravem a recorre els 100 Km’s amb el menor temps possible. En Jaume, mestre en aquesta distància pronosticava unes 16 hores, i com no l’inconscient de sempre de mi ho feia dient 12h.

Al final van ser 15:32’, està clar que la veterania és un grau. No vull allargar-me gaire en explicar-vos què carai van passar amb totes aquestes hores. Només diré que va ser una experiència  molt bonica, cursa solidaria no ho hem d’oblidar (770.000€) i companyerisme al màxim. ( a vegades perdem una mica el nord amb el garmin dels trons )

Per no perdre la costum, el dia del treballador ja fa un grapat d'anys que m'acosto a Montblanc sempre que puc (2002-2014). Hi arribo fora de forma per ser post marató, arribo fora de forma perquè comença a fer calor, arribo fora de forma perquè la muntanya no és lo meu, però estigui com estigui hi vaig, simplement m'agrada.

Son d'aquelles curses que podriem dir que no canvien (segur que més d'un ho criticaria) però a mi m'agrada.

El circuit és una putada perquè si no estas en forma se't posa del reves més d'un quilòmetre i les passes magres veient com cauen els segons a cada quilòmetre. 

Aquest any m'hi presentava tres dies després de fer els 100 Km's i encara que el ritme de la Trailwalker no castigués em vaig emportar un bonic record (tres ungles del peu negres). L'estrategia de la cursa era ben clara, disfrutar i fer-ho el millor possible. El primer quilòmetre de baixada les cames ja em van donar el missatge que avui tocava anar de passeig.

Recorregut ben senyalitzat, gent del poble volcat a la cursa, molt bon ambient, esmorçar a l'arribada, voluntaris a dojo, bon speaker a l'arribada, preu correcte respecte qualitat...

"aquesta és bona!!

"38' i gràcies!"

" la Cabra de Renau"

No puc tancar aquesta crònica sense donar un missagte de suport incondicional al nostre company Xavi i donar-vos les gràcies a tots aquells clubs tarragonins que ens doneu suport i a totes aquelles persones properes a nosaltres que cada diumenge ens trobem amb pantalons curts per fer el que més ens agrada per animar-nos. 

Gràcies a tots els que ens doneu suport en aquest moments tant difícil i sobretot en animar al nostre estimat Xavi. Ell està corrent la cursa més difícil de la seva vida però com a Francolí que és, l'acabarà amb el cap ben alt. Tots els quilómetres que vestim amb la nostra samarreta verdi-negra estan dedicats a tu company. Molta força Xavi!  Endavant, un Francoli no s'autura mai!!